Les catastròfiques conseqüències provocades per la recent borrasca 'Glòria' són una perfecta confirmació de que l'impacte del canvi climàtic fa temps que va abandonar el terreny de la predicció i l'especulació i s'ha convertit en una absoluta realitat per tota la població.

Cada nou desastre supera l'anterior

A finals d'aquest mes el ministre de l'Interior va presentar al Govern un informe elaborat pel Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS) sobre els milers i milers de sinistres provocats per la borrasca ‘Gloria' i els fixa en una quantia total de 71 milions d'euros. Ara bé: moltíssims ajuntaments de les zones afectades no han acabat la valoració dels danys produïts.

A la mort de 14 persones, 83 ferits i dos desapareguts cal sumar un desastre sense precedents en les zones afectades.

El CCS assenyala Catalunya com la zona que ha patit els danys més importants preveient indemnitzacions de 51,1 milions d'euros.

Al País Valencià l'estimació és de 4100 sinistres, dels quals 3800 corresponen a habitatges, comerços, indústries i obra civil, així com 3000 automòbils. El cost total s'estima en 15,3 milions d'euros.

A aquestes dues les segueix Andalusia amb 1200 sinistres amb un cost total de 6,6 milions d'euros. Múrcia amb 1,3 milions d'euros a l'igual que les Illes Balears, i Aragó i Galícia quedarien com les zones "menys afectades" amb 230 sinistres i 670.000 euros de cost.

Totes aquestes xifres són provisionals ja que els ajuntaments continuen la tasca de peritar els incidents (a Catalunya més de la meitat d'ajuntaments van patir danys).

Com a proves clares del terrible grau de destrucció provocat per aquesta catàstrofe volem assenyalar dos exemples. Al Maresme es confirma l'absoluta devastació de la zona agrícola del Pla de Grau "on es conreava el màxim volum de producció agrícola d'horta de Catalunya" lamentava l'alcalde de Palafolls. I el Delta de l'Ebre senzillament està a punt de desaparèixer; aquí els científics ja han posat xifres i dates. Al voltant de 2050 gairebé el 50% del territori, que ronda els 320 km quadrats podrien quedar submergits.

El Delta de l'Ebre: un clar exemple del futur del planeta

Aquesta zona reflecteix perfectament el futur mediambiental que ens espera a la humanitat de continuar per aquest camí.

Els camps d'arròs han estat inundats per l'aigua de mar i les platges devorades per l'onatge. Aquest delta, el més gran de l'Estat espanyol és un dels tres més importants de la Mediterrània juntament amb el del Nil i el de Roine.

Malgrat la seva grandària és un sistema extremadament feble. El temporal 'Glòria' va provocar un onatge que va acabar inundant més de 3000 hectàrees d'arrossars i va penetrar 3km terra endins.

La devastació soferta no té precedents. El delta està en retrocés des de fa anys i cada temporal es menja una mica més.

El retrocés d'aquest delta comença a finals dels 60 amb la construcció dels pantans Mequinensa i Riba-roja. A partir d'aquest moment la major part dels sediments que transportava el riu es van començar a quedar retinguts als embassaments. L'alcalde d'Amposta afirma que "allò que pensàvem que podria passar en cent anys ara sabem que passarà en vint".

El brutal perill de la situació actual és que si la terra segueix cedint, a curt termini desapareixerà tota activitat econòmica a la zona (agricultura, pesca i turisme). A mig termini, al ser engolit per l'aigua marina, el delta pot provocar el primer "èxode climàtic d'Espanya". La majoria està ocupat per arrossars fins al 65% del seu terreny i els seus habitants podrien ser els primers refugiats climàtics d'Europa. Si extrapolem aquesta situació a altres parts del planeta, autèntics graners del món, serem conscients del desastre que s’aproxima.

Els científics són molt clars en aquest sentit afirmant que el canvi climàtic i l'impacte negatiu de l'ésser humà sobre la natura són els causants.

L'equació és senzilla. L'absència de sediment i el canvi climàtic provoquen l'augment de borrasques, menys precipitacions i el creixement del nivell de la mar. 'Glòria', segons els científics, és el principi del que ha de venir.

