La hipocresia del govern de Pedro Sánchez al descobert

Fa més d’un mes que els vaixells de salvament Open Arms i Ocean Viking, amb 160 i 365 immigrants rescatats a bord respectivament, es troben a la deriva en aigües de la Mediterrània davant el rebuig de tots els governs europeus a obrir qualsevol dels seus ports per que puguin atracar. Tot i les condicions inhumanes d'amuntegament, i de la situació d'extrema necessitat d'algunes de les persones a bord, entre els quals es troben malalts crònics, dones embarassades, nens i nenes i nadons, la UE i el seu Governs, entre ells el de Pedro Sánchez, miren a una altra banda. I no només això, amenacen amb la deportació immediata dels immigrants, i multes milionàries i presó per a les tripulacions en cas que decidissin desembarcar en algun port sense autorització.

La UE i els governs europeus avalen les polítiques anti-immigració de Salvini. Sí que hi ha una política comuna europea: criminalitzar els immigrants i els refugiats

Davant l'enorme pressió pública que s'ha anat generant, ara Brussel·les i diversos governs com el de Pedro Sánchez, negocien amb vista de repartir-se els immigrants de tots dos vaixells, mercadejant amb les seves vides, i fent dependre el seu salvament i la seva supervivència d'un acord per a que no tots recalin a Espanya. És aquesta la política progressista i humanitària del Govern del PSOE de Pedro Sánchez? No hauria de prioritzar la vida i la salut tant dels immigrants rescatats com de les tripulacions? I si no hi ha acord, que segueixin vagant per la Mediterrània, o bé que atraquin en un port a Líbia per poder ser venuts com a esclaus o apallissats o assassinats?

L'abandonament a l'Open Arms i al Ocean Viking per part de les "democràcies" europees no és més que un altre clar exemple de l'engranatge institucional racista de la UE i els seus governs. Alhora, no tenen inconvenient a gastar milions d'euros en finançar a governs corruptes i repressors com el de Turquia o el del Marroc, o fins i tot a les diferents faccions governamentals existents a Líbia, que entre altres coses fan negocis venent a molts d'aquests immigrants com a esclaus, perquè frenin l'entrada d'immigrants. Només en l'any 2008 la UE va destinar un total de 806 milions d'euros a activitats relacionades amb la deportació d'immigrants, entre elles l'expulsió de 113.835 persones als 15 països amb els que Europa té signats acords de col•laboració en repatriacions. Per a això, per fer negocis reprimint i criminalitzant als immigrants, sí que hi ha recursos!

Novament ha quedat al descobert la naturalesa criminal de la UE, la seva hipocresia i la seva demagògia. Alguns governs europeus, com el de Macron a França, o pitjor encara, el del PSOE de Pedro Sánchez, clamen en els seus discursos contra l'extrema dreta i contra Salvini, però aquestes suposades diferències es queden en les paraules, perquè si mirem la realitat les polítiques coincideixen, com està succeint ara amb el tancament dels ports i l'abandonament de tots dos vaixells. La diferència és que Salvini diu públicament el que altres governs callen, però practiquen. La tragèdia de l'Open Arms i del Ocean Viking no ha fet res més que posar-ho en evidència.

Aquests mateixos polítics, de la dreta tradicional o de la socialdemocràcia, que es lamenten consternats davant l'avanç electoral de l'extrema dreta a Europa, són els que amb aquestes polítiques racistes els han obert de bat a bat les portes, actuant en la pràctica en línia amb els discursos obertament xenòfobs d'aquestes formacions ultradretanes. Els mateixos que deixen a l’estacada a totes aquestes persones que, fugint de la guerra, deambulen per mars embravits, on centenars comparteixen dos miserables banys, sense ombra en la qual refugiar-se, amb nadons malalts i sense saber què serà de les seves vides.

El cinisme del govern del PSOE: del SÍ a l’Aquarius al NO a l'Open Arms

La política de gestos humanitaris del govern de Pedro Sánchez no ha trigat molt a descobrir-se com el que és, un teatre de cara a la galeria, una funció que es representa o no segons convingui. Fa poc més d'un any, al mes de juny, acabats de sortir de la moció de censura que va desallotjar a Rajoy i al PP de la Moncloa i amb Pedro Sánchez estrenant-se com a president del govern, el rescat a l’Aquarius (amb 600 immigrants a bord a una distància similar a la que actualment es troba l'Open Arms) va ser presentat a l'opinió pública com una mostra del caràcter progressista del nou executiu. Les lloes als drets humans, la retransmissió gairebé en directe del desembarcament al port de València, les declaracions "solidàries" dels i les ministres, ocupaven hores en els principals telediaris, diaris, etc. Era el moment dels "gestos", de la propaganda del PSOE davant unes eventuals eleccions, de les promeses i picades d'ullet a l'esquerra: treure a Franco del Valle de los Caídos, rescatar "pobres immigrants", defensar les pensions, etc. Un any després, el compromís del govern en funcions de Pedro Sánchez amb les polítiques capitalistes i criminals de la UE no ofereix cap dubte, tant en matèria econòmica com en política migratòria, és a dir, amb les retallades i l'austeritat, i amb el tancament de fronteres i l'abandonament i criminalització dels immigrants que lluiten per la seva supervivència. És una vergonya!

