Trump i Netanyahu han anunciat exultants que la primera fase del seu pla de "pau" ha estat acceptada per la direcció de Hamàs. Però en realitat no estem davant de cap pla de pau. Washington i Tel Aviv han posat damunt taula una proposta que legalitza el genocidi i converteix Gaza en una colònia del sionisme i de l'imperialisme estatunidenc. I ara, els patrocinadors d'aquesta massacre volen fer-se passar, entre els aplaudiments covards dels Governs capitalistes del món, com els campions de la pau.
El que està succeint no té nom. Els criminals de guerra que han martiritzat el poble palestí durant dos anys pretenen convertir-se en herois. És difícil imaginar un acte més horrible. És com si Hitler i Mussolini haguessin estat ovacionats per la comunitat internacional després de cometre l'holocaust contra el poble jueu, i aspiressin a rebre el premi Nobel pels seus actes. Sembla un deliri, però és el que està ocorrent.
Culminar l'holocaust palestí
El 29 de setembre Donald Trump i Netanyahu anunciaven 20 punts infames per a Gaza [1]. Immediatament, els mateixos mitjans de comunicació que durant dos anys negaven el genocidi, van presentar aquestes mesures criminals com un "pla de pau". Però n'hi ha prou de llegir el que s’hi recull per entendre que aquesta abominació, feta a la mida dels sionistes i els seus aliats imperialistes ianquis, arrabassa Gaza als palestins negant-los el més mínim anhel de justícia, i els converteix en súbdits de Donald Trump i Netanyahu. Tot això amb reconeixement i suport de l'ONU i els Governs del món, començant pels corruptes règims àrabs i aquells que van criticar el genocidi, com el de Pedro Sánchez.
Després de massacrar la població palestina, de més de 680.000 assassinats (380.000 d'ells nens) com reconeixia el passat 15 de setembre públicament la relatora de l'ONU per a Palestina, Francesca Albanese [2], ara ve la perfídia més gran: extorqueix al poble palestí el seu dret a existir.
Per si hi hagués dubtes, Netanyahu va deixar clar en presentar aquest diktat que "l'exèrcit israelià romandrà a la major part de Gaza i que mai reconeixeran un Estat palestí" [3], mentre el ministre sionista, Bezalel Smotrich, líder de les bandes de colons feixistes, afirmava orgullós: "L'Estat palestí està sent esborrat del mapa, no amb eslògans, sinó amb fets. Cada colònia, cada barri, cada unitat d'habitatge és un altre clau en el taüt d'aquesta perillosa idea (...). Això és el sionisme en la seva màxima expressió" [4].
I tot això alhora que l'Estat terrorista d'Israel atacava la Global Sumud Flotilla i segrestava centenars d'activistes.
Com a assassins i bandits imperialistes que són, el que han fet Trump i Netanyahu és repartir-se el botí i utilitzar el suport al seu "pla de pau" per eliminar les empremtes dels crims comesos i dels que pensen seguir cometent en una Gaza sota la seva bota militar.
Trump estarà al comandament de les forces d'ocupació i de l'anomenada "Junta de Pau", dirigida per un altre criminal de guerra com l'exprimer ministre britànic Tony Blair. El control dels recursos gasífers, i els plans per transformar una Gaza arrasada en un resort de luxe quedaran en mans del president estatunidenc, que s'encarregarà de repartir concessions a les seves pròpies empreses i aquelles altres que ell mateix decideixi. Les referències a un "Govern tecnocràtic format per personalitats palestines i àrabs" no són més que una cortina de fum per disfressar l'ocupació i el protectorat colonial.
Amb aquest pla, l'imperialisme estatunidenc, a falta de capacitat per imposar-se en el terreny econòmic i productiu al bloc imperialista encapçalat per la Xina, envia un missatge al món. No renunciarà a les seves posicions i interessos sense sembrar la màxima barbàrie i recórrer a les mesures colonialistes i imperialistes més extremes.
La diplomàcia estatunidenca ha desplegat una gran activitat aquests dies, amb promeses de diners en efectiu per aconseguir el suport dels Governs àrabs i musulmans.
