El passat dimarts 20 de gener un tren de Rodalies va patir un accident a causa del despreniment d’un mur de contenció a sobre la via. L’incident, que va tenir lloc a la línia R4 entre les estacions de Sant Sadurní d’Anoia i Gelida, ha provocat la mort del maquinista i trenta-set ferits, cinc dels quals en estat greu. Adif atribueix les causes de l’incident a les fortes pluges dels últims dies, que han causat també altres incidents menors, però els fets posen en evidència la poca seguretat del sistema ferroviari.
L’accident va obligar a aturar el servei de trens de Rodalies, l’aturada més llarga fins ara, que es va ajuntar al tall de l’AP-7 en sentit sud a Martorell, a causa del mateix accident. Tot i que Adif comunicà que les infraestructures estaven en condicions, el SEMAF (Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris) va denunciar que no hi havia prou garanties per reprendre el servei de manera segura. Poc abans de l’accident, el SEMAF ja havia advertit a la Renfe de les possibles conseqüències del temporal, fins i tot parlaven d’arbres caiguts a les vies, però no van obtenir resposta.
Des de llavors, el caos ha estat continu. Però al jovent i treballadors i treballadores, aquesta precarietat no ens ve de nou. Som la classe obrera qui en el nostre dia a dia patim les conseqüències de la precarietat del transport públic i, especialment, de l’infrafinançament de Rodalies.
L’accident de Gelida no ha estat un incident aïllat
El mal funcionament de Rodalies RENFE no és novetat per ningú.
El servei s’ha anat restablint en els últims dies, tot i que no sense incidències, i actualment ja torna a funcionar amb normalitat, a excepció d’alguns trams afectats. Així i tot, la normalitat de Rodalies RENFE no es tradueix a un servei correcte, puntual i sense incidències, com els usuaris freqüents tenen molt clar, sinó en retards, afectacions i mal funcionament general. I no només es tracta d’incidències menors; el desafortunat accident a l'R4 té una llarga llista de precedents, començant per la tragèdia del tren d’alta velocitat d’Adamuz, només dos dies abans.
El 4 de desembre de 2025 hi va haver una altra aturada del servei de trens, causada per la caiguda del sistema de control de trànsit. El novembre del 2024 la dana va deixar sense servei ferroviari totes les línies durant gairebé set hores i el 9 de setembre de 2022 va caure tota la xarxa de Rodalies a causa d’una avaria al sistema de comunicacions d’Adif. Aquests són tan sols alguns dels molts exemples que s’han donat al llarg dels anys.
Les inspeccions que s’han dut a terme després de la commoció social que han provocat els accidents d’Adamuz de Gelida, han fet sortir a la llum l’existència de gairebé setanta punts crítics a les línies ferroviàries amb afectacions a les infraestructures, trenta dels quals requereixen actuació urgent per tal de garantir la seguretat. Es tracta de trams en els quals, a falta de fons per a reparacions o manteniment, l'única solució que s’havia donat fins ara era reduir la velocitat dels trens en passar-hi, augmentant així els retards en el servei.
La manca d’inversió es paga amb les nostres vides i el nostre temps
Els esdeveniments de la setmana passada posen en evidència les conseqüències de la falta d’inversions en el servei de Rodalies de Catalunya per part de les companyies de RENFE i Adif i també per part del govern central. En els últims trenta anys s’ha invertit fins a deu vegades més en trens d’alta velocitat que en Rodalies, i es creu que els pocs diners que han arribat s’han volgut destinar molt més a la construcció de noves línies que al manteniment de les ja existents, que és el que més falta fa a la xarxa ferroviària.
Per la seva part, els partits de govern de l’Estat espanyol, PSOE i PP han pactat un silenci a conveniència per a intentar tapar una trama permanent de privatitzacions i corrupció que ha posat en perill la seguretat de la classe treballadora durant anys. En sintonia amb aquest silenci, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha intentat emmascarar la culpa del govern central només responsabilitzant a les empreses RENFE i Adif. Així, han pretès calmar l’enorme malestar social, centrant tota la responsabilitat en les direccions de les esmentades empreses, d’aquesta manera cessant al director de Rodalies, Josep Enric Garcia Alemany, i al responsable del manteniment d’Adif, Raúl Míguez, evadint així tota culpabilitat política.
