Seguint la crida dels sindicats STEPV, CCOO, UGT, CSIF, però sobretot gràcies al moviment des de baix que ha creat centenars d'assemblees en els centres, els docents han protagonitzat una mobilització sense precedents en molt de temps, amb un seguiment del 80% segons dades dels sindicats,contra una situació crítica de l'educació pública i una Conselleria que es nega a negociar, mentres la comunitat educativa patix l'abandó del govern PP-Vox. Des del Sindicat d’Estudiants també hem sumat les nostres forces a esta gran jornada, cridant els estudiants a donar suport a les justes demandes del nostre professorta i en defensa de l'educació pública.

El curs ja va començar amb reivindicacions del professorat especialista d'FP, amb una vaga indefinida per la retallada brutal d'hores en la jornada. Al novembre va haver-hi mobilitzacions educatives; al desembre, una vaga que va omplir amb més de 30.000 persones els carrers de València i altres milers a Alacant i Castelló; i al febrer també es van produir mobilitzacions al País Valencià per part de la comunitat educativa. Una dinàmica que ha anat in crescendo fins a arribar a la vaga educativa que hem viscut.Las asambleas docentes han sido el motor de esta convocatoria

Està jornada no hauria sigut possible sense l'autoorganització del professorat, amb la creació de més de 200 assemblees docents que han portat esta vaga a tots els racons, implicant famílies i alumnat, i arribant també a organitzar assemblees conjuntes de professorat i estudiants. Centres replets de cartelleria, samarretes en defensa de la llengua i de la pública, i jupetins serigrafiats amb “Docent treballant en precari” convertien els passadissos de nombrosos centres educatius en espais reivindicatius.

Una vaga educativa que es produïx per la millora de les condicions laborals del professorat i de l'educació pública en el seu conjunt: contra la censura en la literatura que volia imposar el Govern, contra els atacs al valencià, per estudiar i treballar en condicions dignes, sense sobrecàrrega administrativa i per un salari que no supose la pèrdua d'un 25% del poder adquisitiu des de 2010. Estos han sigut els motius que han portat a esta mobilització majúscula del professorat valencià i els que han fet que el Sindicat d’Estudiants també ens sumem amb la missió de buidar les aules omplint els carrers junts. Acabar amb la deterioració que patixen els centres educatius sense climatització, amb millores que mai arriben o amb centres afectats per la DANA que seguixen sense veure fets realitat els treballs de reconstrucció.

Una mobilització massiva va recórrer tot el País Valencià

La jornada començava amb piquets informatius a les portes de molts centres, pràcticament buits, amb tot just els servicis mínims ni estudiants. Companys del Sindicat d’Estudiants participem en el del Berenguer Dalmau a Catarroja, centre afectat per la DANA i fet complet de barracons.

Es van realitzar concentracions en Conselleria i en les direccions territorials, que es van convertir en columnes cap a l'inici de les manifestacions, col·lapsant el centre de les ciutats. Multitud de pancartes i blocs de cada centre educatiu, organitzats des de les assemblees docents, van omplir els carrers.

Una autèntica marea verda va inundar els carrers de les tres principals ciutats, deixant clar com es defenen els servicis públics i com es respon a un govern PP-Vox que afirma no deixar-se pressionar per les vagues mentres dilata les negociacions. El professorat l'ha deixat clar. Si no hi ha resposta, al maig hi haurà noves mobilitzacions, amb una idea que cada vegada ressona amb més força: iniciar una vaga indefinida que tancament el curs si la consellera no dona la cara i no es resolen les reivindicacion, com també es cridava en les mobilitzacions. En el Sindicat d’Estudiants tenim clar que estarem al costat dels nostres professors per a posar fi a la destrucció dels servicis públics.

 La lluita l'únic camí!: Les mobilitzacions en defensa de l'educació pública recorren tot l'estat

La vaga educativa d'este 31 de març ha sigut inspiradora, un impuls que demostra que som més forts i que podem fer retrocedir a un govern que ja va haver d'apartar a Mazón pel clam social existent. Igual que hem vist a Catalunya o Aragó este mateix curs, o com veurem en Galicia a l'abril, les condicions per a una vaga educativa a nivell estatal ja estan donades. El que patim al País Valencià és el mateix que en altres territoris: és necessari unir forces en defensa d'una educació pública i de qualitat.

Hi ha recursos de sobres per als servicis públics; estan en mans dels banquers i de les empreses de defensa.

Pressupostos militars per a escoles i hospitals! Més recursos i menys discursos!

Que visca la lluita educativa!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

Organitza't

7Somosaguas_banner.jpeg

banner ffe