No a la unitat nacional amb el feixista Noboa! Cal una alternativa revolucionària!

L'inici d'any a l'Equador ha suposat el cim a una escalada delictiva sense precedents en el que fins fa poc era conegut com un dels països més segurs de Llatinoamèrica. La veu d'alarma va saltar enmig de l'increment de la violència associada al narcotràfic, els nombrosos motins a les principals presons del país i el posterior assassinat de Fernando Villavicencio l'agost del 2023, candidat a les eleccions presidencials que es van celebrar dues setmanes després de la seva mort.

Tot i això durant els primers dies del 2024 la situació ha fet un salt qualitatiu. La fuga de “Fito”, el capo més gran del país, diversos motins sincronitzats a les principals presons i el decret de “conflicte armat intern” ordenat pel president Daniel Noboa, van desencadenar desenes de massacres, incursions de sicaris en edificis públics, segrestos, tirotejos i fins i tot la presa en directe d'un canal de televisió per part de les bandes de narcotraficants.

Aquest escenari coincideix amb l'inici del mandat de Noboa, fill del magnat més gran del país, que té una agenda profundament reaccionària, continuista amb els Governs neoliberals de Lenín Moreno i el banquer Guillermo Lasso. Les polítiques de retallades, liberalització econòmica i austeritat, de la mà amb la penetració de les màfies a les institucions, han sembrat el terreny per convertir l'Equador en un nou narcoestat.

La descomposició social obre pas a la violència i la criminalitat

Durant el període de mandat presidencial de Rafael Correa (2007-2017), anomenat la Revolució Ciutadana en què el partit homònim va concentrar gran poder institucional i regional, es van produir conquestes socials importants. Tot i les limitacions, els avenços com l'eliminació de l'analfabetisme en temps rècord, l'increment en la despesa social i la reducció de la pobresa van tenir un gran impacte en la inclusió social. Del 2006 al 2017, la taxa d'homicidis per 100.000 habitants va passar del 17,7 a 5,81.

Coincidint amb la crisi econòmica, especialment després de la pandèmia del COVID, el país s'ha convertit en la ruta principal per a la sortida de cocaïna en direcció a Mèxic, els EUA o Europa. El sucós negoci del narcotràfic va trobar en els capitalistes i els alts comandaments militars i judicials socis afamats per establir vies de transport segures, igual que eficaces xarxes per rentar els diners en la dolaritzada economia equatoriana.

Els capos de les màfies locals, convertits ràpidament en nous capitalistes, sense cap escrúpol, recorren al jovent més desesperat i colpejat per crear exèrcits personals que donen la vida per garantir el negoci. No és casualitat que aquesta onada criminal coincideixi amb un nivell d'atur juvenil del 24% (sense accés a educació o ocupació).

El 2023 va tancar amb una taxa de 46 homicidis per cada 100.000 habitants, això és gairebé 8.000 morts, un homicidi cada hora. Un creixement del 800% des del 2019. No cal tenir una gran comprensió en matemàtiques, estadística o sociologia per apreciar la relació entre la destrucció dels drets socials, especialment l'educació pública i l'accés a una ocupació digna, i el creixement de la violència associada a les bandes del narco.

Els narcos i els capitalistes són la mateixa classe social

Seguint l'estela dels seus predecessors a Colòmbia o Mèxic, els grans capos del narco s'han convertit en capitalistes exitosos, que fonen els seus negocis amb la “respectable” burgesia equatoriana. El 70% dels diners que genera el narcotràfic es blanqueja en el sistema financer. I no estem parlant de cosa baladí. Segons una aproximació del diari virtual PlanV, aquest és un negoci que anualment mou al voltant de 40 mil milions de dòlars, una mica menys del 40% del PIB del país. Ràpidament, el narcotràfic s'ha convertit en una part essencial de l'economia equatoriana, i és clau per al capital financer que renta i absorbeix els seus actius.

Citant El País, “s'han fet amb els ports, amb barris complets, comerços i flotes de taxistes. Pel camí s'han infiltrat a les principals institucions: tenen en nòmina jutges, policies, generals, fiscals i congressistes. Manen matar candidats presidencials i regidors que no els són afins. A les seves zones, el furgó de la morgue no entra a recollir els cadàvers fins que rep autorització. De vegades la pròpia família aixeca el mort i l'enterra en una caixa de pi, sense que hi consti cap certificat de defunció”.

Res d'això no seria possible si no fos per la connivència de la burgesia i l'aparell de l'Estat, fosos amb les bandes de narcotraficants, per defensar els negocis. No és casualitat que així com els Governs de Moreno i Lasso van reprimir salvatgement les mobilitzacions socials el 2019 i el 2021, diversos líders indígenes i camperols hagin estat amenaçats o assassinats per ordre dels narcotraficants que es fan amb el negoci petrolier o amb la mineria il·legal.

L'historial de l'enllaç entre el narco, l'Estat i la burgesia en els seus negocis i en la unitat d'acció per terroritzar els moviments socials és molt ampli a Llatinoamèrica. Com va definir Lenin seguint Engels, en última instància, l'Estat es compon de grups d'homes armats en defensa de la propietat privada.

