Les eleccions del 21 d'abril han suposat un terratrèmol polític a la Comunitat Autònoma Basca i a l'Estat espanyol. EH Bildu aconsegueix uns resultats històrics per a l'esquerra abertzale, 341.735 vots, i un empat en escons amb el PNB (27), que recull els seus pitjors resultats des del 1998.
La distància entre les dues formacions s'ha reduït a menys de 30.000 vots quan fa quatre anys era de 100.000. Si sumem els resultats a Nafarroa, EH Bildu és la primera força a Hego Euskal Herria.
Alhora, aquests resultats colpegen el règim del 78: a Vox, el PP i el seu espanyolisme neofranquista; l'aparell de l'Estat i la caterva de jutges i fiscals reaccionaris que persegueixen i criminalitzen sense treva l'esquerra abertzale, l'independentisme o l'esquerra combativa; i aquest PSOE-PSE que s'omple la boca contra l'extrema dreta, per acabar parlant d’ETA, com el PP i Vox, més d'una dècada després de la seva desaparició.
La dreta espanyolista obté un mediocre resultat: 118.545 paperetes i només un escó més, del PP, mantenint-se com una força residual amb només l'11,26% dels vots (un 9,23% el PP i un 2,03% Vox), sent triplicats per EH Bildu.
D'altra banda, el PNB, el partit de la dreta i la patronal basca segueix l'estela de les municipals, on ja es van veure superats per EH Bildu en nombre de regidors a la Comunitat. Amb 370.554 vots cullen el seu pitjor resultat en dècades. Respecte al 2012 i el 2016, el PNB perd 14.000 i 28.000 vots respectivament, i gairebé 4 punts percentuals i 4 diputats respecte al 2020. Malgrat tot, gràcies al ferm suport del PSE-EE s'asseguren quatre anys més al Govern de Lakua, a canvi del suport al Congrés a Pedro Sánchez.
EH Bildu hegemònic a l'esquerra mentre Sumar i Podemos s'enfonsen
Els resultats d'EH Bildu, encara que previstos per les enquestes, són el factor més destacable de la jornada i tenen conseqüències importants. Amb el 32,48% dels vots, 92.155 vots més que el 2020, un increment del 36,9% i 6 diputats més al Parlament de Gasteiz, l'esquerra abertzale penetra en territoris històrics que havien estat feus del PSE i fins i tot del PNB, i fagociten l'espai de Podem.
Dels 249 municipis que componen la Comunitat Autònoma Basca, l'esquerra abertzale és primera força en 153, mentre que el PNB ho és a 95 i el PP a 1. Al marge esquerre de Biscaia (Barakaldo, Sestao, Portugalete i Santurtzi), zones de suport tradicional al PSE, la candidatura d'EH Bildu aconsegueix gairebé 10.000 vots més, superant el PSE i sent la segona força a totes, excepte a Portugalete.
EH Bildu guanya les eleccions a les grans localitats industrials de Gipuzkoa, a Eibar, Tolosa o Zumarraga, i queda segona, a poca distància del PNB, a Irun o Beasain. A les dues localitats obreres més importants d'Aiaraldea (Laudio i Amurrio), també s'alcen amb la victòria.
A Bilbo, feu electoral del PNB, aconsegueixen gairebé 13.000 vots més que el 2020. A Donosti, EH Bildu és segona força a un grapat de vots del PNB (fa 4 anys, el PNB els avantatjava per gairebé 10.000 sufragis) i a Gasteiz, EH Bildu revalida la victòria que va obtenir a les eleccions municipals, gairebé 2,5 punts per sobre dels jeltzales enfront dels 7 punts que els va treure el PNB el 2020.
Alhora, les forces que conformen el Govern de coalició a Madrid obtenen resultats que van de dolents a catastròfics, per més que s'intenti maquillar.
El PSE (que també forma part del Govern Basc) obté 149.660 vots, el 14,22%, augmenten les paperetes en 27.412 i passen de 10 a 12 diputats. Unes xifres que estan molt lluny dels 25 parlamentaris i el 30% de vots que van aconseguir el 2009. Si comparem aquests resultats amb les eleccions generals passades, el PSE pateix una sagnia de 142.272 sufragis, el 48% dels seus vots.
Pel que fa a Sumar la patacada és monumental: 35.092 sufragis, un pírric 3,34%, i un únic diputat per Araba. Un nou cop a un projecte personalista i gregari del PSOE, sense credibilitat i que no ha estat ni tan sols capaç d'enlairar-se.
En resum, els partits del Govern central no arriben conjuntament al 18%, i són doblats per EH Bildu. Una clara condemna a la gestió, a les polítiques capitalistes i al militarisme otanista.
