No a la reforma
laboral, no al pla d'ajust del govern,
Per la unitat
d'acció sindical!
La majoria sindical basca,
ELA, LAB, ESK, STEE, EHNE, ha convocat vaga general per al dimarts 29 de juny
com a resposta a
La vaga general del 29 de
juny ha de ser un pas endavant en una lluita que ha de continuar amb la vaga
general del 29 de setembre. L'experiència està deixant clar que la unitat
d'acció sindical en la lluita, com ocorre a moltes empreses i convenis on els
sindicats van junts, sense divisions ni sectarismes, és el millor camí per fer
front a un atac sense precedents contra els drets i les conquestes històriques
del moviment obrer, no només d'Euskal Herria, sinó del conjunt de l'Estat espanyol
i d'Europa. Només amb les mobilitzacions més contundents, massives i unitàries
del conjunt de la classe treballadora i les seves organitzacions, es podran
derrotar els atacs de la patronal i el govern. Una ofensiva que ha de servir
per elevar el nivell de consciència i d'organització dels treballadors i
particularment de la joventut, que ha de jugar un paper decisiu en un procés de
canvi profund a la societat.
Una declaració de guerra en tota regla de la burgesia al
moviment obrer
El Govern del PSOE, que va
dir que no abaratiria l'acomiadament ni permetria que la classe treballadora
fos la pagana de la crisi, ha cedit davant els "mercats" -eufemisme
darrere del qual s'amaga el gran capital-, principalment els bancs, que van ser
salvats amb més de 150.000 milions d'euros de diners públics provocant un deute
estatal desorbitat que pretenen que paguem la majoria de la població. Ha cedit
a les pressions del Fons Monetari Internacional,
La reforma laboral
aprovada pel govern del PSOE és una autèntica declaració de guerra als
treballadors, especialment a la joventut obrera. Amb el Cop de decret aprovat,
s'abarateix l'acomiadament, generalitzant la indemnització de 33 dies i 24
mensualitats com a límit davant els 45 dies i 42 mensualitats actuals. A més es
facilita l'acomiadament objectiu amb tan sols el fet que els empresaris
al·leguin una mala situació econòmica, podent indemnitzar per 20 dies i 12
mensualitats. El Fogasa, a més, pagarà 8 dies d'indemnització per fer més fàcil
encara la destrucció de milers de llocs de treball.
Amb la reforma aprovada es
permet que les empreses tinguin clàusules de desvinculació dels convenis
col·lectius sectorials o provincials firmats. Volen la negociació empresa per
empresa i treballador per treballador. També s’amplia el camp d'actuació de les
ETTs, que podran entrar a sectors de perill com la mineria, i també a l'administració
pública. I a això li diuen acabar amb la precarietat.
Aquest atac es produeix
pocs dies després d'aprovar-se al parlament el pla d'ajust del govern i el
retall salarial als funcionaris. Però sembla que la burgesia i el govern no
tenen suficient: ja estan anunciant noves tisorades a les pensions, a
l'educació i la sanitat públiques, introduint el copagament, etc., mesures que
no representen en absolut una solució als greus problemes que la majoria de la
població suportem per la crisi del capitalisme més important des dels anys
trenta. Aquestes mesures retrauran el consum i l'activitat productiva, com de
fet els mateixos responsables del govern reconeixen en revisar a la baixa les
expectatives de creixement econòmic i a l'alça les xifres de l'atur.
Per al que sí que serveix
aquesta reforma laboral i el conjunt dels atacs que s'estan duent a terme és
per augmentar la taxa de beneficis dels grans capitalistes i la banca. Les
majors empreses espanyoles, les que formen part de l'índex borsari Ibex-35, han
tingut en el primer trimestre de 2010 un increment de beneficis del 32%. El Banco
Santander, per exemple, acaba de presentar novament beneficis per sobre dels
8.000 milions d'euros el 2009. Aquestes xifres desmenteixen la mentida que els
sacrificis es reparteixen entre tots. Els sacrificis són només per als
assalariats, per als aturats, per als jubilats, mentre que per als banquers i
grans empresaris la crisi és l'oportunitat d'or de fer encara més grans les
seves enormes fortunes, fer més poderosos els seus bancs i empreses, i degradar
encara més les condicions laborals dels seus treballadors.
