Durant la setmana, la vaga docent ha continuat paralitzant l’educació. Dilluns, enormes manifestacions a les 3 capitals; dimarts, piquets i mobilitzacions pels barris; i dimecres, durant la reunió entre els sindicats i la consellera, milers de docents tornaren a prendre els carrers en mobilitzacions davant la Conselleria. A València, aquell dia milers de docents mostraren el seu rebuig immediat a la proposta irrisòria que la consellera Ortí va fer als sindicats, llançant un missatge molt clar a tots els que s’asseuen en eixa mesa de negociació: no volem molles. Una cosa que també es va fer el dia abans davant del Palau de la Generalitat assenyalant el president com un altre responsable. Va ser en aquella concentració on un company del Sindicat d’Estudiants va ser víctima d’un abús policial, en què va ser sacsejat i identificat, tal com hem pogut denunciar en les nostres xarxes socials.

Tot això va ser el preludi del que ocorreria divendres. Les aules tornaren a clarejar buides fruit de la vaga de docents i estudiants, convocada també des del Sindicat d’Estudiants. A les primeres columnes que van eixir des dels diferents barris de València, se sumaren els autobusos i cotxes que començaren a arribar des de les altres províncies. A poc a poc, el centre tornava a col·lapsar-se i a tenyir-se de verd. De nou, la sensació de força regnava entre tots els que vèiem com començaven a arribar les columnes, els grups de docents i estudiants, les pancartes… En qüestió de mitja hora, la Plaça de Sant Agustí es va fer menuda davant la massa ingent de gent que no deixava d’arribar de tots els racons. “Educació pública, de qualitat i en valencià!” El crit de milers de professors, estudiants i famílies retrunyia per tota la ciutat.

Els companys del Sindicat d’Estudiants desplegàrem la nostra pancarta en la columna de l’Horta Sud i estiguérem hora i mitja sense poder moure’ns a pocs metres de la Plaça Sant Agustí. “Docents i estudiants, unides i endavant!” “Consellera, dimissió!” “Ortí, escolta, açò és una revolta!”. Així va sonar el centre de València durant 3 hores, unit al soroll de milers de xiulets, sirenes, tambors… no hi hagué ni rastre de silenci en tota la mobilització.

De nou, la comunitat educativa donava una resposta exemplar als insults de la consellera, que amb les seues ridícules propostes torna a demostrar el profund menyspreu que sent per l’escola pública, per les seues treballadores i treballadors i pel seu alumnat. En definitiva, el seu odi de classe contra la classe treballadora. Una cosa que també es va respondre amb sàtira i burla cap al president substitut de Mazón i la consellera: són els nostres enemics a combatre.

La marea humana va col·lapsar tant València que, després d’hores sense poder avançar, la manifestació es desvià per l’Avinguda del Marqués de Sotelo per arribar a l’Ajuntament. Encara hi havia columnes arribant a Sant Agustí quan les primeres pancartes arribaren a la Plaça de l’Ajuntament.

La força que es respirava era aclaparadora: el moviment alçat des de baix, des de centenars de centres educatius, s’ha convertit sense cap dubte en el conflicte social més gran del País Valencià.

La manifestació va ser una fita i és la demostració viva de quin és el camí per a conquistar una educació pública, de qualitat i en valencià, i per a desallotjar d’una vegada per sempre el govern criminal del Partit Popular i Vox.

Per això cal avançar per estendre esta batalla, involucrar el conjunt de la classe treballadora que ens dona suport i utilitzar tota esta força convocant una vaga general al País Valencià amb la qual aconseguir no sols l’educació pública que mereixem, sinó també desfer-nos d’una vegada per sempre d’este Govern criminal que destrossa l’educació i tots els serveis públics que troba al seu pas en favor dels seus tripijocs i negocis privats.

Des del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària estem convençuts que la comunitat educativa guanyarà esta batalla així, amb la vaga i la lluita de masses. Esta primera setmana de vaga indefinida del professorat ha marcat un abans i un després. Ara, a continuar la lluita amb més força i determinació que mai.

Per una educació pública digna! Tenim força per a guanyar!