Cal assenyalar que aquest frau fiscal multimilionari era àmpliament conegut per la burgesia espanyola, pel PP i pel PSOE, partits tots dos habituats en aquest tipus de maniobres (veure la fortuna dels dirigents del PP, el cas Barcenas, la fortuna de Felipe González i l'acomodament dels ministres del PSOE en els consells d'administració de les grans multinacionals). Els negocis il·legals de Pujol van callar, i es van guardar com un secret d'Estat, a causa dels serveis polítics que Pujol i CiU han prestat per a la governabilitat d'Espanya i en la defensa dels interessos col·lectius de la classe dominant. No en va Jordi Pujol va ser nomenat espanyol de l'any el 1986 per ABC. Ara, la burgesia espanyola i l'aparell de l'Estat, implicats també en aquesta corrupció estructural, han decidit jugar aquesta carta, el cas Pujol, per "estovar" a CiU en la negociació que estan mantenint en secret sobre la qüestió del referèndum, el repartiment pressupostari i altres temes.

Diverses organitzacions, entre les quals es troba Guanyem Barcelona, Podem o ICV-EU, han presentat una querella contra la família Pujol i l'entramat empresarial (fins a 50 empreses) i elits econòmiques, com la família Sumarroca, organitzadors durant anys d'aquest gegant espoli. Els mateixos que han arengat i impulsat la privatització de la sanitat o l'educació o reformes laborals per poder acomiadar gratis, al·legant que és necessari fer sacrificis, pastaven les seves fortunes mitjançant un autèntic espoli dels recursos públics.

La corruptes tradicions de la família Pujol...i de la resta de la classe dominant

Un bon exemple és el de Banca Catalana, fundada per Jordi Pujol i el seu pare, i que va suposar un autèntic fracàs, fallint finalment l'entitat i requerint ser rescatada per part de l'Estat espanyol mitjançant una injecció de 300.000 milions de pessetes de diners públics. Això sí, els directius, entre els quals es trobava la família Pujol, van poder salvar els mobles. Es calcula que 1.200 milions de pessetes (7 milions d'euros) dels diners de Pujol a Andorra procedeix d'aquest escàndol financer. El fiscal del cas en aquell moment, Jiménez Villarejo, va demanar la imputació de Pujol, però finalment l'Audiència de Barcelona la va desestimar no jutjant-se ni condemnant-se a ningú per aquesta multimilionària fallida fraudulenta. Res diferent de l'ocorregut amb Bankia i resta d'entitats financeres en l'actual crisi econòmica.

No obstant no va ser aquesta la primera aventura financera de la família Pujol. El pare de l'ex President, Florenci Pujol, va fer la seva fortuna traficant amb divises durant la dictadura franquista, fins al punt de ser inclòs en una llista d'evasors fiscals amb comptes a Suïssa l'any 1959. Aquesta llista incloïa, al costat del nom de Pujol, als Botí, Ybarra, Vilallonga o Oriol i moltes altres grans famílies de la burgesia catalana, basca i espanyola, al costat de dirigents del règim franquista convertits en grans capitalistes. Malgrat haver-se evadit 400 milions de dòlars de l'època (les reserves exteriors de l'Estat eren de 45 milions), la publicació va ser un autèntic paripé del règim franquista per rentar-se la cara, ja que tots els afectats van seguir amb els seus negocis després d'afrontar multes irrisorias de 10.000 pessetes. Pràcticament els mateixos que apareixien en aquesta llista de 1959 són avui les famílies que manegen el poder econòmic i polític a Catalunya i en la resta de l'Estat. No és casual que la memòria històrica no vulgui ser desenterrada.

La trama Pujol ha continuat a més amb els fills. Oriol, exsecretari general de CDC, aquesta imputat actualment pel cas de les ITV i va fer fabulosos negocis concedint subvencions i prebendes a multinacionals per quedar-se a Catalunya, des de la seva posició en el Parlament, mentre la seva dona treballava per a l'empresa d'un íntim amic que assessorava com deslocalizarles (Sharp, Yamaha i Sony). D'altra banda Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit, va arribar a acumular segons la UDEF 32,9 milions d'euros, estant imputat actualment per blanqueig de capitals i delicte fiscal. La llista continua, però no solament amb la família Pujol, sinó amb el més granat de l'elits econòmiques i empresarials, i no solament de Catalunya. En el fons el cas Barcenas o el cas Pujol, són part del mateix entramat heretat del franquisme després de la Transició, on segueixen manant i fent negoci els mateixos de sempre.

Consulta 9-N: actitud reaccionària del PP i el cinisme maniobrer de CiU

Pel que fa a la consulta, com era d'esperar el govern del PP ha reiterat la seva intenció de recórrer la llei de consultes que, gairebé amb tota seguretat, aprovarà el Parlament el 19 de setembre, de cara a donar-li suport jurídic. No obstant això un Tribunal Constitucional deslegitimat, situat al marge de qualsevol control democràtic i completament lligat als sectors més reaccionaris de l'apartat de l'Estat, la declararà  il·legal. El PP i l'aparell de l'Estat mostren el seu veritable rostre, hereus del règim franquista, negant els drets democràtics de les nacionalitats oprimides. Sabem que la legalitat del PP, a la qual tant apel·len, està feta a mesura, a la seva mesura, com ara amb la reforma electoral, per tractar de mantenir el seu quiosquet.

CiU, per la seva banda, per més que intenti aparentar que seguirà la ruta “fins al final”, ha donat mostres cada vegada més evidents que acatarà la decisió del TC. L'11 d'agost, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va dir clarament que la consulta s'ajornaria si fos declarada il·legal pel TC, un fet  que és obvi que es produirà. Les seves declaracions no van ser desautoritzades per Mas ni per cap altre membre del Govern. També va dir: “Jo treballo per aquest 9 de novembre, i si no, hi haurà un altre 9 de novembre”. Joana Ortega fins i tot va advertir a ERC que si aspirava a ser un partit de govern no podia incomplir les lleis. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va dir molt clarament en una entrevista a Tv3: “En un Estat de dret és molt important que tothom, des de la ciutadania de base fins a, lògicament, el seu Govern sempre vagin amb compte de ser molt respectuosos amb la llei que empara a tots”.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA