Davant les maniobres de la burgesia i l'aparell demòcrata: necessitem un partit independent de la classe treballadora i el jovent

Iowa i New Hampshire han inaugurat la cursa per escollir el candidat demòcrata que s'enfrontarà a Donald Trump el proper novembre. Per primera vegada, un candidat que es declara socialista -Bernie Sanders- lidera les enquestes a nivell nacional. Mítings multitudinaris i recaptacions rècord corroboren el gran suport que el senador de Vermont ha collit amb el seu discurs contra l'1% i en defensa de la classe treballadora. Les alarmes han sonat a tot volum en els despatxos dels grans magnats i els seus representants polítics -molts d'ells al capdavant del Partit Demòcrata-. Les maniobres per evitar la seva victòria no han fet més que començar.

Fa tot just unes setmanes la Cimera del Fòrum Econòmic Mundial celebrada a Davos assenyalava els EUA com el principal factor de risc polític per a l'any 2020. No els hi faltava raó. I és que tot i les optimistes dades econòmiques que situen els EUA com un país amb pràcticament plena ocupació i el major període de creixement de la seva història, les bases sobre les que s'ha "resolt" la crisi del 2008 són més que dubtoses i amenacen amb un efecte bumerang elevat al quadrat. L'empobriment generalitzat de la classe treballadora, la precarietat o l'afebliment de les capes mitjanes són alguns dels símptomes que mostren com aquesta recuperació ha estat viscuda com una recessió per a la majoria: és el somni americà convertit en malson.

Les conclusions polítiques que àmplies capes han tret en aquest context i el seu efecte en la lluita de classes també estan sent profundes. Des del moviment Occupy Wall Street a l'any 2011 fins a la recent i històrica vaga de sis setmanes a la General Motors, passant pel moviment Black Lives Matter, les dones que van rebre Donald Trump amb manifestacions massives, les mobilitzacions contra els centres d'internament d'immigrants, la lluita pel salari mínim de 15$ per hora o l'aixecament dels professors de West Virginia que es va estendre per tot el país aconseguint victòries... tots aquests exemples expressen el profund gir a l'esquerra que s'ha gestat en el si de la societat nord-americana.

Bernie Sanders: l'expressió política del gir a l'esquerra als EUA

La irrupció de Bernie Sanders el 2016 i el seu suport cada vegada més massiu només troben explicació sobre aquesta base. Defensant la sanitat pública, gratuïta i universal i la cancel·lació del deute bilionari dels estudiants hipotecats, denunciant a l'1% que s'ha fet d'or a costa d'enfonsar les condicions de vida de la majoria i donant suport a les principals lluites que s'han desenvolupat durant aquests anys, Sanders ha aconseguit desempolsar la "vella idea" del socialisme. L’ha desprès de tota rèmora negativa i aquesta s'ha convertit en una força poderosa en la ment de milions. Encara que no sigui un marxista ni un revolucionari i -per molt àmplia o confusa que pugui resultar avui als EUA la idea de socialisme- el que és evident és que marca un punt de ruptura: un enfocament classista i d'esquerres és entès avui per milions com l'única alternativa per transformar la seva realitat. És un punt d'inflexió que ve marcat per la força des de baix i que ha trobat la seva expressió en la candidatura d'aquest veterà.

Sanders no només parla de "classe treballadora" sinó que les seves campanyes -tant en 2016 com ara- han posat sobre la taula per la via dels fets la ruptura amb "l’establishment demòcrata" a favor d'una campanya construïda des de baix, amb la participació dels moviments socials, sindicats i lluites més destacades. Una de les seves banderes ha estat el rebuig de les aportacions econòmiques d'empreses, quelcom molt tradicional i públic en aquest tipus de campanyes als EUA. L'efecte que això ha tingut ha estat aconseguir xifres rècord de donacions pel que fa a la resta de candidats: concretament 121 milions de dòlars en un any, dels quals un 63% corresponen a donacions de menys de 200 dòlars -que diuen molt del tipus de donants: aportacions humils de gent treballadora.

No és cap casualitat que el senador de Vermont s'hagi convertit en el preferit indiscutible entre el jovent: el preferit dels que han viscut tota la vida conscient sota una crisi econòmica dels atacs de la qual sembla impossible escapar. La lluita i la mobilització, el descrèdit del sistema i la necessitat de canviar-lo s'assumeixen amb la major naturalitat entre aquest sector que està transformant -amb la seva precarietat, la seva pluriocupació o la seva incapacitat per comprar un habitatge- a la classe treballadora nord-americana, constatant el final dels "vells bons temps" i els "bons treballs" que van tenir els seus pares.

L'aparell demòcrata en guerra contra Sanders

Sanders és un enemic declarat de la burgesia. El moviment cada vegada més poderós sobre el qual s'aixeca és el que més temen els capitalistes i l'efecte que podria tenir la seva victòria com a candidat demòcrata per a les presidencials els hi provoca directament suors freds. Una cosa així seria viscuda lògicament com una victòria del moviment i això provocaria una força i una confiança encara més grans. De fet les pròpies enquestes plantegen que si fos Sanders qui es presentés contra Trump, aquest venceria al magnat novaiorquès: quelcom que no està gens clar en el cas de ser un altre el candidat demòcrata.

