Sri Lanka viu una rebel·lió popular des del 31 de març passat. El règim dels Rajapaksa, acorralat per la pitjor crisi econòmica des de la independència de l'illa el 1948, enfronta un dia i un altre manifestacions massives, vagues generals i un descontentament popular que no deixa de radicalitzar-se.
La força de milions als carrers va aconseguir que el passat 9 de maig —tres dies després d'una vaga general massiva— Mahinda Rajapaksa anunciés la seva dimissió com a primer ministre. El mateix que fa unes setmanes es negava a abandonar la seva posició després de la renúncia en bloc del Gabinet, es veia forçat a anar-se'n per la pressió des de baix. La ràbia contra el règim que Mahinda representa és tal, que l'ex-premier cingalès es troba en aquests moments refugiat als voltants de la Base Naval de Trincomalee, protegit per l'Exèrcit.
Després de la ferotge repressió que ja ha deixat almenys deu morts i més de 280 ferits per bala, ara la classe dominant mitjançant maniobres parlamentàries pretén posar punt i final a aquesta crisi política que ha col·locat el seu sistema contra les cordes. El mateix dia del seu nomenament com a nou primer ministre, Ranil Wickremesinghe —membre de l'oposició i que ja ha ocupat aquest càrrec… 5 vegades des del 1993!— anunciava les seves intencions que el Parlament discuteixi la 21a esmena de la Constitució i de posar en marxa un projecte de llei per “abolir el sistema presidencial executiu i substituir-lo per un sistema que reforci la democràcia constitucional”.
Però, davant d'un règim que cada cop es mostra més nerviós i desesperat, la resposta del poble esrilanquès és clara: la lluita continua fins que caiguin tots.
La primera vaga general en quatre dècades
El 28 d'abril, més de mil sindicats, federacions i plataformes de treballadors van convocar la primera vaga general des del 1980 per exigir la renúncia del president Gotabaya Rajapaksa. “No havia vist mai una crida subscrita per sindicats de diverses creences i una demostració de força tan completa des de fa 42 anys”, deia un activista.
L'atur va ser total al transport, tant públic com privat, als ports i ferrocarrils, i en sectors clau com el de l'energia, la sanitat, l'educació i els bancs. Aquest dia es van organitzar marxes des de diferents punts del país cap a l'oficina del president, a la capital Colombo, que ha esdevingut l'epicentre de les protestes.
Com a reflex del gran èxit de la vaga general, el líder sindical Ravi Kumudesh va anunciar un nou hartal [1] per al 6 de maig si Gotabaya es negava a abandonar la casa presidencial.
I així va ser. L´Aliança de Sindicats Ferroviaris, el Sindicat de Mestres i Directors d´escoles, el Sindicat d´Empleats Bancaris de Ceilan, l´Associació d´Infermeres i el Sindicat d´Oficials de Salut Pública, els sindicats de pescadors i del correu postal, l´Associació d´Empleats Progressistes de la Junta d'Electricitat, l'Associació de Conductors de Trens… i així fins a sumar-hi dues mil organitzacions es van tornar a posar en marxa. El 6 de maig, a un nivell superior que el 28-A, l'illa es va paralitzar 24 hores més i desenes de milers de treballadors, joves i camperols es van manifestar amb determinació.
Davant la notícia que alguns membres del clan Rajapaksa estaven intentant escapar-se del país, una part important dels manifestants van ocupar l'aeroport. A la pràctica, i com recullen mitjans locals i nacionals, Sri Lanka viu una vaga general indefinida a molts sectors.
“Obriu foc”. La repressió alimenta la protesta
El moviment Gota Go Home s'ha hagut d'enfrontar a una repressió i violència governamental dictatorial. A la declaració de l'estat d'emergència poques hores després de la primera vaga general i el toc de queda, se suma l'ús de gasos lacrimògens, canons d'aigua i l'ordre del ministre de Defensa al personal de l'exèrcit, la força àrea i la marina d’ “obrir foc i disparar contra qualsevol persona que saquegi béns públics o causi danys”.
Un dels episodis més sagnants es va viure el 9 de maig. Feia un mes que milers d'activistes havien ocupat de manera pacífica el Galle Face Green, al centre de la capital. Desesperat, el Govern no va dubtar a enviar grups feixistes per a destruir el campament. Al voltant de mil ultradretans armats amb ganivets, espases i pedres, protegits per la policia, van començar a agredir els concentrats allà i a rebentar taules, tendes de campanya, etc. No és la primera vegada que l'Estat cingalès utilitza aquests grups per intentar atemorir la població. Els pogroms contra el poble tàmil l’any 1983 organitzats per l'elit que governava aleshores en són un bon exemple.
Però allò que el règim no s'esperava era la resposta immediata després d'aquest episodi. No només milers de persones van tornar a la zona del campament per reconstruir-lo i protegir-lo físicament dels provocadors, sinó que en només unes hores els treballadors de la sanitat, correus i els ports es van declarar en vaga fins que s'arrestés i s'enjudiciés els responsables.
Això ha suposat un cop encara més dur per a la família al poder i envia un missatge molt poderós. Tant se val quantes bales disparin les forces repressives o el terror que els capitalistes intentin imposar, que quan la classe obrera i el jovent s'organitza i perd la por, tot és possible.
Una economia en default i el xantatge de l'FMI
"Els propers mesos seran els més difícils de les nostres vides", "hi haurà talls d'electricitat de 15 hores diàries", "tenim escassetat de gas per cuinar, els subministraments encara no han arribat". Aquestes declaracions del nou primer ministre ajuden a mesurar el caos econòmic que viu Sri Lanka [2].