La incompetència del govern de la Generalitat del PSC ha quedat demostrada en com la consellera de territori, Sílvia Paneque, emparada pel ministre de transport, Óscar Puente, va anunciar la represa del servei de Rodalies en ple funcionament dilluns, sense tenir-ne cap garantia. A més a més, no podem oblidar que és el mateix govern que vol posar en pràctica l’ampliació de l’Aeroport del Prat, la qual no només és una amenaça climàtica, sinó que també significaria potenciar la turistificació massiva i la gentrificació de Barcelona, atacant de nou a la classe treballadora que suposadament defensa.
El traspàs de competències a la Generalitat
El traspàs de competències de Rodalies a la Generalitat, acordada el 2023 pel PSOE amb ERC per assegurar la investidura de Sánchez, és vist per sectors populars com un fet positiu i un avenç si comporta un increment dràstic d’inversió en el seu manteniment i una millora substancial en el seu funcionament. El govern central va prometre un augment de 1.800 milions d’euros per al pla d’inversió en Rodalies (2026-2030).
Després de l’accident de Gelida, el PSC i ERC reclamen l’acceleració del traspàs de Rodalies. Focalitzen la responsabilitat del succeït al govern central o en Renfe i Adif. Això no obstant, no es pot oblidar que les polítiques que han dirigit els darrers anys de la Generalitat no han defensat els serveis públics bàsics per a la ciutadania ni la classe treballadora. Per la seva banda, Junts, partit tradicional representant de la burgesia catalana agita l’estelada i reclama, demagògicament, un traspàs de Rodalies “100% català”. Però el punt fonamental és que ha aprofitat aquest cas per a continuar la seva ofensiva cap al govern central, concentrant la culpa del mal funcionament de Rodalies a l’aparell central, i reforçar-se en el seu front comú amb el PP i Vox. Tot això amb l’objectiu de defensar els interessos dels empresaris catalans. Aquest fet es pot observar amb la mesura de reclamar que els treballadors que no hagin pogut arribar a temps a la feina facin hores extra no remunerades.
Junts pretén també ocultar i blanquejar la seva responsabilitat al capdavant de la Generalitat durant trenta anys i sent socis clau dels governs espanyols del PSOE i PP, des d’on injectaren diners públics a les grans empreses del sector, incloent-hi corrupteles com el finançament il·legal de Ferrovial amb el cas Palau.
Perquè el traspàs de competències impliqui una millora en les condicions del transport públic cal reclamar tots els recursos necessaris que posin fi a l’infrafinançament crònic de Rodalies, així com unes condicions laborals dignes pels maquinistes i tots i totes les treballadores de les xarxes ferroviàries.
La lluita per uns serveis públics de qualitat
Tant el creixent caos de Rodalies com l’accident d’Adamuz són causa de totes les degradacions als serveis públics de l’Estat espanyol, produïdes per l’avarícia empresarial i emparades per un govern doble cara que prioritza el sector privat i les grans empreses, a la vegada que pretén fer creure al poble que està amb ell. El govern juga amb la classe obrera, a la vegada que nosaltres ho paguem amb les nostres vides i el nostre temps.
L’única manera de fer front a aquesta situació és l’organització de la classe obrera i la lluita unitària. Per això, des del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària hem donat suport a les vagues i manifestacions de maquinistes i d’usuaris celebrades. Hem de lluitar per garantir unes condicions de treball dels treballadors i treballadores dignes, aturant la precarització i garantint la seguretat del personal, i per un transport públic, totalment gratuït i de qualitat.
A les manifestacions del 7 de febrer més de 10.000 persones vam sortir als carrers contra la precarietat a Rodalies, la degeneració de Renfe i la seva privatització. Esquerra Revolucionària vam participar-hi activament, cridant amb treballadors i treballadores consignes com: “Què passa, què passa, que no puc tornar a casa!”, “Transport i sanitat, públics i de qualitat!” o “Sí que hi ha diners, els tenen els banquers!”.
La classe treballadora està cansada que un govern teòricament d’esquerres prioritzi els empresaris i no inverteixi en el nostre benestar, un govern que no ha reinvertit en els serveis públics després de les gravíssimes retallades del govern del PP que, de fet, va iniciar el PSOE.
Per això, cal connectar les lluites, ja que de la mateixa manera que el transport públic, l’educació també es troba infrafinançada, causant la precarització del personal dels centres públics i la privatització de l’educació pública. És moment que estudiants i treballadores ens aixequem unides per defensar uns serveis públics dignes, íntegrament gratuïts i de qualitat. Tothom a la vaga educativa i a les accions i manifestació de l'11 de febrer!
Unifiquem les lluites, totes a una, la unió fa la força!
