El passat 19 de febrer la petroquímica de Tarragona va quedar totalment paralitzada per la primera vaga general en la història del sector a la comarca. Onze mil treballadors (un 60% pertanyents a les empreses principals i un 40% a contractistes) van secundar en la seva gran majoria l'aturada, demostrant l’enuig dels treballadors davant d’una situació de precarietat laboral, inseguretat i risc per a la seva salut i la del conjunt de la població que s'està tornant insostenible.

Subcontractació, precarietat i falta d'inversió en seguretat: les causes dels accidents

Durant els últims vuit mesos hi ha hagut 4 accidents a la petroquímica i 4 persones han mort. El maig del 2019 a Carburos Metálicos un treballador resultava mort i un altre ferit molt greu després d'una fuita d'amoníac; el 7 de juliol es produïa un incendi a Miasa i cinc dies després un altre a Clariant. La gota que va fer vessar el got va ser l'explosió del 14 de gener a Iqoxe, que va matar dos treballadors i un veí que vivia a tres quilòmetres de la fàbrica, deixant a més diversos ferits.

Tots aquests accidents tenen el seu origen en la precarietat laboral en constant augment, la contínua reducció d'inversió en seguretat i la subcontractació de serveis, resultat de la cerca del màxim benefici per part de les empresaris a costa de les nostres vides i la nostra salut.

A més a més, accidents com el d’Iqoxe han posat en evidència la ineficàcia del PLASEQCAT (Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya) de la Generalitat, que ni tan sols va servir per a avisar la població.

CCOO i UGT denuncien l’augment de l’externalització de serveis, el pes creixent de les empreses multiserveis i exigeixen no contractar “empreses auxiliars que no apliquin, com a mínim, el conveni de Tarragona del seu sector”. Però, aquesta situació és resultat també de la seva política de pacte i pau social, col•laborant amb les patronals i signant convenis que suposen pèrdues de drets per als treballadors.

Després d'anys acceptant retrocessos, en el cas concret de la indústria petroquímica de Tarragona veiem les conseqüències: accidents continus provocats per instal•lacions defectuoses, subcontractació de serveis a empreses els propietaris de les quals incompleixen les normes bàsiques de seguretat, precarietat laboral i baixos salaris.

Trencar amb el sindicalisme de moqueta i continuar la lluita

Aquesta situació no es canvia amb un únic dia de vaga. L’exitosa vaga del 19 de febrer ha de ser el principi d'una lluita continuada i decidida.

Cal exigir mesures urgents i plans d'inversió en la petroquímica i altres empreses de la comarca que garanteixin la seguretat tant dels treballadors com del conjunt de la població. També cal exigir judici i càstig per a tots els responsables de les negligències i retallades que provoquen aquests accidents, començant per l'empresari d’Iqoxe: Ricardo Leal.

És necessari plantejar un pla per a continuar la lluita fins a aconseguir aquestes reivindicacions i sumar l'exigència que es nacionalitzi el conjunt de la petroquímica, així com altres empreses contaminants o perilloses, sota control dels treballadors. Només així evitarem que els accidents continuïn produint-se.

L'absència d'aquest pla de lluita reforça la desconfiança de milers de treballadors i treballadores cap a CCOO i UGT. La manifestació que va culminar la jornada de vaga del 29F, a la qual van assistir unes 3.000 persones, hagués estat molt més massiva si hagués format part d'un pla de mobilització clar i continuat

Per a recuperar els drets laborals i socials que ens han arrabassat i millorar les nostres condicions de vida la lluita és l'únic camí!


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01