Més de 24 hores després de l'apagada elèctrica que va deixar sense llum i sense telefonia a l'Estat espanyol i altres països, la situació dista molt d'haver-se normalitzat. Trens de rodalies que segueixen sense funcionar; metros com el de Madrid que obren amb retard o embussos de trànsit quilomètrics són algunes de les conseqüències de l'apagada que encara es deixen notar.
El balanç de danys està encara per fer, però la greu situació que es va viure ahir en nombrosos hospitals, que centenars de persones haguessin de dormir a les estacions de tren, o els problemes soferts per persones que depenen d'una connexió elèctrica per a mantenir en funcionament dispositius metges vitals, ens mostren l'enorme vulnerabilitat de la nostra vida quotidiana respecte a la generació, distribució i subministrament de l'energia elèctrica.
Les explicacions oficials sobre les causes de l'apagada són molt parques: totes remeten a una oscil·lació de tensió i a reivindicar com de bé ha funcionat la reposició del sistema. Però el que no diuen, i oculten conscientment els responsables de Red Eléctrica i del govern central és que una cosa tan vital com és el subministrament d'electricitat està en mans d'un oligopoli que, com és natural en un sistema capitalista, busca maximitzar els seus beneficis econòmics.
Tant la generació d'electricitat –Endesa, Iberdrola o Naturgy– com la distribució –gestionada per la Corporació Redeia, propietària de Red Eléctrica de España i de xarxes de distribució en diversos països sud-americans– es troben en mans d'un grapat de grans inversors i fons, entre els quals destaquen Blackrock, Norges Bank, Vanguard, la Qatar Investment Authority i Pontegadea, aquesta última, la societat que gestiona el patrimoni del gran capitalista patri Amancio Ortega.
L'últim que preocupa a aquests grans magnats és garantir la seguretat i l'estabilitat del subministrament elèctric. Des de fa molts anys, tant a l'Estat espanyol com a molts altres països del món, ha estat palès la deterioració de les xarxes elèctriques, els incendis de subestacions per falta de manteniment i fins i tot el total abandonament de les instal·lacions si la rendibilitat aconseguida per la generació i venda d'energia elèctrica no aconseguien els nivells desitjats.
Totes les fonts oficials parlen avui d'una situació completament inesperada. No obstant, el febrer del 2023 una publicació especialitzada en aquest tema, El Periódico de la Energía, assenyalava en un article[1] el risc d'apagades durant l'any 2025. En qualsevol cas, no estem parlant de problemes tècnics la solució dels quals pugui ser més o menys complexa. Parlem de la rendibilitat econòmica i dels beneficis immensos del sector de l'energia que s'aixequen esprement la classe treballadora amb factures exorbitants.
Són raons de rendibilitat pel que les companyies productores d'electricitat decideixen habitualment apagar les centrals de cicle combinat quan els preus del gas no els permeten aconseguir els beneficis que desitgen. Amb aquestes apagades, que necessiten entorn de 10 o 12 hores per a ser revertides, aquestes companyies creen una situació de risc per a la població que qualsevol situació inesperada pot materialitzar, com probablement va ocórrer el 28 d'abril.
El 2024, Iberdrola va aconseguir un benefici net de 5.612 milions d'euros, un 17% més que l'any anterior. El benefici d'Endesa en aquell any va ser de 1.888 milions d'euros, un 154% més que el 2023. I, Naturgy, la més feble de les tres grans empreses elèctriques de l'Estat espanyol, va obtenir “només” un benefici de 1.901 milions d'euros.
Aquesta apagada és un seriós advertiment. No podem deixar un servei tan essencial, del qual depenen les vides de milions de persones, en mans d'un grup de capitalistes, als quals només els preocupa el seu benefici. El saqueig dels serveis públics essencials és una eina per a l'acumulació de capital en aquesta fase de decadència i barbàrie del sistema. Per això cal defensar l'única alternativa que, en aquests moments, pot revertir una situació inacceptable: expropiar els grans monopolis que controlen generació i distribució elèctrica, sense indemnització, per a crear una empresa estatal d'electricitat que, sota el control dels seus treballadors i treballadores, tingui com a objectiu principal garantir un subministrament estable i assequible per a tota la població.
--
Notes
[1] España, en riesgo de tener apagones en 2025 si no se establecen mecanismos de capacidad
