La vida de 141 éssers humans, dones i homes innocents ha estat segada a les aigües de Ceuta, però la xifra podria créixer molt més les pròximes hores. Aquest fet brutal, que hauria de commocionar qualsevol persona i obrir totes les portades i cròniques dels mitjans de comunicació, avui poc importa. Per a la dreta extrema i l'extrema dreta, PP i Vox, ens enfrontem a una “invasió” que ha de ser contestada amb pogroms sagnants. Segons aquesta gentussa, aquests 141 morts haurien de ser-ne milers.
Però el que és realment cridaner és que el president Pedro Sánchez no hagi tingut cap paraula de condol per a aquestes persones i les seves famílies, i en canvi sí que hagi afirmat, tot rotund, que estem davant d'una “violació de la integritat territorial d'Espanya”.
Una “violació de la integritat territorial” no és res més que una altra manera de parlar d'“invasió”. El govern central completa aquest argument mobilitzant l'exèrcit, i responsabilitza les “màfies” de tot el que ha passat, anuncia la col·locació d'una barrera pneumàtica i boies de contenció a l'espigó que separa Ceuta del Marroc, per tal de crear una nova frontera marítima —per neutralitzar la sentència del Suprem i deportar en calent els qui intentin creuar nedant— i, el que és encara més menyspreable, lloa la dictadura de Mohamed VI i l’emplaça a aprofundir la repressió als immigrants, obviant la situació desesperada en què viuen milions de marroquins i marroquines.
Aquesta línia de defensa és tota una declaració política que, a més a més, oculta la veritat i escamoteja les raons de fons que expliquen els fets. Un president que fa gala de tanta empatia i solidaritat amb els qui pateixen ha guardat un silenci sepulcral amb les autèntiques víctimes: les milers de persones migrants de classe treballadora que han patit un calvari brutal aquests dies, les que han mort, les que han estat apallissades per bandes feixistes amb total impunitat i davant la passivitat de les forces policials, i a les qui se’ls ha negat el menjar i l’aigua i se’ls ha obligat a pernoctar com animals en condicions inhumanes.
Tanmateix, la cosa va molt més enllà. Sánchez sap prou bé que la màfia és part de l'aparell de l'Estat de la dictadura alauita, que els mafiosos que dominen el pròsper negoci de les rutes d'immigració s'asseuen al tron, a la cort, als despatxos de la policia, de la magistratura i dels polítics del règim. Que la màfia no és altra cosa que aquesta camarilla militar-judicial-empresarial que envolta el rei i que popularment es coneix com a "makhzen". L’Estat marroquí està dominat per la màfia oligàrquica i despòtica que governa amb mà de ferro des de fa moltes dècades.
La dictadura de Mohamed VI té un paper essencial en l’estratègia de la burgesia europea i dels seus polítics a sou. Com passa amb Erdogan a Turquia, Brussel·les finança generosament les dues dictadures perquè militaritzin la frontera i impedeixin per tots els mitjans l’accés al vell continent de milions de persones que fugen de la misèria i les guerres que l’Europa imperialista provoca. Drets humans? Precisament es paga perquè els drets humans es violin a consciència, però que ho facin altres. I què en diu el govern espanyol? No hi diu res perquè participa de l’engranatge activament. És dur de dir, però és la realitat.
Pedro Sánchez no fa puntada sense fil, i per això silencia conscientment altres elements de gran importància per entendre el que ha passat aquests dies.
En primer lloc, el paper de la legislació antiimmigració de l'Europa fortalesa, que apuntala la campanya de l'extrema dreta sobre la gran invasió i el gran reemplaçament, que alimenta la xenofòbia, el racisme i la islamofòbia, i que permet a la màfia dirigir un negoci pròsper mentre desenes de milers de persones moren en l'intent de creuar la frontera.
En segon lloc, que la barbàrie que pateixen milions de persones a l'Àfrica, a l'Orient Mitjà i a nombrosos continents té responsables, i que són les potències imperialistes que integren l'OTAN i que imposen el saqueig econòmic, la depredació de les riqueses naturals i les guerres amb què les classes dominants d'Europa i dels EUA defensen els seus interessos i privilegis. I aquest govern “progressista” no ha trencat en cap moment amb aquests compromisos imperialistes, encara que intenti amagar-los a les seves declaracions públiques.
