El passat 6 de gener, el règim fonamentalista de Damasc llançava una sagnant ofensiva militar per aixafar l’enclavament autònom de Rojava, format el 2012, quan la minoria kurda i altres pobles —àrabs, assiris, armenis, etc. — es van unir sota l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES) amb un programa basat en profundes reformes socials i democràtiques, la convivència de diferents ètnies i creences religioses, i mesures orientades a afavorir la igualtat entre homes i dones.
Fonamentalisme i neteja ètnica amb aval nord-americà
L’ofensiva va començar després de mesos de negociacions entre els EUA, Israel i Turquia, els aliats en què es va basar Washington per enderrocar el desembre de 2024 el règim d’Al-Assad, aliat de Rússia i la Xina, i repartir-se Síria.
L’ofensiva sobre Síria forma part de l’escalada sagnant que ha desfermat l’imperialisme nord-americà juntament amb el seu principal aliat, el règim nazisionista de Netanyahu, per recuperar el control de l’Orient Mitjà, vinculada al genocidi contra el poble palestí, la farsa del pla de pau per imposar un règim colonial sota el seu control a Gaza i Cisjordània i, ara, la guerra imperialista contra l’Iran i el Líban.
L’objectiu, com hem explicat detalladament en altres materials, és modelar les fronteres de la regió en funció dels seus interessos estratègics i canviar la correlació de forces, intentant expulsar-ne o, almenys, reduir al màxim la influència de la Xina.
El 5 de gener, vigília de l’ofensiva contra Rojava, es reunia a París l’enviat nord-americà Tom Barrack amb representants israelians i del Govern sirià dels jihadistes d’HTS (Hayat Tahrir Al-Sham), peons de Turquia. L’objectiu oficial era “acordar mesures per garantir la seguretat de les fronteres”. Ja sabem què significa això per a genocides com Trump i Netanyahu. A canvi del suport turc al seu pla de “pau” per a Gaza i Cisjordània, i la seva abstenció en les noves incursions imperialistes a l’Orient Mitjà, van donar via lliure a Erdogan i al Govern de Damasc per aixafar els kurds de Síria.
Així va ser com de manera immediata les ciutats àrabs de Tabqa, Raqqa i Ain Issa, i els barris kurds d’Alep van ser preses a sang i foc. Des d’aleshores, malgrat les declaracions mútues d’alto el foc i les negociacions, els atacs d’HTS contra les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), la coalició militar formada per les milícies populars de diverses ciutats i regions del nord-est de Síria, han continuat.
S’estima que centenars de milers de persones es van quedar sense llar durant aquelles setmanes, mentre les forces del règim perpetraven tota mena de tortures, violacions de dones i agressions contra els drets humans de les poblacions kurda, àrab i d’altres minories, tal com han denunciat diferents organitzacions humanitàries. (1)
En menys d’un mes, l’AANES, que durant l’última dècada havia governat aproximadament un terç del territori sirià, en va perdre el 80%, quedant reduïda a bastions fronterers de majoria kurda.
Des d’aquell moment, i malgrat les declaracions mútues d’alto el foc i les negociacions, els atacs d’HTS contra les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), la coalició militar formada per les milícies populars de diverses ciutats i regions del nord-est de Síria, es van intensificar amb força.
Tota aquesta ferotge destrucció no va evitar que les passes en fals fetes per la direcció militar i política de la resistència kurda, especialment després de la dissolució anunciada del PKK, donessin lloc a més retrocessos estratègics.
El 30 de gener, els caps militars de les FDS, a instàncies dels EUA, signaven un acord sorprenent acceptant integrar-se a l’Exèrcit sirià sota control del Govern fonamentalista en pitjors condicions que fa un any (2). I, per sorpresa de ningú, aquesta nova i terrible concessió no va evitar que els atacs contra posicions kurdes continuessin.