Emirats Àrabs Units i Egipte no van dubtar ni mig segon a donar el seu recolzament [5]. Turquia, Aràbia Saudita o Qatar, clau pel seu suport i finançament a Hamàs, també han mostrat la seva disposició a acceptar i blanquejar unes mesures que especifiquen que els gazians que no acceptin la condició de súbdits del règim colonial, podran sortir "lliurement" cap a països veïns, és a dir, empesos a una diàspora forçosa.
Sense la traïció i col·laboració dels Governs burgesos àrabs i musulmans, els plans genocides de Washington i Tel Aviv mai haurien pogut avançar tant. Igual que sense la passivitat còmplice de la Xina i Rússia, que anteposen el manteniment de les seves aspiracions geopolítiques imperialistes, i els beneficis de les seves empreses a Orient Mitjà, inclòs Israel, a moure un dit en suport al poble palestí.
Hamàs i el seu lideratge no tenen res a veure amb el socialisme
Molts activistes del moviment d'alliberament i l'esquerra palestina, com no pot ser d'una altra manera, han mostrat el seu rebuig a un pla que perpetua l'ocupació sionista i estatunidenca i la renúncia a una Palestina lliure. Però els dirigents de Hamàs han actuat en un altre sentit.
En un comunicat emès només conèixer-se l' "oferta" de Netanyahu i Trump, la direcció de Hamàs va mostrar la seva disposició "per entregar l'administració de la Franja de Gaza a una autoritat palestina d'independents (tecnòcrates) basada en el consens nacional palestí i recolzada pel recolzament àrab i islàmic" [6].
Per al 9 d'octubre han concretat la seva posició acceptant signar la primera fase del pla sionista. Immediatament, Trump s'ha mostrat exultant en xarxes socials, i fins i tot ha anunciat la possibilitat de viatjar a Egipte per segellar l'acord. Per la seva banda, Benjamín Netanyahu va declarar que la rúbrica de Hamàs és un "èxit diplomàtic i nacional i una victòria moral per a l'Estat d'Israel", i convidarà Trump a parlar davant del Parlament israelià.
Els mitjans de comunicació capitalistes s'encarregaran de mostrar imatges d'aplaudiments i benvinguda al pla de Trump d'una manera desaforada, fins i tot als territoris ocupats. I, òbviament, per a una població que ha estat massacrada, qualsevol cosa que suposi un alleujament serà rebuda com una cosa millor que el martiri que estan patint. Però no ens hem d'enganyar. Això només serà una cosa molt temporal.
L'ocorregut en aquesta farsa de negociació, perquè és una completa farsa, si ho pensem seriosament, respon amb claredat als sectors de l'esquerra que idealitzen una organització integrista i burgesa com l'única via de resistència palestina contra l'ocupant sionista. Els comunistes revolucionaris sempre hem defensat el dret del poble palestí a l'autodefensa armada, però les armes sempre estan subordinades a una política determinada.
L'objectiu de Hamàs no és acabar amb el capitalisme a Orient Mitjà, ni derrocar els règims àrabs burgesos dels quals depenen financerament i políticament. Per això mateix no han pretès en cap moment estendre als països d'Orient Mitjà el moviment de masses que ha esclatat a Europa i als EUA, perquè això podria desencadenar alçaments revolucionaris que posarien en escac la classe dominant de la zona.
No qüestionen el teixit econòmic, social i polític que asfixia els oprimits d'Orient Mitjà. A diferència de les lluites d'alliberament nacional al Vietnam, a l'Àfrica o a Amèrica Llatina del segle passat, on les armes contra l'imperialisme també apuntaven al derrocament del capitalisme, Hamàs no té cap intenció de defensar un programa d'aquest tipus.
Una política tan aliena al comunisme i al socialisme, i tan propera a règims burgesos, incloent-hi el Govern teocràtic i reaccionari dels Mul·làs a l'Iran, ha condicionat tota l'estratègia de Hamàs en aquests anys: en lloc de lluita de classes, en lloc d'un combat revolucionari, recolzar els interessos diplomàtics i econòmics dels seus mentors ideològics i financers.
