La lluita pel socialisme és l'única alternativa per a la classe obrera

Els últims esdeveniments al voltant del Brexit han situat Gran Bretanya davant d'una de les crisis polítiques i institucionals més greus de la seva història. El primer ministre tory Boris Johnson, avalat per la Reina, ha acordat la suspensió del Parlament des del 10 de setembre fins al 14 d'octubre, impedint que el crític procés de negociacions que es desenvoluparà abans del 31 d'octubre, data límit per arribar a un acord amb la UE, es pugui veure afectat i qüestionat encara més.

La mesura reflecteix la degradació del parlamentarisme no només a Gran Bretanya sinó en nombrosos països on la democràcia burgesa semblava assentada fermament: es tracta d'una decisió autoritària i bonapartista, que mostra l'enorme sintonia d'un sector de la classe dominant britànica amb els mètodes i el programa de Trump i altres populistes d'extrema dreta que estan governant en països d'Europa i Amèrica Llatina.

La profunditat de la crisi del Brexit està directament relacionada amb la greu crisi social que viu Gran Bretanya des de fa dècades. La realitat per a la classe treballadora i el jovent ha estat l'enfonsament de les seves condicions de vida, un creixement accelerat de la desigualtat, i un procés generalitzat de precarització de les seves condicions laborals, conseqüència de les constants retallades de l'Estat de benestar, especialment intenses després de la tornada dels tories al Govern en l'any 2010. Segons un estudi de la Joseph Rowntree Foundation de 2017, 8 milions d'adults, 4 milions de nens i 1,9 milions de pensionistes viuen en la pobresa, un 20% de la població , mentre que 3,7 milions de treballadors no guanyen prou per cobrir les seves necessitats bàsiques. Alhora, el 2018, les multinacionals que cotitzen a la Borsa britànica van obtenir uns beneficis rècord de 218.000 milions de lliures, superant l'anterior rècord de l'any 2011.

Conseqüències imprevisibles d'un Brexit sense acord

La perspectiva d'un Brexit sense acord cobra força encoratjant el pessimisme i la divisió entre la classe dominant tant britànica com europea. En un context d'agreujament de la guerra comercial entre els EUA i la Xina, i de possible recessió econòmica, aquest desenllaç a més de donar un cop demolidor a la Unió Europea, sobre el futur de la qual pesa ja un gran interrogant, no resoldrà res.

Gran Bretanya ha patit una caiguda del seu PIB del 0,2% en l'últim trimestre, i les perspectives poden ser igual de negatives per als propers. Tal com ha assenyalat David Blanchflower, membre del Comitè de Política Monetària del Banc d'Anglaterra, la sortida de Gran Bretanya de la UE "no es podria produir en un moment pitjor".

Un informe del mateix Govern de Johnson ha revelat que un Brexit sense acord suposaria un col•lapse de les infraestructures, amb cues quilomètriques de camions estancats en els passos fronterers. Hi hauria escassetat de medicines, ja que tres quartes parts de les mateixes són importades des d'Europa; d'aliments, ja que la Gran Bretanya importa el 60% dels seus aliments, principalment des UE, i de combustible. Això, sumat a l'accelerada devaluació de la lliura, implicarà una pujada vertiginosa dels preus, i una situació de greu recessió o fins i tot de depressió econòmica, podent registrar-se caigudes del PIB d'entre el 5 i el 8% en els pròxims anys.

L'Oficina de Responsabilitat Pressupostària ja ha plantejat que un Brexit sense acord implicaria un forat de 30.000 milions de lliures en les finances públiques. D'altra banda, a la frontera irlandesa, un dels principals punts de fricció de cara a arribar a un acord, la tornada d'una frontera dura podria portar a una situació de creixent conflictivitat aguditzant la divisió sectària entre les comunitats protestants i catòliques. I segons l'informe, aquest no és el pitjor dels escenaris, sinó el més probable, bàsic i realista.

Divisió entre la classe dominant: Amb EUA o amb Europa?

En un context d’agreujament del conflicte interimperialista, principalment entre la Xina i els EUA en la seva lluita per l'hegemonia mundial, un sector ampli de la burgesia britànica busca romandre a la UE, encara que sigui en altres condicions, mentre altres sectors, conscients de les debilitats de la UE i del seu paper subaltern en totes les esferes de les relacions internacionals, intenten alinear-se amb els EUA i confien en les possibilitats que els oferirà un acord de lliure comerç amb la burgesia nord-americana.

Cal entendre que la crisi actual de Gran Bretanya forma part de la dinàmica global d'enfrontament imperialista i crisi de sobreproducció. Europa com bloc econòmic i polític està cada dia més dividit i enfronta dificultats creixents sota l'hegemonia d'una Alemanya que acusa també els efectes de la recessió en la indústria i el retrocés de les seves exportacions.

Per descomptat, la burgesia nord-americana també voldrà treure avantatge d'un possible acord amb Gran Bretanya i accentuar el seu paper de vassall. Segons han revelat diversos documents interns de l'administració Trump, aquest acord de lliure comerç implicaria obrir encara més el mercat britànic al capital nord-americà, el que en el sector de l'alimentació comportaria importants restriccions a les exportacions a la UE. D'altra banda, molts serveis públics, com el NHS (Servei Nacional de Salut), es veurien seriosament amenaçats, ja que les grans empreses nord-americanes, en aliança amb els britànics, accelerarien els plans de privatització en marxa agreujant la greu crisi social que pateix el país.
Paradoxalment, Gran Bretanya sortiria de la UE suposadament per recuperar "la seva sobirania" davant de la UE, per a convertir-se pràcticament en una colònia nord-americana, quelcom que òbviament a un sector dels grans capitalistes britànics els sembla acceptable per més que recorrin a la demagògia nacionalista .

