El capitalisme és un virus per al planeta

Des que el mes de desembre es va conèixer l'aparició del Covid-19 a la ciutat de Wuhan, més de 271.000 persones han mort en el món a causa d'aquest virus i segons dades oficials, que no reals, hi ha més de 3,8 milions de casos confirmats de persones contagiades. Però un microorganisme per si mateix no explica la pandèmia. Durant les últimes setmanes han estat molts els científics de tot el món que han indicat que l'aparició d'aquest virus i molts altres —Ébola, VIH, etc.— està lligada a la destrucció de la biodiversitat que s'està produint a tot el planeta i que està contribuint a l'acceleració del canvi climàtic que amenaça la vida futura a la Terra.

Aquesta destrucció de la biodiversitat està darrere de la desaparició de moltes espècies d'animals i plantes. La dimensió del problema és tal que es denomina la sisena extinció massiva, la primera que es produeix des de la que va acabar amb els dinosaures fa 66 milions d'anys. El canvi climàtic com a conseqüència de la producció capitalista està afectant tant als ecosistemes terrestres que els experts ja parlen d'una nova era geològica anomenada Antropocè, definida per la petjada de l'home sobre el planeta.

Aquesta és una pandèmia anunciada: en 2016 la Comissió sobre el Marc Global de Riscos de Salut per al Futur alertava que en els pròxims cent anys la humanitat s'enfrontaria a quatre o més pandèmies; en 2018 l'Organització Mundial de la Salut va cridar l'atenció dels governs, advertint de l'adveniment de la malaltia X causada per un virus no identificat en aquest moment i que podria provocar la següent pandèmia; i al febrer d'enguany el Fòrum Mundial de Davos publicava l'Informe de Riscos Globals (1), on incloïa l'actual pèrdua de biodiversitat i les catàstrofes ambientals provocades per l'ésser humà com a amenaces per a la humanitat.

La producció capitalista és culpable de la desforestació

En el segle passat l'alimentació va passar a convertir-se en un gran negoci, desenvolupant-se la producció intensiva. La tala massiva d'arbres que les multinacionals alimentàries realitzen al llarg del planeta està expulsant de les seves terres a milers de pagesos i destruint els hàbitats de moltes espècies d'animals, que es veuen obligats a fugir a altres zones que han de compartir amb l'ésser humà.

Cultius com la palma africana per a extreure l'oli de palma destrueixen 20.000 hectàrees de boscos i selves només a Indonèsia, amb terribles conseqüències per al medi ambient. Les plantacions de soia transgènica a l’Amèrica Llatina, bàsicament a Colòmbia, l'Argentina o el Brasil, on s'està produint una desforestació massiva, són un altre exemple de com l'acció humana sota el capitalisme està produint una catàstrofe ambiental.

Però no només es destrueixen els boscos per a plantacions. Les terribles imatges que hem vist l'estiu passat quan els incendis provocats van cremar milers d'hectàrees en la Amazònia, posen de manifest que res —ni la conservació del pulmó del planeta ni els problemes de salut que van provocar la pols irritant dels incendis— pot parar als capitalistes en l'obtenció dels seus beneficis. Bolsonaro va arribar al poder amb el suport dels mateixos ramaders que avui cremen el bosc tropical de la selva amazònica per a convertir-la en pastura per al seu bestiar. En un article publicat en el New York Times al novembre de 2019 (2) s'indicava que al Brasil es crien al voltant de 200 milions de caps de bestiar i, segons la Yale School of Forestry, prop de 45 milions d'hectàrees de bosc s'han convertit en pasturatges en les últimes dècades.

El que cada dia és més clar és que la pèrdua de la diversitat ens afecta a tots i la destrucció dels ecosistemes és una amenaça per a la nostra salut. Moltes de les malalties que patim estan relacionades amb la deterioració del medi ambient.

La contaminació mata

Un exemple el tenim en les grans ciutats del planeta i la forma en què el desenvolupament capitalista les ha fet créixer. La migració del camp a la ciutat des de començaments de la Revolució Industrial i sobretot des de la meitat del segle XX ha convertit les nostres ciutats en urbs contaminades i contaminants amb un grau de pol·lució que augmenta cada dia i que és responsable de la mort per problemes pulmonars de milers de persones cada any. Malgrat les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, assegurant que “ningú ha mort d'això”, la realitat és ben diferent: segons les dades de l'Agència Europea de Medi Ambient en 2015 van morir a Madrid 5.416 persones per l'alta contaminació.

