El marxista irlandès James Connolly és la figura més important de la història de l'esquerra irlandesa i va ser, entre altres coses, secretari general de la Federació Socialista Escocesa, secretari general del Sindicat de Treballadors General i del Transport d'Irlanda (ITGWU), creador del Partit Laborista irlandès i un dels fundadors de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès. La seva mort a les mans de l'exèrcit britànic després de l'aixecament de Pasqua de 1916 el va convertir en un màrtir de la classe obrera irlandesa, però també en la personificació de la denúncia contra la impostura de la burgesia irlandesa i la seva constant capitulació.

En tota la seva trajectòria militant, Connolly va lligar el combat per la llibertat nacional d'Irlanda a la lluita dels treballadors pel socialisme. Segons ell, “la causa obrera és la causa d'Irlanda, i la causa d'Irlanda és la causa obrera. No es poden separar”. En aquest sentit, i reafirmant l'essència d'aquesta idea, l'autor presenta al lector en el pròleg “les dues proposicions que té el llibre com a base”. Segons la primera proposició, Connolly planteja que el desenvolupament de la lluita per l'alliberament nacional de qualsevol nació ha d'anar, inevitablement, unida al desenvolupament de la lluita per l'alliberament de la classe oprimida d'aquesta nació. En la segona proposició, Connolly explica que el resultat de la llarga i extensa lluita d'Irlanda per la seva llibertat s'ha saldat amb la constant claudicació dels seus suposats dirigents i dels successors d'aquests. Segons Connolly, la classe mitjana que va sorgir durant la lluita nacional com a direcció revolucionària, tal com va ocórrer en el 1798, va passar a agenollar-se davant el capitalisme i l'imperialisme britànic i a lligar-se a ell a través de milers de llaços, econòmics, polítics i personals. Aquest procés va portar a la nova classe de propietaris mitjans irlandesos a trencar qualsevol vincle sentimental o històric amb el patriotisme irlandès. Tal com explica l'autor al final de la segona proposició, “és la classe obrera irlandesa l'única que es manté incorruptible en la lluita per l'alliberament nacional d'Irlanda”.

Per tant, amb l'objectiu no només de recuperar la veritable memòria històrica de la lluita per la llibertat d'Irlanda sinó també per la vigència de les seves idees al moment actual, James Connolly posa en evidència les mitificacions de la història escrita per la burgesia i la petita burgesia irlandesa. Connolly va lluitar per aconseguir la unitat dels treballadors catòlics i protestants. Comprenia perfectament que era imprescindible unir a tots els treballadors per enfrontar-se a l'enemic comú: la burgesia anglesa i, per descomptat, també la burgesia irlandesa que actuava com el seu braç executor. Una unitat que necessitava del programa de la revolució socialista, tal com Connolly va defensar, per trencar definitivament amb el sistema capitalista i establir la república obrera i socialista d'Irlanda, l'únic règim que podria garantir les llibertats democràtic nacionals del país.

Pensem que el missatge revolucionari, socialista i internacionalista d'aquest llibre és molt útil per orientar-se en els esdeveniments que avui es desenvolupen a Irlanda, Euskal Herria, Catalunya o Galiza i molt necessari per a tots els treballadors i joves, siguin d'una nació oprimida o opressora.

 

Socialisme i Nacionalisme (selecció d'escrits)

 

En el llibre que publica la Fundació Friedrich Engels en català es troba el programa del Partit Republicà Socialista Irlandès i altres textos elaborats als primers moments després de la fundació del partit, com El Jubileu de Diamants de la Reina Victoria (1897), una crida vibrant a la classe obrera irlandesa a aixecar-se contra els terratinents i la burgesia de la illa, que se serveixen de la corona britànica per a la seva opressió de classe. Els articles d'aquesta època testifiquen que Connolly, a més d'un revolucionari marxista era un excel·lent agitador i propagandista

El 1905 figura entre els fundadors del sindicat Industrial Workers of the World (IWW) als Estats Units, defensant un sindicalisme revolucionari. Des d'allí segueix amb atenció la fundació del Sinn Fein (Nosaltres Sols), sobre el qual tracta d'influir perquè es doti d'un programa socialista (Sinn Fein i el socialisme, 1908; Sinn Fein, socialisme i la nació, 1909).

El 1910 torna a Irlanda, dedicant-se a organitzar el Partit Socialista d'Irlanda i el sindicat ITGWU. Dirigeix lluites obreres particularment dures. A la fi de 1913 s'incorpora a la milícia obrera Exèrcit Ciutadà Irlandès a Belfast, per combatre a les bandes de matons que els empresaris havien creat amb l'objectiu de dividir i enfrontar a la classe obrera en línies religioses i sectàries. Es tracta d'una autèntica milícia obrera. Per primera vegada a Irlanda els treballadors creaven una organització armada per defensar-se dels capitalistes. En el llibre hi ha tres articles que Connolly va dedicar a la qüestió de l'Ulster, sempre amb l'objectiu de mantenir unit al moviment obrer i donar continuïtat a la lluita.

Esclata la guerra imperialista i es pot apreciar en els articles de Connolly la seva posició internacionalista, la seva oposició radical a la traïció dels dirigents reformistes de la socialdemocràcia, com queda reflectit en el seu article Una revolució continental (1914).

És amb les forces de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès que, a l'abril de 1916, dirigeix la insurrecció de Pasqua contra l'imperialisme britànic que havia d'encendre la metxa de la revolució obrera en tota Europa. En l'article “Què és una nació lliure?” (febrer de 1916), Connolly denúncia als partits polítics de la burgesia i la petita burgesia irlandesa, que confonen a la classe obrera fent-li creure que Irlanda ja és una nació lliure o que pot arribar a ser-ho sota l'imperi britànic.

Noranta anys després de ser reconeguda la independència d'Irlanda (de tres de les quatre províncies històriques), les idees de Connolly segueixen estant totalment vigents. El passat 18 de novembre Irish Estafis va revelar que el proper pressupost irlandès que es debatrà el 6 de desembre havia passat pel comitè de finances del Bundestag (Parlament alemany). És a dir, que els diputats alemanys tenien accés a les propostes pressupostàries abans que els irlandesos! Amb quina força ressonen ara les paraules de Connolly, quan advertia: “Si venceu a l'exèrcit anglès pel matí i aixequeu la bandera verda sobre el castell de Dublín, tret que comenceu a organitzar la república socialista, els vostres esforços seran debades. Anglaterra encara us governaria a través dels seus capitalistes, a través dels seus terratinents, a través dels seus financers, a través de tota la xarxa d'institucions individualistes i mercantilistes que ha plantat en aquest país i regat amb les llàgrimes de les nostres mares i la sang dels nostres màrtirs”. No pot haver-hi alliberament nacional sense revolució social.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01