Les mobilitzacions de la Diada d’enguany han tornat a demostrar la potència del moviment d’alliberament nacional a Catalunya. Pel matí milers i milers van participar en els diferents actes reivindicatius. I per la tarda centenars de milers van nodrir les quatre columnes d’una nova manifestació massiva de l’ANC. Milers més, amb un pes destacat del jovent, van participar en les mobilitzacions de l’Esquerra Independentista.
A pesar de Junts i ERC, la correlació de forces segueix sent favorable
La mobilització del poble de Catalunya per exercir el seu dret a l’autodeterminació no té símil a tota Europa, amb manifestacions gegantines que han omplert els carrers any rere any. A pesar de què els grans mitjans de comunicació, i especialment els de la dreta espanyolista, han dedicat portades i titulars a donar per morta la lluita de masses per la independència a Catalunya, la realitat és molt diferent.
Tot i les posicions autonomistes de Junts i ERC i la seva renúncia a continuar la lluita per la independència, la república catalana continua tenint un suport de masses. Els dirigents de Junts i ERC han donat l’esquena a la formidable mobilització popular que l’1 d’octubre del 2017 vam votar massivament per la república catalana, i que durant més d’una dècada hem omplert els carrers massivament per l’autodeterminació i contra la repressió als drets democràticonacionals. Les polítiques capitalistes que han aplicat al capdavant del Govern han xocat contra les aspiracions de canvi social profund per les que centenars de milers de famílies treballadores i capes mitjanes lluiten per la independència. És clar que aquests dirigents, vinculats històricament a la burgesia catalana i a la dreta catalanista, o part d’una socialdemocràcia republicana acomodada al sistema, només poden sembrar desmoralització i menor participació a les manifestacions.
No obstant, queda també palès que els esdeveniments dels últims anys, i amb especial èmfasi les crisi revolucionàries obertes amb el referèndum de l’1-O del 2017 i la resposta a la sentència del Tribunal Suprem del 2019, han marcat generacions senceres, que han trencat amb l’Estat espanyol. Des d’Esquerra Revolucionària afirmem que la correlació de forces segueix sent favorable per a tombar l’odiat règim capitalista del 78. Ara bé, per a vèncer necessitem una direcció amb un programa i una tàctica revolucionària, que és l’única que pot assegurar estar l’alçada del repte històric.
El passat 11 de setembre milers de goles van tornar a cridar “Els carrers seran sempre nostres”, “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó” i “I-inde-independència”. Una nova reafirmació de la gran disposició a la lluita contra l’opressió nacional i per la república catalana.
L’ANC, la investidura i la lluita per la independència
No ens sorprèn que el plantejament de la presidenta de l’ANC de què tant se val qui governi a Madrid, si Sánchez o Feijóo, no recollís el suport majoritari que esperava. Molts i moltes independentistes combatives, incloses nombroses bases de l’Assemblea, són conscients que un govern PP-Vox seria una enorme amenaça per al moviment d’alliberament nacional de Catalunya i l’Executiu més reaccionari des de la caiguda de la dictadura franquista. I això no significa donar un xec en blanc al govern de Pedro Sánchez. Més aviat al contrari.
Per això, en un context en què la investidura de Feijóo serà un fracàs estrepitós que ressonarà al Congrés també en català, aranès, basc i gallec; i en un context en què l’extrema dreta judicial i política treu foc pels queixals contra l’amnistia –amb el ja habitual suport dels sectors més reaccionaris del PSOE comandats per Felipe González–, amb Aznar fent discursos incendiaris colpistes i Societat Civil Catalana anunciant una manifestació a Barcelona contra l’amnistia, obrir la porta a una repetició electoral, com fa una part de la direcció de l’ANC, no només resulta impotent sinó que, hem de dir-ho honestament, és un gravíssim error.
El PSOE va estar al costat de la dreta espanyolista en l’eliminació de l’autonomia catalana el 2017, porta anys rebutjant l’amnistia i s’ha oposat sempre fins i tot a què es parli català al Congrés. Els canvis que s’han produït en els seus posicionaments públics no només tenen a veure amb l’evident cerca de suports perquè Sánchez torni a ser president, sinó que són la constatació de la força de masses de l’independentisme i el fracàs de la via exclusivament repressiva per a frenar el moviment d’alliberament nacional. Per descomptat, el PSOE és un pilar del règim del 78 i l’únic motiu per a investir Sánchez és evitar l’arribada de l’extrema dreta al govern central. I res més.
Una clara majoria de militants de l’Assemblea ja va rebutjar el passat juliol adoptar el boicot a les eleccions generals del 23-J que sorgí des de la direcció nacional. En aquelles eleccions, molts i moltes independentistes es van abstenir, desencantades, però moltes d’altres van anar a votar per a frenar un govern del PP i Vox. El poble de Catalunya va tornar a ser clau per a aturar electoralment l’extrema dreta.
La direcció de l’ANC ha assenyalat correctament en nombroses ocasions les cessions dels dirigents de Junts i ERC. Però el problema és que aquesta crítica requereix d’una alternativa de lluita revolucionària conseqüent. Tal i com vam veure el 2017, el dret d’autodeterminació només es durà a terme mitjançant la lluita i l’acció de masses des de baix, posant en qüestió els fonaments del règim del 78 i, per tant, el capitalisme tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol. Confiar en la pròpia Generalitat, és a dir, en la institucionalitat capitalista, o en la UE i el reconeixement internacional per a aconseguir l’alliberament nacional de Catalunya, és un clar atzucac.
Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants en primera línia a la Diada
Els companys i companyes d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants hem participat molt activament en aquesta Diada. Vam ser-hi a la capçalera de la columna principal de la manifestació de l’ANC, convidats com a Sindicat d’Estudiants en representació del jovent estudiantil català, fruit del paper que hem fet en la lluita per la república, l'autodeterminació i contra la repressió tots aquests anys convocant infinitat de vagues estudiantils i massives manifestacions.
També hem estat presents a les manifestacions de l'Esquerra Independentista, a l'acte d'Òmnium a Arc de Triomf i amb taules públiques amb els nostres materials al barri del Born per a donar a conèixer les nostres edicions de literatura revolucionària. En tots aquests espais hem difós el nou número del nostre diari Militant, del qual hem venut centenars d’exemplars, i en el qual hem defensat la necessitat de reconstruir l'Esquerra Independentista i lluitar per la república catalana socialista.
Necessitem una direcció comunista per al moviment d’alliberament nacional. Només amb la mobilització massiva als carrers i unint la lluita per la independència i el socialisme, podrem guanyar. I és possible fer-ho. Construint un partit revolucionari, una organització de combat i de lluita. Uneix-te a nosaltres per a fer-ho!
