Prou repressió policial als treballadors que lluitem pels nostres drets! Llibertat immediata de tots els detinguts!
Clica aquí per descarregar-te en PDF el nou díptic d'ER que es repartirà a la manifestació
La lluita del metall de Cadis està fent història. Cal remuntar-se molt lluny per trobar una mobilització d'aquesta envergadura, capaç de plantar cara de forma tan rotunda a una patronal especialment avara i reaccionària, i alhora fer front a aquesta burocràcia d'UGT i CCOO plegada per complet als empresaris.
I així ha estat. Amb vuit dies de vaga a les esquenes, amb incomptables piquets i fent front a una brutal repressió policial, organitzant les assemblees més massives i democràtiques que s'hagin vist en dècades, amb manifestacions de milers de treballadors i famílies, com la que va omplir Cadis el passat dimecres 25 de juny, la dignitat obrera s'ha fet present amb una força imparable.
L'ocorregut aquest dilluns 30 de juny en l'assemblea organitzada per CTM i CGT a les portes de Dragados a Puerto Real, no només ens ha emocionat i encongit el cor, també ha mostrat que el problema no són les ganes de portar la batalla fins al final, no és la falta de consciència de classe, que hi és de sobres, que les ganes i la determinació de cada treballador per guanyar aquesta lluita són evidents.
Vegeu la històrica votació a mà alçada en aquesta piulada d'Esquerra Revolucionària.
L'assemblea ha assenyalat directament l'obstacle que es presenta davant la classe obrera quan aquesta es posa en marxa: aquest sindicalisme patronal, de moqueta i pau social, que en els fets és un instrument dels empresaris perquè continuïn amassant beneficis escandalosos, mentre les nostres condicions salarials i els nostres drets laborals retrocedeixen.
La signatura d'un segon acord de la vergonya per part dels líders d'UGT, i recolzat en els fets pels de CCOO que s'han atrevit a acusar els treballadors de promoure l' "anarquia" i de saltar-se la "legalitat", també passarà a la història sí, però de la infàmia.
En un moment en què la càrrega de treball està a màxims, aquest acord ens emmordassa durant vuit anys. Per això la patronal està tan feliç, perquè es folraran literalment, mentre ens imposen unes condicions laborals cada dia més degradades.
Vegeu la solidaritat enviada pels estudiants en aquesta piulada del Sindicat d'Estudiants.
Els dirigents d'UGT i CCOO han girat l'esquena al sentir majoritari de milers de treballadors i treballadores. I segueixen sense escoltar-nos, sense veure que ja hem tombat a les assemblees dues vegades aquest acord de misèria. Avui a l'assemblea de Dragados, més de 1.500 treballadors i treballadores hem tornat a votar NO a mà alçada contra aquesta vergonya, i SÍ a continuar la vaga.
I quan ens hem desplaçat pacíficament en piquet a Puerto Real hem patit les càrregues violentes dels antidisturbis ferint diversos companys. És evident que aquí també hi ha unitat d'acció entre la patronal i el seu piquet policial. Aquesta és la seva "legalitat" i el seu ordre: la repressió!
La provocació policial s'ha prolongat durant hores, amb els antidisturbis entrant als barris de la localitat per detenir sis companys i intentar sembrar el terror. Així ens tracta el Govern del PSOE-Sumar i el seu ministre Marlaska: no han tret la tanqueta avui, però les porres i les pilotes són iguals de menyspreables.
Pel nostre present i el futur de la Badia i del jovent
Els treballadors i treballadores del metall volem un conveni digne de veritat, que reconegui des de ja el plus de toxicitat que ens van arrabassar. De debò no realitzem feines penoses i plenes d'inseguretat? No han mort companys als treballs?
Volem una pujada digna dels nostres salaris, digna, que faci front a la carestia de la vida, a uns preus de l'habitatge que són inaccessibles per a les famílies que treballem o estem en atur. És demanar la lluna?
Volem que s'acabi amb la precarietat i que es compleixi el conveni a totes les empreses. Som uns radicals per demanar això?
La nostra lluita és pel futur de la Badia i pel nostre jovent. Per això exigim a aquesta patronal grossera que tenim, a la Junta d'Andalusia del PP, i al Govern central del PSOE-Sumar, que rectifiquin immediatament en el seu menyspreu als treballadors. Que se senten a negociar amb els nostres representants legítims, els companys de CTM i CGT.
Els treballadors de les drassanes d'Esquerra Revolucionària i els joves del Sindicat d'Estudiants de Cadis estem participant colze a colze des del minut u en aquesta vaga. En els piquets, en totes les assemblees, impulsant les manifestacions i aportant les nostres idees. I continuarem estant en aquesta batalla fins al final, col·locant totes les nostres forces i recursos al servei d'una vaga històrica, que marca un abans i un després.
Vegeu com l'assemblea sortia en manifestació en aquesta piulada d'Esquerra Revolucionària.
La lluita del metall és de tot el poble de Cadis i de tota la classe obrera de l'Estat espanyol. Una vaga que assenyala el camí per retre tribut a la memòria dels nostres pares i avis, que van batallar sense descans per l'ocupació a la Badia, i l'exemple de la qual el tenim en ment a cada minut.
Ni un pas enrere en la vaga del metall!
Visca la lluita de la classe obrera!
Uneix-te a Esquerra Revolucionària per construir un sindicalisme de classe, combatiu i assembleari!