Maniobres geopolítiques en benefici de l'extrema dreta
L'arribada de 50.000 ciutadans marroquins a Ceuta s'ha transformat en una gran oportunitat perquè l'extrema dreta global i les formacions del Partit Popular Europeu agitin el discurs racista i surtin en tromba contra el govern espanyol.
La immigració forma part de la lluita de classes i de la batalla per l'hegemonia mundial. És molt important no passar això per alt. I la dictadura alauita s'ha posicionat a la pugna actual entre els EUA i la Xina del costat de Trump i Israel. Molt obertament i activa. En política no hi ha casualitats.
La monarquia marroquina, com passa a la Turquia d'Erdogan, també compta amb capacitat de maniobra per guanyar en certs assumptes davant dels seus amos europeus. Ho vam veure amb la crisi dels refugiats sirians, quan Erdogan va “amenaçar” amablement Brussel·les amb obrir les fronteres, i a canvi va rebre un augment del finançament per als seus camps de concentració.
També el maig del 2021 el règim de Mohamed VI va recórrer al poder que li havia atorgat el govern de Pedro Sánchez, en aquell moment en coalició amb Unides Podem, i va pressionar obrint la frontera: més de 10.000 immigrants, la majoria subsaharians, van arribar a la ciutat de Ceuta i durant dies van ser reprimits i controlats per les forces de la Legión que l’Estat espanyol va mobilitzar.
En aquella “crisi”, la dictadura alauita responia al gest que La Moncloa va tenir amb el líder del Polisario, Brahim Gali, per operar-se en un hospital de Logronyo. Finalment, el moviment de Rabat va tenir un resultat polític de primer ordre: un any després el govern de coalició PSOE-UP va deixar a l'estacada el poble sahrauí renunciant a defensar el seu dret a l'autodeterminació i acceptant la fórmula d'“autonomia” sota sobirania marroquina que propugnava Mohamed VI.
Hi ha pocs dubtes que la dictadura marroquina, manejant les màfies, la gendarmeria, l'aparell estatal i la xarxa d'infiltrats del ‘mokadem’, utilitzant amb habilitat les xarxes socials i els mitjans materials de què disposa, i sobretot explotant la desesperació d'una població portada al límit, especialment de¡'un jovent que pateix una taxa d'atur propera al 40%, hagi aconseguit en poques hores l'entrada de 50.000 persones a Ceuta. Però aquest moviment no només respon a interessos immediats de Rabat: hi ha implicats factors geopolítics de fons que atien, i molt, l'Administració Trump i el règim sionista.
Per a Trump i per a Netanyahu, el fet que Pedro Sánchez s'hagi sortit del guió, encara que sigui en els detalls i en les formes, parli de genocidi a Gaza, s'hagi negat a la utilització parcial de les bases estatunidenques en l'agressió imperialista contra l'Iran i el Líban, i es presenti com un opositor a l'agenda política de l'extrema dreta, és ja un fet prou greu com per posar tota la maquinària en marxa i buscar el seu derrocament de totes les maneres possibles.
Òbviament hi ha més coses. Els acords amb Algèria per garantir el subministrament de gas a l'Estat espanyol i no comprar al mercat nord-americà també pesa. Com igualment pesa que l'Executiu de Sánchez s'està convertint en un instrument per augmentar la penetració econòmica de la Xina al sud d'Europa, cosa que entra en absoluta contradicció amb l'estratègia de Washington per mantenir la seva influència preponderant.
A alguns esquerrans de saló, assenyalar aquestes coses els sembla un “suport” al govern de Pedro Sánchez. Però toca dir que el pensament sectari és incapaç de distingir matisos, graus, ni contradiccions, que tenen certa importància quan analitzem les tendències del conflicte interimperialista, de la lluita de classes real i de la presa de consciència de la classe obrera i, per tant, determinen les posicions dels revolucionaris. Pel sectari que ha renunciat a utilitzar el mètode del marxisme, tot és el mateix: dictadura i democràcia burgesa, extrema dreta i socialdemocràcia, Milei, Trump, Abascal, Feijóo, i Pedro Sánchez, Arnaldo Otegi o Pablo Iglesias.