La revolució de Rojava
La lluita d’alliberament del poble kurd contra l’opressió i la discriminació nacional sempre ha estat considerada un perill per als interessos de les oligarquies de Turquia, Iran, Iraq i Síria i per les potències imperialistes. El poble kurd va exercir un paper fonamental en la crisi revolucionària siriana de 2011, aconseguint establir l’any següent, mitjançant un aixecament armat, l’AANES sobre la major part del territori de Rojava, nom kurd del Kurdistan dominat per Síria.(3)
Les milícies kurdes YPG i YPJ (aquesta última formada exclusivament per dones), que van liderar la revolució de Rojava, van cridar a la mobilització total de la població contra la barbàrie i el sectarisme religiós de l’ISIS, Al-Qaeda i altres grups fonamentalistes. Aquesta determinació i la defensa d’un programa basat en reformes socials i democràtiques, en la igualtat de gènere i en el rebuig a qualsevol discriminació per motius de sexe, raça o religió els va permetre resistir amb les armes a la mà contra l’horda jihadista. Kurds, assiris, armenis i àrabs, homes i dones, joves i gent gran, van prendre les armes i van infligir una derrota històrica als fonamentalistes.
Aquesta mobilització va traspassar les fronteres traçades per l’imperialisme i les burgesies de la regió, que han dividit el poble kurd durant més d’un segle, i va arribar a les seves comunitats disperses en diversos països. Combatents del Kurdistan iraquià i iranià es van mobilitzar, oferint-se com a voluntaris per defensar Rojava. Mentrestant, a Turquia les masses populars es van aixecar en rebel·lió, marxant cap a la frontera siriana, aconseguint fins i tot trencar el bloqueig que el règim d’Erdogan imposa als kurds sirians. Un aixecament crucial per salvar Rojava.
L’exemple internacionalista de Rojava va ser un far per a tot l’Orient Mitjà. La clau en aquell moment era expropiar els capitalistes i terratinents sirians i de les altres nacionalitats per planificar democràticament l’economia i donar resposta a les necessitats urgents de la població. Alhora, de manera indissoluble, calia estendre la revolució més enllà de Rojava i de la mateixa Síria, lluitant per una Federació Socialista de l’Orient Mitjà.
Però els dirigents del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a Turquia i els seus aliats sirians al capdavant de les FDS (formades per les YPG i YPJ, juntament amb altres milícies de tribus àrabs i altres nacionalitats) van renunciar a aquesta perspectiva. Pensaven que podrien estabilitzar les seves conquestes maniobrant i buscant acords amb l’imperialisme nord-americà.
Utilitzant la geopolítica —l’enemic del meu enemic és el meu amic— van renunciar a aprofundir les reformes iniciades prenent mesures socialistes enèrgiques, i cridant els pobles de l’Orient Mitjà a emprendre el camí de la revolució social.
Al final, aquest tipus de càlculs, basats en les possibilitats de proveir-se d’unes armes que depenien del suport de Washington, s’han convertit en una trampa mortal.
Errors tràgics
En plena guerra siriana, els Estats Units necessitaven un punt de suport militar sobre el terreny per combatre els seus antics protegits, els fonamentalistes de l’ISIS i Al-Qaeda (que havien escapat al seu control), i pressionar un aliat inestable com Erdogan, amb tendència a actuar pel seu compte i maniobrar amb altres potències imperialistes com Rússia i la Xina.
Washington va oferir “suport militar” a les FDS, els dirigents de les quals van cometre el gravíssim error de confiar en les seves promeses, a més de contenir el moviment dins de Rojava i renunciar a mesures revolucionàries que afectessin decisivament els interessos dels capitalistes, terratinents i les empreses nord-americanes que explotaven el petroli i altres recursos.
Destruir l’esperança revolucionària que representava Rojava es va tornar urgent per a tots els governs capitalistes reaccionaris de la regió i per a les potències imperialistes. Ja el 2018, Trump va pactar amb Erdogan la retirada de l’aviació nord-americana que havia de donar suport a les FDS, permetent l’avanç dels peons sirians d’Ankara i de l’exèrcit turc sobre Afrin (a Síria), on van expulsar la majoria de la població kurda aplicant una brutal neteja ètnica.
