Entrevista a Yolanda García, portaveu del Comitè de Vaga de la UR-4 de Correus Sabadell

Yolanda García és treballadora de la Unitat de Repartiment UR4 de Correus Sabadell, membre de l'Assemblea de treballadores i treballadors i portaveu del Comitè de Vaga. Aquesta entrevista va ser realitzada per Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants per al diari Militant i va tenir lloc dimarts passat 11 de maig en la concentració de treballadores i treballadors de Correus davant de l'Ajuntament de Sabadell. En el moment de publicar-se aquesta entrevista, la plantilla ha arribat als 44 dies de vaga indefinida

Militant (M): Les treballadores i treballadors de la UR4 de Correus a Sabadell porteu 36 dies de vaga. Quin és el motiu?

Yolanda García (Y.G.): Sí, el 6 d'abril vam començar una vaga indefinida, total. Nosaltres portem ja un parell d'anys amb una sobrecàrrega de treball exagerada: moltíssima més feina amb una falta de contractació que es va veure agreujada per l'entrada d'una cap que dirigeix l'oficina amb mètodes de treball dèspotes i que per la falta de personal ens obliga fins i tot a actuar de manera il·legal amb la gestió de notificacions. Som una carteria que engloba 70.000 veïns dels districtes 6 i 7 de Sabadell, que és una bona part del total de la població de Sabadell (200.000 habitants). Hauríem de ser 26 carters, i érem 15. El dia a dia l’anàvem portant com podíem, però si a sobre la nova cap ho fa tot malament i és una autoritària...; llavors vam dir: fins aquí hem arribat.

M: Quines són les vostres principals reivindicacions?

Y.G.: Volem una contractació digna, és a dir, una contractació estable, és l'única cosa que demanem, els 26 barris coberts durant tot l'any. No estem demanant ni més diners, ni més vacances, estem demanant contractació, res més.

M: En quines condicions treballeu? Com ha afectat la pandèmia al vostre dia a dia?

Y.G.: En el període més dur del confinament, a la nostra unitat ens vam plantar durant una setmana i no vam repartir res perquè no ens donaven ni mascareta ni guants ni res. L'empresa deia que no era quelcom obligatori –quan després es va demostrar que sí que ho era–, i ens va dir que ens obririen un expedient. Però després d'una setmana en la que ens vam negar a repartir, ens van donar els EPI, i hem continuat repartint com hem pogut, és clar.

Som un servei essencial, així que no hem deixat mai de treballar. Però què repartíem durant la pandèmia? El servei postal universal: la carta, ja que pel tema de la pandèmia amb la paqueteria no es podia treballar. Però quan es va aixecar l'estat d'alarma Correus va decidir que la carta ja es podia deixar, i tornar una altra vegada a centrar-se en la paqueteria. I què és el que va fer Correus? Com teníem una acumulació de paqueteria enorme en totes les oficines, per unes setmanes sí que va contractar gent, però quan vam treure tota aquesta feina, adéu, al carrer tothom, vam tornar a ser les 15 persones que estàvem i la carta va tornar novament a deixar-se de banda, i a seguir amb la paqueteria. Van utilitzar el servei postal universal per a beneficiar-se durant el temps de la pandèmia i ara perquè el tornen a deixar un altre cop de costat. Som carters, no som paqueters. S'ha d'oferir aquest servei de cartes. Som un servei públic.

No ens deixen repartir cartes i només volen que repartim paqueteria, és a dir, a l'empresa tant li és les cartes dels metges, dels ERTO, de qualsevol cosa, notificacions importants… Només vol que repartim paqueteria: Amazon, Wish, AliExpress, ara ja molt de Bershka, perquè això és el que ells diuen que els dóna diners. Clar, la gent compra cada vegada més moltíssim més per internet, arran de la pandèmia. Però Correus té contractes amb Hisenda, amb Trànsit, i no els està complint, prefereix pagar-los indemnitzacions en comptes de contractar gent.