No a la unitat nacional; sí a la lluita de classes contra l'austeritat i per una Europa socialista

En aquests moments decisius, el líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, en lloc de fer una crida contundent a la mobilització de masses i a la vaga general per tombar el govern Tory com a pas imprescindible per aconseguir un govern de l'esquerra que trenqui amb l'austeritat, s'ha ofert com a garant de l'estabilitat capitalista i institucional.

Els blairistes de l'ala de dretes del Partit laborista han proposat obertament un govern d'Unitat Nacional. I el pitjor és que Corbyn està fent el joc a aquesta estratègia quan a través d'una carta pública(1) ha proposat a diputats torys contraris al Brexit, liberals i verds, tots partits procapitalistes declarats, unir-se i treballar junts per establir un govern tècnic de cara a convocar eleccions i aconseguir un Brexit acordat o un nou referèndum. Aquesta és una política completament equivocada. El més sorprenent és que malgrat aquests generosos oferiments, la classe dominant britànica segueix sense confiar en Corbyn: tem que la seva elecció com a Primer Ministre animi la lluita entre la classe obrera i el jovent en línies anticapitalistes.

Corbyn va aconseguir ser el líder del Partit Laborista per un programa a favor de reformes socials radicals i reversió de les retallades, en el qual es plantejava fins i tot la nacionalització d'alguns sectors de l'economia. No obstant això, en unes circumstàncies tan transcendentals, Corbyn lluny de basar-se en aquesta mobilització que el va alçar com a líder del laborisme, canalitzant la frustració i desitjos de canvis de milions de joves i treballadors contra el propi sistema capitalista i els responsables de l'austeritat, decideix reunir-se amb la Reina de cara a buscar una solució que salvi la institucionalitat i l'estabilitat burgesa.

El Brexit ha revelat les limitacions tant del nacionalisme econòmic de la dreta populista i reaccionària, com de la socialdemocràcia tradicional i d'aquells sectors de la nova esquerra reformista, com Corbyn, Tsipras o Pablo Iglesias, que no veuen altra sortida que la permanència a la UE capitalista i la seva "reforma" democràtica.
En el primer cas, l'autarquia econòmica resulta completament inviable i és simplement una fal•làcia. Un brexit capitalista, que respecta l'ordre que imposen els grans monopolis en un moment de contracció mundial de l'economia, serà pagat amb més acomiadaments, més explotació, precarietat laboral i pèrdua de drets. Però l'opció de la permanència en una UE que és un club al servei de les multinacionals capitalistes, que dia a dia legisla i actua contra la classe obrera, tal com hem pogut veure de forma dramàtica en el cas de Grècia i de la resta de països, no és cap opció "progressista".

Sectors amplis de la classe obrera britànica van votar a favor de Brexit com una forma de colpejar l'establishment europeu i la seva agenda antisocial, reflectint la profunda crisi del capitalisme britànic. Va ser un autèntic terratrèmol polític que hauria d'haver estat utilitzat per Corbyn i els seus col·laboradors en el Partit Laborista i els sindicats per llançar una ofensiva política en tots els fronts i derrotar als tories amb la mobilització de masses.

Però la burocràcia “d’esquerres" del laborisme i dels sindicats no ha emprès cap lluita en aquest sentit, tot i la profunda divisió dels tories que s'arrosseguen sumits en una crisi sense precedents.

Les lliçons d'aquests esdeveniments són evidents. L'alternativa ha de passar per una àmplia mobilització de la classe obrera i el jovent en defensa d'un programa anticapitalista que resolgui els greus problemes socials que pateixen milions de treballadors i treballadores britàniques. Per a això, en primer lloc, cal exigir als dirigents del TUC i dels principals sindicats britànics la convocatòria d'una vaga general massiva de cara a tombar el reaccionari govern de Johnson, i per revertir totes les retallades i contrareformes aprovades pels conservadors des de la seva arribada al poder l'any 2010. Cal obligar els dirigents sindicals a abandonar la seva política de pau social que en la pràctica ha sostingut als moribunds governs conservadors de Theresa May i ara de Boris Johnson.

Una mobilització de masses que aixequi un programa socialista per expropiar els grans monopolis capitalistes i nacionalitzar la banca, sota control democràtic dels treballadors, com l'única manera efectiva d'acabar amb la pobresa i l'exclusió social creixent, l'atur i la precarietat, el racisme, la manca d'habitatge públic, i asseguri una sanitat i educació pública digna per a tota la població. Ni dins ni fora de la UE hi ha solució. El Brexit demostra que és necessari unificar la lluita contra la UE capitalista sobre la base d'un programa revolucionari per conquerir una Europa socialista.


(1) Carta completa de Corbyn en anglès: https://www.independent.co.uk/news/uk/politics/brexit-jeremy-corbyn-letter-in-full-mps-conservative-labour-stop-no-deal -a9081146.html ( "Com ets un dels 116 diputats conservadors o independents que van votar contra un No Acord aquell dia i no ets a la bancada governamental, t'estic escrivint per oferir-te treballar junts, de forma col·legiada, en esperit de col•laboració entre partits, per buscar una forma pràctica de cara a evitar un No Acord ")


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA