LA POLÍTICA DE PACTES I CONSENS NO SERVEIX.

LA LLUITA  SÍ !

PER UN SINDICALISME COMBATIU, DE CLASSE I DEMOCRÀTIC

Els marxistes de CCOO, agrupats al voltant del periòdic obrer El Militante , creiem que cada cop més la situació demanda un altre sindicalisme, completament oposat a la política dels pactes i el consens amb els empresaris i el govern que defensen de manera persistent les direccions d’UGT i CCOO. Per exemple, pel que fa a la inflació, que està desbocada, es torna a establir com a referència per a l’increment salarial als convenis a negociar el 2008 la previsió d’inflació fixada per Solbes: el 2%!! (Acord de Negociació Col·lectiva 2007). Una previsió que ni el mateix Solbes es creu, com ho demostra que les tarifes dels serveis públics s’apugin molt més (3,5% l’electricitat, 4,7% el gas, 5,2% el butà...). El 2% de previsió és una autèntica provocació quan la inflació oficial del 2007 ha estat del 4,3% i al març hem tingut el 4,6% respecte a fa un any.

 

La realitat és que els treballadors estem patint constantment una pèrdua de poder adquisitiu. I això malgrat les clàusules de revisió que apareixen en els set Acords de Negociació Col·lectiva firmats des del 2002. Els salaris han perdut un 4% del poder adquisitiu en els últims deu anys i la participació del salaris en la renda nacional va arribar al seu mínim històric el 2006.

 

A més a més de que amb les clàusules de revisió només recuperem una part de la pèrdua de poder adquisitiu, com hem vist, per què hem d’actuar com una financera per a la patronal? Per què hem d’esperar a finals d’any o a l’any següent per cobrar el que és nostre? Hem de tornar a prendre com a referència la inflació passada, reflectint l’augment real del cost de la vida, que l’IPC oficial no reflecteix correctament.

 

Hem de recuperar el poder adquisitiu perdut, aconseguint augments salarials superiors a la inflació. Ja n’hi ha prou que els empresaris i la banca se segueixin forrant mentre cada cop hi ha més famílies que no arriben a finals de mes.

 

Ara, amb la crisi immobiliària i del sector de la construcció, anuncien la fi de les vaques grasses. La caiguda en la construcció ja està tenint efectes en l’ocupació, amb l’increment de l’atur al sector. Aquesta crisi es pot estendre al conjunt de l’economia. Mentre els empresaris obtenien beneficis fabulosos, les nostres condicions de vida s’han anat deteriorant dia rere dia. Precarietat, pujades de les hipoteques, pujades dels preus dels aliments...  Ara els empresaris i la banca demanen ajudes de l’Estat. Volen que amb diners públics que surten principalment de les nostres butxaques se subvencionin a les mateixes empreses que s’han estat forrant mentre els treballadors seguíem en condicions pèssimes i precàries. No trigaran a exigir al govern noves mesures, com noves reformes laborals, retallades dels subsidis d’atur... Els directius de SEAT ja han plantejat que “degut a l’elevada inflació” es qüestionen la revisió salarial pactada al conveni. És l’anunci de per on aniran les demandes dels empresaris. Un cop més, voldran carregar el pes de la crisi a les esquenes dels treballadors. Així, a la situació de precarietat actual, ens hem de preparar per a un increment de retallades de plantilla, expedients de regulació, i tota mena de xantatges patronals... Per mantenir la seva taxa de beneficis, els empresaris intentaran exprimir més i més els músculs i els nervis de la classe treballadora.

 

La política dels actuals dirigents d’UGT i CCOO de pactes i consens ha estat un fracàs a l’hora de defensar els interessos de la classe obrera en els darrers quinze anys. L’acció sindical de Méndez i Fidalgo fa aigües per tot arreu. Les reformes laborals de 1997 i 2006 per reduir la precarietat han fracassat, els Acords de Negociació Col·lectiva no han servit per mantenir el poder adquisitiu dels salaris, la negociació col·lectiva està en un estat lamentable, la sinistralitat laboral és un mal generalitzat, l’autoritarisme patronal augmenta i els treballadors perdem drets i cada cop vivim pitjor.

 

I per al període en que entrem aquesta política es revelarà encara més com a completament nefasta. Els plans dels empresaris i de la banca, amb la col·laboració inestimable dels seus servidors al govern, com el ministre Solbes, no s’aturaran als despatxos, amb la tan coneguda política del “mal menor”, assumint els esquemes de la classe dominant. Ells buscaran debilitar la negociació col·lectiva, com suprimir la pròrroga automàtica dels convenis, una demanda que tornaran a plantejar perquè es tracta d’un dels seus objectius estratègics.

 

Necessitem una política sindical combativa, basada en les millors tradicions democràtiques del moviment obrer, com les assemblees decisòries, els comitès de vaga amplis per implicar a més treballadors a les tasques d’informació, d’estendre la lluita i demanar solidaritat... Necessitem un sindicalisme basat en la disposició a la lluita que sí existeix, com ho demostra la vaga dels conductors de TMB, el seguiment massiu a l’ensenyament públic de la vaga del passat 14 de febrer en contra de la LEC, la vaga de la neteja a Cornellà, i tantes altres lluites, com la dels treballadors de Maymo, a Tarragona, exigint la readmissió del delegat de CCOO i el compliment del conveni. També la creació de seccions sindicals intercontrates, aplegant en una sola secció sindical als treballadors afiliats de CCOO que es troben dispersos entre un munt d’empreses subcontractades però que treballen per a una mateixa multinacional o en el mateix sector, seria un pas molt important de cara a organitzar-nos millor per plantar cara amb més força als atacs i els xantatges constants de la patronal.

 

Els treballadors necessitem que les CCOO compleixin la funció per a la qual van ser creades: ser eines de lluita per defensar els nostres interessos de classe. I perquè això pugui ser realitat, hem de combatre la burocràcia sindical que obstaculitza constantment aquest instrument de lluita. Uneix-te als marxistes de CCOO per defensar unes CCOO combatives, de classe i democràtiques.

 

 

Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense reducció salarial.

Jubilació als 60 anys amb el 100% del salari amb contractes de relleu, mantenint l’estabilitat en l’ocupació.

No a la precarietat laboral. Fix als quinze dies. Per a feines periòdiques, contractes de fixos-dicontinus.

Salari Mínim de mil euros al mes a partir dels 16 anys.

Defensa de l’empresa pública. No a les privatitzacions. Plans d’inversió i renovació tecnològica que garanteixin tots els llocs de treball.

No a la discriminació de la dona treballadora. A igual treball, igual salari.

No als retalls en el subsidi d’atur.

Un lloc de treball o subsidi d’atur indefinit igual a l’SMI fins a trobar feina.

Cap discriminació en l’ocupació per edat, sexe o raça. Derogació de la Llei d’Estrangeria. Plens drets laborals i ciutadans per als immigrants.

Nacionalització de la banca, la terra i els monopolis sense indemnització i sota control obrer.

 

Per a posar-te en contacte amb nosaltres:

C/ Reina Amàlia 6 baixos METRO Paral·lel o Sant Antoni Telèfon 933298921

                                Web: www.elmilitante.org E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01