Diversos

Si els “arguments” de la dreta per justificar la seva política tenien una eficàcia nul·la per contenir la creixent ona d'indignació social, amb el cas Bárcenas l'autoritat moral del govern del PP per seguir amb la seva política de contrareformes i retallades no pot ser més baixa. El govern del PP està totalment deslegitimat. Malgrat la seva precària situació, el missatge que va llançar Rajoy l'1 d'agost va ser clar: seguirà endavant, esgotant els més de dos anys de legislatura que li queden per davant sense variar un milímetre la seva política.

S'acaben de complir dos anys del naixement del moviment 15-M, una convocatòria que va acabar convertint-se en una autèntica explosió social mobilitzant en carrers i places a centenars de milers de joves, treballadors, aturats, precaris de tot el país. Un moviment que es va convertir en el catalitzador de la ràbia, la frustració i enuig davant un sistema econòmic i social injust.

22-28 d’abril, setmana d’accions en defensa de l’educació pública

9 de Maig Vaga General Estatal d'estudiants, professors, mares i pares

No a la contrareforma franquista del PP
Prou d'atacs contra l'escola pública, les retallades per als banquers!
Ni CiU, ni PP Govern dimissió!

L'aprofundiment de la crisi econòmica capitalista, unida a la política de retallades de la dreta, està portant la societat cap a una catàstrofe. Centrant-nos al problema més greu per a les famílies treballadores, el de la desocupació, aquest ja afecta a 6.202.700 persones i supera el 27% de la població activa, segons l'EPA del primer trimestre de 2013 (enfront d'1.760.000, 8,5%, el 2007). La meitat dels aturats ja són de llarga durada; el nombre de llars amb tots els seus membres en atur frega els dos milions i la taxa de desocupació entre els joves menors de 25 anys és del 57,2%.

Cal transformar la protesta social en lluita organitzada pel socialisme!

El capitalisme, les institucions de l'Estat, el govern del PP i en general les formacions polítiques que apareixen vinculades al sosteniment d'aquest sistema injust estan passant per una profunda crisi de legitimació, que s'expressa al carrer d'una forma cada vegada més clara i estesa. Diverses enquestes publicades recentment són molt reveladores d'aquesta realitat.

   Cristina Cifuentes, la tristament coneguda delegada del Govern de Madrid, va obrir la veda d’una campanya salvatge de criminalització contra la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) i, en particular, contra la seva portaveu, Ada Colau. Cifuentes, gran protagonista de nombrosos actes de repressió policial, com la del 25 de setembre (i dies posteriors) al voltant del Congrés, va declarar que “la PAH i la seva líder últimament sembla que tenen certes inquietuds de suports a grups filoetarres o proetarres”. Va denunciar, a més a més, que les acciones d’escrache són actes de kale borroka. Els escraches són cites d’activistes als domicilis de, en aquest cas, polítics del PP, partit que ha anunciat que votarà en contra dels punts fonamentals de la ILP que va presentar la PAH al Congrés. Segons la Plataforma, “considerem que tenim dret com a ciutadans a informar-los de les conseqüències dramàtiques que ocasionarà la seva decisió perquè les estem patint diàriament”.

Corrupció, comissions multimilionàries, privilegis i decadència

 En els últims anys, especialment després de l’esclat de la crisi el 2008, els casos de corrupció han protagonitzat les capçaleres dels telediaris, centenars de portades a la premsa escrita i taules de debat a la televisió. Alguns dels personatges –un quantitat ínfima, d’altra banda- que durant els anys del boom es van omplir les butxaques amb l’especulació urbanística, les concessions a dit per part de les administracions públiques, que van firmar contractes multimilionaris amb empreses d’amics del govern de torn, salten ara a la palestra dels escàndols polítics. Entre aquests, n’hi ha que es neguen a acceptar la seva sort en solitari, i arrosseguen amb les seves declaracions a partits polítics sencers, al mateix cap de l’Estat, a les institucions parlamentàries i la justícia. La corrupció s’estén com una gangrena, reflectint fidelment la crisi profunda del sistema capitalista i del règim que es va fabricar en els anys de l’anomenada Transició.

L'11 de febrer la sorprenent renúncia de Benet XVI va provocar commoció i estupefacció. Hem de remuntar-nos a l'any 1415 per trobar un altre esdeveniment similar, quan Gregori XII va abandonar el pontificat en un dels moments més convulsos de la història del catolicisme, el Cisma d'Occident, un període en el qual fins a tres Papes diferents es van disputar la direcció de l'Església Catòlica.

La rotunda irrupció d’AGE reflecteix la cerca d’una alternativa a l’esquerra del reformisme

 Després de les eleccions gallegues, el PP proclama que la població ha donat suport a la seva política de demolició de les conquestes socials. Una anàlisi en profunditat dels resultats mostra la falsedat d’aquesta afirmació. Les eleccions evidencien també un altre aspecte: la cerca, per part de la classe obrera i la joventut, sobretot a les zones urbanes, d’una alternativa a l’esquerra del reformisme, ha trobat un canal d’expressió en la coalició electoral Alternativa Galega de Esquerdas (AGE), formada per IU i Anova.