Hi ha una relació estadística entre pol·lució i mortalitat per Covid-19, com així ho indica un estudi dut a terme per la Universitat d'Harvard (3) en persones mortes per coronavirus en diversos estats dels EUA. Els seus autors van descobrir que un augment de sol 1μg/m³ en partícules PM2.5 —les més nocives per a la salut, produïdes entre altres per les emissions de vehicles dièsel—, s'associa amb un augment del 8% de la taxa de mortalitat. Aquesta és la realitat de les grans ciutats, precisament on el Covid-19 està tenint un major impacte pel numero de morts i contagis.

En els últims deu anys, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle han augmentat entorn d'un 1% cada any i 2019 ha estat l'any amb més emissions de diòxid de carboni des que es tenen registres. S'han abocat a l'atmosfera 36.800 milions de tones de CO₂, un 6% més que en 2018 el que produeix que els oceans es morin fruit de l'acidificació i que desaparegui gran part de la fauna marina i els corals es blanquegin per l'augment de la temperatura de l'oceà.

Aquesta crisi sanitària també ha confirmat que el capitalisme mata el planeta. Quan el sistema de producció capitalista s'alenteix, la situació mediambiental del planeta millora. La paralització de la producció en molts països del món pel confinament de milions de persones ha reduït les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. De la mateixa manera, la reducció dràstica del trànsit a les ciutats està fent el mateix amb els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), quelcom que es tradueix en una millora en la qualitat de l'aire. A Madrid s'han reduït aquests nivells un 64% i a Barcelona un 83%.

El Centre de Recerca en Energia i Aire Net (CREA) dels EUA ha indicat que el confinament a la Xina va produir una disminució de CO₂ d'un 25%, la qual cosa representa una reducció a nivell global del 6%. També hem vist durant aquests dies de quarantena com els animals han aparegut als carrers d'alguns pobles i ciutats al no haver-hi cotxes ni sorolls que els espantin i com els grans mamífers marins com a balenes i dofins s'han acostat a les costes perquè també s'ha reduït el trànsit marítim. Tanmateix, això és només un miratge i, encara que ha quedat clar més que mai que l'impacte de la manera de producció capitalista condueix a la catàstrofe ecològica, tornarem a la mateixa situació si es continua posant els interessos del capitalisme —els beneficis d'uns pocs— per sobre dels interessos i la salut de la majoria.

El capitalisme mai serà ecològic

Fa a penes uns mesos molts Governs aprovaven pomposes declaracions de principis sobre la “emergència climàtica”. Ara tindrien una oportunitat d'or per a abordar la situació i situar la salvació del planeta per sobre de tot. Però això no és possible si no s’enderroca la manera de producció capitalista, on tota la riquesa produïda per la humanitat està en mans d'una minoria que només busca el seu benefici a costa d'extreure no sols els recursos del planeta, sinó també la plusvàlua als treballadors.

La sobreexplotació de la terra va néixer amb la Revolució Industrial. Marx entenia la naturalesa com el cos inorgànic de l'home amb el qual ha de romandre en continu intercanvi per a no morir. L'ésser humà i la naturalesa han d'estar en equilibri constant, però aquest equilibri és impossible sota aquest sistema. No es tracta de gestionar millor el capitalisme, sinó d'acabar amb ell. És urgent i necessari expropiar les principals palanques de l'economia i posar-les sota el control democràtic de la població, de les i els treballadors. Només d'aquesta manera es podria planificar la producció seguint criteris exclusivament científics i socials, a benefici de la immensa majoria de la població, garantint la sostenibilitat, restaurant els recursos i riqueses del planeta. L'emancipació de la Humanitat i la salvació de la Terra van de la mà.

 

(1) https://bit.ly/2zxvsha
(2) https://nyti.ms/2syr19p
(3) https://bit.ly/3ctpiqa

 


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01