El món s'acosta a una guerra comercial de múltiples fronts a mesura que l'administració Trump desplega la seva política comercial "America first". Aquesta té en el seu punt de mira, tant als aliats propers als EUA com als seus principals rivals.

L'1 de Juny, els EUA van implantar aranzels del 25% a les importacions d'acer i del 10% a les d'alumini de la Unió Europea (UE), Canadà i Mèxic. Aquests governs immediatament van prometre represàlies amenaçant amb aranzels a centenars de productes nord-americans que van des de les motocicletes al licor.

Trump ha amenaçat amb nous aranzels del 25% als automòbils i camions importats. Aquest seria un cop molt més gran per a Alemanya, Mèxic i Japó que els aranzels al metall. Les importacions d'acer i alumini dels EUA sumen un total de 45.000 milions de dòlars, mentre el valor de les importacions de vehicles és de 208.000 milions de dòlars. Per als gegants alemanys de l'automòbil Mercedes-Benz i BMW el mercat nord-americà representa al voltant del 15% de les vendes globals. En el cas del Japó el que està en joc és encara més gran, ja que un de cada cinc automòbils que produeix el ven als EUA.

Poques setmanes després de la retirada dels EUA de l'acord nuclear amb l'Iran i de la imposició de fortes sancions contra qualsevol empresa que negociï amb l'Iran, els primers trets de la guerra comercial de Trump estan agreujant enormement les tensions entre les diferents potències capitalistes.

Quan els ministres de finances del G7 es van reunir el 2 de Juny al Canadà, tots excepte el dels EUA, van publicar una declaració atacant els aranzels nord-americans. "Encara tenim uns dies per a adoptar els passos necessaris per a evitar una guerra comercial entre la UE i els EUA", deia el ministre d'econòmica francès Bruno Le Maire.

Punt mort entre els EUA i la Xina

Mentrestant, la tercera ronda de converses comercials a Beijing en què es pretenia arribar a un acord entre les dues economies més grans del món, els EUA i la Xina, va acabar en punt mort. Trump exigeix ​​que la Xina, "el veritable objectiu de la seva guerra comercial" com diu Larry Elliot a The Guardian, retalli el seu superàvit comercial amb els EUA que actualment ascendeix a 30.000 milions de dòlars al mes.

La Xina ven quatre vegades més als EUA del que aquesta li compra. Però encara que Trump culpi "l'engany", això reflecteix en realitat profunds canvis estructurals en l'economia capitalista global, destacant l'ascens de la Xina com la fàbrica del món. El sector manufacturer xinès és una vegada i mitja més gran que el dels EUA. El règim xinès també ajuda a finançar la despesa nord-americana dipositant grans quantitats de la seva plusvàlua comercial en valors nord-americans.

Mentre avancen les negociacions, amenaces i contra amenaces, acompanyades per una cascada de tuits contradictoris de Trump, ha quedat clar que més que el dèficit comercial, l'autèntic element de discòrdia per al govern nord-americà són els guanys i plans tecnològics de la Xina per a fer la seva indústria més competitiva.

No es pot descartar un acord comercial entre Pequín i Washington però en aquest moment sembla llunyà. Fins i tot encara s'arribés a un compromís aquest aviat es trencaria.

Les últimes converses van revelar un enduriment de posicions. Després va seguir un aparent però breu "avanç" en l'anterior (la segona) ronda de converses a Washington al Maig, quan ambdues parts van signar una declaració conjunta que no deia molt però pactaven que no s'imposarien aranzels mentre continuessin les converses. Al seu torn la part xinesa acceptava augmentar "substancialment" les seves compres de productes nord-americans per a reduir el seu superàvit comercial, però es negava a posar una xifra específica. Va ser l'equivalent a un "alto el foc" entre els dos bàndols, però va col·lapsar només nou dies després.

Quan el secretari de comerç nord-americà Wilbur Ross anava de camí a Beijing per a la tercera ronda de converses, Trump va renovar la seva amenaça d'imposar aranzels del 25% per un valor de 50.000 milions de dòlars a la "tecnologia industrialment significativa" de la Xina. Un funcionari xinès va dir al Financial Times que el gir de 180º de Trump era "inesperat però tampoc una sorpresa".

El comportament erràtic i impredictible de Trump és en part una tàctica deliberada per a acumular pressió sobre el seu oponent perquè faci concessions. Però a Beijing, la Xina es va negar a anar més enllà de les vagues promeses fetes a Washington al Maig llevat que la part nord-americana donés garanties que no aplicaria els aranzels.

