Pocs Consells de Ministres han aixecat tanta expectació com el de dimarts 29 de setembre del 2026. PSOE i Sumar s'enfrontaven al desafiament llançat des dels carrers per centenars de milers de persones que ja no aguantem més i reclamem una solució efectiva al problema de l'accés a l'habitatge.

El desnonament de Maricarmen Abascal, una dona de 87 anys que en feia 71 que vivia al seu pis de lloguer i que pagava puntualment la seva renda, expulsada de casa seva per la cobdícia de l'empresa Urbagestión, va ser la gota que va fer vessar el got. Un profund descontentament social, alimentat per anys de salaris miserables, condicions laborals cada vegada més precàries, deteriorament constant dels serveis públics més bàsics, començant per la sanitat i l'educació, i una escalada dels preus del lloguer inassumible, va explotar de sobte i està omplint els carrers i les places de tot l'Estat d'indignació i de determinació.

L'acampada de Sol, com les mobilitzacions que s'han replicat a desenes de ciutats els dies següents, expressa de la manera més visible aquesta voluntat de no cedir en la lluita i de continuar-la fins a assolir els objectius proposats.

El Govern i els rendistes senten la pressió del carrer

La solució immediata que aquest moviment de lluita per un habitatge digne, encapçalat pels sindicats de llogateres i d'habitatge, plantejava té nom: el “decret Maricarmen”. Els manifestants reclamen al Govern “progressista” la seva immediata aprovació i que així es posi fi als abusos de fons voltors, bancs i rendistes.

Però els interessos en joc són molt forts. Bancs, fons d'inversió i grans empresaris han compromès en operacions d'especulació immobiliària volums de capital ingents. La rendibilitat del sector turístic i la bona marxa del sector financer en conjunt depenen de l'èxit d'aquestes inversions especulatives. Cedir davant la pressió del carrer suposaria no només una pèrdua de rendibilitat, sinó que provocaria quelcom molt pitjor. Seria una victòria de la mobilització i la lluita des de baix, i donaria un enorme impuls a grans mobilitzacions laborals i socials, com la vaga indefinida de l'educació de la Comunitat de Madrid que s'iniciarà els propers dies.

Per aquesta raó, tots els ressorts del poder s'han posat en marxa per intentar avortar la protesta abans que arribi a un moment crític en què la desactivació sigui encara més difícil. I el decret, tal com s'ha aprovat, n'és un intent.

D'altra banda, la lluita ja està obtenint les primeres petites però molt rellevants victòries. L'empresa Urbagestión ha anunciat que Maricarmen pot tornar a casa quan ho desitgi, mantenint un lloguer de quantia similar al que tenia fins ara. El pànic davant la reacció social que la seva cobdícia ha desfermat, juntament amb les indubtables pressions d'altres entitats del sector que veuen amb una por enorme el que està passant als carrers, els ha portat a prendre aquesta decisió en un intent de fer veure a l'opinió pública que la causa del conflicte ja està resolta. Però ja és massa tard. Com s'ha repetit una vegada i una altra als carrers, no es tracta del problema individual de Maricarmen, es tracta d'un problema col·lectiu que exigeix ​​una solució global i definitiva, que cap acció “caritativa” per part dels rendistes frustrarà.

Dos decrets que són un nou regal als rendistes i una burla a les llogateres

El Govern, després d'hores de frenètica negociació amb els seus socis parlamentaris, ha aprovat dos decrets que són un autèntic insult als que ens hem mobilitzat per un habitatge digne. Incapaços de trencar amb la seva subordinació efectiva als interessos del gran capital, PSOE i Sumar han aprovat un paquet de mesures que, majoritàriament, són simplement retòrica buida, i que en el millor dels casos són un simple ajornament de l'agonia de desenes de milers de llogateres.

Amb vista a fer caure l'única mesura que podria ser rellevant i un avenç real, la renovació automàtica dels contractes de lloguer, han dividit les mesures en dos decrets diferents. Així es facilita a Junts, el partit dels rendistes de Catalunya, i a la majoria de dretes no votar-lo i fer-lo caure al Congrés. Pura maniobra parlamentària i propaganda buida per simular que prenen mesures i deixar en realitat les coses tal com estan! Quina hipocresia! Pedro Sánchez es penjarà la medalla d'haver intentat moderar els lloguers, encara que el seu intent magnànim no hagi pogut superar l'escull parlamentari.

El primer punt aprovat pel Govern és la pròrroga de l'actual prohibició de desnonaments a persones vulnerables dos anys més, fins al 2030. Sens dubte, ens prenen per idiotes! Aquesta suposada prohibició és plenament vigent ara mateix i, com s'ha pogut comprovar, no ha impedit el desnonament de Maricarmen ni de milers de persones més. A qui pretenen enganyar? Les condicions que s'exigeixen per ser declarat “vulnerable” són tan rebuscades que no les compleix ni tan sols una persona de 87 anys, sense cap lloc al món per viure.

Al mateix temps que el Consell de Ministres deliberava, a Manresa s'executava el desnonament a un veí amb un 87% de discapacitat i, a pocs metres de Sol, a Madrid, s'intentava un desnonament que només la pressió dels acampats va poder impedir.

El segon punt de les mesures del Govern és la pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer que venceran abans del 31 de desembre del 2028. És veritat que algunes famílies veuran allunyar-se l'amenaça del desallotjament imminent, però només perquè d'aquí a 24 mesos els propietaris arribin amb una exigència econòmica que inclogui la compensació per les pujades de lloguers.

Això és el que també passarà amb la prohibició de pujar lloguers durant dos anys en cas que el seu import superi el marcat a l'Índex d'Habitatge. Sense mesures per rebaixar efectivament els lloguers abusius i per impedir que els nostres salaris siguin saquejats impunement pels propietaris, aquestes pròrrogues només ajornen el problema, alhora que contribueixen a fer que les futures pujades dels lloguers siguin encara més inassumibles.

Tampoc no tindrà gran efectivitat la prohibició de la compra d'habitatges per fons voltor fins al 2028. Les entitats financeres que especulen amb l'habitatge disposen de mitjans suficients per esquivar la definició de “fons voltor” que s'estableixi al decret. L'única manera de tallar d'arrel la seva especulació és expropiar els habitatges que ara són a les seves mans per constituir un parc d'habitatge públic amb lloguer assequible. La resta és pura cosmètica.

Ha quedat clar. No podem esperar res d'aquest govern ni de les institucions de l'Estat capitalista. És el moment de fer un pas endavant. Les manifestacions d'aquests dies, i l'atenció i la simpatia que s'ha aixecat a tot l'Estat demostren que tenim forces més que suficients per arrencar importants conquestes davant els rendistes, bancs i fons voltor.

Hem de sortir massivament als carrers aquest cap de setmana i emplaçar enèrgicament els sindicats de classe que convoquin de manera immediata una vaga general per fer efectiu el dret universal a l'habitatge.

Cal continuar als carrers! Per la vaga general!