No a l'acomiadament barat, no a la retallada dels salaris, no a l'ampliació de l'edat de jubilació!  Prou de concessions a la banca i la patronal!

El govern del PSOE, cedint a les exigències de la gran banca i la CEOE, ha aprovat en el mes de juliol un decret de reforma laboral que és una autèntica declaració de guerra als treballadors. Amb el decretàs, s'abarateix i es facilita encara més l'acomiadament. Així, els empresaris tenen absoluta llibertat per a laminar plantilles i imposar un règim de terror en les empreses. A més, la reforma permet, a través de la generalització de les clàusules de despenjament, que la patronal violi els convenis col·lectius. Per si això fora poc, la reforma laboral ha estat endurida després del seu pas pel senat aquest estiu, per a obligar als desocupats a acceptar qualsevol curs o qualsevol treball que se'ls ofereixi sota l'amenaça de perdre el subsidi d'atur

Les conseqüències d'acceptar la lògica del capitalisme

La reforma laboral forma part d'una bateria d'atacs que s'ha anat concretant al llarg d'aquest any: retallades salarials dels empleats públics i congelació de les pensions; reducció de les despeses socials en educació i sanitat; anunci de la reforma de les pensions, amb l'ampliació de l'edat de jubilació als 67 anys i del còmput d'anys per a calcular la pensió... Mesures amb les quals les famílies treballadores sofrirem una reculada sense pal·liatius en les nostres condicions de vida i de treball.

I tot això a canvi de què? A canvi d'una vaga promesa que en un futur incert l'economia espanyola tornarà a créixer sobre bases "més sanes" i "tots" sortirem beneficiats. No obstant això, quan l'economia creixia els salaris reals van descendir i la precarietat va augmentar i això no va evitar la crisi. En aquests moments la xifra d'aturats s'acosta als cinc milions de treballadors, i la taxa d'atur juvenil supera el 40%. Hi ha més d'un milió de llars amb tots els seus membres a l’atur a l’Estat espanyol i, dels que conserven l'ocupació, més de 4 milions de treballadors tenen contractes temporals i 11 milions, prop del 60% de la força laboral total, cobra menys de 1.000 euros al mes. Pretenen retallar encara més les pensions, però el 68% dels 8,2 milions de pensionistes tenen una paga anual que no arriba al Salari Mínim Interprofessional.

Des del govern i la patronal s'argumenta que aquestes retallades són necessaris perquè la despesa pública és "insostenible", i que són equitatius perquè tots hem de fer sacrificis. En realitat, ni són necessaris, ni de bon tros equitatius. Després que el govern hagi gastat i compromès prop de 150.000 milions d'euros de diners públics per a salvar la banca (i pagar més de 24.000 milions anuals en interessos pel deute públic); que any rere any l'Estat hagi deixat de recaptar milers de milions d'euros per les constants rebaixes d'impostos als empresaris i a les grans fortunes, el 2009 les rendes salarials van caure el triple que les empresarials. L'any passat, els set grans bancs i caixes van obtenir beneficis nets per valor de 17.000 milions d'euros, i les retribucions dels consellers i directius de les grans empreses de l'Ibex 35 van créixer el 19,1%, arribant a els 989.000 euros anuals de mitjana. Amb aquestes xifres a la mà, com es pot defensar que reduir els salaris, atacar les despeses en pensions, en sanitat, en educació pública o en prestacions per atur és un fet "inevitable" i "urgent"? Això és un engany monumental! L'única cosa que pretenen amb aquestes mesures és garantir que els diners públics segueixi fluint sense problemes a les butxaques dels grans empresaris i els banquers.

Els governs que accepten la lògica del capitalisme inevitablement es pleguen davant les pressions de les grans empreses i la gran banca, en definitiva, els anomenats "mercats", i apliquen els seus dictats. El govern de Rodríguez Zapatero, que va ser triat el 2004 i 2008 amb el suport de milions de treballadors i joves, ha cedit a aquesta lògica amb tal convenciment que fins i tot ha afirmat que no li importa perdre les eleccions, és a dir, que no li importa afavorir la tornada del PP al govern!

