Al costat de Washington i Tel Aviv en tot allò fonamental

La capa de paladí de la causa del poble palestí amb què Pedro Sánchez es va cobrir en els moments inicials del genocidi israelià a Gaza s'ha tornat un tros de drap mig esquinçat.

N'hi ha prou de recordar la "reprensió" a Netanyahu, que li va portar elogis de tota la premsa "progressista" i els majors reconeixements dels seus socis de Sumar, IU i PCE. Però la realitat s'ha imposat. Més enllà d'aquests brindis al sol, Pedro Sánchez va enviar dos vaixells de guerra al desplegament de l'OTAN al Mediterrani Oriental per reforçar la posició del sionisme, i segueix qualificant la maquinària de matar de Tel Aviv de "Govern amic". Per suposat, les relacions polítiques, comercials i militars van vent en popa i, si això no fos suficient, des de la Moncloa rectifiquen la seva postura inicial i ara s'obren a participar en l'operació militar de la UE contra el poble de Iemen al costat dels Estats Units i Regne Unit.

La diplomàcia podrida no pot ocultar uns fets que se succeeixen dia rere dia. Informacions periodístiques han tret a la llum que a mitjans de gener el Govern va aprovar un contracte de compra de material bèl·lic a l'empresa israeliana Ebit Systems, estretament vinculada al Ministeri de Defensa sionista, i que promou el seu material invocant que ha estat "provat en combat". I és veritat. El material d'Ebit Systems s'ha utilitzat durant anys contra la indefensa població de Gaza i ara mateix en la campanya genocida. I davant d'aquesta aberrant decisió governamental ni un sol dels socis parlamentaris del PSOE, ja participin en el govern o el recolzin des de fora, alça la veu!

Un doble llenguatge que gira l'esquena a la causa palestina

Els aliats del PSOE semblen patir un greu problema visual. Són completament cecs davant la col·laboració del govern espanyol amb Netanyahu, però en canvi veuen avenços històrics en la sentència de la Cort Penal Internacional de Justícia. Com ja hem explicat, aquesta resolució no considera que a Gaza estigui ocorrent un genocidi, ni demana un alto el foc immediat al Govern sionista. És més, reconeix el dret d'Israel a defensar-se, i ja sabem el que això significa, però cuidant de no excedir-se amb la població palestina. En quin món viu aquest tribunal? Els 30.000 civils assassinats, en la seva majoria dones i nens, no són suficients?

Aquesta sentència és una completa burla, un insult a les víctimes de la barbàrie sionista. Però per als dirigents del PCE, d'IU i de Sumar, "aquesta decisió de la Cort comença a trencar la cultura de la impunitat que el règim israelià ha tingut en totes aquestes dècades". I això s'afirma just en el moment en què Netanyahu, inflat per una sentència que l'exculpa dels seus crims, incrementa la duresa dels seus atacs als refugiats del camp de Jan Yunis i assassina impunement, davant els ulls de qui vulgui veure'l, civils desarmats que portaven banderes blanques.

Les massives manifestacions del 20 de gener a nombroses ciutats de l'Estat espanyol i la marxa estatal del dissabte 27 han tornat a demostrar l'enorme suport i solidaritat amb la causa del poble palestí i contra el genocidi sionista.

Per això Sánchez no té més remei que practicar un doble joc. De boca proclama la seva "censura" a Israel, però els seus actes desmenteixen completament les seves paraules. Una ficció hipòcrita que seria inviable si no comptés amb l'amable i comprensiu suport de la vicepresidenta Yolanda Díaz, de Sumar i de CCOO i UGT. Creant falses il·lusions en aquesta "justícia" internacional que està al servei de l'imperialisme occidental, només pretenen ocultar, o almenys diluir, el seu servilisme cap a Washington i Brussel·les, cap a l'OTAN i la UE.

Aquest doble joc, i la renúncia a donar cop de puny a la taula i enfrontar-se decididament als responsables d'aquest genocidi i els seus necessaris col·laboradors i patrocinadors, és un exemple molt significatiu de la postració ideològica que recorre al llarg de tota una esquerra conformista i col·laboracionista.

La cobdícia i la capitulació en qüestions de principi, l'oportunisme més roí que porta Sánchez i els seus aliats a pronunciar discursos solemnes a favor de la pau mentre aproven els pressupostos militars més alts de la història complint les directrius otantistes, i aquest afany per mantenir la pau social a tota costa i que la mobilització no se surti d'uns límits establerts, només obtindran un resultat: preparar el camí per a l'avanç de la reacció. O és que algú pensa que el suport a un Govern com el de Netanyahu no tindrà efectes en l'enfortiment de l'extrema dreta a la resta del món?

Aquesta impostura que considera legítim seure al Consell de Ministres espanyol per aprovar mesures que afavoreixen objectivament el Govern israelià, i alhora participar en manifestacions contra el genocidi, no es pot sostenir.

Des d'Esquerra Revolucionària cridem a rebutjar frontalment aquest escenari de maniobres i mentides, que en res ajuda a la causa del poble palestí. Necessitem aixecar una esquerra que no es plegui davant els interessos del bloc imperialista liderat per Washington, que rebutgi la seva agenda militarista i que els assenyali com els veritables responsables que Israel hagi pogut arribar tan lluny en aquesta massacre.

Una esquerra que parli clar i que impulsi la mobilització internacionalista més massiva, ja que l'únic aliat fiable de la població martiritzada de Gaza i Cisjordania és la classe obrera i el jovent del món.

Nota:

[1] La Cort Penal Internacional no veu que hi hagi un genocidi a Gaza. 20.000 nens i dones assassinades no són suficients?


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01