Dimecres 9 de novembre la classe treballadora grega i belga van protagonitzar la jornada de vaga general més gran en anys, i van omplir les capitals dels dos països amb manifestacions multitudinàries. L'augment desbocat dels preus de l'energia i els aliments, els baixos salaris, la precarietat i l'amenaça de més acomiadaments i retallades socials, col·loquen els treballadors de tot Europa en una situació impossible.
Aquesta crisi econòmica i social devastadora està preparant una lluita de classes aferrissada de la que veiem els seus primers centelleigs.
Grècia paralitzada contra el Govern reaccionari de Kyriakos Mitsotakis
Atenes i les principals ciutats del país hel·lè es despertaven sense metro, autobusos, trens ni taxis. Del port del Pireu, prop de la capital, no va sortir cap vaixell, ni ferri, i els vols nacionals també van patir cancel·lacions per la gran participació a la vaga dels controladors aeris.
L'aturada general de 24 hores, convocada pels sindicats dels sectors privats i públic GSEE i ADEDY, i per tota l'esquerra combativa, el Partit Comunista de Grècia (KKE) i la seva fracció sindical PAME, ha estat recolzada majoritàriament pels treballadors del transport, el sector educatiu i l'administració pública. “La vaga és un missatge de l'escalada de la lluita. Un missatge de l'aixecament a cada centre de treball, a cada sector, a cada regió. Ara, el poble treballador s'ha de convertir en protagonista de la lluita per la seva vida i una feina amb drets”, va destacar el missatge del Front Militant de Tots els Treballadors (PAME).
La classe treballadora grega pateix una inflació del 12%, una pèrdua del poder adquisitiu de les llars amb ingressos baixos d'un 40%, i compta amb un salari mínim de poc més de 700 euros. Per això els treballadors, els joves i els pensionistes de Grècia han dit prou, i han pres amb les dues mans aquesta crida a la vaga. A les manifestacions a Atenes i Salònica, les més massives, desenes de milers han denunciat que, mentre la classe obrera viu una crisi permanent des de fa més de 12 anys, els capitalistes i la burgesia tant grega com internacional augmenten escandalosament els seus beneficis i riquesa.
Aquestes protestes, sota el lema “viure amb dignitat”, han servit també per denunciar la reforma laboral del govern de Nova Democràcia (ND) –que, entre altres coses, restringeix el dret a vaga–, les reaccionàries polítiques educatives i el regal de milers de milions d'euros del pressupost estatal per donar suport a les intervencions bèl·liques de l'imperialisme occidental i per a la compra d'armament.
No és casualitat que els estudiants hagin participat amb contundència en aquesta jornada de vaga general. Des de fa mesos, vagues estudiantils i de professors, manifestacions gegantines i fins i tot grups d'autodefensa a les universitats marquen l'agenda educativa a Grècia. A principis del 2019, el Govern de ND va revocar la prohibició que la policia pogués entrar als espais universitaris. Des de llavors fins ara, els atacs policials contra el moviment estudiantil s'han aguditzat, posant en marxa els Equips de Protecció d'Institucions Universitàries, és a dir, militaritzant els Campus per subjugar la llibertat d'expressió i l'organització política dels més joves.
La vaga general del 9 de novembre ha estat un gran pas endavant en la unificació de les diverses lluites obreres i juvenils. Aquesta acció mostra amb claredat quin és l'ambient que hi ha entre la societat grega i la possibilitat de transformar aquesta fúria en un moviment de masses capaç d'enderrocar Mitsotakis.
La ràbia dels treballadors belgues esclata
A principis de setembre, el primer ministre belga Alexander De Croo, un empresari liberal i nacionalista flamenc de dretes, anunciava que l'augment dels preus de l'energia tindria “un devastador efecte a llarg termini” i que “ens preparem per a de 5 a 10 hiverns difícils”. En aquell mateix discurs, copiant l'estil de Macron, demanava “els esforços necessaris” a la població.
Quina sorpresa tan desagradable s'ha endut aquest ferm portaveu de la patronal en veure l'èxit de la vaga general. Els oprimits i oprimides belgues van demostrar aquest 9 de novembre que no estan disposats a acceptar més atacs.
L'espurna que va desencadenar la convocatòria de la vaga ha estat la nova legislació que impedeix negociar la pujada dels salaris durant els propers anys sota l'excusa de la crisi. Amb una inflació del 13% (rècord a la història recent del país), una pujada del 130% del preu del gas i un 85% de l'electricitat, el govern belga està aprofitant per posar el dogal al coll a una classe obrera ja asfixiada. “No arribem a final de mes” o “ja no podem pagar el menjar” són les expressions que més es van escoltar durant les manifestacions. Mentrestant, les grans empreses s'estan embossant guanys estratosfèrics.
El seguiment de la vaga ha arribat a tots els sectors productius. L'aturada en el transport públic a Brussel·les ha estat tan gran que només funcionava una línia de metro, la xarxa d'autobusos de la regió de Valònia (al sud) comptava amb pràcticament totes les seves línies detingudes i a Flandes, al nord, el servei només funcionava al 50%. L'aeroport de la capital va suspendre el 60% dels vols i el segon més important, el de Charleroi, va estar tancat 24 hores.
Els supermercats i els grans centres comercials estaven totalment bloquejats, principalment al sud del país; la vaga també va ressonar amb força als hospitals, correus, bombers i fins i tot a la policia. El dia d'ahir va començar a més amb nombrosos piquets a les zones més industrials del país i davant de les seus d'Otis, Aquiris, Brucargo, Renault, Mercedes-Benz i BMW a Brussel·les.
Organitzar-se amb un programa revolucionari
El descontentament del conjunt de la classe treballadora europea s'està començant a expressar. La vaga general a Grècia i Bèlgica se suma a l'onada vaguística que sacseja el Regne Unit, a la rebel·lió de les refineries i d'altres sectors a França, i als conflictes obrers que estan esclatant a Alemanya. Tots aquests exemples són una gran inspiració per als oprimits de tot Europa i demostren que l'única manera d'aconseguir una vida digna és lluitant als carrers.
País rere país, la burgesia ha declarat la guerra a la classe obrera. Moltes vegades, els capitalistes compten amb la col·laboració de l'esquerra reformista parlamentària i la burocràcia sindical per imposar la pau social. Per això, la tasca principal que tenim per davant els treballadors i joves és armar-nos amb un programa revolucionari i anticapitalista; organitzar-nos des de baix per a celebrar assemblees democràtiques als centres de treball i estudi, triar comitès de vaga per estendre la mobilització… Hem de vincular la batalla per les pujades salarials, en defensa dels serveis públics i contra la inflació, a la nacionalització i expropiació sota control dels treballadors dels sectors estratègics de l'economia i la lluita contra el sistema capitalista. Ara és el moment de resistir i frenar l'ofensiva del capital!
