Les eleccions generals del 28-A al País Valencià han reflectit la forta mobilització del vot del jovent i la classe treballadora -amb una participació del 76,34%, més de dos punts per sobre de les anteriors- per frenar el bloc reaccionari que, al llarg de la campanya, ha exalçat el franquisme, el masclisme, el racisme i ha defensat les polítiques de retallades i austeritat.

La mobilització social ha marcat aquests últims anys també al País Valencià. El passat 8 de Març, igual que a la resta del país, les tres capitals de província van viure una mobilització històrica. Les massives manifestacions contra la sentència de la Manada i la violència masclista van ser un altre exemple, com la manifestació del passat 9 d'octubre amb desenes de milers als carrers, especialment joves, en resposta a l'atac de la ultradreta que va rebentar la de l'any anterior. Tampoc podem oblidar les innombrables manifestacions massives dels pensionistes, de la PAH, de No + Precarietat i de multitud de col•lectius en lluita que han protagonitzat batalles contra la pèrdua de drets.

D'aquí es nodreixen els resultats electorals que li han donat la victòria al PSOE per primera vegada en 30 anys en unes eleccions generals. El Partit Socialista ha estat el dipositari del "vot útil" per a tancar el pas a la dreta i la ultradreta al Govern central. És evident que si Podem s'hagués diferenciat del PSOE, defensant un programa d'enfrontament amb els capitalistes i basant-se en la força de la mobilització, s'hagués beneficiat molt més que el PSOE de l'amenaça de la ultradreta.

El PSOE guanya amb un 27,78% de suport i 743.880 paperetes, augmentant en 205.000 i 6 punts percentuals respecte a les generals de 2016. Per la seva banda, Compromís i Unides Podem-EUPV que van ser segona força política al 2016 presentant-se sota la coalició 'a la Valenciana' -obtenint més de 655.000 vots, el 25,37% del total i 9 diputats- ara ho han fet per separat, perdent 3 escons al parlament i 102.000 sufragis. Podem es queda amb cinc diputats (381.085 sufragis, el 14,23%) i Compromís amb un (172.751, el 6,45%).

En el bloc de la dreta cal destacar la gegantina derrota que ha patit el PP en un dels seus grans feus: es queda amb un escàs 18,58% dels vots (35,49% el 2016), perdent més de 400.000, gairebé la meitat del seu electorat. A això cal afegir, que Ciutadans -amb un augment de 95.000 paperetes respecte a 2016 i gairebé el 18% dels votants- s'ha quedat a un grapat de vots (16.000) de superar-los. Però sens dubte el gran beneficiari de la caiguda del PP ha estat Vox: 321.989 votants i el 12,02% del total.

La suma del bloc de l'esquerra augmenta en una mica més de 103.000 vots (aconseguint 1.297.716 i el 48,46% del total), mentre que el suport al bloc reaccionari cau en 9.032 paperetes (passant del 50,68% al 48, el 58% i 1.301.247 votants), reflectint-la enorme polarització política que existeix.

Eleccions autonòmiques molt polaritzades. Caiguda del PP i triomf ajustat del Govern del Botànic

L'avançament de les eleccions autonòmiques realitzat per Ximo Puig, fent-les coincidir amb les generals i així mobilitzar més el vot contra el bloc reaccionari també a la Comunitat, li ha servit al PSPV-PSOE per obtenir la victòria al País Valencià, quelcom que no passava des de 1991, obrint la possibilitat a reeditar un nou Govern de l'esquerra. De fet, la participació ha estat clau: el 75'8%, gairebé 5 punts més que el 2016 i la segona xifra més alta des que es celebren autonòmiques, només per sota de les de 1995 que va guanyar Zaplana amb una participació del 76% .

