Una negociació per abaratir l'acomiadament i retallar els drets dels treballadors

 

En un context de profunda crisi del capitalisme mundial, els intents desesperats dels diferents governs per suavitzar els efectes de la mateixa, mitjançant la injecció massiva de diners públics en l'economia, han arribat a la seva fi. Amb la metxa encesa del mercat de deute públic a Grècia, l'especulació massiva dels mercats financers ha començat a castigar les emissions de deute dels governs occidentals. L'estat espanyol ha fet sonar totes les alarmes a l'arribar a una xifra escandalosa de 4 milions de desocupats i un 11,4 % de dèficit públic l'any 2009, sent víctima de la fugida i l'especulació del capital internacional. L'espantall de sistema que s'ha convertit el capitalisme, ha arribat a crear una situació en la qual els mercats financers que han rebut ajudes públiques multimilionàries en l'últim any, especulen contra els estats que precisament han donat aquestes ajudes, pel risc d'impagament del deute dels mateixos. Lluny de no cedir a les pressions del capital financer, el govern del PSOE ha claudicat i ha llançat un programa salvatge de retallada de drets fent recaure sobre les classes treballadores el pes del deute públic i la crisi.  Aquest programa es basa en tres eixos de retallades històriques contra els treballadors, que consisteixen en una reducció dràstica de la despesa pública de 50 mil milions d'euros (no es diu d'on), l'augment de l'edat de jubilació als 67 anys i del període de càlcul de les mateixes, i una proposta de reforma laboral que prepara les bases per a negociar l'eliminació d'una sèrie de drets fonamentals dels treballadors.

 

Intent d'abaratir i facilitar l'acomiadament per la porta de darrere

 

Al contrari de l'aparegut en els grans mitjans de comunicació i del declarat pels dirigents d'UGT i CCOO, el plantejament del govern contingut en el document "Línies d'actuació en el mercat de treball per a la seva discussió amb els interlocutors socials en el marc del diàleg social". no és gens inconcret, ni planteja una reforma laboral "light". El document proposat pel govern posa les bases per a una forta retallada de drets dels treballadors  que es concreta en l'abaratiment de l'acomiadament, la restricció de la negociació col·lectiva o el paper de les ETTs com substitutes de l'INEM. No és casualitat que el dirigent de la patronal CEOE, per tant , declarés que "el document té contingut i va en la bona direcció".

És necessari recordar que la indemnització de 45 dies per any treballat (que pot arribar a 3,5 anys de salari de màxim) és en cas exclusiu d'acomiadament improcedent, és a dir, en cas d'acomiadament sense causa o injustificat. Però això no vol dir que el cost d'acomiadament en l'estat espanyol sigui aquest per a l'empresari, ja que l'acomiadament és lliure i són 45 dies d'indemnització si l'empresari acomiada per capritx, sense motiu i sense una causa real. En aquest país desgraciadament per als treballadors es pot acomiadar per 0 euros d'indemnització (cas d'acomiadament disciplinari) o per 20 dies per any treballat (1 any de salari com a màxim) en cas d'acomiadament objectiu per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció. És precisament en aquest tipus d'acomiadament on el govern planteja en el seu document el següent: "(...) és obligat obrir una reflexió sobre si no resultaria més eficient per al funcionament del nostre mercat de treball, reforçar i racionalitzar, com assenyala la lletra de l'Estatut dels Treballadors, el principi de causalitat de l'acomiadament mitjançant una més clara distinció entre acomiadaments disciplinaris i acomiadaments econòmics i, particularment, la diferenciació entre el caràcter procedent i improcedent d'aquests últims." Mitjançant aquest paràgraf es posen les bases per a negociar un abaratiment de l'acomiadament per mitjà de revisar les causes del mateix i facilitar a l'empresari que pugui acomiadar més barat de forma real i efectiva.

La patronal s'ha queixat sovint que la jurisdicció laboral posa moltes traves per a reconèixer l'acomiadament objectiu, ja que obliga a una sèrie de garanties de protecció del treballador i també de justificació raonada que la mesura no és arbitrària per part de l'empresari. En aquesta proposta, el govern proposa de forma obligada negociar com desprotegir al treballador i assolir per a l'empresari una major facilitat per a acomiadar a baix cost. De dur-se a la pràctica en aquesta direcció deixaria desprotegits a tots els treballadors sense excepció, tant actius com no actius.

