Hem fet fora a Mazón! Aquesta exclamació, que condensa tota la força, ràbia i satisfacció nascuda del cor de milions de persones que portem tot un any lluitant, recorria el dilluns 3 de novembre els pobles i barris obrers de l’Horta Sud i tot el País Valencià.
Milions, sí perquè som milions a tot l’Estat els que celebrem haver fet fora al principal responsable de la criminal gestió d’una Dana que va causar 229 víctimes mortals i danys materials, físics, psicològics i morals incalculables. Al cap d’un infame Govern del PP, sempre secundat per Vox, que ha respost al nostre dolor i indignació menyspreant mitjançant tot tipus de tripijocs i contractes a dit per a polítiques i retalls, privatitzacions i negacionisme climàtic que van causar tanta mort i destrucció.
No se’n va, l’hem fet fora
Mazón no va tindre ni el valor de mencionar al seu discurs la paraula dimissió, precisament perquè aquesta no respon a una “decisió personal” ni un acord intern amb la cúpula del PP, sinó a la força d’una mobilització imparable que ha plenat els carrers del País Valencià de dignitat. Si, una determinació exemplar que ha assenyalat a aquests criminals i el seu intent de passar pàgina impunement.
D’ahí també la histèria del feixista Abascal, màxim responsable, junt amb Feijoo, de sostindre a aquest personatge i a tots els seus sequaços. Saben que aquesta victòria mostra que la classe obrera i la joventut pot fer de tot amb la seua acció directa, i reforça la nostra confiança en el poder que ens dona la lluita.
La caiguda de Mazón ha sigut un producte d’un tsunami de combat i organització des de baix, especialment de la joventut, eixa joventut que els mitjans del sistema pretenen fer-nos creure que és de dretes, i a la que anomenen despectivament “generació de cristall”. La dimissió de Mazón confirma precisament el contrari: davant la negligència criminal del Govern, decenes de milers de joves amb la seua generositat van ser clau per a auxiliar a les poblacions afectades, i des del principi es convertiren en el motor de la rebel·lió als carrers.
A les poques hores de la tragèdia, davant l’abandó de la Generalitat i de totes les institucions de l’Estat, un exèrcit de voluntaris es va posar mans a l’obra netejant el fang, salvant vides, recuperant els cadàvers, ajudant sense descans… I organitzant les primeres protestes per a exigir justícia, que els responsables pagaren pels seus crims i hi haguera una autèntica reconstrucció en benefici de la classe treballadora i el poble.
Una vegada més: Sols el poble salva el poble!
El Sindicat d’Estudiants (SE) va convocar una vaga als instituts i universitats del 4 al 12 de novembre de 2024 per a que la joventut estudiantil poguera seguir en primera línia donant suport a les tasques de neteja i ajuda a la població.
“Sols el poble salva el poble”. Era la consigna que naixia de l’experiència de centenars de milers de joves, veïns i veïnes que, davant l’abandó de les institucions de l’Estat capitalista, vam comprovar la força colosal de la nostra autoorganització.
I tot i que molts, incluït el Govern de Pedro Sánchez i eixa esquerra assimilada al sistema intentaren desprestigiar aquesta consigna afirmant cínicament que era reaccionària, aquesta va tornar a expressar-se a les gegantesques manifestacions que van recòrrer els carrers valencians el 10 i 30 de novembre cridant Mazón dimissió i a presó. I han tornat a fer-ho tot aquest any, una i altra vegada.
Front a les polítiques del Govern PSOE-Sumar, que ha renunciat a plantejar un autèntic pla de reconstrucció que oposar al dels corruptes del PP i Vox, donant-los oxigen en la pràctica, ha sigut la mobilització popular, i sols la mobilització popular, la que ha fet fora a Mazón posant contra les cordes a PP i Vox.
Ara a fer fora a PP-Vox i lluitar per una vertadera reconstrucció!
Des de fa un any centenars de milers de joves i treballadors hem inundat els carrers en dotze grans manifestacions. L’última va ser la impressionant manifestació del dissabte 25 d’octubre, amb més de 100.000 persones col·lapsant el centre de València, i la marxa de milers d’afectats pels pobles de les comarques colpejades per la DANA el mateix 29, quan es complia un any del desastre.
La vaga general del 29 de maig, a pesar del boicot dels dirigents de CCOO i UGT, va donar un nou impuls a la lluita. I les incontables protestes que van acompanyar cada aparició pública de Mazón i els seus consellers van impedir la seua impunitat, recordant constantment la seua culpabilitat exigint la seua dimissió.
Aquestes protestes van tindre el seu colofó a la passada nit del 29 d’octubre durant el funeral d’homenatge a les víctimes. Mazón, actuant com el covard criminal que és, va decidir presentar-se despreciant l’exigència dels propis familiars de que no ho fera, intentant utilitzar l’acte per a donar-se una rentada de cara. I a pesar que el Govern PSOE-Sumar volia un acte institucional sense contingut reivindicatiu i acceptà la seua presència, les famílies de les víctimes es van rebel·lar i li donaren l’última espenta.
Hem fet fora a Mazón i és la nostra victòria, però el Govern PP-Vox es nega a dissoldre’s, temorós de seguir encaixant colps. I és lògic. Aquest octubre ha estat marcat per un cicle de mobilitzacions amb clar caràcter de classe i antifeixista que desafia les seues polítiques reaccionàries. Començant per les manifestacions exigint l’eixida de Mazón, seguit per les mobilitzacions contra el genocidi a Gaza, les concentracions a les Universitats de València i Alacant parant al feixista Vito Quiles, o la vaga estudiantil del 28-O contra el bullying convocada pel SE.
Totes aquestes mobilitzacions mostren la força que existeix per a continuar la lluita i agranar no només a Mazón, també a tots els demés responsables de la gestió criminal de la DANA. No podem acceptar ni un minut més d’un Govern del PP-Vox, responsable d’una reconstrucció que entrega milers de milions als mateixos empresaris de la Gürtel i altres conglomerats capitalistes, mentres els nostres barris continuen destrossats, les nostres vivendes en condicions precàries, igual que els col·legis i instituts de les zones afectades, i continuen endavant privatitzant la sanitat, l’educació i els serveis públics.
La lluita als carrers, l’acció directa de masses són l’únic que pot conquerir una reconstrucció real per a tots els pobles i persones afectades per la DANA, amb el control democràtic dels recursos públics per part de les mateixes veïnes i veïns. Aquesta és la manera d’evitar el robatori i el negoci d’uns pocs a costa del patiment de molts.
València és la prova més evident que el capitalisme no funciona. Si volem habitatge, transport, educació, sanitat i condicions de vida dignes, cal enfrontar-se als grans poders econòmics i als seus testaferros polítics, cal expropiar i nacionalitzar la banca, les constructores, les grans empreses agroalimentàries i posar tots els recursos que generem amb el nostre treball al servei del benestar comú. Aquesta és la tasca.
Uneix-te a Esquerra Revolucionària per a fer-ho possible!