A més, està absolutament
demostrat que aquests beneficis estan inflant la bombolla del capital
especulatiu, que ataquen l'Euro i pressionen Grècia, l'Estat espanyol i els
altres països perquè apliquin dures reformes sota l'amenaça de pujar els tipus
d'interès i enfonsar encara més les seves economies. Per a què invertiran en la
indústria productiva si sobren productes que no es venen a tots els sectors?
Augmentar els beneficis augmenta l'especulació i el capital parasitari. Contra
això és també la vaga general.
Recuperar els sindicats com a eines de lluita
Les direccions d'UGT i
CCOO han perdut un temps preciós caient en l'estratègia dilatòria del Govern i
la patronal. Ja des de l'esclat de la crisi era evident com la burgesia estava
aprofitant-la per omplir els seus comptes de resultats a costa de la classe
obrera. Els EROs, els acomiadaments massius que han disparat la desocupació a
xifres històriques, els retalls socials exigien una resposta contundent. Amb la
vaga general del 21 de maig del
No han estat els únics en
cometre errors. La direcció d'ELA ha abandonat els convenis provincials i
sectorials i ha firmat l'acord de la funció pública basca amb Patxi López que
va resultar igualment lesiu per als treballadors. Però malgrat tot, els
sindicats són una eina imprescindible per a la classe treballadora, exactament
igual que ho és la unitat d'acció. No és casualitat que la burgesia utilitzi
tots els mitjans al seu abast ara que s'han convocat les vagues generals del 29
J i 29 S, per tractar de desprestigiar-los i destruir-los. Però la millor
manera d'impedir-ho i aconseguir que els sindicats es converteixin en l'eina de
lluita que necessita la classe obrera, és defensant des de dins un sindicalisme
de classe, democràtic i combatiu, que lligui les lluites quotidianes a un
programa anticapitalista i socialista, per una alternativa que acabi amb aquest
sistema injust i reaccionari. Al capitalisme malalt cal oposar-lo una societat
socialista, alliberada del pes mort dels grans bancs, de les grans
multinacionals i especuladors, de la propietat privada dels mitjans de
producció, on la classe treballadora planifiqui democràticament les tremendes
riqueses que existeixen en benefici de la gran majoria de la societat.
No als plans d'ajust contra la classe obrera. Que la crisi
la paguin els culpables: els capitalistes
- No al pla d'ajust, No a la contrareforma
laboral
- Per lluitar contra l'atur, subsidi de
desocupació indefinida de 1.100 euros al mes. Reducció de la jornada
laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial.
- En defensa de tots els llocs de treball.
Nacionalització de totes les empreses en crisi sota control obrer. Cap
retall en salaris, sanitat, educació i pensions. Augment dràstic de la
despesa pública en els serveis socials per donar ocupació a centenars de
milers de llicenciats treballadors i joves a l’atur.
- Inici d'un pla econòmic per crear ocupació
(inversions en infraestructures, serveis socials i altres indústries) no
basada en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la
majoria.
- Increment dràstic dels impostos a les grans
fortunes, als beneficis empresarials i a la banca. Combatre el frau fiscal
i la fuga de capitals amb la confiscació dels patrimonis i dels comptes
dels rics implicats.
- Suspensió del pagament del deute de l'Estat als
grans especuladors.
- Nacionalització de la banca sota el control
democràtic dels treballadors i les seves organitzacions.
- Confluència de la lluita dels treballadors de
tota Europa amb la preparació d'una vaga general europea