L’Administració Biden va mantenir aquest doble joc. Després del retorn de Trump a la Casa Blanca i la seva ofensiva per fer-se amb el control de l’Orient Mitjà, Rojava i els kurds s’han convertit encara més que abans en peons per utilitzar i sacrificar en funció dels seus interessos i maniobres. Aquest és el motiu pel qual les forces de la Coalició Internacional contra l’Estat Islàmic, liderada pels EUA i teòricament aliades amb les FDS, han presenciat l’ofensiva militar de gener i les atrocitats contra la població civil sense moure un dit. Una cosa que ja vam advertir quan Manzour Abdi, un dels seus principals comandants, demanava a Washington que els protegís davant els plans d’Erdogan i el Govern de Damasc.(4)
Fins i tot el règim sionista israelià, que un any abans havia reaccionat amb gran agressivitat a la presa de Damasc per HTS, bombardejant objectius militars sirians i el palau presidencial on resideix el president sirià Jolani (5), va comprendre que el nou règim sirià s’alinearia amb els seus interessos. Netanyahu espera que Jolani cedeixi o arrendi a Israel part dels Alts del Golan, territori sirià ocupat i colonitzat pel sionisme.(6)
Mentre les forces jihadistes a les seves ordres cometien atrocitats al nord de Síria, el president sirià rebia Ursula von der Leyen i António Costa a Damasc, que li concedien un paquet d’ajuda financera de la Unió Europea de 620 milions d’euros (7). Com sempre, l’imperialisme europeu segueix els passos dels Estats Units en l’encobriment del règim fonamentalista de Damasc, i intenta utilitzar-lo perquè les grans empreses europees aconsegueixin la seva part del botí.
Les masses kurdes i de la resta de nacionalitats de Rojava van resistir heroicament durant més d’una dècada els atacs del règim turc i els seus peons jihadistes i del mateix règim d’Assad. Fins i tot durant l’últim any i mig, després de l’arribada d’HTS al Govern de Damasc, s’han mobilitzat cada vegada que els dirigents de l’AANES i les FDS els han cridat a fer-ho.
Però els acords d’aquests dirigents amb Washington i les concessions a multinacionals nord-americanes i d’altres països per explotar el petroli de Rojava van limitar les reformes necessàries per millorar la qualitat de vida i acabar amb les desigualtats socials, mantenint una economia capitalista i portant una capa de dirigents a gaudir de privilegis i ingressos materials que els allunyaven de les aspiracions del poble que deien representar.
Tot això, unit a la política de subordinar-se a Washington, ha generat cada vegada més dubtes i desconfiança entre les mateixes masses kurdes i ha allunyat la població àrab per motius evidents. L’imperialisme nord-americà és el principal promotor, juntament amb Israel, del genocidi sionista contra el poble palestí i el responsable de guerres imperialistes que han assolat l’Iraq, l’Afganistan, Líbia, la mateixa Síria i ara l’Iran i el Líban.
Els kurds davant la guerra imperialista
Ara, a mesura que creixen els problemes per a Trump i Netanyahu en la guerra que han iniciat contra l’Iran, diferents analistes han especulat amb la possibilitat que intentin utilitzar com a carn de canó grups armats kurds iranians per llançar atacs des de l’Iraq veí, on hi estan refugiats. Però aquesta perspectiva podria desencadenar un escenari terrorífic.Sectors del mateix imperialisme nord-americà, Erdogan, representants del corrupte i proimperialista règim kurd de l’Iraq i governs capitalistes àrabs s’hi han oposat.
Els intents d’Israel i dels EUA de construir una base de suport al Kurdistan iranià s’han trobat històricament amb molts obstacles a causa de la seva complexitat i diversitat ètnica i religiosa, superior fins i tot a la resta de territoris kurds. Un terç de la població kurda és de religió xiïta i hi ha percentatges importants de població persa, àrab i àzeri. Fomentar una mobilització militar kurda des de l’Iraq podria desencadenar una autèntica guerra amb les milícies xiïtes (8), fet que faria encara més descontrolada l’espiral bèl·lica (9).
