Aquest 29 d'octubre serà un dia molt dur per a centenars de famílies treballadores de l'Horta Sud valenciana que van perdre als seus essers estimats en la DANA fa ara un any. I per a centenars de milers més a tot el País Valencià que patirem indefensos una destrucció que podria haver-se evitat si la resposta no haguera sigut l'abandó total de les institucions de l'Estat ni la negligència criminal i mentides del Govern autonòmic del PP, secundat per Vox, que lidera Carlos Mazón.
Ni oblidem ni perdonem
Centenars de milers de persones pagarem una factura molt alta per la desídia dels qui coneixien la magnitud de la DANA que s'aveïnava, eren els responsables de prendre mesures per a minimitzar el seu impacte i evitar una tragèdia i no van moure un dit. Pitjor. Van anteposar a les nostres vides els beneficis dels seus col·legues empresaris, d'explotadors com Juan Roig i tots els altres que ens van obligar a acudir als llocs de treball o a romandre en ells, quan hi havia institucions públiques i universitats que, davant el risc mortal evident, havien suspès activitats.
Centenars de milers de joves, treballadores i treballadors, vam respondre a l'abandó criminal de les institucions i al menyspreu per les nostres vides d'aquest Govern de corruptes i paràsits aferrant-nos al nostre instint i solidaritat de classe. Prenguérem els carrers, organitzant com podíem brigades de voluntaris per a salvar totes les vides possibles, amb material aportat espontàniament per veïnes i veïns per a netejar cases i barris negats pel fang… Mentre Mazón i la resta d'autoritats es dedicaven a posar obstacles als voluntaris, enviant a la policia a reprimir l'autoorganització veïnal i les protestes denunciant les seues mentides. Unes mentides que han sigut desmuntades una a una amb la filtració de vídeos revelant la seua actuació inhumana i criminal.
Hui recordem a les víctimes amb tristesa i dolor però també amb ràbia i indignació. Perquè la gran majoria d'eixes morts van poder evitar-se. I perquè els culpables, començant per Mazón, segueixen a les seues poltrones després d'un any d'enormes i constants mobilitzacions exigint la seua dimissió. Segueixen aferrats com a llepasses als càrrecs i actuant amb el mateix menyspreu miserable cap a les víctimes, les seues famílies i el poble valencià que llavors.
Encara que les associacions de familiars han dit públicament que no volen a Mazón en el funeral d'homenatge a les víctimes aquest criminal sense escrúpols ha respost que no té res que avergonyir-se i acudirà. Quin esperpent tan cruel i aberrant! L'assassí anant a l'homenatge a les víctimes!
PP i Vox declaren la guerra a la classe obrera
Però si pot fer-ho és perquè compta amb el suport incondicional de tots els que també són culpables, li sostenen en el càrrec i continuen aplicant les mateixes polítiques de retallades, privatització de serveis públics i negacionisme de la crisi climàtica que van causar tanta mort i destrucció.
En primer lloc, Feijóo i el PP, però també la ultradreta franquista, racista i sionista de Vox. Eixos cínics reaccionaris que critiquen públicament a Mazón quan els interessa per a aprofitar-se de manera oportunista i electoralista del rebuig massiu que recull, fins i tot entre votants del PP. Però ells van ser els primers a exigir l'eliminació de la Unitat Valenciana d'Emergències, l'absència de les quals va ser determinant per a multiplicar el nombre de víctimes i els danys.
Eixos mateixos franquistes que li sostenen en el Parlament i que amb el PP van aprovar els pressupost de la vergonya: retallant drets socials, eliminant subvencions a organitzacions propalestines, atacant als immigrants que utilitzen la sanitat pública, suprimint les comissions de Drets Humans, Igualtat i LGTBI i mantenint polítiques que fan que catàstrofes com la de fa un any puguen repetir-se.
A Mazón, el PP i Vox els nostres morts i les nostres vides els importen un rave. Només volen continuar fent negocis des de la Generalitat amb els fons de reconstrucció. Uns fons que circulen ràpidament per les seues mans i les dels seus amics empresaris, però que arriben amb comptagotes als nostres barris.
La reconstrucció, un gran saqueig empresarial
Ha passat un any i la reconstrucció visible és de mínims. Continuem suportant l'abandó, la deterioració d'habitatges, infraestructures i centres educatius i sanitaris. Milers d'estudiants i professors segueixen en barracons i centres sense reformar, amuntegats, en condicions precàries on fer classe s'ha tornat un acte heroic. El que agreuja problemes com la falta de material i professors, psicòlegs per a abordar xacres com el bullying i l'epidèmia de crisi de salut mental que les conseqüències tràgiques de la DANA han agreujat.
Això ha portat a les assemblees de professors especialistes d'FP a plantejar vaga indefinida a partir del 3 de novembre i als sindicats de professors i el Sindicat d'Estudiants a convocar vaga general de tota la comunitat educativa el 20 de novembre.
Ens enfrontem a un Govern entregat als interessos dels grans empresaris com el “benefactor” Amancio Ortega o Juan Roig, que va acollir el 15 d'octubre el partit en el Roig Arena amb un equip sionista, acompanyat de càrregues i detencions contra els qui protestàvem pacíficament contra aquest emblanquiment del genocidi.