Tant Trump com Netanyahu estan desitjosos que Pedro Sánchez sigui derrocat i que el PP i Vox ocupin La Moncloa com més aviat millor. I ho estan per motius polítics de pes, que no podem obviar tret que juguem a l'esquerranisme més infantil.
La monarquia marroquina ha esdevingut un aliat estratègic de Washington i Tel Aviv al Magrib. No ens estendrem en aquest punt, però les inversions dels dos països al Marroc i la funció militar que les dues potències li atorguen a l'actual tauler del nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà és destacat. A més a més, la seva capacitat de desestabilització als enclavaments colonials de Ceuta i Melilla, amb les conseqüències que això comporta en la política interna espanyola, està més que provada.
Ara era el moment d'activar aquesta carta. La “crisi migratòria” de Ceuta es produeix quan els incendis a Àvila i Madrid, que han arrasat més de 75.000 hectàrees i han obligat a decretar l’“emergència nacional”, havien situat l'extrema dreta a la defensiva, havien qüestionat el seu discurs negacionista i revelat la catàstrofe de les seves retallades en matèria d’extinció. Justament també quan Ayuso feia front a l'escàndol per la compra d'un àtic de luxe a Chamberí, i que ha hagut de desfer de la manera més precipitada.
Només és qüestió d’observar la sincronització. No hi ha cap govern de dretes que no s'hagi pronunciat i saltat a la jugular de Pedro Sánchez. Els exemples són abundants.
Trump ha utilitzat els esdeveniments de Ceuta per justificar la seva agenda neofeixista en matèria d'immigració. Una cosa que li permet desviar l'atenció de la seva derrota a la guerra contra l'Iran i quan les enquestes li auguren un mal resultat a les eleccions de mig mandat del novembre vinent: "És terrible. Recordin aquesta imatge. Això serem nosaltres en tres anys si el bàndol equivocat arriba al poder", va afirmar Trump a la cadena Fox News al referir-se a l'entrada massiva a Ceuta.
"Aquestes imatges d’Espanya són un recordatori desafortunat de les conseqüències de la migració massiva i les polítiques globalistes de l’esquerra radical que han permès la invasió d’Occident", va escriure el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, al seu compte de X, i va postil·lar: "Gràcies a Déu, Trump va ser elegit i la frontera del nostre país ja no es veu així”.
“Espanya i altres països que han adoptat aquesta filosofia destructiva haurien de rectificar immediatament o s’arrisquen a la seva desaparició”, va replicar la subsecretària de premsa de la Casa Blanca, Anna Kelly, en un comunicat a Fox; i per si quedava dubte del missatge va acabar així: “El president Trump fa molt de temps que adverteix Europa del que passaria si segueixen implementant polítiques globalistes d'extrema esquerra, incloent-hi la facilitació de la migració massiva”.
La immigració s'ha convertit per a Trump i el seu Govern en l'ariet racista amb què combat l'enemic interior, la classe obrera i el jovent, el comunisme i l'esquerra en totes les variants. No ens podem estendre en el paper que fa l'ICE per als seus objectius totalitaris, però aquest cos policial neofeixista que obté un finançament rècord ha aconseguit deportar més de 622.000 immigrants des del gener del 2025, segons informes del Departament de Seguretat Nacional (DHS).
A Europa, la cap del Govern italià, Giorgia Meloni, ha abanderat l’ofensiva amb l'exclusió de l'Estat espanyol de l'espai Schengen i atiant els seus ministres per denunciar Sánchez. En paraules del titular d'Afers Estrangers, Antonio Tajani: "La immigració irregular i descontrolada suposa una amenaça per a la seguretat nacional. Les imatges que arriben des de Ceuta demostren que la decisió del govern central de concedir la ciutadania espanyola -i, per tant, europea- a més de 500.000 immigrants irregulars és profundament desencertada i fomenta el tràfic de persones".
