Tota la nostra solidaritat amb les víctimes d'aquest depredador tan protegit per la dreta espanyola.
La investigació que treu a la llum les denúncies d'extreballadores de Julio Iglesias ens ha impactat enormement. Som milions a les quals ens bull la sang veient de forma tan transparent fins a quin punt gaudeixen d'impunitat aquests matxirulos milionaris. Per això, el primer que volem dir és que ens solidaritzem per complet amb les seves víctimes, i exigim justícia i reparació per a elles.
La ‘Casita de los terrores’(*) –així és com les víctimes es referien a la residència d'aquest masclista milionari a Punta Cana– era un autèntica presó. Les víctimes han denunciat aquesta situació de tràfic de dones, que comença amb un procés de selecció de personal sobre la base dels gustos i inclinacions del prestigiós Julio Iglesias. Jornades laborals de 16h, abús de poder constant, agressions sexuals continuades, aïllament de l'exterior excusat en la pandèmia de la COVID-19, control del mòbil de les treballadores, control fins i tot del seu cicle menstrual!
Els testimonis són esgarrifosos: “Em va tenir durant hores passant-li la llengua per l'anus i llepant-li el penis [...] perquè ell sentia molt de dolor i això ho calmava. Vaig passar gairebé tota la matinada llepant-li les seves parts. Quan jo parava o em quedava adormida, ell sacsejava el cap perquè seguís”.
No hi ha paraules. Algú es pot creure que el seu masclisme estava ocult o dissimulat? Com s'ha pogut permetre arribar a aquest punt?
Julio Iglesias ha estat conegut públicament per la seva imatge de matxirulo. Aquest personatge ha estat i és reivindicat i idolatrat pels matxirulos que ens fan la vida impossible. Els mateixos que ens parlen de les denúncies falses i de com li “arruïnen” la vida als homes, els que ens criden “feminazis” i boges i els que justifiquen dia sí i dia també la violència contra nosaltres, són els mateixos que abracen la cultura de la violació i el masclisme més repugnant que sempre ha representat Julio Iglesias.
Un personatge molt ben acotxat dins d'una cultura de la violació. I sempre ha sabut, com a bon milionari masclista que ha estat i continua sent, quina és la seva barricada. Va fer campanya per Aznar el 1996. “Amb tot el meu sentiment i el meu raciocini, dic que no hi haurà un millor president per a Espanya que José María Aznar”. Clar que sí, entre ells es reconeixen i es protegeixen.
I els seus aliats no han trigat a aparèixer a reivindicar-lo. Per això surt Martínez-Almeida (alcalde de Madrid) en la seva defensa i manté la medalla d'Or d'aquest agressor. Per això Ayuso diu que la Comunitat de Madrid “no contribuirà mai al desprestigi dels artistes i, menys, al del cantant més universal de tots”. I també les vergonyoses declaracions d'Ana Obregón “Estaves emmanillada? Per què no t'has anat?”. Quina vergonya, quina sensació d'impunitat. Cultura de la violació en prime time per a escarmentar qualsevol que s'atreveixi a aixecar la veu . Aquest és l'ADN de la dreta espanyola: impunitat per als nostres agressors i assetjament contra les víctimes.
Efectivament, Ayuso i Obregón són dones. Però no tenen res a veure amb nosaltres i no volem saber res d'elles. Elles batallen per preservar els privilegis que han aconseguit sota el sistema capitalista, elles i els seus socis. Però la lluita feminista d'aquesta dècada, la que hem aixecat les humils i les treballadores, les que sabem què és sofrir l'assetjament i la humiliació en els nostres centres de treball, ens ha demostrat que som més, i que unides som fortes.
Aquesta època de dones submises i callades i homes matxirulos però galants, aquest temps d'una Espanya ‘respectable’, “de bien”, que reivindiquen alguns, s’ha acabat. I no permetrem que intentin tornar a silenciar-nos. Des d'aquí enviem tota la nostra solidaritat i suport a les víctimes: no esteu soles.
Si toquen a una, ens toquen a totes!
--
Notes
(*) Extrabajadoras de las mansiones de Julio Iglesias acusan al cantante de agresiones sexuales