Aquesta lluita es pot guanyar

La crisi capitalista es va iniciar fa tres anys, copejant amb tota cruesa als treballadors. En comptes de donar, des del primer moment, una resposta contundent als EROs, als acomiadaments massius que han disparat l'atur a xifres històriques i a les retallades socials, les direccions d'UGT i CCOO, erròniament, van apostar per continuar la política de pau social amb empresaris i govern. Se suposava que aquesta era la forma "realista" d'assolir que, a canvi de contínues concessions, la burgesia i el govern no creuessin determinades "línies vermelles". Però les han creuat i de quina manera!  Amb la convocatòria de la vaga general, els dirigents de CCOO i UGT han començat a comprendre l'extrema gravetat de la situació.

A pesar la duresa dels atacs i de l'obstinació de la burgesia en imposar-los, la classe obrera té la força per a poder frenar-los. El fonamental ara és que el 29-S sigui un èxit. La vaga general s’enfrontarà a una campanya brutal des dels mitjans de comunicació burgesos, que buscaran no només fer-la fracassar, sinó també desprestigiar davant els treballadors la idea mateixa d'organitzar-nos en sindicats de classe per a lluitar pels nostres interessos. Per això, perquè la vaga general rebi suport massivament, és imprescindible que els dirigents de CCOO i UGT defensin amb claredat i rotunditat la retirada de tots els atacs aprovats i de totes les noves mesures anunciades, abandonant qualsevol expectativa en l’anomenat diàleg social, tant en relació amb la reforma de les pensions com en qualsevol altra mesura d'atac. Un altre element fonamental és l'organització d'assemblees participatives i democràtiques en tots els centres de treball i la formació de comitès de vaga, amb membres elegibles i revocables, i la seva coordinació a escala local, autonòmica i estatal per a donar força i consistència a la mobilització. El 29-S no pot ser el punt i final sinó el principi d'una lluita cada vegada més àmplia i organitzada. Tota la classe obrera europea està sent atacada. El 29 de setembre hi haurà vagues generals i parcials en diversos països. Els sindicats europeus han de plantejar com següent pas en la mobilització una vaga general unificada de 24 hores a tota Europa.

Per una alternativa socialista

La crisi del capitalisme no es pot resoldre amb més capitalisme. Al capitalisme malalt cal oposar-li la lluita per una societat socialista, sense propietat privada dels mitjans de producció, on la classe treballadora planifiqui democràticament les increibles riqueses que existeixen en benefici de tots. Cal dir alt i clar que si es poden defensar els llocs de treball , lluitar contra l'atur, i mantenir la despesa social. Per a això cal acabar amb el control asfixiant que els banquers i els grans monopolis exerceixen sobre la societat. Cal garantir que els recursos econòmics, la tecnologia i la ciència estiguin al servei de la majoria de la població i no subordinades al màxim benefici d'una petita minoria de paràsits. 

El que la classe obrera i la joventut necessiten és ocupació, igualtat i autèntica democràcia i això només serà possible amb el socialisme Uneix-te al Corrent Marxista MILITANT per a lluitar per aquesta alternativa!

Sí hi ha una alternativa a la crisi capitalista i als atacs del govern

·       Retirada immediata de tots els plans d'atac contra la classe obrera:

·       Ni acomiadament barat ni congelació salarial ni reforma de les pensions. No a les retallades pressupostàries en sanitat, educació i en les prestacions socials

·       Pla urgent contra l'atur i el deteriorament de les prestacions socials:

·       Subsidi d'atur indefinit de 1.100 € al mes.

·       Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial.

·       Nacionalització de totes les empreses en crisis sota control obrer.

·       Augment dràstic de la despesa en sanitat, educació i de les prestacions socials públiques.

·       Inici d'un pla econòmic per a crear ocupació (inversions en infrastructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria.

·       Els diners públics al servei de la majoria, no dels banquers i grans empresaris:

·       Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes, als beneficis empresarials i a la banca. Combatre el frau fiscal i la fugida de capitals amb la confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics implicats.

·       Nacionalització de la banca sota el control democràtic dels treballadors i les seves organitzacions.

·        Confluència de la lluita dels treballadors de tota Europa amb la preparació d'una vaga general europea

Participa en les manifestacions!

Fulla de El Militante Todos a la huelga general el 29-S! PDF en castellano

Fulla d’O Militante Tots á folga xeral o 29-S! PDF en galego

Fulla del Militant Tots a la vaga general el 29-S! PDF en català

Fulla del El Militante Denok greba orokorra irailaren 29an! PDF en euskera