L'origen de classe de l'opressió de la dona i el seu paper en la revolució

En el sistema capitalista, la dona treballadora viu una doble explotació, d'una banda la derivada per la seva posició en el sistema de producció i per un altre, la derivada del seu gènere. Engels explica, en el prefaci de la primera edició de L'Origen de la família, la propietat privada i l'Estat, com l'origen de l'opressió de la dona es deu a una qüestió material. "Segons la teoria materialista, el factor decisiu en la història és, a final de comptes, la producció i reproducció de la vida immediata. Però aquesta producció i reproducció és de dues classes. Per una banda, la producció dels mitjans d'existència, de productes alimentaris, de roba, d'habitatge i dels instruments que per a produir això es necessiten, d'altra part, la producció de l'home mateix, la continuació de l'espècie. L'ordre social en el qual viuen els homes en una època o en un país donats està condicionat per aquestes dues espècies de producció: pel grau desenvolupament del treball, per una banda, i de la família de l'altra".

Engels explica també, en aquesta mateixa obra, com la subjecció de la dona a l'economia domèstica va determinar les bases de l'opressió de gènere: "El primer antagonisme de classe que va aparèixer en la història coincideix amb l’antagonisme de l'home i la dona amb la monogàmia, la primera opressió de classes, amb la del sexe femení pel masculí". La primera expressió de la societat de classes va ser la gestació de l'opressió femenina.

Així, l'opressió de la dona té el seu origen en la societat de classes i per tant la lluita contra l'opressió de la dona és també la lluita de la classe obrera contra l'opressió capitalista. L'opressió de la dona no és un problema de gènere en abstracte. De fet, la dona burgesa està interessada a mantenir a la dona proletària en les seves condicions d'opressió, tant econòmica com en el si de la família. L'opressió de gènere és part de l'engranatge de l'opressió de classe. En els moments decisius i en general, cada dona, com cada home, es posiciona davant els problemes socials en funció dels interessos de la classe a la qual pertany.

El paper de la dona en l'avantguarda revolucionària

Davant les necessitats de desenvolupament del capitalisme, es produeix la incorporació de la dona al treball. La seva nova posició en els mitjans de producció asseu les bases de l'emancipació de la dona. La dona pren consciència de la doble opressió a la qual està sotmesa, d'una banda l'opressió capitalista en la fàbrica i l'explotació dintre de la seva llar; ja que la incorporació al treball no l'eximeix de les seves responsabilitats domèstiques.

Pel que fa a l'opressió capitalista en la fàbrica, la dona és conscient també de com les seves condicions laborals són pitjors que les dels seus companys masculins. La dona pren consciència que són la capa més reprimida de la classe treballadora. El paper que juga la dona en l'avantguarda revolucionària és notori, situant-se al capdavant de les lluites per les reivindicacions de la classe treballadora, en nombrosos exemples històrics.

Lev Trotsky explica com l'inici de la revolució russa coincideix amb el Dia Internacional de la Dona, el 23 de febrer (8 de març en el nostre calendari). Aquest dia cap organització va fer una crida a la vaga, ni tan solament l'organització bolxevic més combativa de totes, el comitè de la barriada obrera de Viborg.

Les obreres d'algunes fàbriques tèxtils es van declarar en vaga i van enviar a les seves delegades als diversos comitès metal·lúrgics sol·licitant-los que secundessin la vaga, objectiu que van aconseguir a pesar de la consigna que desaconsellava la proclamació de la vaga per temor que les autoritats enviessin a l'exèrcit contra els treballadors. Moltes d'aquestes obreres eren esposes de soldats. Les dones van sortir al carrer i es van dirigir als soldats, que després es van negar a disparar contra els treballadors, tornant les seves armes contra el règim tsarista.

Les manifestacions de dones, totes obreres, es dirigirien a la Duma al crit de "Pa!". Aquell 23 de febrer, 90.000 obreres i obrers es van declarar en vaga. A l'endemà el moviment vaguístic va cobrar major força i la consigna de "Pa!" és substituïda per les de: "Fora la autocràcia!" i "Fora la guerra!".

Les conquestes de la revolució

La importància que tenia per als bolxevics la qüestió de la dona es fa evident quan analitzem els assoliments de la revolució per a igualar en drets a homes i dones. L'incipient estat obrer no només va atorgar la igualtat de drets jurídics i polítics, sinó que va fer tot el possible per a donar accés real a les dones a tots els àmbits culturals i econòmics.

