Galeria de fotos i vídeos

No oblidarem mai el dia d'ahir. Mai. Per primera vegada a la història, les aules de tot l'Estat s'han paralitzat i 100.000 estudiants hem sortit als carrers a cridar el nostre dolor, per la Sandra i per tots i totes, contra la xacra de l'assetjament escolar i l'opressió que hem de suportar diàriament per aquests comentaris i actituds de menyspreu, masclistes, LGTBI-fòbiques i racistes.

Ahir vam dir prou. S’ha acabat el silenci, s’ha acabat la impunitat dels assetjadors.

A 55 ciutats el nom de Sandra Peña ha estat la nostra bandera. L'epicentre, Sevilla. Allà 30.000 joves hem desbordat el centre de la ciutat, des de Plaza Nueva al Palau de San Telmo. És la manifestació estudiantil més gran que ha viscut la capital andalusa. Imatges de la Sandra, missatges per a recordar-la exigint justícia i de solidaritat amb la seva família i amics, omplien tota la protesta. I la nostra ràbia, ja que la Sandra hauria d'haver estat aquí amb nosaltres, la Sandra hauria de continuar viva.

Ens emociona immensament que la seva família ens hagi acompanyat en la manifestació. Esperem que hagin sentit tot l'afecte i suport del moviment estudiantil, de la mateixa manera que nosaltres sentim la seva valentia i la seva lluita perquè aquest crim social no quedi impune. Ens hi deixarem la pell per aconseguir-ho.

A Màlaga, Còrdova, Granada, Jaén, Cadis i Huelva, a l'uníson cantant “¡Sandra, hermana, nosotras no olvidamos!”. A Madrid, 15.000 joves deixant-nos la gola: “¡basta ya de acoso escolar!”. Prop de 10.000 a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida sent ben clars: “no són suïcidis, són assassinats!”. A València, Alacant i Castelló milers més hem denunciat “falten psicòlegs i sobren fatxes!”.

A Euskal Herria la mobilització ha estat igual de potent, amb 4.000 a Bilbo i milers a Donosti i a Gasteiz ens preguntàrem: “Baliabideak non daude?” (“On són els recursos?”). Des de Santiago a Vigo, Ourense, Pontevedra, Lugo i A Coruña, els estudiants gallecs hem omplert les places perquè “colexios culpables, sistema responsable!”. El mateix a Xixón, Oviedo, Saragossa, Múrcia, Santander, Badajoz, Valladolid, Mallorca, Ciudad Real, Tenerife, Segòvia… És impossible citar-les totes. Hores i hores cantant “fora el bullying de les nostres aules!”, “els vostres protocols són una merda!” i “no és un cas aïllat, és la realitat!” perquè estem fartes del silenci.

El dia d'ahir va ser el millor tribut a la Sandra i a totes les víctimes d'aquest monstre anomenat bullying. Per això hem exigit la dimissió immediata de la junta directiva del col·legi concertat Irlandesas de Loreto, per això hem assenyalat la responsabilitat de la Junta d'Andalusia que destrueix l'educació i la sanitat públiques i menysprea les nostres vides.

L'assetjament escolar és un problema social de primer ordre. Quantes vides més han de ser arrabassades perquè les Conselleries Educatives i el Govern central facin alguna cosa? Menys parlar de la importància de la infància i la joventut, i més invertir milions d'euros a salvar l'educació i la sanitat públiques, en recursos perquè existeixin gabinets de psicòlogues, orientadores, educadores socials i mediadores en tots els centres d'estudi, i en un pla seriós i contundent per a educar i formar contra el bullying, a estudiants, famílies i docents.

Ahir va ser també una enorme demostració de consciència antifeixista. És evident que les nostres aules són un reflex de la societat en la qual vivim, on l'extrema dreta escampa impunement els seus discursos d'odi racistes, masclistes, homòfobs i trànsfobs… per les xarxes socials, les tribunes parlamentàries i pels carrers. Ens assetgen, ens insulten i agredeixen per ser qui som, perquè volen aixafar al diferent i riure's de qui consideren que no encaixen en els seus cànons. Els únics que sobren són ells! La seva violència i el seu odi no cap a les nostres aules!

Des del Sindicat d'Estudiants volem agrair de tot cor a totes i cadascuna de les estudiants que avui s'han mobilitzat, a qui han compartit les seves històries i les seves pors, a les famílies que ens han acompanyat, als docents que ens han donat suport i a tots els col·lectius que han aixecat amb nosaltres una bandera tan necessària, com a Barcelona l’associació Trencats, encapçalada pel pare de Kira López, que com no podia ser d’una altra manera ha estat molt present en totes nosaltres durant la jornada.

Portarem aquesta batalla fins al final, emprenent una gran campanya contra l'assetjament escolar en cada centre d'estudis. El Sindicat d'Estudiants és la vostra eina per a denunciar el bullying i combatre'l col·lectivament. Ens empoderarem contra els matons i contra els que els animen amb les seves polítiques reaccionàries. No estarem mai més aïllats ni en silenci.

Ho aconseguirem, juntes i junts.

----

Reproduïm a continuació el MANIFEST que hem llegit al final les més de 55 mobilitzacions d'ahir:

Companys i companyes.

Avui hem sortit als carrers per a denunciar una tragèdia que no hauria mai d'haver succeït. Avui som aquí per a dir-li a la Sandra Peña que mai l'oblidarem, i per a transmetre tot el nostre suport i afecte a la seva família, amics i amigues, companys i companyes en aquests moments tant durs. Us prometem que no descansarem fins a aconseguir justícia i reparació, per a ella, i per a totes les víctimes d'aquest monstre anomenat bullying.

