Més de 3.400 manifestants assassinats i una xifra de detinguts que podrien superar les 10.000 persones és el balanç repressiu, a 14 de gener, de l'aixecament popular que recorre l'Iran i que ha posat contra les cordes el règim dels mul·làs. La rebel·lió, que està recorrent tota la societat, té implicacions colossals per a l’Orient Mitjà i el món, en un moment de lluita acarnissada per l'hegemonia mundial entre la Xina i els EUA.
Com va ocórrer amb la intervenció militar estatunidenca a Veneçuela, i els desenvolupaments immediats que hem conegut, ens cal una anàlisi de classe i internacionalista per a tractar i comprendre els esdeveniments iranians, aixecant una alternativa socialista enfront de les maniobres i la propaganda dels diferents blocs imperialistes.
Com és conegut, les protestes van començar el passat 28 de desembre, quan els comerciants del Gran Basar de Teheran –històricament el sector social que més ha fet costat al règim dels mul·làs– van sortir als carrers d'aquesta ciutat en protesta per l'auge dels preus i la devaluació meteòrica de la moneda nacional, el rial. La irrupció de milers de comerciants va animar immediatament altres sectors de la població que van fer un paper destacat en les anteriors mobilitzacions, especialment el jovent i les dones, provocant l'extensió de les protestes a escala nacional. Segons diversos informes les manifestacions s’han realitzat a més de 100 ciutats repartides per les 31 províncies.
La duresa dels enfrontaments als carrers, on s'han pogut veure manifestants armats responent a les forces policials, revelen un pas endavant respecte a l'aixecament del 2022 desfermat després de la mort sota custòdia de Mahsa Amini, una jove kurda que va ser detinguda per la coneguda com “policia de la moral” per no portar correctament el seu hijab. En aquella ocasió la repressió de les forces de seguretat també va ser extremadament violenta, amb un saldo de més de 550 persones assassinades i 20.000 detingudes.
La potència de l'actual rebel·lió ha estat alimentada des de diferents flancs. D'una banda, el règim va intentar realitzar algunes concessions per a intentar aplacar els ànims, com pagar un subsidi mensual de 7 dòlars a 71 milions de persones per a fer front al cost de la vida. Però aquesta concessió, irrisòria quan la inflació està desbocada, va ser vista com una almoina i va encendre encara més la protesta.
La fúria dels centenars de milers que es mobilitzen als carrers ha estat alimentada per anys de privacions, retrocessos socials i repressió duríssima dels drets democràtics més bàsics. De fet, entre el jovent l'adhesió als “valors” religiosos i fonamentalistes del règim capitalista dels mul·làs és molt escassa i predomina el rebuig generalitzat a la corrupció governamental. Cada vegada més la base social de la dictadura teocràtica s’aprima i deixa el govern sense més suport que l'aparell militar i policial.
L'aliança amb la Xina no aconsegueix frenar la crisi del capitalisme iranià
Totes les sacsejades al llarg dels últims quinze anys tenen com a origen la profunda crisi del capitalisme iranià, crisi que l'aliança política i econòmica amb la Xina no ha aconseguit revertir.
D'una banda, la caiguda dels preus del petroli. Per una altra, la duresa de les sancions imposades per l'imperialisme estatunidenc. I, unit a aquests factors, el caràcter parasitari de la burgesia iraniana –alineada decididament amb els mul·làs– ha portat a una situació límit. Per a preservar els beneficis de la classe dominant, el règim dels mul·làs insisteix en què la crisi la pagui la població, aplicant una política de constants retallades socials i atacs a les seves condicions de vida, imprescindible a més per a sostenir un Estat policíac que consumeix enormes recursos.
Tot i que les sancions imposades pels EUA causen un important perjudici, l'economia iraniana porta molt temps estancada. Segons les dades del Banc Mundial, el seu PIB podria haver-se contret un 4,4% el 2025, després d'una caiguda del 0,6% en 2024. Tenint en compte que tota l'economia iraniana s'ha readaptat al voltant de l'Índia, Rússia i la Xina, països que no reconeixen les sancions i que assumeixen el 80% del petroli que exporta Teheran, la caiguda dels preus l'ha colpejat frontalment: de vendre en 2023 el barril a 100 dòlars ha passat a vendre'l en l'actualitat a 55. Si a això sumem els descomptes de prop del 8% necessari perquè ho comprin els seus socis comercials, la Xina fonamentalment, podem fer-nos una idea de la brutal sagnia d'ingressos que representa.
Des de fa anys, l'Iran sofreix una reducció exponencial dels dòlars que entren en la seva economia, i això és el que està darrere de la devaluació salvatge de la seva moneda nacional i de la hiperinflació que sofreix la població. El resultat final és que des del novembre de 2025 la taxa canviària en el mercat era de 600.000 rials per dòlar, i al gener de 2026 és d’1,4 milions de rials per dòlar, la qual cosa suposa una caiguda de gairebé el 75% del seu valor. Encara que la taxa d'inflació oficial és del 40%, en la vida quotidiana els preus dels productes essencials s'han duplicat o triplicat.