En teoria som a Correus perquè és servei públic postal públic, no? Correus cobra una subvenció de l'Estat per a garantir un servei postal universal. Que el correu li arribi a tothom els cinc dies laborals de la setmana, tant és on siguis, al poble, a la ciutat, és igual, però això Correus no ho està complint. I això és el que estem denunciant, simplement. Si estiguessin totes les places cobertes podríem dedicar-nos tant a paqueteria com a les cartes, a les notificacions, a tot; però tal com estem hem d'anar del nostre barri assignat a un altre barri, i a un altre barri, doncs és impossible.

M: I mentre Juan Manuel Serrano, director de Correus, cobrant 190.000€ a l'any…

Y.G.: Sí, sí, 200.000€!

M: En l'última dècada Correus ha destruït més de 15.000 llocs de treball i el lobby patronal de la logística s'ha pronunciat públicament en diverses ocasions a favor de la seva privatització. La vostra lluita contra la sobrecàrrega de treball guarda relació amb això?

Y.G.: Sí, és clar, és clar. Ara mateix els funcionaris estan en extinció, estan desapareixent de Correus. Correus diu que no té diners per a contractar però ha obert ara al setembre una convocatòria de 3.300 places. Però des de l'any 2.000 els exàmens per a entrar a Correus ja no són per a funcionaris sinó per a ser laborals fixos. Les vacants que queden en les oficines –perquè els funcionaris es jubilen o marxen a un altre ministeri–, les cobrim els laborals fixos o els eventuals. Aquest és el problema que hi ha avui en dia. Quan no quedi cap funcionari, Correus s'acabarà privatitzant.

M: La vostra lluita ha generat una gran simpatia entre treballadors d'altres oficines i unitats de repartiment. Les vostres condicions laborals les comparteix la resta de la plantilla de Correus?

Y.G.: Nosaltres quan vam començar la vaga el que preteníem era (1) denunciar una il·legalitat que s'havia comès i havíem vist amb la cap i després (2) tota la contractació, dir ja n'hi ha prou de les càrregues de treball que ens estava donant ella. Però clar, el que estem demanant és el que necessiten totes les UR, i no només: les oficines, els centres de tractament, és a dir, tot Correus necessita personal. Així que la veritat és que tenim una miqueta la responsabilitat de dir: bé, es pot!

M: Quins pròxims passos valoreu per a continuar la lluita?

Y.G.: Continuarem parlant amb els veïns i recollint les seves queixes per a reclamar el servei postal que mereixen, recorrent els barris afectats per la nostra vaga i sortint al carrer per a denunciar que el servei públic s'està deteriorant. Tornarem a parlar amb l'alcaldessa, perquè ens va dir que parlaria amb Serrano i continuem esperant. Continuarem fent-nos visibles. Des del primer dia fins ara mai hauríem pensat arribar fins aquí. Hem arribat fins al Parlament. Cada dia la gent està més implicada. Sorgeixen també altres carteries que es van unint a la vaga com Terrassa i Reus. Veiem companys d'altres ciutats d'Espanya que també s'estan organitzant.

Anirem a veure a companys d'oficines d'altres ciutats per a plantejar-los el problema i dir que es pot, que s'uneixin a la vaga, que hi ha convocada una vaga de la província de Barcelona per als dies 2, 3 i 4 de juny pels sindicats CGT i SiPcte les 4 últimes hores de tots els torns, que tothom que pugui s'uneixi a la vaga, a les mobilitzacions que es facin, que això seria un gran pas per a la lluita.

El problema és estatal, és global, però veiem que al final una petita unitat ha hagut de fer el pas perquè al final la gent vulgui fer una vaga o denunciar com s'estava treballant ara, per a denunciar que falta contractació en totes les carteries. Farem tot per a garantir un servei postal públic de qualitat.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01