La Sandra va ser víctima d'un assetjament continuat al col·legi concertat Irlandesas de Loreto, a Sevilla. Aquest assetjament era conegut pels responsables del centre, però no van fer cap acció per a impedir-ho. Els protocols no es van activar en cap moment, i per això volem deixar clar que la seva mort es podria haver evitat.

La Sandra Peña tenia 14 anys. La Sandra, com molts i moltes altres adolescents i joves que ja no estan amb nosaltres, no volia morir, volia deixar de sofrir. Milers i milers d'estudiants sofrim assetjament quotidianament. Segurament molts i moltes de les que som aquí avui hem hagut de suportar l'insuportable: comentaris, insults, agressions per com vestim, pel nostre pes, pel color de la nostra pell, per com parlem, per la nostra orientació o identitat sexual, perquè no encaixem en l'estètica dels matons... Una opressió que no ens deixa ser lliures. Que ens tortura, que ens bloqueja.

Això no va de la “maldat humana” en abstracte, ni se soluciona amb “mà dura”, com estan plantejant molts mitjans de comunicació. Cal anar a l'arrel del problema. Cal assenyalar els autèntics responsables de què això es permeti.

En primer lloc, la direcció del col·legi catòlic Irlandesas de Loreto. Com és possible que els pares de la Sandra denunciessin al centre la situació que estava patint la seva filla i no es prenguessin mesures dràstiques? Per què no van donar resposta ni van activar el protocol? La raó és senzilla. Preferien no actuar, encara que fos a costa de la Sandra, del seu sofriment i el dels seus pares, per a no tacar el “bon nom” del col·legi i no arriscar-se a perdre els milions d'euros que reben en subvencions per part de la Junta d'Andalusia. És a dir, per sobre de tot el seu negoci, els diners.

La Junta Directiva de les Irlandesas de Loreto ha actuat amb una negligència criminal i ha de DIMITIR JA, I HA DE PAGAR PENALMENT PEL QUE HAN FET! NO PODEN MANTENIR-SE EN ELS SEUS CÀRRECS UN MINUT MÉS!

En segon lloc, la Junta d'Andalusia del PP. Per què no s'ha suprimit JA el concert públic, és a dir, l'enviament de fons públics a la Fundació que està darrere d'aquest col·legi? Per què no deixen de finançar tot l'entramat empresarial de la privada-concertada i tots aquests recursos econòmics es dediquen a la lluita contra el bullying?
No podem passar per alt això. La Junta d'Andalusia desmantella l'educació pública i nega el personal i els recursos materials que necessiten els nostres instituts, i regalen milions i milions de diners públics a la patronal de la privada, que fa de l'educació un negoci.

Mentrestant, els nostres centres, públics o privats-concertats, estan sense psicòlegs, sense orientadores, sense mediadores ni treballadores socials. És a dir, sense suport a la nostra salut mental, que és tractada com si fos una cosa de nens.

Quina vergonya! Per això l'assetjament queda impune, per això els bullys se senten forts. És el sistema el que falla, són els responsables polítics els que fallen.
És que les nostres vides no importen?

No, a la Junta de Juan Manuel Moreno Bonilla no li importa, com veiem també amb l'escàndol del cribratge de càncer de mama i la lluita que les nostres mares i germanes han emprès perquè es faci justícia.

I el mateix li diem també a tots els responsables educatius de les CCAA i al govern central. Sí , al govern central. No hi ha diners per a l'educació pública, ni per a posar en marxa un pla de prevenció dels suïcidis en els instituts i donar suport a la nostra salut mental, però sí que n'hi ha per a incrementar la despesa en armes de manera salvatge. És una vergonya!

I en tercer lloc. El bullying té molt a veure amb els discursos d'odi de l'extrema dreta, que propaga des de les xarxes, els mitjans de comunicació i les institucions.
Tots aquells partits que fomenten l'odi al diferent, que fomenten el racisme, que ens parlen de la cultura de l'enriquiment mentre trepitgen al més pobre, els que ens criden “marieta de merda”, ens menyspreen per ser dones o immigrants, els que se’n riuen de nosaltres perquè no encaixem en els cànons de bellesa que promou el sistema, i aplaudeixen la violència contra els més innocents, donant suport al genocidi a Gaza… tots ells són responsables!

Els que actuen com a matons de pati a col·legis, instituts i als carrers, i els que els aplaudeixen, són responsables. Per això diem: lluitar contra l'assetjament és lluitar contra el masclisme, el racisme, la LGTBI-fòbia i el feixisme.

Per això avui no acaba res. La Sandra ens ha donat la força per a parlar, per a cridar el que sofrim, per a no tenir por i per a trencar el silenci.

A partir d'avui, el Sindicat d'Estudiants llança una campanya en tots els centres d’arreu del territori perquè mai més cap denúncia s'ignori, perquè els que han d'actuar quan denunciem l'assetjament actuïn, i perquè tots els recursos econòmics, humans i materials necessaris arribin immediatament. Lluitarem durament, i durem a tots els centres educatius el combat contra el bullying i l'assetjament i ho farem col·lectivament entre totes, tots i totis.

Amb la força del moviment estudiantil escombrarem els discursos d'odi de les nostres aules perquè siguin espais segurs per a tothom.

La mort de la Sandra ha estat un crim social. Ens deixarem la pell perquè sigui l'últim.

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

7Somosaguas_banner.jpeg

banner ffe

bannerafiliacion2 01