Els tribunals franquistes tornen a perpetrar un nou atac contra la nostra llengua.

Després de la sentència del setembre, en els darrers dies hem conegut una nova resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna continuïtat a la seva ofensiva cap als drets lingüístics del poble de Catalunya.

L’aparell estatal i la dreta espanyolista: dues cares de la mateixa moneda

El TSJC ha anul•lat articles del decret de règim lingüístic de la Conselleria d’Educació que, almenys sobre el paper, blindaven el català a l’aula. Aquests articles preveien: garantir el català i l’aranès com a llengua vehicular i d’aprenentatge, com a llengües d’atenció a l’alumnat nouvingut, l’establiment com a llengua de relació entre centres educatius i de projecció externa tant amb les famílies com amb la resta de la comunitat educativa. El TSJJC també ha tombat els articles referents a l’aprenentatge i l’ús de la llengua de signes catalana per a l’alumnat amb discapacitat auditiva. A més, també ha anul·lat que les proves acadèmiques es facin normalment en català o aranès i l’obligació d’acreditar un mínim de coneixement de la llengua per accedir a ensenyaments postobligatoris no universitaris.

L’anul•lació d’aquest decret és deguda a un recurs presentat per l’“Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña” (AEB). Aquesta plataforma espanyolista, vinculada a l’extrema dreta, al·lega que el model d’immersió lingüística no respecta els drets fonamentals i és aliè al pluralisme lingüístic. Quines mentides per intentar camuflar el seu franquisme!

L’emergència lingüística del català. Quines polítiques necessitem?

El català, com a llengua minoritzada, es veu cada cop més amenaçada a causa de l’avenç d’un espanyolisme judicial i d’una absència flagrant de polítiques lingüístiques per part de la Generalitat que el combatin i que fomentin l’aprenentatge de la llengua catalana.

Actualment parla català de forma habitual només el 32,6% de la població, quan al 2003 era del 46%. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on hi viuen tres de cada quatre catalans, l’ús habitual no arriba al 25%! En els últims 7 anys s’han perdut més de 94.000 parlants habituals, però és que del 2005 al 2020 se’n van perdre més de mig milió! El 35% no el sap escriure. Aquesta panoràmica més àmplia ens mostra una situació entre el jovent alarmant. A l’escola els o les estudiants que s’adrecen al professorat sempre en català va passar del 56% al 39,4%, i l’ús en activitats en grup del 65,8% al 21,4%. Només el 38,6% dels joves d’entre 15 i 29 anys el tenen com a llengua habitual.

Davant d’aquesta emergència lingüística, les mesures adoptades per la Generalitat no només no han millorat la situació, sinó que clarament l’han empitjorat. En primer lloc, acceptant les imposicions antidemocràtiques dels tribunals contra el català, com han fet els anteriors Governs de Junts i ERC. Per exemple, quest curs va començar amb 24 aules on s’aplica el 25% de castellà decretat pel TSJC. Davant del recent atac judicial, l’actual consellera d’Educació, Esther Niubó (PSC), va afirmar al setembre que presentaria un recurs contra la sentència assegurant que no hi havia motiu d’alarma, però declarava que la desobediència mai no serà una opció i que compliria la decisió dels tribunals! Com es pot afirmar que es defensarà el català i alhora acatar les resolucions judicials que vulneren el model d’immersió lingüística, avalat democràticament per un suport aclaparador del poble català?

Per altra banda, la manca d’inversió del Govern i les retallades en els sectors públics, especialment l’educació i la cultura, perpetuen i agreugen aquesta situació. La destrucció de l’educació pública està directament relacionada amb la pèrdua de l’ús del català entre els joves.

La falta de recursos en polítiques públiques per a fomentar el català és flagrant: recentment més de 6.000 persones que volien aprendre català, la majoria nouvingudes, s’han quedat sense plaça als cursos del Consorci per la Normalització Lingüística (CNPL). 8.000 persones es trobaven al febrer a les llistes d’espera del CNPL. I això a pesar d’un procés d’inscripció poc accessible i uns horaris poc flexibles que impossibiliten a moltes d’aquestes persones de classe treballadora combinar la feina amb l’aprenentatge.

La pròpia Generalitat informava a través del seu Departament de Drets socials que 50.000 persones estan pendents d’obtenir l’A1. A més, l’espera afecta a molts professionals del sector educatiu i de salut: 4.500 professors segons USTEC pendents del C2 i 70.000 sanitaris segons el Departament de Salut.

La demanda és elevada, però falten places, cursos i professores!

A més, cal destacar la permissivitat d’aquests polítics del sistema cap als seus amiguets dels gran grups empresarials mediàtics, editorials, d’entreteniment, de l’audiovisual, etc., que marginen el català amb total impunitat. Per descomptat, la precarietat laboral i la falta de cursos de català al lloc de feina dins de l’horari laboral és un gran llast per al seu aprenentatge. L’únic compromís de la burgesia catalana és amb la seva butxaca, a costa de l’explotació de la classe treballadora catalana i gràcies a corrupteles com les de la família Pujol.

Ja n’hi ha prou de culpabilitzar la població migrant de l’emergència lingüística! Junts i Aliança Catalana utilitzen demagògicament la greu situació en què es troba la nostra llengua per disseminar el seu verí racista i dividir i enfrontar la classe treballadora. No ho podem permetre, hem d’assenyalar els veritables culpables!

Avui com ahir, la lluita és l’únic camí!

L’objectiu del TSJC, aquest òrgan hereu del franquisme, és tombar el model d’immersió lingüística a Catalunya. No ho podem permetre! Que el català sigui llengua vehicular a l’escola fou una reivindicació i conquesta històrica de la classe obrera catalana –per cert, molta d’ella castellanoparlant–, aconseguida després de dècades de lluita contra la dictadura franquista i els seus hereus.

Així doncs, l’atac a aquest model d’immersió lingüística esdevé un atac a l’educació pública i a un poble que cada cop travessa més reptes per poder viure en la seva pròpia llengua. Tot i que cal recalcar que tampoc no ens sorprèn, i és que ja coneixem molt bé de quin peu calcen els jutges i tribunals de l’Estat espanyol, carregant i reprimint el català i el dret a l’autodeterminació, així com contra joves antifeixistes com les 7 de Somosaguas o els 6 de Zaragoza o sindicalistes com Les 6 de La Suiza.

Des del Sindicat d’Estudiants tenim molt clar que l’única forma de garantir un aprenentatge real i digne de la llengua és defensant una escola pública íntegrament en català, aixecant-nos massivament contra aquells que tracten de silenciar-nos i omplint els carrers de dignitat. La comunitat educativa hem estat al peu del canó en defensa de l’escola en català i seguirem estant-ho.

En la mobilització del passat 15 de novembre dels i les nostres docents, que van omplir els carrers de Barcelona per a denunciar les seves cada cop pitjors condicions laborals, va ser-hi també molt present la defensa d’una escola pública i del model d’immersió lingüística. Aquest és el camí. La lluita col•lectiva. Cal convocar una gran vaga educativa de professors i professores i estudiants en defensa de l’educació pública i la llengua catalana.
Només les mobilitzacions i l’organització revolucionària dels i les estudiants i de la classe treballadora podran lluitar per una escola pública de qualitat i en català!