Com fer enemics

Els representants de Beijing també van dir que es retirarien de les converses si la part nord-americana aprovava aranzels o altres sancions (amb les quals Trump ha amenaçat des del 15 de Juny). Això representa un enduriment de la posició xinesa. En les converses anteriors han deixat clar que estan disposats a oferir concessions als EUA, especialment estan disposats a augmentar les compres de productes agrícoles nord-americans i gas natural. Però el moviment de Trump d'imposar aranzels a Europa, Japó i altres aliats, només unes hores abans de les converses a Beijing, sense cap mena de dubte va encoratjar la part xinesa per a no donar el seu braç a tòrcer.

La situació és extremadament fluïda i inestable. La UE i el Japó tenen les seves pròpies disputes amb la Xina, en gran mesura fent-se ressò de la posició del govern nord-americà. El 27 d'Abril els ambaixadors europeus a la Xina van signar un informe criticant la signatura de Xi Jinping de la Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Seda (BRI), un pla xinès d'inversió massiva a l'exterior. Els ambaixadors van dir que el BRI "va en contra de l'agenda de la UE de liberalitzar el comerç i empeny l'equilibri de poder a favor de les empreses xineses subvencionades".

El règim xinès està particularment preocupat perquè aquests països formin un bloc amb Trump contra ell, però la política del president nord-americà de disparar en totes direccions, ha donat més marge de maniobra a Beijing.

Nacionalisme

Les pressions nacionalistes augmenten tant a la Xina com als EUA. El règim xinès està preparat per a fer concessions a Trump però amb la condició que pugui disfressar aquestes concessions com un acte voluntari producte de la defensa dels seus propis interessos. D'aquesta manera, els acords per a comprar més productes nord-americans el règim xinès podria presentar-los com un "augment de la disponibilitat de productes estrangers per a la creixent classe consumidora xinesa" i les concessions sobre regles d'inversió, propietat intel·lectual i propietat estrangera anteriorment tancada a els sectors estatals, com una "aprofundiment de la reforma i obertura econòmica de la Xina".

Una senyal reveladora és que el règim ha tancat el mes passat la web maoista més famosa, Utopia, tement que pogués actuar com un canal de la indignació nacionalista contra la "capitulació davant l'imperialisme nord-americà".

Als EUA, Trump està sent superat en el seu propi joc "Amèrica primer" pels demòcrates i republicans al Congrés. Amb els ulls posats a les eleccions de meitat de legislatura del proper Novembre i cada vegada més entregats al populisme estil Trump, polítics de tots dos partits capitalistes estan intensificant la retòrica anti-Xina i atacant qualsevol signe d'estovament de l'equip de Trump.

Els polítics de tots dos partits estan darrere al Congrés, de la legislació que impediria a Trump "rescatar" el gegant de telecomunicacions xinès ZTE, al qual aquest es va comprometre el mes passat davant de Xi Jinping. A l'Abril, ZTE va ser castigada amb un embargament de set anys en la compra de microxips o programari dels EUA com a càstig per violar les sancions nord-americanes contra l'Iran i Corea del Nord. La decisió equivalia a una sentència de mort sobre ZTE que utilitza components nord-americans en el 90% dels seus productes.

El senador Marco Rubio, un falcó republicà anti-Xina, pretén que hi ha una gran majoria al Congrés (que vol dir que Trump no podria utilitzar el seu veto) favorable no només a bloquejar un acord sobre ZTE sinó també a imposar prohibicions similars a altres empreses tecnològiques xineses com Huawei. Aquestes pressions són ara un obstacle significatiu per a qualsevol acord que pretengui evitar una guerra comercial.

Reducció de 200.000 milions de dòlars

En la seva campanya electoral de 2016 Trump va defensar una reducció de 100.000 milions de dòlars en el dèficit anual amb la Xina. Des d'aleshores aquest objectiu s'ha doblat fins als 200.000 milions de dòlars durant els propers dos anys, quelcom que molts analistes consideren irreal.

"L'economia nord-americana simplement no pot produir suficients mercaderies noves perquè la Xina les compri a curt termini", comentava l'economista Amitrajeet A. Batabyal. Les negociacions comercials EUA-Xina s'han centrat en l'agricultura i l'energia, dos sectors on els EUA podrien augmentar les seves exportacions a la Xina. Però el total de les exportacions agrícoles nord-americanes l'any passat van arribar als 69.000 milions de dòlars i les energètiques 150.000 milions de dòlars. Per a mantenir el dèficit en aquests 200.000 milions de dòlars, es necessitaria que la Xina importés gairebé totes les exportacions nord-americanes d'aquests sectors.