La participació de les dones en la vida política va ser impulsada pel partit bolxevic plantejant la idea de la necessitat que les dones no militessin en associacions separades, sinó que fossin membres de ple dret del partit, amb els mateixos drets i les mateixes obligacions i participant en tots els àmbits i nivells del partit. Per a això es van crear uns comitès d'agitació en cada organització regional o local amb l'objectiu de promoure activitats i la militància de les dones en el partit, on també se'ls proporcionava formació política.

Per a poder alliberar a la dona del jou de la llar es feia necessària la socialització de les tasques relacionades amb el manteniment de la llar. La creació de bugaderies, menjadors socials, cases-bressol..., va ser el que va possibilitar la participació de la dona en la vida política i cultural de l'època.
El 1920 Rússia es convertiria en el primer país del món on es legalitzava l'avortament, evitant d'aquesta manera les morts derivades d'avortaments clandestins que no oferien les condicions sanitàries adequades.

La prostitució, herència del règim precedent va ser avaluada també pels bolxevics. Lenin explicava que l'única manera d'acabar amb aquesta plaga social es trobava en la reinserció d'aquestes dones en el món productiu i la seva organització en el partit i els sindicats. Només era possible acabar amb la prostitució enderrocant el sistema econòmic, social i cultural herència del capitalisme. La lluita contra la prostitució va ser molt enèrgica i va donar bons resultats.
Els primers anys de la revolució van ser molt difícils. La Primera Guerra Mundial va provocar enormes dificultats per a aconseguir subministraments, després va començar la guerra civil, juntament amb l'agressió dels imperialistes contra el resen creat Estat Soviètic, tot això enmig de l'endarreriment general de la Rússia tsarista. Els canvis que plantejava la revolució bolxevic tenien serioses limitacions que provenien de la situació d'endarreriment heretada i de la seva crítica situació econòmica. Per tot això, molts dels plans dels bolxevics no van poder veure's acabats en la seva totalitat, però van asseure les bases per a solucionar moltes de les situacions i problemes que s'havien heretat del règim anterior.

Trotsky escrivia referent a això:

"La revolució va tractar heroicament de destruir l’antiga ‘llar familiar', corromput, institució arcaica, rutinària, asfixiant, que condemna a la dona de la classe treballadora als treballs forçats des de la infància fins a la seva mort. La família, considerada com una petita empresa, havia de ser substituïda, segons la intenció dels revolucionaris, per un sistema acabat de serveis socials: maternitats, cases bressol, jardins d'infància, restaurants, bugaderies... L'absorció completa de les funcions econòmiques de la família per la societat socialista, a l'unir a tota una generació per la solidaritat i l'assistència mútua, havia de proporcionar a la dona, i en conseqüència a la parella, una veritable emancipació del jou secular.

(...) No va ser possible prendre per assalt l'antiga família, i no per falta de bona voluntat; tampoc perquè la família estigués fermament assentada en els cors. Per contra, després d'un curt període de desconfiança cap a l'Estat i les seves cases bressol, els seus jardins d'infància i els seus diversos establiments, les obreres, i després d'elles, les camperoles més avançades, van apreciar els immensos avantatges de l'educació col·lectiva i de la socialització de l'economia familiar. Per desgràcia, la societat va ser massa pobra i massa poc civilitzada. Els recursos reals de l'Estat no corresponien als plans i a les intencions del partit comunista. La família no pot ser abolida: cal reemplaçar-la. L'emancipació veritable de la dona és impossible en el terreny de la ‘misèria socialitzada'. L'experiència va revelar ben aviat aquesta dura veritat, formulada feia prop de 80 anys per Marx" (La revolució traïda, L. Trotsky).

La crítica situació econòmica de Rússia i les dificultats derivades de l'endarreriment del país van limitar els avanços de la revolució pel que fa a canvis. Si la revolució s'hagués estès a Europa, la societat russa hagués pogut transformar-se plenament. La degeneració estalinista va suposar un endarreriment i una pèrdua de totes aquelles conquestes que havien iniciat l'emancipació de la dona, tornant a donar vida a condicions pròpies del sistema capitalista que van fer retrocedir la posició de la dona quant a la seva lluita per l'emancipació.

Tal com plantejava Trotsky en el seu discurs davant la II Conferència Mundial de Dones Comunistes el 1921: "La dona ha de començar a deixar de ser una ‘germana de la caritat', en el sentit polític del terme per a participar en forma directa en el principal front revolucionari de batalla".

En les actuals condicions de crisi econòmica la classe obrera no té més sortida que la lluita, i la dona treballadora tornarà a jugar un paper clau, superior fins i tot a altres etapes històriques, tant en el terreny sindical com en el polític.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01