Llibertat presos polítics! Vaga general ja!

Seguint l’estratègia del govern de Rajoy i del bloc monàrquic reaccionari, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha dictat presó incondicional per a vuit consellers del Govern de la Generalitat, inclòs el vicepresident Oriol Junqueras. La decisió constitueix el major atemptat contra la democràcia en quaranta anys perpetrat per la burgesia espanyola, l’Estat hereu del franquisme, i tots els partits que sustenten el règim del 78. Avui empresonen als membres d’un govern escollit democràticament per proclamar la república catalana; demà podran empresonar amb els mateixos arguments legals a tots aquells que ens rebel·lem contra les injustícies del sistema i desafiem obertament l’ordre capitalista.

Aquest atac no és només un intent de reprimir per la força el moviment del poble català pel dret a decidir, és un atac contra les llibertats i els drets democràtics de tots els treballadors i de tot el jovent, de Catalunya i de fora de Catalunya.

La querella del Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza en la qual s’acusa a Puigdemont i a tots els membres del Govern del delicte de “rebel·lió” i “sedició”, i que es presa en consideració amb aquest auto de presó, té una transcendència històrica i internacional. Davant d’un poble mobilitzat pacíficament, que va haver de resistir una repressió policial salvatge l’1 d’Octubre, que va paralitzar tota Catalunya en una vaga general exemplar dos dies més tard, les forces polítiques i les institucions de l’Estat que defensen la “España: una, grande y libre”, que han empès a milions de persones a l’atur, que han retallat fins a l’os la sanitat i educació públiques, que tenen les seves files plenes de corruptes i lladres, desfermen una autèntica “causa general” al més pur estil del franquisme. Ha quedat clar que estan disposats a tot, fins i tot a omplir les presons de presos polítics.

El que motiva a aquests reaccionaris, entre els quals cal incloure de forma molt assenyalada al PSOE, no és la defensa ni de la democràcia ni de l’Estat de Dret. Tot el contrari. No els hi ha estat suficient l’aplicació de l’article 155 que suspèn l’autonomia de Catalunya. Volen humiliar a tot un poble, volen posar de genolls als milions que han sortit als carrers per a dir prou a una monarquia reaccionaria i a un govern que menysprea les seves justes reivindicacions.

És suficient amb analitzar què proposa el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, per fer-se una idea cabal de les pretensions de l’Estat, del govern del PP i dels seus aliats polítics. La querella considera que la jornada de l’1 d’Octubre, i els dies anteriors i posteriors “van constituir una insurrecció, un aixecament violent, al qual el sector de la població partidari de la secessió, enardida pels seus dirigents, va desobeir públicament i va mostrar la seva resistència col·lectiva a l’autoritat legítima de l’Estat (...) Els moments de violència viscuts en gran part dels centres destinats a dur a terme la il·lícita votació van ser el resultat de la pertinaç actitud dels querellats de celebrar a tota costa l’inconstitucional referèndum imposant-lo per la força dels fets consumats i de la multitud mobilitzada”.
És a dir, que milions de ciutadans pacífics haguessin d’afrontar una repressió ferotge per exercir el seu legítim dret a votar, es considera pel màxim fiscal de l’Estat, posat a dir pel PP, com un “aixecament violent”. I tots els polítics que recolzen aquesta querella, inclosos els dirigents del PSOE, afirmen que així es defensa la “democràcia”!

La jornada de vaga del 3 d’Octubre també és qualificada pel Fiscal General: “La vaga no va ser convocada en defensa dels drets dels treballadors, sinó com un acte més de força”. La Fiscalia sosté que “els fets dirigits a la proclamació de Catalunya com un estat independent en forma de república, posen en objectiu perill els fonaments de l’Estat de Dret (...) que es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols....” .

El delicte de rebel·lió, que al codi penal suposa la utilització de la violència, pot comportar una condemna de 30 anys de presó. Per fonamentar la seva querella infumable, el Fiscal General assenyala ara que tal delicte “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”, i cita com jurisprudència la sentència del cop d’Estat del 23 de Febrer de 1981, on el Tribunal Suprem va arribar a estimar que la rebel·lió es pot dur a terme “de mode incruent”.

La querella de la Fiscalia de l’Estat és només la punta de l’iceberg. Les forces que han aixafat la llibertat i la democràcia reprimint amb duresa els treballadors i el poble en altres ocasions, estan completament encoratjades. La tribuna escrita pel Cap de l’Estat Major de les Forces Armades (Jemad), general Feranando Alejandre, al diari ABC no deixa lloc a dubtes: “la historia demostra que, arribat el moment, els espanyols i amb ells les Forces Armades, sabem defensar la nostra Nació”. La situació és clara: només posarem fre a aquest carnaval de la reacció si emprenem la lluita més massiva i decidida.

És l’hora de la vaga general i la mobilització de masses

Els polítics burgesos del PDeCAT van anar molt més lluny del què volien després de ser empesos per la impressionant mobilització de l’1 i 3 d’Octubre (d’aquí les seves cares de funeral quan el Parlament va proclamar la república). Des de que la burgesia catalana va entendre que s’havia obert una crisis revolucionaria i van exigir a Puigdemont i els seus que reculessin, tot el viscut des del 3 d’Octubre han estat maniobres constants per retrocedir i cedir davant el PP i l’Estat espanyol.

