Al llarg d'aquesta setmana Pedro Sánchez s'ha reunit amb tots els partits de l'arc parlamentari, excepte Vox, per a traslladar-los el seu compromís a favor d'elevar la despesa militar i garantir un rearmament sense precedents.
Com a resum d'aquestes trobades, el president va comparèixer davant els mitjans de comunicació per a justificar aquesta deriva militarista culpant de tot a Putin, i parlant de la necessitat de defensar els valors de la democràcia amenaçats per Rússia. Un absolut emblanquiment de l'imperialisme europeu i una confessió oberta de la seva prostració als acords establerts amb la dreta i l'extrema dreta amb les quals governa a la Comissió Europea. Per descomptat, la indústria armamentística del continent no pot amagar la seva satisfacció amb aquest gran estadista.
Òbviament les mentides que justifiquen aquesta política bel·licista són tan grans, que davant els mitjans el mateix Sánchez ha hagut de reconèixer que les tropes russes “no creuaran els Pirineus”. Clar, però què és aquest detall enfront d'un relat que els mitjans apuntalen a cada minut en una campanya de propaganda nauseabunda?
Sánchez, convertit en una de les principals figures de la socialdemocràcia europea, ha deixat molt clar en quina barricada se situa. El seu otanisme no és de segona, al contrari, està molt decidit a complir tots els seus compromisos de vassallatge davant Washington i Brussel·les.
No només ha seguit al peu de la lletra el guió de “que venen els russos”, s'ha mantingut fidel als seus compromisos amb el govern sionista de Netanyahu negant-se a trencar relacions econòmiques, diplomàtiques i militars amb Tel Aviv, i ha enviat el seu ministre d'Exteriors a rendir homenatge als gihadistes que governen Damasc i que en aquests dies estan donant una gran lliçó de democràcia assassinant milers de civils.
El PSOE i el president Sánchez estan molt ben acompanyats per referents morals de la talla d'El País, que no ha dubtat en assumir la defensa ardent d'aquest bel·licisme desaforat embolcallat d'europeïsme i resistència a l’“imperialisme trumpista”. I és que els editorialistes d'El País ens estan descobrint que la burgesia europea no és imperialista ni colonialista, és un baluard de llibertat i protectora d'un jardí democràtic, parafrasejant Borrell. Per això aquest diari del gran capital ha fet del rearmament espanyol una qüestió d'Estat i, donant-li un cop de mà a Sánchez, crida al PP a la responsabilitat i l’anima a pactar amb el govern.
Per descomptat, el PP i Vox estan encantats amb aquests plans militaristes que reforçaran els seus amics feixistes en el si de les forces armades, però per a continuar desgastant al govern exigeixen que hi hagi un debat parlamentari. No els donaran gratis el suport lògicament. També el PNB està encantat, demostrant els interessos de classe que defensa i amb els ulls fent-los pampallugues pensant en els ingents negocis que farà la burgesia basca. O Junts, exigint ja la part del pastís corresponent per a la plutocràcia catalana.
Pedro Sánchez ja ha indicat, tal com reconeix El País, que va endavant amb tot, però no vol que la seva imatge es desgasti i no s'arriscarà al fet que aquesta decisió crucial, que implicarà milers de milions en favor de la banca i el lobby militar, pugui veure's afectada amb un bast debat parlamentari. Quan es tracta de qüestions tan decisives, millor deixar a un costat els procediments parlamentaris i la tan esbombada “democràcia”. I després sortiran a explicar-nos que els valors de la democràcia estan en joc, i que només ells poden salvar-nos de la ultradreta i la reacció.
Aquest govern del PSOE i Sumar, que s'omple la boca d'antifeixisme de postureig i suposat progressisme, no dubta a secundar una campanya militarista i bel•licista que recorre a la fanfàrria nacionalista i otanista més clàssica, com tampoc fan cap fàstic a avalar la creació de camps de concentració extracomunitaris on poder expulsar a les nostres germanes i germans immigrants. Una deriva que, òbviament, compra el relat i fa el joc a la ultradreta.
Més enllà del doble llenguatge i la pura propaganda, la veritat és que el govern de Pedro Sánchez no ha deixat d'incrementar la despesa militar any rere any. Des del 2021, primer amb Podemos i després amb Sumar, la despesa militar oficial ha passat de 12.546 milions d'euros a 19.723 milions, creixent en quatre anys més d'un 75%! Però, a més, si incloem altres partides militars amagades o maquillades en els pressupostos, en 2023 aquesta despesa superarà ja els 27.000 milions, sobrepassant el 2% del PIB exigit per l'OTAN. Una realitat que Pedro Sánchez reconeix obertament assenyalant, enfront de les exigències de Trump, que estem molt a prop o ja hem aconseguit aquest objectiu.
En les consultes realitzades a la Moncloa, EH Bildu i ERC van manifestar les seves reserves a l'increment de la despesa militar, però deixant la porta oberta a un possible suport parlamentari en el cas que fos necessari. Per part seva, Podemos i el BNG sí que es van manifestar radicalment en contra d'aquest increment, assenyalant que la contrapartida inevitablement seran noves retallades socials. Si, així és. Però reconèixer aquest fet evident no implica aturar l'escalada militarista.
El govern menteix descaradament. És clar que hi haurà nous ajustos a la despesa dedicada a sanitat, educació, habitatge i altres partides socials. És clar que s'ompliran les butxaques dels monopolis armamentístics, dels intermediaris i especuladors a costa d'empobrir milions de treballadors. És clar que s'incrementarà la repressió i la militarització de la societat, es retallaran més els drets democràtics i es justificarà davant la població la necessitat de secundar noves i agressives guerres imperialistes.
Per això mateix en la situació política actual, amb el govern llançat a impulsar la campanya militarista i bel·licista de la UE, no n’hi ha prou només amb fer declaracions, exigir un debat o una votació parlamentària, o plantejar utopies pacifistes que advoquen per sortir de l'OTAN però defensen una política de defensa autònoma per a una Europa que està dirigida per una coalició de partits imperialistes.
El que realment necessitem és aixecar un moviment d'oposició massiu als carrers, cridant amb claredat a la classe obrera i la joventut a lluitar en cada fàbrica, barri, centre d'estudis contra aquesta carrera bel·licista, i que assenyali la complicitat amb aquests plans de la burocràcia sindical de CCOO i UGT. Un moviment que uneixi la lluita per l'habitatge, l'educació i la sanitat públiques i universals, a la solidaritat amb el poble palestí i la batalla contra l’amenaça del feixisme.
I la primera tasca en aquest camí és assenyalar que l'enemic principal és a casa. Són els capitalistes del bloc imperialista en el qual s'enquadra l'Estat espanyol i els governs que executen aquesta estratègia militarista que només busca defensar els interessos d'un grapat de monopolis, bancs i fons d'inversió, a costa de segar milers de vides de treballadors i acabar amb els nostres drets socials i polítics.
Si volem realment la pau cal lluitar per enderrocar el capitalisme i construir una societat socialista.
Ni un sol euro per a finançar el lobby militar o per a secundar noves intervencions i guerres imperialistes!
Treballadors del món, uniu-vos!