La “guerra contra el narco” és una forma de militaritzar la societat

Noboa no té cap intenció de posar fi al narcotràfic. El poder militar de l'Estat és molt superior al dels narcotraficants, si volgués acabar amb ells, sabria on trobar-los i com fer-ho. Depuraria àmpliament l'aparell de l'Estat i aplicaria un ambiciós pla de reinserció social als barris marginals de Guayaquil i Quito. Però l'hereu de la dinastia que controla el país no ho farà, perquè els seus interessos estan vinculats als del narco. Com a molt, disciplinarà els capos díscols quan s'extralimitin i garantirà que els seus s'emporten part del pastís a repartir.

La seva demagògia es basa a perseguir salvatgement els joves que nodreixen les files dels grans mafiosos, empresonar algun boc expiatori d'envergadura per mantenir la seva credibilitat, mentre crea un clima de terror que li faciliti imposar la seva agenda dretana. Aquesta demagògia va ser clau per al triomf de Bolsonaro, ho hem vist també a l'Argentina amb Milei, i especialment a El Salvador amb Nayib Bukele. En menys de dues setmanes s'han registrat més de 1.500 detencions, moltes arbitràries, a més d'àmplies denúncies per part d'ONGs com Amnistia Internacional.

La prova inicial dels plans reals de Noboa és el nou projecte de pujar dràsticament l'IVA, amb l'excusa de finançar la guerra contra el crim. Aquest és el primer dels molts ajustaments que vol aplicar la dreta en un context de crisi capitalista i ofensiva reaccionària. No ens hauria de sorprendre que en un breu termini de temps, l'Operació Fènix de Noboa es converteixi també en un avenç de les posicions nord-americanes al país.

En un escenari de pèrdua d'influència iankee en el que ha estat històricament el seu pati del darrere, una de les últimes decisions de l'anterior Govern dretà de Lasso va ser signar un acord l'1 d'octubre del 2023 amb els EUA que autoritzarien “l'enviament de tropes terrestres i marítimes al país” amb l´excusa del narcotràfic. (Europa Press, 1/10/23). Després de les darreres jornades de violència el Govern nord-americà no ha trigat a oferir la seva “col·laboració” a Noboa.

Correa i l'oposició es pleguen a la reacció. No a la unitat amb Noboa i el narcoestat!

El candidat de centre Fernando Villavicencio, que tenia un tímid discurs contra les màfies, va ser assassinat impunement. Tot i que no representava un perill per a aquestes, ningú no pot sortir del guió. Finalment els sicaris empresonats pel crim van acabar liquidats a la presó, per garantir el seu silenci. L'homicidi, que va ser atribuït al correisme en un burd muntatge judicial, va facilitar el triomf de Noboa davant de la candidata de l'esquerra conciliadora.

La renúncia de la candidata correista a trencar clarament amb les polítiques capitalistes, fent-se ressò a més del discurs del reaccionari Noboa respecte a la violència i altres temes com la lluita feminista o l'oposició indígena als megaprojectes, va facilitar encara més l'estratègia de la dreta i la victòria electoral amb un discurs dur centrat en la repressió.

El fiscal que investigava la presa del canal de TC Televisió, casus belli perquè Noboa declarés l’estat militar, també va ser víctima del sicariat. No és estrany tenint en compte que la presa va venir com anell al dit al president: va culminar sense víctimes i amb tots els assaltants detinguts en un parell d'hores. Un guió perfecte.

Tot i aquestes clares evidències d'implicació estatal i capitalista a la indústria narcotraficant, els tres actors principals de l'oposició han fet pinya amb el Govern. Rafael Correa i el seu partit han demanat “fermesa” a Noboa, és a dir, més repressió i militarització, cridant a la unitat nacional al voltant del Govern ultradretà per afrontar aquesta crisi. La mateixa postura han pres el moviment indígena, la CONAIE, i el seu principal dirigent, Leónidas Iza, igual que la central sindical més important, el FUT.

És una autèntica vergonya! Carta blanca al Govern reaccionari de Noboa que utilitzarà, no per combatre el narco, del que són còmplices, sinó per aixafar els moviments socials, sindicats i organitzacions revolucionàries que posen en qüestió els seus negocis capitalistes i el dels narcos. Aquestes lamentables posicions, que es fan ressò de la propaganda burgesa més reaccionària, tindran conseqüències dures per a l'esquerra i qualsevol moviment social.

Aquests poders militars gairebé dictatorials acumulats seran utilitzats per conjurar qualsevol lluita o aixecament revolucionari, mentre s'arriba a acords amb el narco sobre el repartiment del pastís, tal com ja hem vist a Colòmbia, Mèxic i molts altres països de Llatinoamèrica.

L'autèntica guerra contra les màfies és la lluita contra el capitalisme i la putrefacció que n'emana. Els esdeveniments recents, així com l'experiència amb les bandes del narco al continent ens demostren que per acabar amb aquests capitalistes degenerats, la classe treballadora i els camperols només es poden basar en les seves pròpies forces, com ens recorda l'exemple de les Autodefenses i les policies comunals a Mèxic. Cal acompanyar l'autodefensa armada de la població amb un programa socialista, exigir l'expropiació de la terra i els béns dels narcos, així com la nacionalització dels bancs i palanques de l'economia, per posar-les sota control democràtic dels treballadors.

Les podrides arrels del sistema capitalista són les bases per a una infinitat de xacres, entre les quals destaca el narcotràfic. Socialisme o barbàrie!