El Partit Popular Europeu (PPE) tampoc no s'ha volgut quedar enrere dels seus col·legues de l'altre costat de l'Atlàntic. Deixant de banda ximpleries sobre “cordons sanitaris” per frenar l'extrema dreta, tan del gust de la socialdemocràcia europea i espanyola, s'ha llançat en tromba contra el govern espanyol: “Situació alarmant a la frontera espanyola”, va alertar el president alemany del PPE, Manfred Weber, “és conseqüència directa de l'efecte crida que suposa la regularització massiva”.
Les declaracions es compten per centenars: "El govern espanyol anuncia un pla de regularització massiva. Conseqüència lògica: mentre ja ha rebut més d'un milió de sol·licituds, milers d'estrangers forcen avui [dijous 30 de juliol] la frontera a Ceuta", va assenyalar François-Xavier Bellamy, vicepresident del PPE al Parlament.
També la ministra d'Interior de Finlàndia, Mari Rantanen, va donar suport a excloure Espanya de l'espai Schengen, i la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, va exigir a la Unió Europea “donar de manera immediata tots els passos necessaris i considerar totes les possibilitats, inclosa la suspensió de la cooperació de Schengen”.
L'extrema dreta europea fa seus tots els plantejaments del PPE, com el francès Jordan Bardella, president del grup Patriotes, que també integra els eurodiputats de Vox, encoratjant a més la mentida que milers d'immigrants marroquins havien passat a la península i es disposaven a “envair” França.
És potser estranya aquesta unitat d'acció tan estreta entre totes les forces de la reacció? Només la socialdemocràcia sospira per trencar aquesta aliança, i atraure la dreta conservadora a terrenys més “raonables”. El mateix que van fer als anys trenta del segle passat, quan convidaven les forces conservadores a no fer-se feixistes i mantenir-se dins els límits de la “democràcia burgesa”.
Però com en aquella època, els partits “conservadors” estan girant violentament a la dreta per no deixar-se menjar el terreny per les forces neofeixistes, racistes i populistes d'extrema dreta, que s'estan convertint en una opció estratègica per a la classe dominant. És un fenomen global que transcendeix les fronteres en aquesta etapa històrica de decadència imperialista d'Occident i de crisi capitalista: es dona a la Gran Bretanya, a França, a Alemanya, a l'Estat espanyol, als Estats Units, a l'Amèrica Llatina o al Japó.
Precisament aquesta unitat d'acció ha quedat plasmada en l'aprovació pel Parlament europeu del reglament de retorns, la nova normativa europea que possibilita la creació de centres de deportació a països tercers —especialment d'Àfrica i Àsia segons les preferències manifestades pels diputats del PPE i de l'extrema dreta— per a migrants rebutjats, incloses famílies amb menors.
L'eufòria amb aquest triomf, que es va visibilitzar amb sorollosos crits feixistes i racistes a l'hemicicle de l'eurocambra, va ser molt celebrada per Jorge Buxadé, portaveu de Vox: “Hem forçat la mà del PPE, un exitós primer pas per a la reemigració”. També es va felicitar l'eurodiputat suec d'extrema dreta Charlie Weimers: “amb aquesta normativa serà possible construir grans i bonics centres de retorn a tercers països (big beautiful return hubs)”.
El text aprovat introdueix noves obligacions per als immigrants la sol·licitud d'estada dels quals a un país de la UE hagi estat rebutjada. Les víctimes d'aquest racisme institucional hauran de cooperar amb les autoritats en el retorn i facilitar l'activació de tots els mecanismes per expulsar-los. En cas de no cooperar o si hi ha perill que fugin podran ser detinguts fins a 24 mesos, inclosa la possibilitat d'una prohibició d'entrada en territori europeu de per vida.
Per restringir encara més les possibilitats limitades que tenien de ser admesos, la normativa elimina malalties que exigeixen un tractament mèdic o llaços familiars com a possibles motius d'ajornament d'una ordre de deportació forçosa i pràcticament immediata.
El govern PSOE-Sumar davant del mirall
Entre sectors molt amplis de la classe obrera més conscient, més militant i més decidida a lluitar contra l'amenaça feixista, hi ha en aquests moments una profunda indignació pel que ha passat.