Pel que fa a Elkarrekin Podemos, que va guanyar les eleccions generals a Euskadi el 2016, desapareix del Parlament basc, perdent els 6 seients que ocupaven i obtenint un ínfim 2,25% de vots. Des del 2016 es deixen el 93% dels seus vots pel camí, passant de més de 310.000 a 21.000. Un desastre més del que no es treu cap mena de conclusió i que planteja una perspectiva desastrosa per a la formació morada.
No necessitem una esquerra per gestionar el capitalisme, sinó de combat, internacionalista i comunista
Desenes de milers de treballadors i joves que en el passat van votar Podem, els hi han donat l'esquena per recolzar EH Bildu. L'amarga experiència del realisme governamental capitalista, dels governs de coalició i d'una política de gestos buits i xarlataneria parlamentària, han asfaltat el terreny per a la destrucció del partit que “prendria el cel per assalt”. El viatge per a alguns ha conclòs en una televisió online i una taverna a Lavapiés, però per a centenars de milers ha estat una decepció profunda.
Però encara que ara EH Bildu es beneficiï d'aquesta situació, amb una imatge més combativa –gràcies a la constant ofensiva contra ells de la reacció, per la seva no participació directa tant al Consell de Ministres com al Govern Basc i gràcies a les seves arrels a el poderós moviment obrer basc, amb una majoria sindical combativa encapçalada per ELA i LAB que no ha deixat d'impulsar vagues aquests anys– cal treure totes les conclusions de la profunda descomposició que assola la nova esquerra reformista.
Aquestes organitzacions, sorgides a la calor de la rebel·lió social davant la crisi capitalista del 2008, Podem, Syriza, Die Linke, Bernie Sanders o Corbyn, i que van tenir un caràcter de masses, amb milions als carrers recolzant-los, van assumir la institucionalitat burgesa i les polítiques parlamentàries com la via per canviar les coses. Però des d'un Govern capitalista només és possible fer polítiques capitalistes, incapaços de resoldre, com estem veient, les greus xacres que patim.
Una lliçó que els dirigents d'EH Bildu haurien d'estudiar a consciència. Els bons resultats que han obtingut són sens dubte una gran notícia per a totes i tots els que pensem que podem vèncer el PNB, i que som plenament conscients que EH Bildu i el PNB no són ni de lluny el mateix. Pensar això és d’un esquerranisme infantil que insulta la memòria i el compromís militant de milers de lluitadors i lluitadores que han fet enormes sacrificis.
La classe treballadora, els milers d'activistes del sindicalisme combatiu que han impulsat vaga rere vaga aquests quatre anys per tot Euskal Herria, han votat massivament EH Bildu. Això és inapel·lable, i una condemna a aquells que s'omplen la boca de proletariat i socialisme, però que són incapaços d'aplicar la política leninista del front únic contra la reacció, la dreta basca i la patronal.
Però tot aquest potencial es malmetrà si es repeteixen els mateixos errors: crides al PNB a una aliança de país o al PSOE-PSE a fer unes polítiques socials de cartró pedra mentre es garanteixen ingents negocis a els capitalistes i se'ns condemna a milions a la precarietat, la desigualtat i la pobresa.
Reduir l'acció política al parlamentarisme, com pretén la nova estratègia de la direcció d'EH Bildu, assumint el marc viciat i fals de la democràcia burgesa, on qui decideix les qüestions decisives són els grans monopolis capitalistes de l'Íbex35, portarà tard o d'hora a la frustració, la desmoralització i el desastre. Així ho hem vist una vegada i una altra.
Aquesta política "pragmàtica i fins i tot conservadora", tal com recull la ponència aprovada a l'últim congrés de Sortu, és la que ha portat Podem i abans Syriza a una situació de descomposició, amb conseqüències negatives per al moviment obrer i el jovent.
El que necessitem no és això, sinó aixecar ben alt la bandera de la revolució socialista, impulsant des de baix, als carrers, mitjançant l'eina de les vagues, inclosa la vaga general, les mobilitzacions de masses, les ocupacions de fàbriques, la lluita ideològica, un fort combat contra el capitalisme, contra el militarisme i la guerra imperialista, contra el terrible genocidi a Gaza, i contra un desastre ecològic que amenaça la humanitat.
Des d'Ezker Iraultzailea tenim clar que això és el que de veritat pot permetre trencar amb el corrupte règim borbònic del 78, i el que espanta el PNB i la patronal basca, peces essencials d'aquest règim. És així com es canvia la correlació de forces, i no amb el pragmatisme ni els discursos buits des de la tribuna parlamentària.
Aquestes eleccions han demostrat que hi ha un espai molt ampli per donar aquesta batalla. Però per això necessitem organitzar-nos i construir una organització leninista de combat. Uneix-te a Ezker Iraultzailea! Defensa aquestes idees amb els i les comunistes revolucionàries!
