El dia 16 de
juny, el govern del PSOE ha fet un pas més en la seva claudicació davant de les
pressions del gran capital i dels mercats financers, aprovant un Decret Llei de
Reforma Laboral que abarateix l'acomiadament per a tots els treballadors sense
excepció, dinamita la negociació col·lectiva i retalla drets fonamentals dels
treballadors. Des del passat mes de febrer, el plantejament del govern
contingut al document "Línies d'actuació en el mercat de treball per a la
seva discussió amb els interlocutors socials en el marc del diàleg social"
establia les bases d'una reforma laboral dura contra els treballadors que ara
s'ha endurit encara més amb aquest Cop de decret. Malgrat que el govern exposa
que la reforma laboral és per crear ocupació i acabar amb la temporalitat, una
anàlisi detallada de la mateixa reflecteix que l'únic objectiu és augmentar de
forma escandalosa els beneficis empresarials a costa dels treballadors i dels
diners públics de tots.
L'empresari pot acomiadar més fàcil i barat
El decret del
Govern modifica l'article 51.1 de l'Estatut dels Treballadors (ET), referit a
l'acomiadament objectiu (individuals o col·lectius), per causes econòmiques,
tecnològiques o productives, la indemnització del qual es redueix a 20 dies per
any treballat i 12 mensualitats com a límit. Aquest punt concret afecta a tots
els treballadors, ja sigui als actuals contractes fixos ordinaris com als nous
que es formalitzin sota la modalitat de foment de l'ocupació. El decret
facilita enormement a l'empresari la utilització d'aquest tipus d'acomiadament
barat i desprotegeix el treballador per diverses vies.
En primer
lloc, es modifica l'acomiadament per causes econòmiques partint del següent:
"es presenten causes econòmiques quan dels resultats de l'empresa es
desprengui una situació econòmica negativa", el que suposa que ja no
s'exigeix a l'empresari que l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) o
l'acomiadament objectiu individual s'hagi de justificar com una mesura
necessària que contribueixi a superar la situació de dificultat, ni la
viabilitat futura de l'empresa, ni la protecció de l'ocupació. Amb el simple
fet d'acreditar una situació econòmica negativa (caiguda de vendes, pèrdues
econòmiques conjunturals o depreciació d'actius), l'empresari pot acomiadar
sense més explicació ni justificació davant de situacions que en moltes ocasions
es deuen a la mala gestió, la incapacitat de direcció i de planificació del
propi empresari. En aquesta mateixa línia, el decret mandata a la jurisdicció
social i a l'autoritat laboral -competent per aprovar els EROs- a què se
centrin exclusivament en comprovar l'existència de la causa sense cap més
justificació per aprovar els acomiadaments, quan diu el següent:
"L'autorització procedirà quan de la documentació que figura a l'expedient
es desprengui que es presenta la causa al·legada per l'empresari... ".
En segon lloc,
es facilita aquest tipus d'acomiadament a l'empresari retallant les garanties i
els drets del treballador en la tramitació del procediment de l'acomiadament
objectiu individual, declarant que si l'empresari incompleix els aspectes formals
del mateix, l'acomiadament ja no serà declarat nul com a la legislació anterior
sinó improcedent. En aquest sentit, a més de l'Estatut dels Treballadors, es
modifica
En tercer
lloc, el preavís al treballador passa de
En quart lloc,
s'estableix l’anomenat "acomiadament express" als contractes de
foment de l'ocupació per als casos d'acomiadament objectiu amb l'eliminació
dels salaris de tramitació si l'empresari reconeix la improcedència de
l'acomiadament (33 dies per any i màxim 24 mensualitats).
El decret del
govern també obre una altra porta per abaratir l'acomiadament a tots els
treballadors que no tinguin actualment en vigor el contracte fix ordinari o
siguin "fitxats" d'una empresa a l'altra. El contracte de foment de
l'ocupació (33 dies) es generalitza a tots els col·lectius, amb el que els
contractes ordinaris (45 dies) quedaran en desús i es produirà una major
atomització dels treballadors amb diferents tipus de contractes i drets que
porta com a conseqüència una precarització general de les condicions de
treball.
L'empresari aconsegueix que 8 dies de la
indemnització per acomiadament els pagui el FOGASA i més ajuts públics
Des de
l'aprovació del decret fins a l'any 2012, els empresaris no hauran de pagar 8
dies de salari per any treballat per al cas dels acomiadaments objectius, tant
procedents com improcedents, dels contractes fixos ordinaris i dels contractes
fixos de foment de l'ocupació. El Fons de Garantia Salarial, FOGASA, -que
disposa de 3.600 milions de superàvit- un fons per emparar els treballadors
afectats en empreses en fallida, serà el que aboni els citats 8 dies
d'indemnització al treballador, amb la qual cosa el cost de l'acomiadament per
a l'empresari s'abarateix encara més. Així mateix, el decret garanteix i es
compromet amb els empresaris que el "model" denominat
"austríac" no tindrà cap cost en les cotitzacions empresarials, per
la qual cosa el denominat "Fons de capitalització" del que parla el
govern no se sap qui el finançarà dins d'un any; tanmateix, alguna cosa és
segura, no el finançaran els empresaris. Una mesura més d'ajut a la patronal
que en una situació d'atur massiu i descens dels salaris, constitueix un
autèntic incentiu, emparat pel govern, per acomiadar treballadors. A més, es
realitzen rebaixes en les cotitzacions empresarials per als contractes de
foment de l'ocupació, de pràctiques i de formació, així com en la reducció de
jornada als Expedients de regulació d'Ocupació Temporal; és a dir, més diners
públics d'ajut per als empresaris.