En el sector tecnològic, on la Xina vol augmentar substancialment les seves importacions i les seves inversions en empreses nord-americanes, el país asiàtic s'enfronta al bloqueig del govern dels EUA per qüestions de 'seguretat nacional'.

El règim xinès és reticent a acordar una xifra específica de reducció del dèficit. Si fracassa podria ser utilitzat pels EUA per a incrementar el conflicte en una etapa posterior.

També hi ha preocupacions polítiques. Malgrat una maquinària de censura i control sense paral·lel, Xi Jinping tindria grans dificultats perquè l'acord no fos vist com la conseqüència d'haver cedit a la pressió dels EUA. Es deterioraria la seva imatge de 'home fort', el que és un actiu polític crucial per al règim en el seu enfrontament amb l'oposició interna.

Models diferents

Les creixents tensions entre els EUA i la Xina van molt més enllà del comerç. La propaganda de Washington ha passat del dèficit comercial a les inversions financeres i al suposat robatori de tecnologia nord-americana per part de la Xina. Les negociacions comercials de Trump cada vegada parlen més sobre la necessitat de "canvis estructurals", l'objectiu és el model econòmic capitalista de l'estat xinès, el suport governamental a indústries clau i els murs contra la propietat estrangera d'empreses xineses.

El règim de Xi ha ofert concessions fins i tot aquí, per exemple acceptant aixecar les restriccions d'inversió en els seus sectors financer i de l'automòbil. Però aquestes són mesures limitades que no canviaran la tendència general de mantenir i fins i tot enfortir les característiques de l'economia capitalista xinesa. En realitat, si s'intensifica la guerra tecnològica entre els EUA i la Xina, el país asiàtic haurà de recórrer, inevitablement, a l'augment de la intervenció estatal per a accelerar el creixement del sector tecnològic autòcton de la Xina. La "independència" en el sector d'alta tecnologia va ser el tema d'un discurs clau de Xi Jinping el 28 de Maig, uns dies abans de les negociacions comercials de Beijing.

En la batalla ideològica que s'està desenvolupant al costat dels conflictes econòmics i geopolítics, el grup dirigent de la Xina creu que el seu 'capitalisme d'estat autoritari' és superior al 'capitalisme de lliure mercat' occidental. Aquesta idea es basa en el comportament de la Xina des de la crisi global del 2008, mantenint un creixement econòmic relativament ràpid mentre el capitalisme occidental lliscava cap a l'estancament econòmic i la convulsió política. Aquests 'èxits' xinesos han requerit però l'estat policial més car mai construït i uns nivells de deute sense precedents, que el règim sap que pot desencadenar una crisi financera seriosa. Però l'argument més fort que esgrimeix Xi Jinping en aquesta batalla entre aquests dos models capitalistes, és el desastre econòmic que ja està experimentant el camp contrari.

Conflicte imperialista

Aquesta batalla 'ideològica' és un element més en l'aprofundiment de la lluita de poder imperialista a escala global i en particular entre els EUA i la Xina. Cada vegada més, en l'àmbit de la política capitalista nord-americana, s'està arribant al consens, especialment en el referent al militarisme, que ara és el moment de fer retrocedir a la Xina, el més poderós dels seus presumptes rivals.

Peter Navarro, assessor comercial de Trump i autor de 'Death by Xina', carregava al Financial Times (9 d'Abril del 2018) contra els avenços tecnològics de la Xina i el seu gran pla de modernització industrial 'Made in China 2025'. Aquest pla pretén donar a la Xina el lideratge global en tecnologia d'avantguarda com la robòtica, tecnologia de la informació avançada, motors d'avions, vehicles ecològics i biofarmàcia. Navarro assenyalava que si s'implanta el pla de la Xina "els EUA simplement no tindrà futur econòmic".

Les creixents rivalitats imperialistes encara es troben en la fase en què la principal arma per a doblegar el contrari és la pressió comercial, enfront de l'acció militar. Aquest és el llegat de la crisi global que va començar el 2008. Abans de la crisi el comerç global creixia dues vegades la taxa del creixement global del PIB, però des d'aleshores s'ha estancat.

Un informe del Banc Mundial de l'any passat mostrava que les sis principals economies del món van adoptar més de 7.000 noves mesures proteccionistes des d'aquest any 2008. EUA i la UE encapçalaven la llista amb més de 1.000 mesures cadascun. La doctrina de 'Amèrica primer' de Trump és una nova manifestació d'un procés que ja estava en marxa.

Els marxistes vam assenyalar que el lliure comerç és en gran part un mite ja que la majoria del comerç està controlat per un grapat de grans corporacions.