A aquelles declaracions de bones intencions d'acollida i solidaritat amb els immigrants i refugiats l'ha seguit una política de "responsabilitat realista i compromesa” amb la legalitat, és a dir, de criminalització i persecució. La realitat és que l'anomenada "ajuda migratòria" del govern del PSOE s'ha concretat en el següent procediment: els immigrants rescatats al mar passen directament a dependències policials, on després de ser detinguts durant 72 hores per a la seva identificació, “s’estudia" quins casos es troben en situació d'asil o no, com si el fet d'arriscar la teva vida en una barca no fos suficient prova d'aquesta necessitat d'asil. Si la petició d'asil no és admesa a tràmit, la Policia Nacional passa a obrir un expedient d'expulsió per donar pas ràpidament als tràmits de deportació. Potser això explica perquè el Ministeri de l'Interior, segons dades de la pròpia policia, ha duplicat el nombre de deportacions mensualment, una mitjana de 1098, des que el ministre "socialista" Marlaska està al capdavant d'aquest.

Més enllà de paraules buides, de les crítiques als governs d'Itàlia i Malta, de crides abstractes a la cooperació entre els països i la reivindicació d'una política migratòria comuna de la UE obligatòria per a tots els estats membre, la realitat és que plantegen en essència la mateixa política contra immigrants i refugiats. Els fets són els fets, i la realitat és que el govern en funcions, amb l’abandonament en la pràctica dels immigrants rescatats a la Mediterrània i de la tripulació de l'Open Arms, certifica que dóna continuïtat a la mateixa política migratòria que es ve executant des de fa anys al nostre país, la qual entre altres questions reclamen i defensen el PP o Ciutadans.

Un bon exemple són els acords amb el Marroc, la principal destinació de les deportacions que es fan des de sòl espanyol, on es vulneren sistemàticament els drets democràtics i on la vida dels deportats no val res. De fet el passat mes de juliol, el govern va renovar el seu compromís en finançar amb 30 milions d'euros anuals el desplegament de policies i cossos repressius marroquins a la frontera, felicitant-los per la seva tasca de carcellers en reconèixer el paper de la dictadura marroquina a disminuir la entrada d'immigrants a l'Estat espanyol. Un reconeixement exprés pel compliment de la funció per la qual són pagats i fan lucratius negocis: reprimir sense complexos i manar amb tota la contundència possible un missatge ben clar: "A Europa no aneu".

Per si això fos poc, acompanyen la seva política criminal amb la persecució més repugnant a qui no es resigna a contemplar passivament aquesta barbàrie. Recentment, el ministre Ábalos va afirmar referint-se als voluntaris del vaixell de l'ONG: "Que a ell el molesten els abanderats de la humanitat que no han de prendre cap decisió". El que veritablement no perdonen Ábalos ni el gabinet de Sánchez, és que la tasca d'aquests voluntaris, que realitzen les tasques de rescat que haurien d'estar cobertes pel mateix Estat, posin al descobert, amb el seu propi exemple, el tracte inhumà del que aquest govern és partícip contra els immigrants i els refugiats, en línia amb el que cada dia reclamen molts dirigents dretans o ultradretans.

Aixecant als carrers un gran moviment de solidaritat és com es combat l'extrema dreta i la reacció!

Mentre centenars de persones vaguen sense rumb enmig de forts onatges i el govern en funcions del PSOE mira cap un altre costat, alguns dels principals dirigents nacionals de Podem, entre ells Pablo Iglesias, mantenen un silenci incomprensible davant aquesta crítica situació. En ple procés de formació de govern, sembla que per a alguns dins de Podem res ha enterbolir les seves relacions amb el PSOE i dificultar un acord d'investidura. Alguns alcaldes, com Kichi a Cadis, ja han ofert els seus ports perquè atraquin els vaixells i desembarquin els refugiats, però, el poc que ha transcendit en mitjans per part de la formació lila han estat tímides crides a Pedro Sánchez perquè "compleixi amb la legislació internacional amb la qual Espanya s'ha compromès". Una nova oportunitat perduda per a aixecar una alternativa de lluita enfront de la barbàrie a la qual la UE del capital condemna a milions de persones, començant pels més vulnerables, els immigrants i refugiats de guerra.

Fruit de la pressió social, són ja diverses les ciutats, a més de Cadis, que han ofert els seus ports perquè atraqui l'Open Arms així com per ser ciutats d'acollida dels immigrants rescatats. Aquest nou episodi de crisi migratòria està commovent novament a milions de famílies, igual que ho van fer les imatges dels refugiats de la guerra de Síria el 2015, despertant la solidaritat del moviment Refugees Welcome, o més recentment les escenes d'un pare salvadorenc i la seva nena ofegats a Rio Bravo tractant d'arribar als EUA. Així va passar recentment amb la posada en llibertat a Itàlia de la capitana alemanya del vaixell humanitari Sea Watch, després de desembarcar sense autorització a 40 immigrants a Lampedusa.

Una solidaritat internacional que demostra que sí que es pot desafiar la demagògia de la ultradreta, però només mitjançant la mobilització als carrers i la lluita. Però per a això cal recuperar una alternativa de classe i un programa de ruptura amb el capitalisme, recuperant la lluita i l'acció directa contra aquest i altres tants drames, i denunciant als veritables culpables d'aquesta situació, els capitalistes i els seus governs, ja sigui europeu, turc o marroquí, impedint així que l'extrema dreta i la classe dominant ens divideixi per motius de raça, nacionalitat o religió. Aquests capitalistes i aquests governs estan units en els seus negocis, en els seus privilegis i en l'explotació a les i els treballadors, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Nosaltres, la classe obrera i els oprimits, hem d’unir-nos en la nostra lluita contra ells, contra la misèria que ens imposen, exigint mesures clares que uneixin al conjunt de la classe obrera i els oprimits començant per la fi de les guerres imperialistes, dels acords de la vergonya amb règims repressors, pel tancament dels centres d'internament d'immigrants, per la derogació de la llei d'estrangeria i per la fi de les deportacions.

Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA