Mobilització i vaga general per a derrotar la repressió. Fora el govern del PP! Per la república catalana socialista!

La decisió de decretar presó sense fiança contra els dirigents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, representa un salt qualitatiu en la brutal escalada repressiva incontinguda pel govern del PP contra el poble de Catalunya. Aquesta mesura, pròpia de règims dictatorials o semidictatorials, representa un atac sense precedents als nostres drets democràtics fonamentals, a la llibertat d'expressió, manifestació i reunió per al conjunt de la població de Catalunya i de l'Estat Español.

Els companys Sànchez i Cuixart han estat acusats, ni més ni menys de “sedició” i se'ls ha empresonat, sense dret a fiança, per la seva participació en una mobilització espontània de masses el passat 20 de Setembre, en la qual es protestava per la repressió policial i les detencions dictades des del govern del PP per a impedir la celebració del referèndum de l'1 d'Octubre. Aplicant d'aquesta manera la llei, demà es pot empresonar pel mateix “delicte” a qualsevol dirigent veïnal, sindical o estudiantil que participi en moviments socials com el 15M, la lluita contra els desnonaments o en les marees en defensa de l'educació i la sanitat pública.

La burgesia espanyola i el seu Estat, heretat directament del franquisme, estan desvetllant el seu caràcter absolutament antidemocràtic. Què vindrà després? Il·legalitzar als partits i organitzacions d'esquerres que ens mobilitzem contra la repressió de l'Estat i defensem el dret democràtic del poble de Catalunya de decidir el seu futur? Perseguir i empresonar als qui no combreguem amb el règim del 78 i la monarquia? Criminalitzar a qualsevol que surti a protestar contra aquest govern de corruptes?

Les institucions del règim del 78, el PP, Ciutadans, el PSOE i els mitjans de comunicació capitalista, diuen advocar per la “democràcia” i “l’Estat de dret”. I ho demostren d'una manera molt contundent: encoratjant la repressió salvatge de la policia i la guàrdia civil contra la població que intenta exercir el seu dret a vot pacíficament, aplaudint als capitalistes catalans que estan fent xantatge al poble amb el caos i la ruïna econòmica, i mirant cap a un altre costat quan les bandes feixistes agredeixen impunement a la gent. Aquest front de la reacció, que explota a tothora el xovinisme espanyolista més histèric, vol traslladar un missatge molt clar: cal posar de genolls al poble de Catalunya que ha gosat exigir el seu dret a decidir i s'ha pronunciat per la república.

La burgesia espanyola ha comprovat l'enorme força i decisió mostrades pel poble català l'1 i 3 d'Octubre, i temen que el seu exemple revolucionari es contagiï. Volen donar un escarment als milions de persones que hem sortit als carrers durant les últimes setmanes a Catalunya i també als milions que han vibrat a tot el món amb l'exemple de dignitat, organització i resistència que està donant el poble de Catalunya.

La burgesia catalana s'ha sumat de manera decidida a aquesta ofensiva per a impedir la proclamació de la república catalana amb la seva fugida d'empreses i la seva campanya de la por. Saben que la proclamació de la república catalana, vencent les lleis injustes i repressives de l'Estat espanyol i com a resultat de l'acció directa de les masses, representaria tal demostració de força i suposaria tal injecció de confiança que obriria pas a la lluita contra totes les altres lleis reaccionàries i injustes que han promogut durant anys, contra les retallades i els desnonaments, per salaris dignes i en última instància, per una transformació socialista de la societat.

Organitzar la vaga general; ampliar, estendre i unificar els CDR, i construir un Front de l'Esquerra per la república catalana i contra la repressió

Desenes de milers de persones s'han mobilitzat immediatament: la cacerolada de la nit del 16 d'Octubre ha estat ensordidora, i s'han celebrat concentracions d'urgència davant desenes d'ajuntaments de nord a sud i d’est a oest de tota Catalunya exigint llibertat per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquest és el camí per a derrotar la repressió: defensar els drets democràtics i que la voluntat popular expressada en el referèndum de l'1 d'Octubre es faci efectiva, recuperant la mobilització als carrers com vam fer l'1 i el 3 d'octubre però a un nivell fins i tot superior. Cal sortir immediatament i de forma massiva i contundent als carrers i parar de nou tota Catalunya.

Des d'Esquerra Revolucionària fem una crida a la CUP, a Catalunya en Comú, Podem, ERC, a l’ANC i Òmnium, als sindicats de classe, a la comunitat educativa i les seves organitzacions, a convocar de manera immediata una vaga general contundent i continuada fins a derrotar la repressió de l'Estat i conquistar la república catalana. És absolutament imprescindible dirigir-se a la classe obrera catalana, bolcar-se cap a les fàbriques i empreses més importants. La classe treballadora ha de ser protagonista fonamental en el combat contra la repressió i per la república catalana, i per això és necessari unir aquesta causa a la lluita contra les retallades i l'austeritat, per llocs de treball i salaris dignes, contra la precarietat i els desnonaments, per la sanitat i l'educació pública de qualitat. Aquest és un aspecte estratègic. L'enorme força de la classe obrera catalana és un factor decisiu per a enfrontar l'ofensiva de l'Estat i del govern, i per conquistar les nostres reivindicacions. Sense la seva participació activa i conscient serà impossible aconseguir-ho.