El PSPV amb 637.673 vots, el 23,87% del total i 27 escons, augmenta en 132.487 el seu suport, tres punts percentuals i 4 escons respecte a 2015. Aquesta pujada no ha anat acompanyada per la de Compromís, que amb 439.459 paperetes i el 16,45% de suport perd 13.195 vots i 2 escons. No obstant això, ha estat Unides Podem-EUPV amb 213.007 vots (7,8%) la que ha patit un cop aclaparador: perd 172.636 vots, ni més ni menys que el 44,7% dels seus votants, passant de 13 a 8 escons i convertint-se en la sisena força política, per darrere de Vox. Com veiem, l'avanç electoral del PSOE no ha aconseguit compensar aquests resultats i, per tant, la bretxa entre l'esquerra i la dreta, també molt mobilitzada, s'ha estret.

Dit això, cal destacar la immensa garrotada que s'emporta el PP. En les últimes autonòmiques va aconseguir mantenir-se com el partit més votat tot i l'enorme sagnia de vots, però en aquesta ocasió ha aconseguit els pitjors resultats de la seva història*. Ha perdut gairebé 150.000 vots, passant de 653.186 a 504.403 (el 18,88%), molt lluny del milió dos-cents mil vots dels seus folgades majories absolutes. S'ha deixat 12 escons a les Corts Valencianes, passant de 31 a 19, quedant només per davant de Cs per un, i de Compromís per dos escons.

No obstant això, aquesta caiguda ha quedat compensada i superada per la pujada de Ciutadans, que trepitja els talons al PP amb 466.391 sufragis (17,45%), augmentant en 160.000 i 5 escons més els obtinguts el 2015, i per la forta irrupció de Vox. Aquesta força d'ultradreta, que ha fet de València una de les seves places fortes al llarg de la campanya, ha aconseguit 278.947 vots, convertint-se en la quarta força al parlament valencià amb el 10,44% i 10 escons.

En resum, el passat 28-A l'esquerra en el seu conjunt va obtenir 1.290.139 vots (48,29% del total) superant en una mica més de 40.000 vots al bloc del PP, Cs i Vox que va aglutinar 1.249.741 (46,77 %). En escons l'esquerra queda amb 52, suficient per formar Govern per majoria absoluta, tot i que amb menys avantatge que en les anteriors eleccions, quan van aconseguir 55. I és que si bé l'esquerra guanya aquesta cita electoral, en aquests tres anys al capdavant de la Generalitat perd 53.344 sufragis, mentre la dreta recupera 251.505 de l'abstenció. L'electorat de dretes ha vist l'oportunitat de poder conformar un Govern de les tres dretes, a l'estil d'Andalusia, i s'ha mobilitzat més en les autonòmiques per intentar aconseguir-ho, sense aconseguir el seu objectiu.

És evident que al costat del creixement de la mobilització del vot de la dreta, efecte directe de la polarització social i política, l'altre factor clau que explica aquests resultats és la política reformista duta a terme per PSPV i Compromís al capdavant de la Generalitat amb el suport de Podem, i que ha creat frustració i descontent en la seva base social. Una política que ha estat molt lluny de les expectatives generades i de suposar un canvi significatiu per a la vida de la classe treballadora i el jovent valencià.

Els nivells de pobresa han augmentat, la precarietat laboral també (el 33,4% de la població en edat laboral es troba en risc de pobresa i exclusió social), el drama dels desnonaments continua, la meitat dels barracons de l'escola pública segueixen aquí, la xarxa privatitzadora que va alimentar la dreta pràcticament segueix intacta mentre la Generalitat s'ha escudat en que no pot incomplir ni trencar amb les lleis, ancorant-se així en el discurs del "no es pot", de tancar-se al parlament i renunciar a la mobilització als carrers i la lluita social per defensar un programa de ruptura amb el sistema, de transformació socialista de la societat, que no tingui por colpejar als capitalistes i acabar amb els seus privilegis i sigui capaç d'il•lusionar i mobilitzar la immensa reserva social de l'esquerra. Aquesta és la millor manera d'aïllar i tancar el pas a la reacció.

* El 1987 el PP va obtenir 476.099 vots, el 24% del total.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01