Els esdeveniments de Ceuta han donat ales a l'extrema dreta per escampar la seva demagògia racista i el verí reaccionari amb enorme amplitud. Alberto Núñez Feijóo parla obertament d'“invasió” i exigeix un “desplegament de mitjans massius” per a contenir-la.
Però són les declaracions de Santiago Abascal les que donen la mesura de la violència esquadrista que s'està promovent: "És una invasió. Són homes en edat militar cridats pel govern corrupte de Sánchez perquè assaltin les nostres fronteres perquè després deambulin pels carrers d'Espanya dient 'Viva Pedro Sánchez' (...) Darrere de cada violació, de cada punyalada, i de cada estocada a la butxaca dels espanyols per a mantenir-los, hi ha un culpable directe: el cap de la màfia, Pedro Sánchez”.
La extrema derecha desata en Ceuta pogromos racistas. Son los perros de presa de los capitalistas, de Trump y de los sionistas.
— Izquierda Revolucionaria (@IzquierdaRevol) July 31, 2026
La clase obrera y la juventud debemos enseñarles el puño. Ellos son la auténtica amenaza. pic.twitter.com/xU8vpyPVc0
El secretari general del grup parlamentari de Vox al Congrés, José María Figaredo, tampoc no s'ha quedat enrere: “Cal militaritzar la frontera i retornar sobre la marxa a tothom, sense dubtar-ho ni pensar-ho”. “Tan se val [el que diguin] el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem. Estem parlant de la seguretat dels espanyols, de la integritat d'Espanya. Cal fer el que cal fer".
Poc temps després, Santiago Abascal ha sigut encara més explícit: "S'han de fer fora ja! A tots! Amb els mitjans que siguin. I si el govern no ho fa, hauran de ser els espanyols sols".
Los neonazis de Núcleo Nacional están siendo protegidos por la Policía en Ceuta. Han acudido para generar odio y xenofobia a la caza de migrantes. La población ceutí no quiere que estos fascistas estén allí campando a sus anchas. pic.twitter.com/Dj4SmmyEJ0
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) August 1, 2026
Qui amb dos dits de front no entén que aquestes paraules són crides enèrgiques a la violència feixista? Per descomptat que ho són, i s'han posat en pràctica a Ceuta, on el pogrom ultradretà ha replicat el que va passar a Torre-Pacheco l'estiu passat. Les conseqüències? Cap. L'Estat “democràtic”, la seva policia i els seus jutges, no han fet res per frenar les agressions feixistes. I el govern central? Ha emès algun comunicat de repulsa, o ha iniciat alguna investigació? Res de res.
Per contra, Pedro Sánchez ha respost amb por, molta por, sense la menor empatia i solidaritat amb la població immigrant que ha suportat uns dies d'infern, que compta amb 141 víctimes assassinades a la frontera racista, blanquejant una dictadura brutal com la marroquina, esquitllant-se davant els atacs de l'Administració Trump i del govern sionista, cridant a la unitat nacional.
És que potser no entén que cridar a incrementar la repressió a la frontera, finançar Frontex i la dictadura marroquina, o donar suport a la legislació racista europea, lluny de donar vots només proporciona combustible a la teoria de la “gran invasió” que proclama l'extrema dreta?
Algú creu que el perdonaran per intentar no “polaritzar” la situació, utilitzant els termes que tant agraden al PSOE? Que no el portaran a la banqueta per tancar-lo a la presó tan bon punt arribin a la Moncloa?
Sánchez, malgrat les simpaties que pot despertar entre milions de treballadors i de joves quan és atacat per la reacció, està renunciant a una defensa política que agafi el bou per les banyes. I si no ho fa, no és perquè sigui un inútil, que no ho és. Realment és el dirigent més hàbil que ha donat el PSOE en molt de temps, potser des de la Segona República.
El problema no és personal, sinó polític. Sánchez vol quadrar el cercle. Defensar-se de la reacció d'una manera conseqüent implica fer una crida a la mobilització popular, en primer lloc, a l'acció directa de la classe obrera per enfrontar la violència feixista contra els immigrants i els activistes de l'esquerra, que encoratgen tant Vox com el PP.
