El dimarts dia 5 d’abril, el president Volodímir Zelenski compareixia davant el Congrés, rebent una ovació tancada de pràcticament la totalitat dels diputats, de la qual només es van desmarcar políticament la CUP i el BNG. I a més ho feia comparant el que està passant a Ucraïna amb la lluita antifeixista dels obrers espanyols durant els anys 30, referint-se al bombardeig de Gernika perpetrat pels nazis el 1937.
El que es va viure al Parlament va ser un total exercici de desmemòria i manipulació i un autèntic insult per a les víctimes del franquisme.
Que els hereus polítics del règim de la dictadura, tant Vox com el PP, aplaudissin les paraules de Zelenski ho diu tot. Són els mateixos que durant dècades s'han negat a condemnar les desenes de milers de morts per la repressió feixista, les tortures, les llargues penes de presó per defensar les llibertats democràtiques, l'exili, que han atacat la Llei de Memòria Històrica oposant-se a que s'obrin centenars de fosses comunes que reguen l'Estat espanyol, que van criticar l'exhumació del dictador del Valle de los Caídos o que constantment han insultat les víctimes de la dictadura i exalçat els seus assassins i torturadors.
Però encara resulta més lamentable veure com s'arrosseguen amb ells, ja no un PSOE que segueix negant-se a investigar els crims del franquisme, sinó la gran majoria de l'esquerra parlamentària, començant per UP i continuant per ERC o EH Bildu.
Des d'Esquerra Revolucionària ens hem oposat des del principi a la invasió imperialista d'Ucraïna per part del règim de Putin, però això no vol dir aplaudir i posar-nos del costat de Zelenski i el seu Govern reaccionari, del Batalló Azov, de l'OTAN i de l'imperialisme nord-americà. Com hem assenyalat, ens trobem davant d'una guerra interimperialista reaccionària per part dels dos bàndols on els contendents en pugna són Rússia, la Xina, els EUA i la Unió Europea. Que no ens expliquin històries!
Lliçons de la Revolució espanyola
Gernika no és un episodi qualsevol, representa el símbol de l'horror i la barbàrie que van cometre els franquistes i els seus aliats nazis durant la Guerra Civil contra els obrers i pagesos que lluitaven contra el feixisme i per la transformació socialista de la societat.
Després del fracàs del cop feixista dels militars el juliol de 1936, es va desfermar una profunda revolució social que va posar en marxa la col·lectivització de la terra i de les fàbriques sota el control dels camperols pobres i els treballadors, que va crear milícies obreres, tribunals i comitès revolucionaris posant els fonaments per transformar la societat en línies socialistes. Davant d'això, la burgesia i les forces de la reacció, militars, capellans, i les esquadrilles de Falange, es van posar en marxa per ofegar en sang aquest procés d'emancipació, afusellant desenes de milers de persones en pocs dies (com a la terrible matança de Badajoz), i cridant públicament a violar “ a las rojas[1]”.
En aquest context s'emmarca el bombardeig de Gernika. Una petita població que no tenia objectius militars però que era un símbol del poble basc, i que va ser cruelment atacada com dies abans va passar amb Durango. Van morir més de 200 persones, milers van ser ferides, i més del 70% de la ciutat va quedar destruïda. Tot això perpetrat per la Legió Còndor, emblema de l'aviació nazi, recolzada per batallons feixistes italians i l'Exèrcit franquista.
A diferència del que passa avui amb Ucraïna, la Revolució espanyola no va rebre ni armes, ni solidaritat, ni cap suport dels “democràtics” governs dels EUA, la Gran Bretanya o França, que sí que van ajudar i van regalar petroli, diners i altres recursos a Franco. Però no va ser cap error, sinó una política conscient contra una revolució obrera que també amenaçava els seus interessos capitalistes.
Mentre a Ucraïna assistim a un conflicte entre dos blocs imperialistes, on les potències pugnen pel control d'àrees d'influència, matèries primeres o rutes comercials a costa del patiment del poble ucraïnès, i el Govern de Zelenski no és més que el braç executor dels interessos de l'imperialisme occidental, a l'Estat espanyol als anys 30 vam viure una revolució socialista, on els oprimits es van aixecar en armes contra el feixisme i per l'expropiació als capitalistes tant espanyols com estrangers. Què té a veure amb el que vivim actualment? Què tenen a veure la Columna Durruti o els soldats de l'Exèrcit Popular Republicà i les Brigades Internacionals amb els mercenaris feixistes que recluta Zelenski per tota Europa?
