La jornada d’ahir començà amb l’educació absolutament paralitzada per la vaga de docents i estudiants. Els instituts van amanéixer buits i els primers piquets i concentracions, que comptaren amb la participació del professorat i l’alumnat, començaren a inundar tota la geografia valenciana. L’ambient que es respirava davant dels centres era d’una força brutal: la comunitat educativa ho havia aconseguit, centres educatius aturats i els carrers plens.
Ja en eixe moment, la Conselleria començà a posar en funcionament la maquinària mediàtica per a desprestigiar i desmoralitzar el moviment. A les 10 h, la Conselleria anunciava que el seguiment de la vaga era d’un 23,96 %. Una dada que sols podia provocar una gran riallada, ja que totes i tots els qui estàvem participant en els piquets aquell matí sabíem la veritat: la vaga estava tenint un seguiment massiu i fregava des de primera hora del matí el 90 %. El simple fet que tres hores després la Conselleria augmentara el seguiment al 47,01 % és la prova més clara que les dades que ofereixen són pura invenció.
Després dels piquets, la següent gran cita eren les manifestacions de les 12 h a València, Castelló, Alacant i Elx. A València, centenars de persones, que es convertiren ràpidament en milers, començaren a omplir la Plaça de Sant Agustí mitja hora abans de la convocatòria. Quan arribà l’hora, una marea humana desbordava tota la plaça i protagonitzava una de les majors mobilitzacions educatives de la història del País Valencià. Imatges semblants es visqueren a Alacant, Castelló i Elx, on milers de treballadores, treballadors i estudiants de l’escola pública prenguérem els carrers.
Les companyes i els companys del Sindicat d’Estudiants que participàrem en aquella mobilització estiguérem 45 minuts sense poder avançar amb les nostres pancartes a causa de l’enorme massificació d’aquella manifestació. «Que no, que no, que no, que no volem retallades en sanitat i educació!» «Consellera dona la cara!» «Ja està ací la vaga indefinida». La força i la ràbia s’apoderaren de les desenes de milers de persones que col·lapsàvem el centre de València: aquesta és la resposta que donem a la consellera Ortí davant el seu menyspreu i l’intent d’enfrontar la comunitat educativa. Una marea va colapsar els centres d’Alacant, Elx, Castelló i València, un colp demolidor al Govern del PP i una demostració de l’enorme força que està desplegant el moviment i de les possibilitats reals d’aconseguir una gran victòria per a la comunitat educativa.
Aquestes mobilitzacions han sigut el tret d’eixida d’una vaga indefinida que està sent històrica i que compta amb la participació conscient de milers de treballadors, treballadores i estudiants de l’escola pública, així com amb un suport enorme de la classe treballadora valenciana. I és que les mobilitzacions d’ahir no sols eren un clam en defensa de l’escola pública, també foren un crit de guerra contra el Govern del PP, el mateix que és responsable de la DANA i de la destrucció de la sanitat i de tots els serveis públics. Per això diem que aquesta vaga s’ha convertit en el conflicte social més gran del País Valencià.
Hui, dimarts 12, la vaga torna a ser massiva. Centenars de piquets i un seguiment que supera el 80 % estan mostrant la força del moviment i la seua negativa a retrocedir. La següent gran cita per al conjunt de la comunitat educativa és el 15 de maig, amb la manifestació centralitzada a València. Eixe dia els estudiants tornarem a anar a la vaga, convocats pel Sindicat d’Estudiants, per a contribuir a una jornada de lluita que, sens dubte, tornarà a marcar un abans i un després.
Ni un pas enrere! Per una educació pública, de qualitat i en valencià!