És fonamental distingir entre una política socialista i revolucionària per a la causa palestina, amb el seguidisme acrític cap a Hamàs. Els comunistes internacionalistes hem de diferenciar clarament entre l'heroisme d'un poble que lluita durament contra l'ocupant, i pel que ha pagat un altíssim preu, i uns dirigents integristes que, a causa del fracàs de l'esquerra reformista palestina, i a la capitulació de l'OLP davant Washington, es van fer amb la direcció del moviment a Gaza. L'heroisme dels combatents palestins que han vessat la seva sang durant generacions i dels activistes de la Intifada no es reconeix en les posicions polítiques d'una direcció com la de Hamàs.
Diguin el que diguin els responsables últims de Hamàs, i aquells que justificaran els seus actes amb el tan gastat argument de "no es pot fer més", sobre la base d'aquest pla colonialista l'únic que negociaran Trump i Netanyahu són les condicions de la rendició, el complet sotmetiment del poble palestí.
Palestina vencerà! Per la Federació Socialista d'Orient Mitjà!
Quan es van signar els Acords d'Oslo el 1994, ordits per Washington amb el suport entusiasta de la direcció de l'OLP i d'una gran part de l'esquerra reformista mundial, vam explicar que només es convertirien en una eina útil per reforçar el règim sionista als territoris ocupats. La ficció d'un Estat palestí controlat i tancat per les armes israelianes només provocaria més patiment, opressió i mort.
Ara podem afirmar el mateix. Aquesta pau dels cementiris que culmina el genocidi no resoldrà el dret del poble palestí a disposar d'un Estat propi. Aquest objectiu serà impossible d'assolir en el marc del domini capitalista, imperialista i sionista de l’Orient Mitjà.
El dret a l'autodeterminació del poble palestí només pot venir de la mà de la revolució socialista, del derrocament de l'Estat terrorista sionista i de tots els règims àrabs burgesos, corruptes i vassalls de Washington, que sempre han traït la causa palestina i són fonamentals perquè Israel avanci en la seva estratègia devastadora.
Que el poble palestí pugui viure en el seu propi territori no vindrà per l'acció dels imperialistes i les seves institucions, com l'experiència històrica ha demostrat, sinó de la lluita de classes, unint els treballadors, joves i oprimits per conquerir una Federació Socialista d'Orient Mitjà que assenti les bases per a una convivència pacífica, on tots els drets democràtics dels pobles i nacions que l'integren puguin ser respectats.
La rebel·lió de masses que vivim aquestes setmanes ha posat en escac els Governs capitalistes i deixat al descobert la seva complicitat amb el genocidi. De fet, el pla de Trump i Netanyahu busca desesperadament desactivar la mobilització, noquejar-la, comptant amb la col·laboració, una vegada més, de les institucions internacionals.
I és que el moviment propalestí ha tingut un impacte brutal en la consciència de milions de persones, apuntant directament a l'arrel del problema: l'opressió capitalista i imperialista, i l'amenaça letal del sionisme com a avantguarda de les forces d'extrema dreta.
Per això més que mai cal continuar amb la mobilització, i denunciar aquest pla ordit pel sionisme i els seus aliats. Ha de quedar molt clar que amb la proposta de Trump i Netanyahu no hi ha cap garantia que el genocidi cessi, que les forces d'ocupació israelianes es retirin de Gaza, que Cisjordània no sigui annexionada, o que centenars de milers de palestins no siguin expulsats finalment del seu territori.
No ens deixarem enganyar. Tots i totes a la vaga general el 15 d'octubre, a omplir els carrers denunciant aquest pla farsa, mostrant la nostra completa solidaritat amb l'alliberament de Palestina i obligar aquest Govern a trencar totes les relacions amb Israel.
Des del riu fins al mar, Palestina vencerà!
Fora la pau sionista dels cementiris!
El 15 d'octubre: Parar-ho tot per parar el genocidi!
Notes:
[1] Aquests són els 20 punts de l'acord presentat per Trump per a la fi de la invasió israeliana de Gaza
[2] La relatora de l'ONU sobre Palestina afirma que hi pot haver deu vegades més morts dels que s’havia estimat a Gaza
[3] Qatar, Egipte i Turquia insten Hamàs a acceptar el pla de Trump per a Gaza
[4] Netanyahu: "No hi haurà Estat palestí. Aquest lloc ens pertany"
[5] Egipte i Emirats Àrabs Units donen suport a la proposta d'acord de Trump per a Gaza