Però els seus càlculs no han servit per res. L’Estat i el bloc monàrquic reaccionari volen donar una lliçó inoblidable no només al poble de Catalunya, sinó a tot el moviment obrer i al jovent, enviant un missatge molt clar: abandoneu qualsevol esperança de canviar les coses, de transformar la realitat, perquè si ho feu mitjançant la lluita i la mobilització us arrisqueu a acabar a la presó.

Aquest és el sentit de l’auto de presó contra el Govern. Però el PP i els seus aliats han arribat molt lluny. Amb les seves brutals mesures estan creant totes les condicions per a una resposta als carrers encara major a l’1-O. Si creuen que el poble i el jovent català romandran impassibles davant d’aquest atropellament és que no han entès res de res. I igual succeirà a la resta de l’Estat quan les boires d’aquesta ferotge campanya espanyolista es dissipin.

Conscients de què hi ha en joc, i degut a l’enorme força del moviment a favor de la república catalana, el govern de Rajoy, l’aparell de l’Estat, la Corona, l’Exèrcit i els partits del règim –destacant el PSOE de Pedro Sánchez- han traçat una estratègia repressiva brutal, que volen adonar “democràticament” amb la convocatòria d’eleccions pel 21 de Desembre. Al mateix temps, i per reforçar la seva posició, endureixen la campanya de la por i sembren la divisió i l’enfrontament en el sí dels treballadors i del poble de Catalunya.

Després del succeït cal preguntar-se: Què farà el PP i qui el recolzen si a les eleccions del 21 de Desembre les organitzacions partidàries de la república catalana obtenen majoria? Ja hi ha polítics del PP com Xavier Garcia Albiol que han proposat prolongar l’article 155, que a la pràctica significaria establir una dictadura a Catalunya.

Des d’Esquerra Revolucionària apel·lem al conjunt de l’esquerra catalana que lluita, a respondre amb la mateixa força i contundència al desafiament de la reacció. Els dirigents de la CUP, Podem, Catalunya En Comú, dels sindicats de classe que estan en contra del 155, han d’organitzar immediatament mobilitzacions massives que incloguin la vaga general per paralitzar Catalunya. I ho han de fer amb un programa clar:

* Per la derogació immediata del 155 i la restitució de tots els drets democràtics eliminats pel govern del PP. Per la llibertat immediata de tots els presos polítics! Retirada de totes les forces policials i de la guàrdia civil de Catalunya.

* Per una república catalana que posi fi als desnonaments i les retallades, que defensi l’educació i sanitat públiques de qualitat, que nacionalitzi la banca i les grans empreses sota el control democràtic de la població per crear milions de llocs de treball amb salaris dignes.

L’obligació de l’esquerra que lluita és demostrar al conjunt de la classe treballadora de Catalunya, especialment als quals van emigrar en els durs anys de la postguerra i famílies dels quals van partir el menyspreu classista, racista i humiliant de la burgesia catalana, perpetuat amb els Pujol i companyia, que la república catalana que volem no és la de la oligarquia sinó la del poble i la dels oprimits. Cal dirigir-se als treballadors catalans, bolcar-se cap a les fàbriques i empreses, per deixar clar l’engany del PSC i de tots aquells que, usurpant els valors de l’esquerra, estan recolzant les mesures de la reacció i no dubten en unir-se fins i tot als elements feixistes que durant 40 anys ens van sotmetre a una dictadura atroç. A totes les famílies obreres que poblen les ciutats del cinturó vermell de Barcelona i de nombroses localitats catalanes, i que recelen amb raó de Puigdemont i els seus, els guanyarem si davant d’una monarquia capitalista que defensa els interessos de l’oligarquia financera, dels corruptes i els franquistes, oposem una república socialista que garanteixi els drets democràtics de tots.

Les proclamacions i declaracions en abstracte de la república, com han pretès fer Puigdemont i Oriol Junqueras, serveixen de poc davant l’actual ofensiva del bloc reaccionari monàrquic i el seu Estat. El que falta no és precisament força, sinó decisió per part dels dirigents de l’esquerra per basar-se en la immensa capacitat de lluita mostrada per les masses i organitzar la vaga general contra el 155, imposar un govern d’esquerres que faci realitat una república socialista, i desallotjar a Puigdemont i als polítics burgesos del PDeCAT de la direcció d’un moviment d’alliberament nacional al qual estan traint descaradament. Aquesta és la tasca de la CUP, Catalunya En Comú i Units Podem.

L’única manera d’acabar amb la confusió, i neutralitzar la campanya del nacionalisme espanyolista, és unint els treballadors i jovent de la resta de l’Estat amb els seus germans de classe a Catalunya mitjançant la mobilització massiva contra el govern del PP. Des d’Esquerra Revolucionària ho diem clar: aquesta és la tasca que té per davant la direcció d’Unidos Podemos, que tenen Pablo Iglesias i Ada Colau.

Vivim esdeveniments decisius. La classe dominant espanyola i catalana veu amb terror i odi la consolidació de la república catalana. La raó no és només perquè trencaria la idea d’una “España: una, grande y libre”. Saben que aquesta conquesta seria el preludi a una lluita encara més intensa i transcendental a favor dels oprimits, contra la dominació dels capitalistes, contra l’ordre social establert i per una república socialista a Catalunya i una república socialista federal, basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que composen actualment l’Estat espanyol. Una lluita que ja està guanyant la solidaritat activa de les masses Derrotar l’ofensiva reaccionaria amb la mobilització de massesoprimides d’Europa i de tot el món.

Afilia't a Esquerra Revolucionària i lluita per la república socialista catalana!


Militant