Avui hem viscut una jornada històrica. Més de 10.000 treballadors i treballadores, joves, i famílies senceres hem omplert de gom a gom el centre de la ciutat en la manifestació convocada per CTM i CGT. Un cop demolidor dels obrers del metall en vaga, i que envia un missatge molt clar: no ens agenollarem i mai acceptarem un conveni indigne.

Mitja hora abans d'iniciar-se la marxa a la Rotonda de San Severiano, ja érem centenars de concentrats i es podia mastegar l'ambient de combativitat, determinació i crítica a la burocràcia sindical. Els companys d'Esquerra Revolucionària i del Sindicat d'Estudiants, que hem impulsat aquesta mobilització amb totes les nostres forces participant braç a braç amb la nostra classe en els piquets d'aquests dies, hem desplegat les nostres pancartes i banderes entre aplaudiments i una enorme simpatia. Però el que ha vingut després ha estat realment elèctric.

Com molts companys assenyalaven: no s'havia viscut una mobilització d'aquesta envergadura des de la gran vaga general contra el tancament de Delphi. És cert. Però a diferència d'aquella mobilització de la qual ens separa més d'una dècada, en aquesta ocasió la vaga del metall i la marxa multitudinària d'avui representen un gran pas endavant.

Aquest dimecres 25 de juny, milers de goles han cridat contra aquesta patronal reaccionària i voraç, però també contra aquesta burocràcia sindical que suposa un obstacle formidable perquè la lluita obrera avanci i aconsegueixi triomfs. Una burocràcia que se sent molt còmoda en els despatxos i en la moqueta, però a la qual li repel·leixen els piquets i les mobilitzacions. Personatges que fa molts anys que no trepitgen un tall, i que s'han acostumat a tractar amb la patronal i a viure en un món completament aliè al nostre.

Vegeu imatges de la manifestació al següent post.

Com el senyor Montoro, responsable d'UGT i signant d'aquest acord de la vergonya, i que avui ha estat recordat amb un crit eixordador: Montoro dimissió! Sí, perquè estem farts que aquesta casta privilegiada firmi retrocés rere retrocés a les nostres esquenes i sense demanar la nostra opinió, blindant una pau social que permet als empresaris pastar beneficis escandalosos a costa del nostre empobriment i d'estendre la precarietat entre la nostra classe.

Avui hem vist aquest enorme salt en la consciència de classe, no en discussions abstractes de saló universitàries, sinó en la sorra de la lluita contra la patronal i els seus representants en el moviment obrer. La vida ensenya, com li agradava dir a un gran revolucionari rus.

La gran escola que va suposar la vaga de 2021 està rendint fruits, malgrat el seu amarg final per la traïció de la burocràcia. La pressió que avui senten les direccions de CCOO i UGT a Cadis és enorme, i el marge que tenen per a perpetrar un nou atracament contra els treballadors s'ha fet més estret.

Vegeu la intervenció del company Antonio Muñoz al següent post.

I això també ho sabem milers de treballadors del metall que portem ja el nostre sisè dia de vaga a l'esquena, que hem tombat l'acord de la vergonya en les assemblees, i que estem impulsant les mobilitzacions multitudinàries des de baix, amb un pla de lluita contundent que portarem fins al final.

La manifestació d'avui també ha estat una expressió de democràcia obrera, i ha estat esquitxada d'intervencions. De Manuel Balber de la CTM, que com sempre ha connectat amb el sentir que batega en el cor de milers de vaguistes, també del nostre company Antonio Muñoz, dirigent de la CGT i militant d'Esquerra Revolucionària que ha tornat a recalcar la fita que estem aconseguint amb aquesta lluita, el mateix que les paraules de Marina Mata, del Sindicat d'Estudiants i d'ANAR, que ens ha fet vibrar traslladant el suport del jovent a una batalla que està inspirant tota la classe obrera de Cadis i del conjunt de l'Estat, i d'altres companys com Rubén Gómez de la Confluència Sindical, i de l'històric lluitador obrer asturià, Cándido González, que també ens ha acompanyat.

Aquesta tarda hi ha negociació a Sevilla entre CCOO, UGT i la patronal, amb la intermediació de la Junta d'Andalusia. És clar que la mobilització d'avui planejarà molt de sobre la taula, i que tindran difícil repetir la traïció de fa uns dies. Saben perfectament que ja hi ha molta ràbia acumulada, i una alternativa sindical combativa que farà tot el possible per portar la lluita fins a la victòria.

Demà dijous la vaga continua i els piquets també, i a les 11 anirem cap a l'Hospital del Mar que està en lluita pels seus drets. Les accions i assemblees es tornaran a repetir en aquests dies, en unitat d'acció CTM-CGT. Però una cosa és clara: si no hi ha sobre la taula un conveni digne que reculli les aspiracions d'aquesta rebel·lió obrera, tornarem amb més força, amb més masses als carrers, en una manifestació encara més multitudinària que la d'avui.

Aquesta vaga la guanyarem, des de baix, amb l'organització de la classe obrera, en els talls, en els piquets i en les mobilitzacions!