I és que són tots els mateixos. Els responsables de les 229 morts de fa un any i els qui callen sobre la ubicació dels 12 milions d'euros recaptats entre la ciutadania. Els qui ens van obligar a treballar en plena DANA, intentant tapar-ho després amb milionàries donacions i els que s'emporten els recursos públics per a la reconstrucció i especulen amb els preus de l'habitatge i amb la turistificació. Els que voten retallades en educació i sanitat en el Parlament i persegueixen els immigrants, justifiquen el genocidi i fomenten el verí del racisme, la islamofòbia i l'odi al moviment feminista, LGTBI i a les persones trans.
Ha passat un any des de la tragèdia però la nostra ràbia i consciència de quin és el camí per a fer-los fora no ha desaparegut ni el farà. El dissabte 25 d'octubre més de 100.000 persones inundàvem els carrers de València cridant una vegada més “Ni oblit ni perdó” i “Mazón dimissió”, en una de les manifestacions més grans des del 29 d'octubre de l'any passat, que recordava la massivitat i indignació d'aquella gran explosió de ràbia.
Ja n'hi ha prou de complicitat del Govern PSOE-Sumar!
Aquesta mobilització massiva torna a posar sobre la taula que hi ha força suficient per a fer fora a Mazón, al PP i Vox i exigir un veritable pla de reconstrucció en benefici de les famílies treballadores.
Una de les causes principals de que aquesta colla de corruptes reaccionaris seguisca al capdavant de la Generalitat són els balons d'oxigen i marge de maniobra que li concedeixen les polítiques de concessions als empresaris i a la dreta del Govern PSOE-Sumar.
Ministres i dirigents del PSPV fan declaracions criticant a Mazón i posen exemples concrets de la seua actuació criminal, però acudeixen regularment a actes oficials a rentar-li la cara, no prenent cap mesura per a garantir una reconstrucció en favor de la classe treballadora i posant límit als tripijocs de PP i Vox i els seus amics amb els plans de reconstrucció i fins i tot envien a la Policia Nacional de Marlaska a reprimir-les.
L'últim exemple ha sigut la condemna del PSPV en el seu compte de X a “els atacs a la seu del PP”, referint-se a unes pintades denunciant la responsabilitat criminal de Mazón, contribuint així a l'estratègia del mateix Mazón de victimitzar-se i criminalitzar a l'esquerra que lluita. Quin escàndol! Preferirien que el felicitaren i li digueren Honorable President?
L'altra pota d'aquesta política és el paper de fre a la lluita als carrers de l'esquerra reformista parlamentària i els dirigents de CCOO i UGT, que es van negar a donar suport al passat 29 de maig la vaga general al País Valencià exigint la dimissió de Mazón i un veritable pla de reconstrucció i que, malgrat el seu boicot, va mobilitzar als carrers a desenes de milers de treballadors i estudiants.
La lluita és l'únic camí. Vaga general ja per a fer fora a PP i Vox!
Aquella jornada va tindre un impacte social enorme i va marcar un punt d'inflexió que hem de reprendre i ampliar, perquè un any després res ha canviat i les mobilitzacions dels últims dies demostren que hi ha encara més força que aleshores per a lluitar. Cal preparar una nova vaga general de 24 hores per a fer fora a Mazón construïda des dels centres de treball i estudi, exigint a les direccions sindicals de CCOO i UGT que abandonen la seua política de desmobilització i se sumen, desplegant una campanya massiva per a impulsar-la des de baix, repartint milers de fulles i organitzant assemblees i comitès als barris, centres d'estudi i treball per a exigir la seua convocatòria.
Hui, 29 d'octubre, serà un dia de record però també de lluita i reivindicació, com han plantejat molts dels comitès per la reconstrucció creats per les veïnes i veïns dels barris i pobles més colpejats per la DANA, que han convocat una manifestació que recorrerà les zones afectades.
Des d'Esquerra Revolucionària cridarem a omplir els carrers el passat 25 i tornem a fer-ho hui. El nostre homenatge a les víctimes és recordar la seua memòria, denunciar als culpables i exigir que no queden impunes. Només amb la lluita des de baix, la mobilització i organització aconseguirem fer fora a Mazón, el PP i Vox, obligar al fet que tots els culpables paguen pel que van fer i forçar un veritable pla de reconstrucció en benefici de les famílies treballadores.
Un pla que arreplegue almenys els següents punts:
- Reversió de totes les retallades i privatitzacions, i augment dels pressupostos en educació, sanitat i despeses socials per a garantir una veritable reconstrucció.
- Supressió dels pressupostos de la vergonya de PP-VOX.
- Inversió en un transport públic eficaç i accessible que cobrisca al 100% les necessitats de la població en les zones afectades.
- Obligació que les asseguradores cobrisquen el 100% dels danys materials i que l'Estat garantisca el mateix als qui no tinguen segur.
- Participació activa dels veïns i veïnes en l'elaboració i control dels plans de reconstrucció a través dels Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció.
- Mesures extraordinàries per a garantir l'accés a un habitatge digne a les famílies damnificades, incloent-hi l'expropiació d'habitatges en mans de grans especuladors i casers rendistes.
- Exigència de responsabilitats polítiques i judicials exemplars per a tots els responsables.
- Expropiació i nacionalització dels grans bancs i grups empresarials per a posar els recursos que generem amb el nostre treball al servei de la reconstrucció, les necessitats socials i la lluita contra els efectes de la crisi climàtica.