Davant la caiguda dels ingressos en divises i l'augment del dèficit de l'Estat, el govern iranià va respondre imposant una política d'austeritat i retallades en 2024-25 que va agreujar la situació. El pressupost de 2026-27, que va pujar l'impost a les PIMEs i va retallar sous a funcionaris i pensionistes, ha estat la gota que ha vessat el got del descontentament, sumant-se a altres factors que han generat les condicions per aquesta explosió social: una crisi energètica crònica a causa de la baixa inversió en infraestructures elèctriques –que va conduir a apagades arreu del país i va restar capacitat productiva–, i una sequera pertinaç fruit de la crisi climàtica que ha portat al govern plantejar-se canviar la capital del país, Teheran, a un altre emplaçament més favorable per a garantir el subministrament d'aigua.
L'Iran és un aliat estratègic clau per a la Xina, amb el qual ha arribat a signar inversions de 400.000 milions de dòlars per als pròxims deu anys, un dels seus subministradors clau de petroli, i en la lluita per l'hegemonia mundial, en el repartiment d'àrees d'influència, la caiguda del govern iranià i la seva substitució per un altre dòcil amb els interessos dels EUA seria un cop excepcionalment dur per a la Xina.
En el rerefons d'aquesta situació cal destacar un fet objectiu. Els vincles teixits amb la Xina no han alleujat la situació del poble iranià, la qual cosa contesta una vegada més a tots els que pretenen presentar el gegant asiàtic com una potència no imperialista, regida per un “socialisme de mercat” dinàmic i solidari amb els pobles. El sisme de descontentament actual és també una resposta a aquesta esquerra que no vol veure més enllà dels seus nassos i que s'acaba de portar la sorpresa de la seva vida amb els esdeveniments a Veneçuela, dels quals la Xina i Rússia han estat còmplices passius.
Per una sortida socialista contra el règim dels mul·làs i la intervenció de l'imperialisme occidental
Poc temps després de l'atac imperialista a Veneçuela i el segrest de Nicolás Maduro, Trump va amenaçar de nou el govern iranià afirmant que “si mata violentament manifestants pacífics, els Estats Units d'Amèrica vindran a rescatar-los” afegint “que estava llest per a actuar i preparat”. Tot això set mesos després que forces israelianes i estatunidenques bombardegessin instal·lacions nuclears iranianes en una guerra de 12 dies, i de protagonitzar un genocidi a Gaza que s'ha cobrat la vida de centenars de milers de palestins i palestines.
Els i les comunistes revolucionàries rebutgem contundentment els plans d'intervenció imperialista a l'Iran, amb l'actuació d'agents de la CIA i del Mossad dins del país per a orientar aquestes mobilitzacions cap als seus interessos polítics i geoestratègics. Ens posicionem rotundament contra els intents d'instrumentalització per part de l'oposició de dretes de l'exterior, que ha tornat a aixecar la demanda de la restauració de la dinastia del Xa. L'imperialisme estatunidenc i els seus lacais a l'Iran són enemics jurats del poble, per tant, no es pot acceptar cap mena de col·laboració o de suport, directe o indirecte, d’aquestes forces reaccionàries.
A més, les declaracions de Trump han servit al règim dels mul·làs com a justificació per a aprofundir la repressió, acusant els manifestants d'actuar en sintonia amb els enemics del règim. Però lluny d'atemorir la població, les declaracions oficials van encendre encara més els ànims i van avivar les mobilitzacions.
El govern teocràtic de l'Iran no té ni un àtom de progressista. Defensa d'un mode agressiu els interessos de la burgesia iraniana i els privilegis d'una casta de funcionaris atrinxerats en un aparell estatal omnipresent. Dins d’aquest, els comandaments de l'exèrcit, i particularment els anomenats “Guardians de la Revolució”, exploten i saquegen els recursos del país en el seu benefici, saquejant-los, mantenint-los sota el seu control, com un Estat dins d'un Estat: sectors com el petroli, el mercat de divises, les telecomunicacions, la producció d'armament, així com l'enginyeria i la construcció.
Les pròximes setmanes diran si el moviment pren un caràcter insurreccional, o aconsegueix ser controlat pel règim al preu d'una sagnia monumental. La classe obrera iraniana, els seus sectors més avançats i d'avantguarda, han d'aixecar una política d'independència de classe. Cal rebutjar les amenaces d'intervenció de l'imperialisme nord-americà, que de materialitzar-se suposaria retornar el país a l'època colonialista sota el Xa. I, al mateix temps, cal entendre que només es derrotarà al règim dels mul·làs en benefici del poble prenent el poder sota la bandera de la revolució socialista i enderrocant el capitalisme. La revolució iraniana en línies socialistes relligaria el nus de la història interromput el 1979(*), i tindria un meravellós impacte en els pobles oprimits de l’Orient Mitjà i de tot el món.
--
Notes
(*) Per a conèixer més sobre la revolució iraniana del 1979, recomanem la lectura de l'article que vam escriure durant les mobilitzacions del 2022: Iran. Els treballadors i el jovent responen a la repressió estenent l'aixecament popular
