El passat 15 de novembre els nostres professors i professores, els treballadors i treballadores del sector educatiu, van donar un enorme exemple de dignitat. Més de 30.000 docents van protagonitzar una gran manifestació que va sortir des de Plaça Urquinaona, va omplir via Laietana i va abarrotar Plaça Sant Jaume.

Després de setmanes d’encartellades i assemblees preparatòries, la mobilització convocada per USTEC-STEs, CGT, CCOO, UGT, ASPEPC-SPS i Intersindical va ser tot un èxit. Una massa imparable de professorat va dir prou i va reclamar la millora de les condicions laborals i la dignificació de la seva professió per a poder garantir el nostre dret a l’educació.

La inversió de la Generalitat en Educació és baixíssima, del 2,5% del PIB català, molt menys d’allò estipulat per la llei (almenys un 6%). En els últims anys s’ha consolidat la destrucció de la nostra educació pública. Mentre la precaritzen i malmeten amb una falta d’inversions escandalosa, reguen l’escola privada-concertada amb milions d’euros públics: diners que per descomptat no reben els professors i professores de la privada-concertada, que de fet tenen de mitjana pitjor salari, sinó que van a les butxaques dels empresaris que entenen l’educació com un negoci i no un dret i als comptes de l’Església Catòlica, que pretén adoctrinar-nos amb el seu missatge retrògrad, masclista, LGTBI-fòbic i racista.

Això només és la punta d’un gran iceberg de menyspreu cap a l’escola pública i els treballadors del sector educatiu per part de les institucions. El professorat ha perdut un 25% del seu poder adquisitiu en els últims quinze anys, colpint les condicions laborals dels mestres. Es la història interminable. Els darrers governs, tot i proclamar-se d’esquerres, han tingut una actitud destructiva contra l’escola pública. La Consellera actual, Esther Niubó, del PSC, ha continuat aquestes polítiques nocives que ja van instaurar anteriorment Junts i ERC.

Dissabte passat els professors i professores van exigir amb contundència la reducció de les ràtios, l’augment de plantilla per a poder atendre decentment l’alumnat i recursos per a aconseguir una escola inclusiva real. També van reclamar drets democràtics als centres i la derogació dels decrets de plantilla, autonomia i direccions. I l’establiment d’uns currículums negociats i consensuats amb el personal docent.

Les joves del Sindicat d’Estudiants vam participar en la manifestació, juntament amb famílies i diversos col•lectius socials. La lluita del professorat ens interpel•la directament als i les estudiants de classe treballadora.

Estem farts de ser més de 30 a classe, de passar fred per falta de calefacció, de què quan un professor agafi la baixa (moltes relacionades per les enormes pressions de feina que pateixen) el Departament no la cobreixi, d’edificis vells que es cauen a trossos sense el manteniment necessari ni les infraestructures o materials apropiats, de la falta de places a l’FP, de la falta de recursos per combatre el bullying i atendre la nostra salut mental... Això és una vergonya!

El Sindicat d’Estudiants donem tot el nostre suport als nostres professors i professores i a les seves justes reivindicacions. Els docents han estat en primera línia en les protestes contra el genocidi a Palestina, en defensa del català i el model d’immersió lingüística i recentment ens han donat suport a la gran vaga estudiantil organitzada contra el bullying.

La manifestació del dissabte demostra la força del professorat i la seva disposició a la lluita. Ara és el moment de donar un pas més i convocar una gran vaga educativa. Les històriques vagues del professorat de març del 2022 i les posteriors aturades i mobilitzacions van fer caure el conseller d’educació Gonzàlez Cambray. Sens dubte, la Generalitat ja té un alt historial de promeses incomplertes al personal educatiu i a l’escola pública. Per això és necessari colpejar de nou amb més potència, posant data ja a una gran vaga educativa i organitzar-la des de baix. El Sindicat d’Estudiants estarem colze a colze amb els nostres professors i professores en aquesta lluita.

En els darrers mesos el professorat s’està aixecant a nombrosos territoris: Euskadi, Madrid, Astúries, Galícia... Cal unificar la lluita de les diferents zones per a colpejar totes juntes i exigir una educació pública de qualitat, sense retallades, amb contractació de milers de professores i unes condicions laborals dignes!

Després de la gran mani del 15N a Catalunya: vaga general educativa!

Professores i estudiants, unides i endavant!