A més, les tempestes que vénen seran encara més nocives en tant que es donen en una estació en què no haurien de passar.

Per si això fos poc, investigadors com García Orellana, demostra amb els seus estudis la inutilitat de les intervencions per part de l'Administració per mitigar el problema. L'aportació de sediments dels embassaments al delta seria una altra manipulació que descompensaria igualment l'ecosistema natural.

García Orellana és molt eloqüent: "Anem cap a un canvi climàtic que, si tot es compleix segons el previst, acabarà amb aquest entorn. Ja sigui dins de 50 o de 100 anys, però és molt difícil aturar-ho. Totes les possibles intervencions humanes es tornen impossibles per solucionar el problema. No hi ha intervenció de l'home en un punt concret que modifiqui el brutal i ascendent impacte del canvi climàtic". Amb aquest senzill i alhora demolidor testimoni aquest científic qualifica d'inútils els plans d'intervenció que l'Administració està preparant. "A la mar no se li poden posar murs".

La pròpia AEMET confirma la catàstrofe que s'aproxima

L'AEMET, organisme dependent de l'Administració, l'àrea de la Mediterrània al llarg d'aquests últims nou mesos, ha patit, incloent el Glòria, 3 temporals històrics sense precedents, cadascun d'ells per separat.

Resumint l'extens informe, 'Glòria' ha batut rècords de tota mena: de gruix de neu, d'altura d'onades a la Mediterrània Occidental, de precipitació màxima recollida en 24 hores durant el mes de gener i de llamps caiguts en un mateix dia en el mateix mes.

Segons l'AEMET el viscut en els darrers anys en l'àrea mediterrània és coherent amb els diferents escenaris de canvi climàtic que es realitzen des de fa dècades, que avisen de fenòmens adversos cada vegada més freqüents i intensos i tot indica que el procés del canvi climàtic i les seves conseqüències avança amb la major regularitat i velocitat de les pitjors previsions.

El capitalisme és el culpable

Però sí que hi ha una manera d'aturar la catàstrofe: assenyalant sistema capitalista com el veritable culpable i lluitant contra ell.

Fa uns dies el vicepresident del Govern central, Pablo Iglesias, en una de les seves visites als llocs devastats per donar "suport" als treballadors que lluiten per pal·liar el dramàtic panorama afirmava: "En els propers cent dies el Govern s'ha compromès a treure una llei contra el Canvi Climàtic” i “serà una magnífica llei”.

Presentar com una possible solució dictar lleis d'emergència climàtica, que no qüestionen la lògica del capitalisme, la propietat privada dels mitjans de producció, que no trenquen amb la llei de la mínima inversió possible per a l'obtenció del màxim benefici és, si més no, una absoluta ingenuïtat.

És la inexorable lògica de sistema capitalista la que impedeix establir una planificació racional i sostenible sobre la manera de producció de les mercaderies. L'obsolescència programada, la crema de combustibles fòssils, etc; sempre estaran per davant dels interessos de la majoria de la humanitat perquè la finalitat del grapat de magnats que ostenten el poder real sempre serà la d'aconseguir més beneficis.

Tant els diferents governs com les institucions internacionals sempre frenaran qualsevol mesura que vagi contra els interessos dels grans monopolis capitalistes que són els que tenen el poder real.

L'única solució passa per enfrontar-se a ells, expropiant i nacionalitzant aquestes grans empreses, i posant-les sota el control democràtic de la immensa majoria de la població. Així es podria produir el realment necessari per viure d'una manera ecològica i sostenible. L'absència en aquesta última cimera dels grans països contaminants parla per si mateix de les intencions d'aquesta minoria social.

La justícia social, l'ecologia, són valors aliens a la classe dirigent capitalista; el seu sistema està creat i sustentat sobre els valors del pur individualisme i enriquiment sobre la base de l'explotació, la pobresa, la fam i les guerres. La gran contradicció en una societat basada en classes segueix sent avui més que mai o socialisme o barbàrie.