NI UN ACOMIADAMENT A ROCA

L'Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de 713 acomiadaments anunciat pel grup Roca a finals de juliol suposa una amenaça directa sobre el conjunt de la plantilla. Aquest atac se suma als atacs i retalls dels últims anys, i és una continuació de l'ERO temporal en vigor i del tancament de Ceràmiques Bellavista en Dos Hermanas (Sevilla), que pertany a Roca.

Quan els dirigents sindicals de CCOO i UGT van firmar l'ERO temporal fa cinc mesos, van dir que aquest nou sacrifici serviria per evitar els acomiadaments. En realitat, l'ERO temporal ha estat una preparació per als acomiadaments.

Aprendre de l'experiència a Nissan i SEAT

Quan Nissan va presentar l'ERO de 1680 acomiadaments l'octubre de 2008, la lluita dels treballadors no es va fer esperar. Durant sis setmanes van estar sortint al carrer cada setmana, i van aconseguir aglutinar el descontentament de desenes de milers de treballadors d'empreses amb ERO, una cosa que es va veure a la manifestació del 5 de novembre, que va agrupar més de 30.000 treballadors a Barcelona. Gràcies a la lluita i a l'enorme impacte social del conflicte, Nissan va retirar l'ERO d’acomiadaments per presentar un ERO temporal.

Els dirigents sindicals el van firmar dient que així s'evitaven els acomiadaments. Què ha succeït nou mesos més tard? Que l'excedent de plantilla que plantejava l'empresa ha estat acomiadat, amb baixes "voluntàries" i amb l'ERO de 698 acomiadaments de juliol. Això ha estat suficient? Per a la patronal mai no és suficient! El setembre ha presentat un altre ERO temporal de tota la plantilla, i planeja el tancament de la factoria de la Zona Franca.

A SEAT també hem vist com els dirigents sindicals han acceptat diversos EROs temporals i una reducció salarial. La plantilla ha acceptat això amb resignació davant de la falta d'una alternativa de lluita clara. Malgrat això, la multinacional SEAT va presentar un nou ERO temporal per a aquest trimestre.

Aquesta lluita es pot guanyar!

Durant l'últim any de crisi econòmica capitalista, centenars de milers de treballadors han perdut la feina, incrementant la llista d'aturats fins als quatre milions. En aquestes condicions no hi ha acomiadaments "no traumàtics": tots els acomiadaments són traumàtics i signifiquen destrucció d'ocupació. La patronal està aconseguint a les grans i mitjanes empreses imposar els seus plans d'acomiadaments, fonamentalment a causa de l'acceptació dels EROs per part dels dirigents sindicals. La lluita dels treballadors de Roca, si es treuen les conclusions necessàries, pot canviar aquesta dinàmica. Aquesta lluita es pot guanyar!

Els atacs de la patronal només es poden detenir a través de la lluita massiva. Centrar la lluita contra els acomiadaments únicament a la taula de negociació, els tribunals i l'Administració (com fins al moment han fet els dirigents sindicals) és un error, igual que ho és acceptar l'excedent de plantilla que plantegen les empreses. En realitat, acceptar un ERO (temporal o d'extinció) o retalls salarials/ laborals significa acceptar la lògica de l'empresa: quan hi ha menys beneficis o pèrdues els treballadors ens hem d'estrènyer el cinturó. La debilitat sempre convida l'agressió.

L'únic pla de viabilitat:
NACIONALITZACIÓ de Roca sota control dels treballadors


Els empresaris que han obtingut beneficis rècord durant els últims anys, estan deixant caure el pes de la crisi sobre els treballadors. En alguns casos els retalls i acomiadaments es "justifiquen" perquè tenen menys beneficis, però en altres casos la profunditat de la crisi porta les empreses a tenir pèrdues i tancar per fallida.