En una societat socialista, amb l'economia planificada i controlada democràticament per la classe obrera, les relacions comercials i internacionals també es desenvoluparien sobre la base de la planificació democràtica. Seria una palanca increïble per al desenvolupament global de l'economia ja que el seu creixement estaria orientat conscientment a cobrir les necessitats de la població, millorar les condicions de vida de la majoria i la protecció del medi ambient.

Les sancions comercials de Trump com els aranzels a l'acer i l'alumini sota l'excusa de la "seguretat nacional", estan imposades per a eludir el sistema de l'OMC i les seves regles globals. Irònicament, aquest sistema en gran mesura va ser obra dels governs nord-americans en el passat. No obstant això, mentre s'allunya dels principis del 'lliure mercat' al comerç, en la majoria de les altres àrees polítiques Trump imposa una desregulació extrema com es va veure en la seva recent desmantellament de les regulacions bancàries imposades després de 2008.

Tensions militars

Al segle XXI el capitalisme nord-americà ha perdut terreny comparat amb els seus principals competidors globals. Tant en termes econòmics com geopolítics tot i el poder militar sense paral·lel que ostenta EUA. En diversos documents recents del govern es desprèn un sentiment de crisi imminent. Un exemple és l'Estratègia de Seguretat Nacional, publicat al Desembre, que explícitament assenyala a Rússia i la Xina com a competidors que han emergit per "desafiar el poder, la influència i interessos dels EUA".

L'Estratègia de Defensa Nacional feta pública al Gener, afirma que "la gran competència de poder, no el terrorisme, és ara el principal focus de la seguretat nacional dels EUA". Aquest to bel·ligerant, combinat amb una disposició cada vegada més gran a utilitzar les sancions econòmiques (aranzels) com una arma política contra rivals tant la Xina com els seus 'amics' de la UE, el Canadà i el Japó, marquen un gir històric en la política nord-americana.

Per a la Xina representa la fi de més de quaranta anys de relacions relativament bones i estables amb diverses administracions nord-americanes, republicanes i demòcrates. Cary Huang al South China Morning Post comentava que Trump és "el primer president dels EUA que defineix específicament a la Xina com un 'rival' des del viatge per "trencar el gel" de Richard Nixon a la Xina el 1971".

Els ideòlegs de la línia dura anti-Xina com Lighthizer (representant de Comerç dels EUA) i Navarro, exerceixen una influència clau en la política comercial de Trump, també el recentment nomenat assessor de Seguretat Nacional Bolton, és un conegut defensor de l'enfrontament amb la Xina i una "guerra preventiva" contra Corea del Nord.

L'administració de Trump està augmentant la seva pressió sobre la Xina en altres temes no relacionats amb el comerç. En el recent fòrum de seguretat de Singapur, el secretari de Defensa dels EUA Jim Mattis va atacar a la Xina per a "intimidar i coaccionar" a veïns amb la militarització de les illes del Mar de Sud de la Xina. Per la mateixa raó Xina va ser expulsada al Maig d'unes maniobres navals multinacionals a iniciativa de l'administració Trump.

EUA i els seus aliats, Gran Bretanya i França, han anunciat més maniobres a les aigües en disputa al mar del sud de Xina, apel·lant a la llibertat de navegació.

Les dues parts estan incrementat el seu joc a la zona. Recentment la Xina ha instal·lat un radar avançat i equipament de vigilància en aquestes illes, que estan sota el seu control i ha estacionat en una d'elles un bombarder amb capacitat nuclear.

Trump no és reticent a barrejar qüestions geopolítiques com les del mar del sud de Xina i l'estatus de Taiwan (la Xina s'oposa a llaços més estrets amb els EUA o al suport militar a l'illa), amb temes econòmics, utilitzant un i després un altre per a negociar. Això afegeix inestabilitat global i augmenta els riscos d'una escalada. Encara que Beijing estigui disposada a fer concessions en temes comercials, considera Taiwan i el mar del sud de la Xina com "línies vermelles" que no es poden creuar.

La crisi capitalista i les seves creacions polítiques com Trump, i el "nou emperador" de la Xina, Xi, estan desestabilitzant el món.

Els marxistes insistim en la necessitat que el moviment obrer actuï i parli de manera independent, que no sigui estafat per una banda capitalista nacional o una altra. La nostra alternativa és la propietat col·lectiva dels mitjans de producció perquè l'economia pugui ser planificada democràticament per la classe obrera i d'aquesta forma acabar amb el caos i el desgovern capitalista.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01