Però no ho fa, ni ho farà mai. És un creient de l’“Estat de dret” i del règim del 78. Així és. Com tampoc no està disposat a prendre mesures socialistes genuïnes per segar l'herba sota els peus de l'extrema dreta i del PP.
És per ventura tan difícil d'entendre que, si s'enfrontés de debò als grans poders econòmics començant per expropiar els pisos en mans dels propietaris rendistes i bancs per crear un parc públic de milions d'habitatges socials, posant topall al preu dels lloguers, estaria lluitant de manera eficaç contra la demagògia de la dreta?
Què passaria si el seu govern decretés la fi de les retallades socials, incrementés l'SMI a 2.000 euros nets, i acabés amb la devastació de la sanitat i l'educació públiques, augmentant dràsticament els impostos als rics i dedicant zero euros públics al negoci dels concerts amb la sanitat i l'educació privades? No és cert que milions de treballadors li donarien suport?
No s'adonen que parlar de genocidi sionista i no trencar relacions diplomàtiques amb Israel o mantenir-se a l'OTAN imperialista és negar amb fets les paraules boniques que ens regalen periòdicament en els seus discursos?
Tot això ho saben. Però el PSOE i els seus aliats parlamentaris no estan disposats a alterar les regles del joc. Pensen que no hi ha opció davant del capitalisme, i fa molt temps que van renunciar al marxisme i al socialisme.
Però és precisament aquesta submissió a la lògica i els interessos del capital, en el marc d'una democràcia falsa i controlada pels grans poders econòmics i fàctics, per tribunals, policies i militars franquistes, el que porta a la impotència política i enforteix l'extrema dreta i el seu discurs.
Cal prendre partit
El món capitalista està en flames. Guerres imperialistes devastadores, racisme i masclisme descarnat, violència a cada racó del planeta, neofeixisme i destrucció ecològica sense fre. Es pot apagar aquest incendi advocant utòpicament per un capitalisme de rostre humà? És impossible.
Que 50.000 ciutadans i ciutadanes marroquines, joves, famílies senceres, decidissin superar la frontera de Ceuta pel mar i les roques sense res, disposats a abandonar casa seva i llançar-se a una penosa aventura per escapar de la misèria, de la desocupació, de la completa falta d'expectatives al seu país… és una condemna sense pal·liatius d’un ordre social inhumà.
Ho poden disfressar de democràcia, però no ho és. No és més que la dictadura del capital financer oculta rere unes institucions fraudulentes on no resideix la sobirania popular, i que, com va passar en el passat, estan asfaltant el camí per a desastres encara més grans.
L'agenda xenòfoba antiimmigració de l'Europa fortalesa, que aquest govern central accepta, no només converteix països saquejats i governats per una elit sipàia en gendarmes militaritzats per blindar les seves fronteres, no només finança generosament un aparell repressiu que és utilitzat criminalment contra els seus propis pobles... una política així s'ha transformat en una poderosa carta que els nostres enemics de classe estan utilitzant a consciència.
Amb aquest marc general, la propaganda racista i xovinista ja és un engranatge essencial per a la burgesia imperialista d'Europa i dels EUA. Deshumanitzar a consciència els nostres germans i germanes immigrants, dia rere dia, hora rere hora, és part d'una estratègia que rendeix grans resultats als rics del món. És una palanca formidable per a dividir la classe obrera i aplicar polítiques repressives contra “l'enemic interior”.
A base de lleis que obren la porta a la militarització i el control policial de les societats, que soscaven els drets democràtics més bàsics, que atorguen impunitat a les organitzacions d'extrema dreta i a les bandes feixistes, la classe dominant es prepara per enfrontar la crisi del sistema. L'acumulació capitalista entra en contradicció amb les formes de la democràcia parlamentària, i cal acudir a altres solucions, més totalitàries, i que s'assemblen cada cop més a les que van dominar el món capitalista als anys trenta del segle XX.
La socialdemocràcia vol ser la doctora democràtica d'un sistema reaccionari que se sobreviu a si mateix i només ofereix un horitzó de barbàrie. Nosaltres els i les comunistes revolucionàries lluitem per enderrocar-lo, i construir un nou ordre social basat en la solidaritat de classe, en la cooperació i la fraternitat. Una societat socialista que utilitzi els extraordinaris recursos que el treball i el coneixement humà han conquerit escombrarà totes les xacres del capitalisme.
