Al llarg de les últimes setmanes el moviment per l'educació pública ha fet un pas de gegant a Catalunya i al País Valencià, però òbviament la convocatòria de vaga indefinida en aquest últim territori ha suposat un canvi qualitatiu, sent un cop demolidor per al Govern PP-Vox.

Amb un seguiment del 90% i els centres d’estudi buits, la vaga indefinida començava l’11 de maig amb piquets i columnes massives que van tenyir de ver els barris, pobles i ciutats. Un autèntic clamor social amb un missatge unànime a la Conselleria: no ens aturarem fins a acabar amb aquesta situació indigna.  

I no és per a menys. La situació en les nostres aules és límit. La iniciativa d’estudiants i professors omple les xarxes socials de vídeos en els quals es mostren les condicions deplorables del nostre dia a dia. No és només una lluita per la millora dels salaris, és que les ràtios són impossibles, els barracons sense climatitzar, goteres, plagues de rates i puces que colpegen molts dels nostres centres, instituts declarats oficialment en ruïnes on donem classe, censura i atacs constants al valencià... contra tot açò ens alcem.

I la prova va ser la gegantesca manifestació del passat divendres 15 de maig amb més de 150.000 docents i estudiants que abarrotem el centre de València en una mobilització històrica que mostra la nostra força i determinació per a véncer.

Com a resposta a aquest clam, les provocacions i el menyspreu de la Consellera Ortí només ha generat més indignació si cap, com han deixat clar més de 1200 equips directius amenaçant amb dimitir en bloc si la situació seguix així. El final de curs ha saltat per l'aire d'una manera explosiva. La vaga continua amb una força demolidora.

Un docent un vot, els qui lluitem decidim!
Un poderós moviment alçat democràticament des de baix 

Una de les claus més importants d'aquest tsunami imparable ha sigut el moviment assembleari de milers i milers de professors que ens hem organitzat en assemblees en centenars de centres d'estudi, que han preparat a consciència les seues forces per a colpejar amb tot. Ells i elles estan sent l'ànima i el motor d'aquest meravellós alçament social. Docents en lluita i la seua Coordinadora d'assemblees han posat en pràctica la conclusió que milers de treballadors hem tret: no podem esperar que ningú que ens porte la solució; si volem acabar amb aquest desastre cal passar a l'acció, posar-nos en marxa nosaltres mateixos, alçar l'autoorganització en cada institut, en cada escola i frenar a aquest Govern de dretes de l'única forma possible. Lluitant als carrers! Així és com hem conquistat cadascun dels drets que hui defensem. Aquest és el camí!

Amb molta raó, les companyes i companys de Docents en Lluita han advertit als dirigents sindicals en les assemblees obertes en línia en les quals participen més de mil companys i companyes que no volem negociar qualsevol cosa i que no acceptarem propostes d'engrunes com han imposat en altres lluites educatives. La cada vegada més popular consigna de “Un docent, un vot” ha connectat amb el clima de cansament profund amb un model de sindicalisme burocràtic, de pacte social, allunyat de les nostres necessitats, que defuig la confrontació i que pensa que només en els despatxos aconseguirà alguna cosa.

Tenim molt males experiències a la nostra esquena que ens ho recorden: excuses per a postergar les vagues constantment o fins i tot acords a esquena i contra la voluntat de la majoria dels docents, com han fet a Catalunya els dirigents de CCOO i UGT. Però no hem arribat fins ací perquè ningú decidisca per nosaltres. La vaga i la mobilització al carrer han de mantindre's fins que aconseguim les nostres reivindicacions i tots els passos han de ser debatuts democràticament i les decisions referendades a les assemblees. Així hem aconseguit alçar aquest moviment històric i així aconseguirem engrandir i enfortir la lluita perquè Ortí done el braç a tòrcer.

Estendre la lluita educativa al conjunt de la classe treballadora
Per una vaga general per a fer fora el Govern del PP-Vox

La lluita educativa ha sigut el catalitzador d'una profunda ràbia contra el Govern que va molt més enllà de les aules. És el Govern de la gestió criminal de la DANA, dels barris i pobles destruïts i abandonats, del transvasament de diners públics a mans privades, dels amics de l’OPUS, de l'espanyolisme ranci que perseguix la nostra llengua, que privatitza la sanitat, l’educació i tots els serveis públics devastats, de la corrupció i els tripijocs a costa del nostre sofriment i la nostra precarietat. Eixa és la raó per la qual la solidaritat amb aquesta vaga està brollant i traspassant amb escreix els murs dels centres d'estudi. La classe treballadora valenciana està del nostre costat!

La convocatòria de vaga indefinida estudiantil per part del Sindicat d'Estudiants és una gran aportació en eixa direcció, que suma a la joventut a aquesta lluita exemplar. Per això és tan important que tota aquesta solidaritat, que va molt més lluny de l'àmbit educatiu, puga expressar-se en una gran manifestació en cap de setmana, perquè el conjunt de la nostra classe puga eixir al nostre costat a dir ben clar que l'educació pública la defensarem amb ungles i dents. I si el Govern no cedix i accepta les demandes per a acabar amb els salaris miserables i la destrucció de la pública, organitzar una VAGA GENERAL que paralitze tota l'activitat productiva i social del País Valencià. El que està en joc és vital per a la classe treballadora i la joventut.

Els vasos comunicants entre la lluita al País Valencià i a Catalunya —on hi ha programades 17 jornades de vaga que estan sent acompanyades també de mobilitzacions multitudinàries que han rebentat el final de curs—, i també amb la resta de l'Estat, són evidents.

És el moviment viu per baix que avança sobre la seua experiència, amb vagues indefinides de docents que connecten amb la resta de sectors i contagien a la classe treballadora, que assenyala a la burocràcia sindical i no engul amb acords podrits a esquena del moviment, que denuncia no sols a la dreta sinó també a aquells governs autonòmics en mans del PSOE que permeten les retallades i miren per a un altre costat davant la privatització i la precarització de les nostres condicions laborals.

Totes eixes lliçons i conclusions s'estan posant en pràctica a Catalunya i al País Valencià d'una forma extraordinària. Arrancar una victòria és el punt central ara mateix i tindria un efecte elèctric en tots els territoris de l'Estat.

Així es defensa l'educació pública! Ho aconseguirem!

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
685 09 84 82 esquerrarevolucionaria.net