Sí que hi ha alternativa: nacionalització de l'empresa sense indemnització sota el control dels treballadors
La lluita de Tubacex s'ha convertit un referent per al moviment obrer a Euskal Herria. Quan el dia 49 de la vaga indefinida els treballadors cremaven públicament les cartes d'acomiadament, van tornar a reafirmar la seva determinació i unitat per a respondre al xantatge dels empresaris. Amb aquest gest han connectat amb un profund sentiment de la classe treballadora davant l'ofensiva patronal generalitzada en aquesta crisi.
Els treballadors de Tubacex continuen realitzant una lluita diària incansable des que van començar la vaga indefinida el 15 de febrer per frenar l'ERO que pretenia acomiadar, inicialment, a 150 treballadors. Han realitzat mobilitzacions importants per estendre la lluita a tota la comarca i unificar-la amb altres conflictes. Les més importants han estat l'aturada de 2 hores a la comarca d'Ayala – al nord de Àlaba– el 5 de març, la manifestació a Barakaldo juntament amb els treballadors de PCB-ITP el 13 de març i la manifestació el 22 de març amb el suport de 17 comitès d'empresa, que va omplir un cop més els carrers de Llodio.
Els treballadors han plantat cara a les inútils maniobres dels empresaris per a intentar trencar la vaga mitjançant l’esquirolatge –brutalmente minoritari– i la repressió policial. El Govern Basc del PNB-PSE no ha dubtat a enviar sistemàticament a desenes de furgones de l'Ertzaintza, desplegant els antiavalots que han carregat brutalment contra els treballadors amb les porres i les bales de foam, fins i tot portant una tanqueta per enretirar les barricades i, a més, amenaçant amb obrir diligències policials.
No obstant això, el suport i la solidaritat amb la vaga no para de créixer, des de nombroses plantilles d'empreses, des del comerç de la comarca, des de nombrosos activistes de l'esquerra, fins i tot esportistes o músics i els partits polítics EH Bildu i Elkarrekin Podemos.
Patronal i Govern Basc units contra els treballadors
El 18 de març l'empresa va comunicar al comitè d'empresa que l'ERO definitiu afectaria 129 llocs de treball a les plantes de Llodio i Amurrio, amb 95 acomiadaments directes, 12 prejubilacions i 22 baixes incentivades. El 30 de març es coneixia el tancament de l'empresa Valvospain deixant al carrer a 79 treballadors a Amurrio. Són cops molt durs que tindran un impacte directe en una comarca on l'atur és cada vegada més greu. Es calcula que la pèrdua d'aquests llocs de feina afecta al menys en 5.500.000 d'euros anuals directes a la comarca.
L'empresa i Urkullu han afinat la mateixa sintonia. El Lehendakari no ha qüestionat en cap moment aquesta destrucció d'ocupació i l'únic que ha demanat és diàleg entre treballadors i empresa per "explorar les vies per a minimitzar les sortides traumàtiques, mitjançant recol·locacions, prejubilacions, excedències o sortides incentivades". Mentrestant, manava a les patrulles de l'Ertzaintza i des del Govern renyava als mateixos treballadors que rebien els cops de porra, dient que les actituds violentes no són de rebut.
L'empresa assegura en el comunicat de l'ERO final que "ha intentat reduir el nombre d'acomiadaments presentant mesures alternatives com ara prejubilacions, baixes incentivades o un pla de recol·locacions millorat", que ha ofert a la representació sindical la possibilitat de "fer ajustos en les condicions laborals com a alternativa per minimitzar els acomiadaments", però que al cap i a fi acomiada directament a 95 treballadors “per tal de mantenir la major ocupació possible”.
Els empresaris de Tubacex en 2019, últim any auditat, es van repartir 6 milions d'euros de beneficis. Han rebut 8 milions d'euros els últims anys d'ajuts de l'Administració pública. La pròpia empresa reconeix públicament la seva solvència: "Tanquem l'any amb una posició de liquiditat, entre caixa i disponibles, superior a 240 milions d'euros, la qual cosa contribueix a millorar la solvència del Grup en el curt i mig termini, fent front als venciments de deute dels préstecs fins ben entrat 2024" va manifestar Jesús Esmoris, Conseller Delegat de Tubacex.
Cal convocar ja una vaga general per exigir la nacionalització de Tubacex
Per això mateix, ni es pot acceptar aquest ERO, ni la seva substitució per un ERTO o per altres suposades "alternatives" com prejubilacions que no són cobertes amb noves contractacions, excedències voluntàries de 3 anys cobrant 1.500 euros o baixes voluntàries indemnitzades amb 60 dies per any treballat. Això és “pa per avui i fam per a demà", com ja hem vist en nombrosos processos de desindustrialització. L'empresa i els seus directius acumulen ingents beneficis, i només aprofiten aquesta crisi per donar una nova volta de rosca a la plantilla, creant les condicions per a majors retallades i ajustos salarials en el futur, i fins i tot per deslocalitzar l'empresa.
Per això, després de l'anunci dels acomiadaments, l'empresa va posar damunt la taula el 27 de març un ERTO addicional amb un 60% de reducció de la jornada laboral que afectarà 521 treballadors des de l’abril al setembre. L'estratègia d'intentar acordar una sortida, perdent pel camí llocs d'ocupació que suposen més atur i precarietat és un error. I com tota experiència de lluita demostra, la debilitat convida a l'agressió.
La lluita de Tubacex es troba en un moment decisiu. Els treballadors han demostrat que tenen un suport colossal. Cal redoblar la lluita recolzant-se en aquesta força, convocant una vaga general a tota la comarca d’Ayala i fer una crida a que els sindicats d'EH convoquin una vaga general a Hego Euskal Herria en defensa de l'ocupació, contra les retallades i la repressió.
Aquesta lluita es pot guanyar al 100%, i és en definitiva una lluita del conjunt de la classe treballadora davant l'onada d'acomiadaments col·lectius, i els ERTOs que es converteixen sistemàticament en EROs. S’ha posat en qüestió la gran disjuntiva davant la crisi del capitalisme: o la paga el capital o els treballadors.
És una gran mentida que l'empresa no tingui viabilitat per la crisi del petroli i del gas –per dedicar-se a produir canonades per aquest sector–. La consigna de la "transició ecològica" és usada per empresaris i institucions –demagògicament i amb aire progressista– per imposar una reconversió industrial que té efectes dramàtics per a la classe treballadora, alhora que empreses com Tubacex s'acabaran beneficiant de les multimilionàries ajudes europees. És mentida que s'estigui donant cap transició ecològica real i per descomptat, cap capitalista està preocupat per una "economia verda". L'únic que està en joc aquí és el màxim benefici per les seves butxaques.
Tubacex i altres tantes empreses es poden convertir a la producció de les necessitats socials d'una manera veritablement ecològica, generant fins i tot més llocs de treball que els actuals. La qüestió és que, si els empresaris no volen garantir l'ocupació, condicions dignes per a la classe treballadora i protegir el medi ambient, l'única sortida és expropiar i posar els mitjans de producció sota control obrer.