Així mateix, el govern obre una altra porta per abaratir l'acomiadament mitjançant l'ampliació del contracte de foment de l'ocupació a més col·lectius que només als homes parats de 30 a 45 anys; un contracte que té 33 dies d'indemnització en cas d'acomiadament improcedent (2 anys de salari com a màxim). Concretament exposa el següent: "examinar les possibilitats d'ampliar la utilització d'aquesta modalitat contractual "

 

Retallada del dret dels treballadors a la negociació col·lectiva

 

En un context de crisi general, atur massiu i por a perdre el lloc de treball, l'instrument de la negociació col·lectiva per sector, territorial i per empresa aglutina als treballadors com classe i reforça la unitat del moviment obrer més enllà del límit estret del propi centre de treball. Doncs bé, el govern també vol tocar la negociació col·lectiva i insta a patronal i sindicats al següent: " La negociació col·lectiva presenta problemes a Espanya des de fa anys, com són, sumàriament, els següents: l'atomització de la negociació col·lectiva; la deficient articulació entre els diferents nivells de negociació -convenis sectorials, territorials i d'empresa- (...) Les mesures de flexibilitat interna negociada entre les empreses i els representants dels treballadors per a millorar l'adaptabilitat, la mobilitat i la productivitat haurien de ser el terreny a explorar per a trobar els equilibris indispensables." Amb aquest paràgraf es posen les bases per a negociar la desaparició dels convenis provincials de sector, instruments bàsics d'agrupament per sectors dels treballadors de diferents empreses i aprofundeix l'atomització de la classe obrera a l'hora de lluitar de forma general en defensa de les condicions d'ocupació i treball. Es relega la negociació col·lectiva a l'àmbit d'empresa que en la pràctica és un "salvi's qui pugui", introduint la competència entre les mateixes per a reduir les condicions de treball forçant, en un context d'atur massiu, a la pèrdua de drets dels treballadors en les empreses amb menys força laboral i sindical. El fet resultant d'aquest retallada en la negociació col·lectiva, només pot ser unes relacions laborals a la carta per a l'empresari i una forta reculada dels drets laborals dels treballadors de forma general, i encara més en l'actual context d'atur creixent i de crisi del capitalisme.

 

Més precarietat laboral

 

En el document del govern s'avança la possibilitat de penalitzar els contractes temporals i perseguir el frau en els mateixos, una opció positiva, però al mateix temps exposa que les Empreses de Treball Temporal ETTs amb ànim de lucre entrin en els serveis públics d'ocupació (INEM) el que significa en la pràctica l'inici de la seva privatització i, per tant , una major precarització de les relacions laborals sense drets. Les bases de negociació continuen en el document del govern amb més atacs als treballadors,  com pretendre un contracte a temps parcial amb menys garanties, seguir amb la pressió d'inspecció contra els treballadors que es donin de baixa per malaltia o introduir EROs temporals de suspensió més ràpids i això és important, sense la possible revisió de l'autoritat administrativa de l'expedient presentat per l'empresari, pel que també és una via per a reduir el salari del treballador de forma fraudulenta sense que s'albiri una garantia clara de manteniment del lloc de treball en el futur.

 

No al pacte social per a retallar drets dels treballadors.

És necessària una Vaga General JA

 

Aquesta reforma és inacceptable. En primer lloc, perquè els treballadors no tenim cap culpa en aquesta crisi i, per tant, no tenim per que pagar-la. En segon lloc, perquè culpabilitzar a les relacions laborals de l'escandalós atur existent és una injustícia que ja estem farts d'escoltar perquè exculpa als veritables responsables d'aquesta crisi que no són altres que els especuladors i els banquers. En tercer lloc, perquè només es pretén desprotegir als treballadors amb l'excusa de crear ocupació, quan aquest depèn fonamentalment del grau de creixement de l'activitat econòmica.

Tots els treballadors hem d'entendre que és amb la mobilització general com podem parar aquests atacs. Els dirigents d'UGT i CCOO han de girar a l'esquerra i abandonar aquesta política de pacte social que no duu a cap solució: és necessària una Vaga General que freni el xantatge empresarial, la destrucció massiva d'ocupació i que reivindiqui que es penalitzi la temporalitat; que s'elevi la indemnització de forma important en l'extinció dels contractes temporals, a més de seguir en la línia que el treballador triï entre el treball i els diners en cas d'acomiadament improcedent i no com ara que tria l'empresari, a pesar que acomiada sense motiu. Però sobretot, és necessari reivindicar que per a crear ocupació cal treure diners d'on n’hi ha, del capital financer i la banca que és inevitable nacionalitzar per a crear llocs de treball i defensar als més febles.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01