Roca argumenta els acomiadaments per la caiguda de la construcció, la disminució de vendes, un "increment desbordant de l'estoc" i el desequilibri plantilla / procés de fabricació. Aquesta situació els ha portat a tenir unes pèrdues de 95 milions d'euros el 2008, la primera vegada des de 1976. Això significa que els acomiadaments són inevitables? Des de la lògica de l'empresa, sí! Des del punt de vista de la defensa dels interessos dels treballadors, no!

El 2008 l'empresa va tenir pèrdues, però, on són els beneficis milionaris dels últims anys? El comitè d'empresa ha d'exigir a la Generalitat que rebutgi l'ERO, però limitar-se a això és insuficient. És necessari trencar amb la lògica de l'empresa i exigir LA NACIONALITZACIÓ DE ROCA SOTA CONTROL DELS TREBALLADORS. Per mantenir la plantilla actual i defensar l'ocupació, és necessari exigir a l'Administració que faci del grup Roca una empresa pública, expropiant sense indemnització els propietaris.

A l'Estat espanyol hi ha molts edificis públics que necessiten renovar sanitaris: especialment milers d'escoles, col·legis, instituts i universitats, seguint pels hospitals i centres sanitaris, els sindicats, els ajuntaments, les estacions, les delegacions,… i un llarg etcètera. És a dir, hi ha clients de sobre perquè una empresa pública de sanitaris treballi tot l'any amb la plantilla actual. Des del nostre punt de vista, l'únic pla de viabilitat realista és la nacionalització de l'empresa.

Una empresa pública serà rendible i productiva si ofereix un servei de qualitat en benefici de la població. Algú podria argumentar que l'Administració no té diners per a això. Seriosament? És que potser no es transvasen desenes de milers de milions a la banca i a les multinacionals sense que això permeti crear ni una sola ocupació? De diners n’hi ha, i molts: el problema és a on van i en benefici de qui s'inverteixen. El Govern del PSOE i el tripartit haurien d'aplicar una genuïna política d'esquerres.

Per un pla de lluita contundent
Ni un acomiadament a Roca

Des del nostre punt de vista, acceptar l'excedent de plantilla en Roca i tractar d'aconseguir els acomiadaments mal anomenats "no traumàtics" és un error que encoratja l'empresa i condueix a la destrucció d'ocupació. Des del Corrent Marxista - Militant creiem que els dirigents sindicals del comitè d'empresa haurien de defensar el rebuig frontal de l'ERO i la nacionalització de l'empresa, elaborant un pla de lluita contundent. Roca és una empresa gran, amb tres fàbriques importants i milers de treballadors. Una estratègia de lluita basada en l'extensió del conflicte a la població dels municipis propers, amb repartiments massius de fulls, concentracions i manifestacions de solidaritat, i elaborant un pla de lluita conjunt amb altres empreses amb atacs (SEAT, Nissan,…), ràpidament es convertiria en un punt de referència, demanant el suport de la classe obrera i la població. Aquesta és l'única forma de parar els peus a la multinacional. La patronal vol dividir-nos per vèncer la nostra resistència. Hem de trencar amb aquesta estratègia i unificar els conflictes de les diferents empreses.

És necessari un pla de lluita sostingut en el temps, amb accions cada vegada més contundents. L'1 de setembre els treballadors d'Alcalá de Guadaira van bloquejar l'accés a la factoria. Aquest és el camí! La manifestació del dilluns 7 de setembre ha de ser el primer pas. Per organitzar tots els detalls del conflicte, mantenir la plantilla unida en la lluita contra els acomiadaments i organitzar una lluita de forma democràtica i participativa, és molt important la celebració regular d'assemblees de treballadors, elegir un comitè de lluita on pugui participar qualsevol treballador/a (sigui o no del comitè d'empresa), i que a l'assemblea es discuteixin les reivindicacions i el pla de lluita, i si hi ha diferents opinions després d'un debat la majoria decideix per votació a mà alçada. Per aturar l'ERO a Roca és necessària la màxima combativitat i la màxima participació de la plantilla en la lluita.

NI UN ACOMIADAMENT A ROCA
NACIONALITZACIÓ DE L'EMPRESA SOTA CONTROL OBRER


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01