El 2 de maig el govern nord-americà va anunciar al món la mort de Bin Laden després d'una rocambolesca operació secreta duta a terme pels seus serveis secrets a Pakistan. Segons es desvetllaven detalls de l'operació, més s'assemblava a una mala pel·lícula d'espionatge. Al principi, l'administració nord-americana va dir que havia estat una tarda molt complicada perquè es trobava ocult a l'interior del país, després es va saber que Bin Laden “s’ocultava” molt prop de Rawalpindi, el centre dels serveis secrets i militars pakistanesos, i a pocs quilòmetres de la capital Karachi.

Com és possible que els poderosos serveis secrets pakistanesos, l'infame ISI, no s’adonessin de la seva presència? Evidentment, perquè Bin Laden comptava amb la protecció d'un sector de l'aparell de l'estat pakistanès. És vox pópuli que un sector important dels serveis secrets i de l'exèrcit pakistanesos financen i recolzen als talibans.

 

Més tensions amb Pakistan

 

Zardari, el primer ministre pakistanès, va mostrar la seva satisfacció per la mort de Bin Laden, però després altres membres del govern van manifestar el seu malestar davant el que representa una violació de la seva sobirania. Aquesta operació aguditza les enormes tensions polítiques que existeixen entre EUA i Pakistan, que van arribar al seu punt àlgid el passat mes d'octubre, quan l'exèrcit pakistanès va disparar contra un comboi nord-americà quan aquest es disposava a realitzar una de les nombroses incursions nord-americanes a la Frontera Nord-occidental, i que han provocat ja centenars de morts.

Les diferències entre els dos països s'han aguditzat encara més després que fa unes setmanes s'aprofundís l'acostament entre Pakistan i Xina, el gran rival d'EUA a la regió. Pakistan i Xina acaben de signar un acord comercial mitjançant el qual fabricaran conjuntament avions de combat, a més Xina ha acceptat l'oferiment pakistanès de prendre el control del recentment construït port de Gwadar (Baluxitan), no només podrà convertir-se en una base naval xinesa, sinó que a més es troba en un lloc estratègic per al transport de cru i gas des d'Orient Mitjà cap a Xina. Per si això fos poc, Zardari acaba de visitar Moscou per enfortir també les relacions comercials. Tot això significa més tensions en una regió que potencialment és un polvorí.

El govern nord-americà ha utilitzat l'assassinat de Bin Laden per llançar una campanya propagandística destinada a justificar la seva política exterior imperialista. Per a la classe dominant nord-americana ja no tenen raó de ser les guerres de l'Iraq i Afganistan. La desaparició de Bin Laden proporciona ara a EUA i als seus socis de l'OTAN, l'oportunitat de sortir d'Afganistan i presentar una derrota com una “victòria”, encara que, com en el cas de l'Iraq, no hagin aconseguit ni un sol dels seus objectius i deixin rera seu una situació de caos absolut. L'administració nord-americana ja ha manifestat la seva intenció de continuar amb la seva “guerra contra el terror”, és a dir, amb la seva agressiva política imperialista allí on els seus interessos estiguin en joc. I, com ja és habitual, amb l'excusa d'una possible represàlia del terrorisme islàmic, Obama ha aprofitat per ampliar la Llei Patriòtica fins al 2015, aquesta llei va ser aprovada per l'administració Bush i retalla els drets civils.

 

Més retallades socials als EUA

 

No podem passar per alt les dates triades per a aquesta operació militar. No és casualitat que es dugués a terme la mateixa setmana en què el Congrés nord-americà aprovava la major retallada pressupostària de la història. Només pel que queda d'any el govern pretén retallar 61.000 milions de dòlars. Com publicava l'editorial de The New York Times: “Si no estava clar abans, és obvi que ara el partit (Demòcrata) està totalment dedicat a un projecte per desmantellar les bases del New Deal i de la Gran Societat, per alliberar a les empreses i als rics dels inconvenients de la inspecció i els impostos” (17/4/11).

Tot està baix atac: educació, sanitat, habitatge, ajudes als pobres i drets sindicals. Aquesta política draconiana deteriorarà encara més les condicions de vida de milions de nord-americans. En els últims anys hem vist nombrosos signes d'un profund malestar de les famílies obreres als EUA. L'esdeveniment més significatiu han estat les recents i històriques mobilitzacions, entre altres, de l'Estat de Wisconsin. És veritat que els dies que van seguir a l'assassinat de Bin Laden es van veure mostres de goig als carrers; no obstant això no ha evitat que milers d'estudiants i treballadors hagin sortit al carrer a Califòrnia, Nova York, Michigan o Detroit per protestar contra les retallades de les despeses socials, els atacs a l'educació i als drets sindicals. Tampoc ha acabat la lluita dels treballadors de Wisconsin, el passat 14 de maig més de 20.000 persones es van manifestar en Madison sota la consigna “La lluita no ha acabat” i han aconseguit una primera victòria, quan una jutgessa ha declarat il·legals les mesures antisindicals propostes pel governador.

L'assassinat de Bin Laden no es traduirà en una major estabilitat de les relacions internacionals, ni tan sols en un debilitament del terrorisme islàmic, que en tot cas si ha baixat el seu protagonisme en l'escena mundial es deu a la irrupció de les masses al món àrab on, per cert, l'integrisme no ha jugat cap paper. Molt menys estabilitat aconseguirà a la seva pròpia casa, on la lluita de classes segueix el seu avanç inexorable.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01