L'economia ha col·lapsat. Les reserves de divises estrangeres s'han enfonsat i el dèficit pressupostari és de 6,8 mil milions de dòlars (el 13% del PIB). La moneda s'ha desplomat i la inflació —del 30% en el cas dels aliments— augmentarà fins al 40% les properes setmanes. El Govern va anunciar el mes passat que suspendria els pagaments del deute extern (51 mil milions de dòlars) amb l'objectiu de preservar efectiu per a béns essencials.
Però la realitat és que no troben efectiu ni tan sols per pagar un vaixell de benzina. El país s'ha quedat sense aquest combustible clau, i han hagut de demanar a la població que deixi de fer cua durant uns dies a les benzineres mentre resolen la situació.
L'escassetat d'aliments, medicaments i combustible està ofegant la població. Mentrestant, en un moment marcat per la guerra a Ucraïna on la lluita pels mercats i el control d'àrees estratègiques s’està agreujant, les diferents potències imperialistes es freguen les mans amb el default esrilanquès.
El primer ministre ha assegurat que la nació necessita amb urgència 75 milions de dòlars en moneda estrangera per pagar les importacions essencials i està en negociacions amb el Fons Monetari Internacional. Per complaure l'organisme dirigit per Kristalina Gueorguieva, Wickremesinghe ha promès privatitzar l'aerolínia Sri Lankan Airlines. Com a part d'aquest xantatge, l'FMI ha exigit al Govern que talli les converses amb la Xina [3] per poder arribar a un acord. Una “ajuda” molt diferent de la que està rebent Ucraïna, amb l'FMI demanant que es donin “subvencions i no préstecs” al règim de Zelenski.
Alhora, l'Índia està veient en aquesta crisi una oportunitat d'or per recuperar poder polític al seu país veí. L'Índia mai no ha estat un prestador important per a Sri Lanka —a diferència de la Xina—, però ara està emergint lentament com un dels proveïdors d'ajuda més grans [4].
Tot i això, les reunions entre tots els agents implicats en la reestructuració del deute s'allargaran. Com explica la revista Foreign Affairs, “els bons de Sri Lanka estan en mans principalment de creditors privats als Estats Units. La Xina voldrà assegurar-se que qualsevol alleujament del deute que [l'FMI] ofereixi a Sri Lanka no s'utilitzi principalment per pagar aquestes forquilles de bons [5]”.
I mentre tots aquests voltors descobreixen com treure més beneficis i fer encara més negoci, els que estan pagant les conseqüències del seu joc imperialista són les masses oprimides de Sri Lanka.
Que caigui tot el règim! Pel poder obrer
L'esclat revolucionari que viu l'illa asiàtica està lluny de ser sufocat. Després de la dimissió de Mahinda Rajapaksa i les mostres de debilitat del règim el moviment se sent fort, i no n'hi ha per menys. Més de 50 dies de mobilitzacions multitudinàries, dues vagues generals, ocupacions d'edificis governamentals i infraestructures clau del país. I tot això amb les organitzacions representatives de l'esquerra (JVP i el maoista Partit Comunista de Ceilan) desaparegudes! El potencial que existeix per tombar el president és terrible, i podria caure en les properes setmanes.
L'efervescència revolucionària que batega a Sri Lanka necessita una estratègia, organització i una direcció conscient. Les masses no poden estar permanentment als carrers. Perquè el moviment triomfi cal que la vaga indefinida espontània que existeix a molts sectors i ciutats sigui estesa pels centenars de sindicats que existeixen a tot el sistema productiu, i s'impulsin comitès a cada fàbrica, escola i localitat per defensar una sortida revolucionària a aquesta crisi.
L'única manera d'acabar amb l'herència del règim podrit de Rajapaksa —sigui aquesta família o una altra igual de corrupta la que estigui al poder— és trencant amb el sistema capitalista. Les condicions per crear un Govern obrer sota control dels treballadors, joves i pagesos estan donades. Un Govern on l'economia estigui al servei dels interessos del poble i els meravellosos recursos naturals que té l'illa es facin servir per satisfer les necessitats socials apressants. Un Govern on les minories ètniques i religioses puguin conviure sense sectarisme ni divisions, assegurant els drets democràtics i nacionals dels tàmils.
Només hi ha un camí per trencar amb la barbàrie del capitalisme: la revolució i el socialisme.
Notes:
[1] Terme que s'utilitza en moltes llengües de l'Índia per designar la vaga.
[2] Recomanem llegir l’article “Sri Lanka. Levantamiento popular contra el desabastecimiento energético y la pobreza crónica”.
[3] El gegant asiàtic i Sri Lanka estaven embolicats en negociacions sobre la reestructuració del deute, l'illa deu a Beijing 6.500 milions de dòlars. L'acostament entre tots dos països ha estat evident i rapidíssim, especialment amb els projectes d'infraestructura adjudicats a la Xina, inclòs el port d'Hambantota i l'autopista Colombo-Galle.
[4] Índia s'ha compromès a enviar 1,9 mil milions de dòlars a Sri Lanka i prestar 1,5 mil milions addicionals per a importacions. Alhora, Delhi també ha enviat 65.000 tones de fertilitzant i 400.000 tones de combustible, i s'esperen més enviaments de combustible a finals de maig. A canvi, l'Índia ha tancat un acord que permet a l'Indian Oil Corporation accedir al parc de tancs de petroli de Trincomalee i desenvolupar una planta d'energia de 100MW a prop de la zona.
[5] Sri Lanka on the Brink. How the Pandemic and War in Ukraine Led to Economic Collapse