És necessari també invertir tota la nostra força en ampliar, estendre i coordinar els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), i crear-los en tots els barris, centres d'estudi i de treball, per convertir-los en els organismes democràtics i representatius de tot el poble en lluita.

La mobilització de masses és essencial per a derrotar els plans repressius. Però al mateix temps és necessari treure totes les conclusions polítiques del que ha passat després del referèndum i la vaga general del 3-O. Tota la immensa força que tenim ha de mantenir-se organitzada i mobilitzada. No es pot deixar ni la lluita contra la repressió de l'Estat ni la tasca de proclamar i fer realitat la república catalana en mans del PDeCAT i Puigdemont. Aquests dirigents pertanyen a la burgesia catalana i representen els interessos de sectors decisius d'aquesta. Pressionats per la impressionant mobilització de les masses des de la base van haver d'anar més lluny del que volien i convocar el referèndum. Però quan la burgesia catalana ha vist que el moviment de masses derrotava la repressió i obria una crisi revolucionària, ha començat un xantatge intolerable per fer por al moviment. Els capitalistes catalans han prestat un gran servei a l'Estat central i a la burgesia espanyola, repetint el mateix comportament que sempre han tingut durant el passat.

Encara que la negativa del PP i els seus aliats a negociar una altra cosa que no siguin les condicions de la rendició pogués empènyer a Puigdemont a reprendre el camí d'enfrontar-se al govern central, seria un greu error deixar novament la iniciativa a les seves mans i subordinar-se al PDeCAT i la burgesia catalana. Només el poble salva al poble. Només l'organització i mobilització des de la base, com vam fer l’1 i 3-O, pot derrotar al PP i els seus aliats i fer efectiu el dret a decidir.

Després de la concessió de Puigdemont cobra rellevància el que els marxistes revolucionaris sempre havíem assenyalat als companys de la CUP. Que la burgesia catalana i els seus representants polítics del PDeCAT trairien la causa de Catalunya, la llibertat del poble i la república catalana. I ho han fet perquè per sobre de la demagògia a la qual han recorregut en aquests anys, Puigdemont i els seus defensen els interessos de l'oligarquia catalana.

És fonamental que els companys de la CUP trenquin d'una vegada per sempre amb el PDeCAT i la burgesia catalana. Lligar-se al carro dels ex-convergents només pot afegir més frustració i preparar noves derrotes.

És el moment de donar un gir de 180 graus en la política de l'esquerra catalana, trencar amb la política de conciliació i “diàleg” amb la reacció i de subordinació al PDeCAT. És el moment d'aixecar un gran Front d'Esquerres a Catalunya amb un programa de classe, revolucionari i anticapitalista per lluitar per la república catalana i la transformació socialista de la societat.

La responsabilitat de l'esquerra a l'Estat espanyol

Davant la intensificació de la repressió contra els drets democràtics que suposa l'empresonament dels dirigents de l’ANC i Òmnium i l'aplicació de l'article 155, els dirigents d'Units Podem i dels sindicats tenen una enorme responsabilitat.

Quant més temps dirigents com Alberto Garzón pensen seguir plantejant que la solució és asseure's a parlar amb l'Estat i el govern de Rajoy, quan ells i els seus aliats han demostrat que no estan disposats a discutir sobre res? Quant més temps els dirigents de CCOO i UGT pensen mantenir una posició passiva o equidistant entre les masses que lluiten perquè la seva voluntat democràtica sigui respectada, i aquest govern de corruptes que contesta amb cops de porra i de martell, pilotes de goma o la presó a l'intent d'exercir drets democràtics bàsics com la llibertat d'expressió, reunió o manifestació?

Els dirigents d'Units Podem i de CCOO, UGT i CGT a l'Estat han de denunciar clarament què significa la repressió del PP i l'aplicació de mesures com l'empresonament per sedició o l'aplicació del 155 per a la classe obrera. Han d'abandonar la seva posició passiva i organitzar la mobilització de masses a tot l'Estat, incloent la vaga general, per l'alliberament immediat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, contra l'activació de l'article 155 i pel respecte del dret a decidir del poble de Catalunya. I si es neguen ha fer-ho, la tasca de tots els militants de base, de tots els activistes, de les organitzacions de l'esquerra que lluita i dels moviments socials, és impulsar la lluita i desbordar a les direccions que es converteixin en un obstacle per a derrotar l'ofensiva repressiva.

Vivim esdeveniments decisius. La burgesia espanyola, el PP, Cs i la direcció del PSOE, estan disposats a eliminar drets democràtics fonamentals i aplicar mesures pròpies de la dictadura franquista amb tal d'impedir que el moviment revolucionari de les masses a Catalunya pugui vèncer i contagiar a altres pobles i al conjunt de la classe obrera de l'Estat espanyol. Tots els que lluitem per un canvi polític i econòmic real hem d'organitzar-nos per respondre a aquesta brutal ofensiva vinculant la lluita per l'alliberament nacional de Catalunya a la transformació socialista de la societat.

Visca Catalunya Lliure, republicana i socialista!

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!


Militant