Obama i Hillary Clinton ja han sortit a la palestra per desacreditar Sanders. "A ningú li agrada treballar amb ell" assegurava l'ex candidata als mitjans en unes declaracions que deixaven veure, de manera vetllada, que sota cap circumstància –ni tan sols encara que guanyés les primàries– es guanyaria el seu suport. Obama en canvi, optava per les xarxes socials per dir que el discurs del vell socialista i el seu programa estaven #Toofarleft (massa a l'esquerra) per a la societat nord-americana. Les milers de respostes carregades d'indignació que va provocar aquest comentari entre els seguidors de Sanders el van convertir en Trendic Topic en unes poques hores.

El que està en joc és molt i per això els intents per desfer-se del senador de Vermont no podien quedar-se només en declaracions o tweets. L'aparell demòcrata també ha construït del no-res una candidatura "d'esquerres" per fer ombra a Sanders: Elizabeth Warren, una autodeclarada "capitalista fins als ossos" que, tot i això, prenia algunes de les idees de Sanders com la sanitat pública per tractar d'ocupar aquest espai creixent a l'esquerra. Ha explicat sempre que ha pogut la història de la seva família -la de la classe mitjana colpejada i amb dificultats per a pagar el lloguer- per guanyar punts. Fins ara sembla que tampoc els ha servit de gaire.

La desesperació de l'aparell del Partit Demòcrata ha quedat visiblement manifesta en les primeres eleccions demòcrates a l'estat d'Iowa, on Sanders era el clar preferit. Amb uns resultats i un recompte més que dubtós, el complet desconegut Pete Buttigieg, s'autoproclamava guanyador fins i tot abans d'acabar-se el primer recompte. El desconcert i la indignació davant el que semblava ser un intent de tupinada de la pitjor espècie, van obligar a estendre durant diversos dies el nou recompte dels vots. El desvergonyiment de la maniobra i l'efecte provocat van portar a que finalment es declarés un "empat tècnic" entre Buttigieg i Sanders, encara que el primer hagi obtingut pels pèls un delegat més i el segon una victòria al vot popular.

La següent cita, New Hampshire, ha donat la victòria a Sanders, que ha tret més vots encara empata a delegats amb Buttigieg. El sistema d'elecció de candidats a les primàries demòcrates està ple de mecanismes que permetrien una derrota final de Sanders encara que aconseguís més vots que qualsevol altre candidat. Malgrat tot, el que es confirma en els resultats d'aquests dos primers estats és que els candidats pels quals apostava l'aparell del partit s'han estavellat. A New Hampshire, per exemple, Joe Biden -vicepresident d'Obama - o Elizabeth Warren quedaven per sota del 10% del vot i per tant sense cap delegat.

El Partit Demòcrata no es pot reformar. Per un partit independent de la classe treballadora!

El fet que no hi hagi als EUA un partit d'esquerres, de classe, ni tan sols un partit socialdemòcrata clàssic com existeixen a Europa ha provocat sempre una enorme distorsió: el Partit Demòcrata ha estat tradicionalment on s'ha concentrat el vot "més progressista" i d'esquerres davant el discurs obertament reaccionari del Partit Republicà. Però els vincles entre la classe dominant -el famós 1%- i el Partit Demòcrata són indestructibles. No és possible transformar el Partit Demòcrata en el partit de la classe treballadora nord-americana. La gran contradicció és que malgrat ser un dels partits de la burgesia nord-americana, tenen al seu principal enemic guanyant eleccions primàries i liderant les enquestes de la seva pròpia formació. Per aquest motiu els majors atacs a Sanders están venint de les files del propi partit que pretén liderar.

La cursa fins a la convenció nacional del Partit Demòcrata –que se celebrarà al juny– serà encara llarga. Encara queden la major part dels estats per votar. Nevada i Carolina del Sud seran els següents en aquest mes de febrer, i el 3 de març –conegut com el “súper dimats”– ho faran de forma simultània 14 estats més. Les maniobres es succeiran sense cap dubte per evitar que el veterà de Vermont aconsegueixi la victòria. La burgesia farà tot el possible per evitar aquest escenari, que seria el pitjor per a ells i tindria efectes profunds en la lluita de classes de la primera potència mundial.

El punt central és el que està revelant tot aquest procés: una situació immillorable perquè Sanders trenqui d'una vegada amb el podrit Partit Demòcrata i llanci la seva pròpia candidatura independent, amb un partit de classe i un programa esquerres que posi sobre la taula totes les reivindicacions del moviment, que confronti amb els grans poders econòmics i defensi els drets de la majoria basant-se en l'enorme moviment i suport que ha collit en aquesta campanya. La campanya contra ell seria encara més furiosa però, passés el que passés amb els resultats, això seria un pas de gegant per a la classe treballadora i el jovent nord-americà.

Cal treure les lliçons del passat. Si el 2016 els capitalistes no van permetre que Sanders sortís escollit candidat, ara tenen encara més raons que llavors per evitar-ho. La classe treballadora i el jovent necessitem les nostres pròpies eines i el nostre propi programa, en defensa dels nostres interessos -els de la majoria- i mai dins del Partit Demòcrata podrem defensar-los. Seria un gran error que Sanders donés suport a un altre candidat demòcrata si surt derrotat en les primàries. Generar qualsevol tipus d'esperança en aquest partit seria enganyar a tots els que s'han bolcat en la seva campanya i s'han entusiasmat amb les seves idees. El Partit Demòcrata no és una alternativa. Necessitem aixecar una alternativa revolucionària i lluitar per la transformació socialista de la societat per acabar amb tota la misèria a la qual ens sotmet aquest sistema. Això és l'únic que podrà alliberar els oprimits i oprimides a l’Amèrica del Nord.