Aconseguir-ho no serà fàcil. Els enemics que enfrontem, ho estem veient cada dia que passa, estan preparats i armats fins a les dents. Però nosaltres comptem amb la força de la classe obrera, amb la capacitat de lluita per transformar la realitat. Una força que cal organitzar en un partit revolucionari de masses, amb una política correcta, allunyada del sectarisme i de l'oportunisme, i capaç d'enfrontar-nos a les tasques històriques que tenim al davant.
Cal prendre partit, i aquest és el moment. Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
· Davant del racisme, unitat de la classe obrera. Justícia per a les 141 víctimes. Judici i càstig per als comandaments polítics i policials, tant marroquins com espanyols còmplices d'aquesta matança. Fi al finançament de la dictadura marroquina.
· Per la solidaritat internacionalista de la classe treballadora! Visca el Sàhara Lliure! Pel dret a l'autodeterminació del poble sahrauí!
· Cap persona és il·legal! Derogació de la Llei d'estrangeria i tancament dels centres d'internament d'estrangers (CIE). Tots els drets polítics i ciutadans pels treballadors immigrants i les seves famílies.
· Fora la legislació xenòfoba i extrema dreta de la UE contra els immigrants. Desmantellament de Frontex i regularització de totes les persones migrants. Derogació immediata de la normativa de deportacions que permet la creació de camps de concentració extracomunitaris.
· Ple dret a la lliure circulació, al dret efectiu d'asil, supressió de les devolucions en calent i vies segures per a poder emigrar que no estiguin sotmeses a la legislació classista i racista.
· Sortida immediata de l'OTAN. Tancament i desmantellament de les bases militars de Rota i Morón.
· Prou saqueig i guerres imperialistes! Contra el genocidi sionista, per una Palestina unida socialista des del riu fins al mar! Per una Federació Socialista de l'Orient Mitjà! Per l'internacionalisme proletari!
· Fora les retallades socials! En defensa de la sanitat pública, contractació immediata de milers de treballadors i treballadores sanitàries, i nacionalització de la sanitat privada i dels monopolis farmacèutics.
· Pla de xoc per a rescatar l’ensenyament públic. Gratuïtat total de l'educació des d'infantil a universitat i FP. Fora la religió dels centres d'ensenyament. Ni un euro del pressupost públic per a la privada i concertada.
· Expropiació forçosa dels habitatges a mans dels propietaris rendistes, bancs i fons voltors, i creació d'un parc d'habitatge públic amb lloguers socials no superiors al 20% de l'SMI. Anul·lació per llei de tots els desnonaments.
· Remunicipalització dels serveis públics privatitzats, mantenint i ampliant les plantilles i respectant els drets laborals.
· Elevació de l'SMI a 2.000 euros al mes. Ja n'hi ha prou de beneficis rècords de l'IBEX-35 a costa de robar-nos i explotar-nos! Reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals.
· Per una assegurança d'atur de 2.000 euros al mes finançada amb impostos a les grans fortunes i la banca.
· Per la derogació integra de les contrareformes laborals i de les pensions. Jubilació als 60 anys.
· Contra l'extrema dreta, el feixisme i el racisme, mobilització i organització.
· Avall la Llei Mordassa i els muntatges policials! Llibertat per als presos polítics!
· Contra la violència masclista, la justícia patriarcal i la discriminació LGTBI. A igual feina, igual salari. Dret a l'avortament lliure, gratuït i dins la sanitat pública. Necessitem educació sexual a les aules ja. Plens drets per a la comunitat trans.
· Fre a la catàstrofe mediambiental: per una planificació socialista, ecològica i sostenible de l’economia.
· Per a garantir una vida digna i la plena ocupació, nacionalització de la banca i els grans monopolis sota control dels treballadors i treballadores.
· Mori la monarquia franquista! Pel dret d'autodeterminació per a Catalunya, Euskal Herria i Galiza. Per la república socialista.