També el 1914 o 1939 aquestes anomenades potències “democràtiques” apel·laven a grans valors humans per justificar les seves guerres imperialistes, alhora que subjugaven milions de persones i pobles sota els seus brutals imperis colonials (Índia, Vietnam, Iran, Àfrica...).
La memòria històrica i el cinisme de Pedro Sánchez
Que Zelenski ens parli de Gernika és una broma de mal gust. Ho fa el mateix que ha integrat a l'aparell de l'Estat i l'exèrcit, i armat fins a les dents, grups nazis i d'extrema dreta com el Batalló Azov, que utilitzen la mateixa simbologia dels nazis que van arrasar la localitat de Gernika. Així s'ha pogut comprovar amb claredat en la compareixença al Parlament grec quan va donar la paraula a dos neonazis d'aquest Batalló. Ho fa el mateix que reivindica Stepán Bandera, el xovinista ucraïnès col·laborador de les SS nazis durant la Segona Guerra Mundial i la data de naixement del qual ha estat proclamada com a festa nacional des del 2019. El mateix que ha premiat soldats i policies feixistes, i que ha il·legalitzat 11 partits polítics i la totalitat de l'esquerra ucraïnesa. El mateix que calla davant la brutal actuació dels feixistes contra la minoria d'ètnia gitana, lligats despullats a fanals i vexats públicament.
Pedro Sánchez, en el seu suport entusiasta a Zelenski, va declarar que perseguiria Putin per “crims de lesa humanitat”. Quin complet cinisme! És el mateix que tanca els ulls davant dels crims contra el poble sahrauí per part del Marroc, que van causar milers de morts per bombardejos amb fòsfor blanc i napalm, o que segueix negant-se que es jutgin els crims de la dictadura. No cal que marxi gaire lluny si vol perseguir violacions de drets humans.
El bombardeig de Gernika va causar més de 200 morts però només a la postguerra, entre afusellaments i morts als camps de concentració franquistes, s'estima que van morir 150.000 persones. Si Pedro Sánchez vol perseguir "crims de lesa humanitat", per què se segueix negant a derogar una Llei d'Amnistia que impedeix jutjar els "crims de lesa humanitat" de la dictadura franquista? Per què no comença aquí, a l'Estat espanyol, amb Martín Villa, reclamat per aquest mateix motiu per la justícia argentina?
També Unides Podem i la majoria de l'esquerra parlamentària han capitulat davant d'aquesta nauseabunda campanya de militarisme pro-OTAN. Yolanda Díaz no va dubtar en elogiar Zelenski per utilitzar l'exemple de Gernika com un gest “amb la memòria democràtica del nostre poble” i símbol de “la pau i la democràcia”.
Però quina pau i democràcia defensaran els qui són mers representants de l'OTAN i de l'imperialisme nord-americà a les seves pugnes imperialistes a costa del seu poble?
Des d'Esquerra Revolucionària lluitem incondicionalment pels drets nacionals i democràtics de la nació ucraïnesa, aixafats històricament per l'imperialisme tsarista i l'estalinisme. Ens oposem a l'agressió imperialista de Putin i exigim la sortida immediata de les tropes. Però no ens fem la falsa il·lusió, reaccionària, que aquests drets es puguin assolir sota el Govern de Zelenski i el seu exèrcit, que actuen com un apèndix de l'imperialisme nord-americà.
Estem al costat del poble ucraïnès que està patint l'horror de la guerra i els bombardejos. Però l'alternativa no passa per recolzar un dels bandits imperialistes, Putin o l'OTAN, i encara menys permetre que es manipuli la nostra memòria històrica i s'utilitzi les víctimes del genocidi franquista. I això és el que van fer, malauradament, en sumar-se a aquest aplaudiment els diputats d'UP, ERC, EH Bildu o Más País.
[1] Així ho va expressar el general Queipo de Llano des de Unión Radio Sevilla durant tota la Guerra Civil, amb l'objectiu de sembrar el terror absolut.