En aquest moment, enmig de l’atac imperialista despietat dels EUA i Israel, quan milers de bombes cauen sobre la població kurda i la resta de l’Iran, el que no predomina precisament és l’esperit de “revolta” que intenten insuflar Trump i Netanyahu, sinó la lluita per sobreviure i fins i tot el tancament de files amb el règim davant l’agressió criminal. A més, veient com són sacrificats els kurds de Rojava, les crides de Trump i Netanyahu no tenen cap credibilitat. Com deia un kurd iranià allistat per defensar Rojava: “Els EUA no són amics de ningú, és un país amb mentalitat de negoci. El nostre únic amic és el nostre poble” . (10)
Unitat internacionalista dels oprimits contra l’imperialisme! Per la Federació Socialista de l’Orient Mitjà!
A finals de gener, Murat Karayılan, comandant de les forces armades del PKK de Turquia, declarava que: “No hi haurà pau amb els kurds sobre el cadàver de Rojava”. Tanmateix, la crua realitat és que, malgrat l’heroisme dels combatents del PKK i les FDS, i de l’instint revolucionari i la resistència de les masses kurdes en els diferents territoris del Kurdistan, la seva lluita es troba en una de les situacions més crítiques de la seva història recent.
L’anunci del seu màxim líder, Abdullah Öcalan, des de la presó, cridant a abandonar la lluita armada, a dissoldre el PKK i lliurar les armes (confiant en la negociació amb el règim reaccionari i assassí d’Erdogan), i les polítiques dels dirigents de les FDS de subscriure acords a instàncies dels EUA amb el Govern de Damasc per integrar-se en els organismes estatals sirians, lluny de ser la via per a una solució pacífica a l’opressió kurda a Turquia i Síria, ha envalentit tots els seus enemics i ha sembrat confusió en les seves pròpies files.
L’única manera de defensar el dret d’autodeterminació, els drets democràtics i les condicions de vida de les masses kurdes, oprimides per l’imperialisme i els règims capitalistes reaccionaris de Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran, és mitjançant la lluita de masses als carrers i la unitat internacionalista amb la resta de pobles i minories ètniques i religioses de la regió contra els opressors, enarborant la bandera del socialisme revolucionari i la Federació Socialista de l’Orient Mitjà.
Com vam escriure fa un any: “Sota el domini capitalista i imperialista, pobles oprimits com els kurds o els palestins només poden esperar barbàrie, guerres i opressió. Qualsevol pacte o compromís amb les burgesies corruptes de la regió i els seus mentors imperialistes serà paper mullat i només sembrarà desmoralització i divisió, preparant noves massacres i derrotes. L’alliberament nacional del poble kurd, el dret al seu propi territori i a la independència estan íntimament lligats a la revolució socialista i a la defensa d’un programa internacionalista”. (12)
_______________________
Notes:
[1]VIOLACIONES DE DERECHOS HUMANOS EN SIRIA Noreste de Siria
[2]Las fuerzas kurdas pactan con el Gobierno de Siria su integración administrativa y militar en el Estado
[3]Per a una anàlisi sobre Rojava: Rojava y la trampa envenenada de los pactos con Washington
[4]Ibid
[5]Ver: Cómo se desarrolló un día de bombardeos en Damasco
[6]Israel, Syria to finalize U.S. -brokered security deal 'soon,' as ‘developments accelerate noticeably’, Syrian source tells i24NEWS
[7]Syria, von der Leyen: “Worrying escalation.” 620 million over two years promised to Damascus
[8]Donald Trump apoyará a los kurdos si deciden lanzar una ofensiva contra el régimen de Irán
[9]Trump descarta la intervención de los kurdos en el conflicto con Irán
[10]El final de Rojava, el sueño de autonomía kurdo, y por qué EEUU cambió de bando
[11]Impulso histórico: después de Alepo
[12]Rojava y la trampa envenenada de los pactos con Washington