Es colpeja durament el dret dels treballadors a
la negociació col·lectiva
En un context
de crisi general, atur massiu i por de perdre el lloc de treball, l'instrument
de la negociació col·lectiva per sector, territorial i per empresa aglutina els
treballadors com a classe i reforça la unitat del moviment obrer més enllà del
límit estret del propi centre de treball. Doncs bé, el decret conté una sèrie
de mesures que modifiquen l'ET en relació amb que les empreses, de forma
unilateral, poden trencar més fàcilment les condicions salarials i de treball
reflectides en un acord o conveni col·lectiu, les anomenades clàusules de
desvinculació. S'augmenta el poder de l'empresari en deixar la porta oberta a que
un àrbitre pugui resoldre les discrepàncies amb força vinculant, sobretot en
les matèries pròpies de convenis col·lectius sectorials, que en la legislació
anterior reflectia la necessitat d'acord entre empresa i treballadors, i ara
deixa la solució de discrepàncies a un laude arbitral que sembla serà nomenat
de forma voluntària per les parts. Això suavitza el presentat el passat dia
11/6/2010, encara que en la tramitació del decret com a projecte de llei és
previsible que els partits de la dreta política (PP, CiU i el PNB) introduiran
canvis que empitjorarà segurament aquest decret per als treballadors.
L'objectiu del
decret respecte a la negociació col·lectiva és aprofundir l'atomització de la
classe obrera a l'hora de lluitar de forma general en defensa de les condicions
d'ocupació i treball. Es relega la negociació col·lectiva a l'àmbit de l’empresa,
"flexibilitat interna", que a la pràctica és introduir la competència
dintre de l’empresa per reduir les
condicions de treball, forçant, en un context d'atur massiu, la pèrdua de drets
dels treballadors a les empreses amb menys força laboral i sindical. El fet
resultant d'aquest retall en la negociació col·lectiva només pot ser unes
relacions laborals a la carta per a l'empresari i un fort retrocés dels drets
laborals dels treballadors de forma general, sobretot en l'actual context
d'atur creixent i de crisi del capitalisme.
Més precarietat laboral
El govern
parla de reduir la temporalitat, però de forma immediata el decret aixeca la
restricció a què operin les Empreses de Treball Temporal (ETTs) als sectors de
la construcció i l'administració pública, sectors fins ara vedats. Així mateix,
obre la porta a les agències privades de col·locació amb ànim de lucre, la qual
cosa a la pràctica és l'inici de la privatització dels serveis públics
d'ocupació (INEM) i el començament de la reducció de plantilla, alhora que
converteix els serveis d'ocupació en un negoci per a empreses privades.
Tanmateix, les mesures més positives contra l'abús als contractes temporals
s'ajornen fins a l'any 2015, com és el cas de l'augment de la indemnització a
12 dies de salari per any treballat en el cas dels contractes d'obra o servei,
i la restricció a aquests mateixos contractes de tenir una durada màxima de 3
anys, ampliable a altre més mitjançant la negociació col·lectiva. Mesures
clarament impotents i simbòliques per frenar la temporalitat i l'abús en
aquesta modalitat de contractació que fan els empresaris.
Aquest Cop de decret retalla drets laborals i no
crearà ocupació ni reduirà la temporalitat
Estem davant
d'una inacceptable contrareforma laboral. En primer lloc, perquè es pretén
augmentar els beneficis empresarials a costa de l'empitjorament en els salaris,
condicions de treball i retall dels drets de les classes treballadores d'aquest
país. En segon lloc, perquè es demana sacrificis inhumans als treballadors per
ajudar a especuladors i banquers que només s'han dedicat a destruir riquesa,
provocant un forat multimilionari en l'economia mundial de dimensions
històriques. En tercer lloc, perquè la taxa d'atur d'aquest país és un autèntic
escàndol que cal escometre de manera urgent, mitjançant una intervenció pública
contundent expropiant empreses i bancs, sota control dels treballadors i la
mobilització de tota la societat. Només salaris dignes, condicions dignes,
crèdit i inversió al servei de les necessitats socials poden donar un impuls de
180 graus a l'activitat econòmica, que es creï ocupació i acabem amb la xacra
de l'atur d'una crisi de la que no som responsables.
